Toni Bennàssar

Som molts els que ens hem criat sentint contar les històries del primer jugador negre que va tenir el Club: en Máximo "Vides" Mosquera . Per ventura vaig escoltar mil vegades contar al meu padrí els gols de l'internacional peruà que havien quedats gravats en la retina dels que el pogueren veure jugar. Passaren els anys i Mosquera fou sempre un ídol per tots els que pogueren gaudir-lo portant la samarreta blanc-i-blava. Despús ahir va morir a Perú als 88 anys. Descansi en pau.

Veure com Sa Punta de Na Foradada, i l’entorn de Son Marroig, es converteix cada capvespre en una gran verbena, amb música, i no precisament clàssica, a tot volum; centenars de persones, algunes ben begudes, empenyent-se; cotxes per tot entravessats i bregues de circulació enmig del col·lapse; i pensar si és així com es ret homenatge al llegat de l’Arxiduc i a la declaració de la Serra de Tramuntana patrimoni de la humanitat. Mallorca s’està convertint un vergonyós parc temàtic que fa empegueir.

Aquest mes de juliol es compleixen 20 anys de la mort de Miquel Àngel Riera i de Damià Huguet. He trobat molt a faltar l'emissió d'una programació especial per IB3 televisió sobre el tema. I si s'ha amès, disculpau la meva ignorància televisiva, però se m'ha passat per alt.  S'haurien d'haver realitzat i emès des de la televisió pública, al meu entendre, un parell de bons documentals sobre els grans escriptors i poetes de les darreres dècades que ja no hi són (Riera, Huguet, Blai Bonet...). He trobat a faltar, per exemple, la ment privilegiada de doctors com Damià Pons i Pons explicant per la petita pantalla, des de la seva experiència i anàlisi literària, l'obra dels grans del Llevant de Mallorca. Em contaren fa temps la bona relació personal d'Andreu Manresa, actual director de IB3, amb Huguet, i, de ser veritat, esper que aquesta mancança que he apuntat, si és compartida, sigui esmenada en un futur, encomanant més programació cultural per la gra...

Trob molt maca la campanya dels 75 anys de la fusió entre l'Athlètic i el Balears que està fent l'Atlètic Balears. Però convé recordar que, tal i com ha demostrat el Dr. Manel García Gargallo, la nostra història comença l'any 1920; per tant, enguany, complim 96 anys d'història, no 75!

Aquest 18 de juliol el vull acomiadar amb un poema del gran Blai Bonet que reflecteix el que va ser llarga nit franquista, que, en moltes coses, encara perdura. Facem junts que la muntanya, no només els capvespres, es tenyeixi de "violeta" republicà per oblidar la negror franquista.  ESCOLA GRADUADA Era una sala quadrada   i tenia cinc finestres, una muntanya pelada, que era violeta als capvespres. Darrera d'un mestret vell, Jesús estava enclavat, José Antonio ampliat, Franco amb un faixí vermell. La tarda era com un ciri. Tocava Història d'Espanya. Hi havia un gran cementiri: la creu, els morts, un que guanya. Darrera els vidres volava la bandera de tergal: volava, volava, estava a l'aire i fermada a un pal. Damunt una vidriera, el sol fugia; el camp no. Feia fred. La Sabatera cantava al capdecantó: "Sa moixa m'ha fet moixons vestits de seminaristes, quan han obert els ullons han estat tots comunistes"    

Tal dia com avui de fa 80 anys, la dreta, sota la bandera de l'espanyolisme i el tradicionalisme, amb l'ajut d'una part significativa de l'exèrcit i de l'església catòlica, iniciava el cop d'Estat que va acabar en Guerra Civil i 40 anys de dictadura franquista. M'encanta la portada del Heraldo de Madrid d'aquell dia; recordant la legalitat republicana front a l'aixecament militar reaccionari. Recordem que, tal i com sovint comentava el gran escriptor i periodista Haro Tecglen, Franco, i la resta de militars colpistes, havien jurat fidelitat a la República i besat mil vegades la senyera tricolor republicana. A més d'assassins en massa, foren, entre moltes altres coses, perjurs.   " La República, QUE ES LA LEY, necesita de todos: ¡A defenderla! " 

Els atemptats de Niça són un atac directe a la democràcia; a la llibertat; als valors republicans; a l'esperit de Voltaire; a la defensa de la igualtat entre tots els éssers humans; i, finalment i en resum, a l'esperit de la revolució francesa i de les revolucions socials que se'n derivaren, com la Comuna de París de 1871... per tot plegat, la unió contra el terrorisme de ISIS és un deure de tots els demòcrates del món. No és gens casual la data triada per cometre l'atemptat. Aquests malnascuts ens volen fer tornar a la pitjors de les foscors duent-nos directament a l'Edat Mitja!

