Toni Bennàssar

Duc des de l'any 2004 en el moviment veïnal oposant-me al projecte mastodòntic del Segon Cinturó. He tengut desenes de reunions amb responsables polítics de UM, PP i PSOE. Ara veig que s'ha rescindit l'adjudicació del primer tram per greus irregularitats. El comunicat del CIM estableix que s'haurà d'indemnitzar