Recopilant material per un mes d’agost de lectura poètica campanera… “ Les pedres que hem tastat han vist la sang que hi havia. Verdancs de llei més torts que la justícia. Guarets ressecs i garrovers mig morts: negror d’alzines. Tot farà ull. Terra cremada, camins amb llot, arbres vençuts, rostolls amb pols, ungles d’acer, pedra callada, sang de claper, esterrossalls, llops sanguinaris, bucs esbucats. Cos mort de foravila ". Flor de Llops Damià Huguet*

M'enrecord que quan era nin petit un toro, "Avispado", va matar l'any 1984 a Paquiri i els mitjans de comunicació convertiren la seva mort en una desgràcia "nacional"; no hi hagué ni una sola veu discrepant sobre els fets, ni sobre la tauromàquia. L'opinió pública era l'opinió publicada. Ara,la mort del torero Victor Barrio, 32 anys després, ha generat un tifó informatiu a les xarxes socials, amb debats, insults, denúncies penals, etc. Al marge del cas concret, tot plegat m'ha dut a pensar en com la profecia de Marshall McLuhan s'ha complert plenament.

Molt curiós que segons el dossier de El País , tots els futbolistes investigats per l'Hisenda espanyola per frau fiscal, llevat de Xabi Alonso, siguin del Barça. M'imagin que, a pesar de què les directives del Barça des de Sandro Rossell, han estat un autèntic desastre, no pot ser mai que només hi hagi frau fiscal al FC Barcelona; i que, per exemple, el Real Madrid, que té un pressupost superior i jugadors amb unes condicions salarials semblants a les del Barça no hagi incorregut mai en les mateixes pràctiques que el FC Barcelona en matèria fiscal.  Dit això, trob lamentable la campanya que s'ha engegat de #TodosSomosLeoMessi. Què es vol dir, en el fons, que "tots" som delinqüents fiscals? Una vegada manifestat això, dir també que és vergonyós que s'hagi condemnat a Messi per part de la justícia espanyola sobre la base de l'acusació de l'advocacia de l'Estat i la seva teoria de la "ignorancia deliberada"; una teoria aquesta, la de la ...

ciutat de nit diables vaguen per què temps muralles navalles esgrellen hores comptades mans de difunt estimen treballen ulls de difunt llàgrimes No exagereu, que tanmateix… Parlem-ne Josep Maria Llompart*

¿Qué significa ser de izquierdas?   - Esos son los que apoyan a los "mariconsillos" - Ser un cabroncete - Ser un "joputa" - Los que han echado España a perder   ¿Qué significa ser de derechas?   - Los que ayudan al país a arreglarlo de la crisis que tenemos...

" Als Països Catalans vaig tenir sempre una terra d'acolliment. Allí vaig comprendre la importància de les arrels, la identitat i els seus acompanyants necessaris. Vaig sentir enveja, calor i emocions... em va canviar la vida sense saber-ho . " Íñigo Errejón, escrit en un perfecte català, a la seva tesi doctoral " La lucha por la hegemonía durante el primer gobierno del MAS en Bolivia (2006-2009): un análisis discursivo "(Madrid, 2011)

Article publicat al Diario de Mallorca de 2 de juliol de 2016, pàgina 29: Units, Podem Més? Antoni Bennàssar Moyà Passades les eleccions del 26J, toca fer una anàlisi en profunditat del resultat   de les mateixes i dels efectes que tindrà pel futur de l’esquerra alternativa a les Illes Balears. A l’àmbit illenc, la coalició entre Podem, Més i Esquerra Unida, clarament no ha funcionat. Gairebé 40.000 vots s’han perdut en relació a fa sis mesos. Ara ve el moment en què, des de la serenor, s’han d’analitzar les causes que ens han dut a aquesta pèrdua de votants que no ha permès fer el somiat (i necessari per pura oxigenació democràtica) “sorpasso” electoral al Partit Popular a les Illes Balears. Crec que ha arribat el moment de fer, fugint del caïnisme típic de l’esquerra, però també de l’autocomplaença i del paternalisme envers l’electorat, una autocrítica profunda de les coses que ens han fallat i que han conduït a què no es mobilitzessin desenes de mil...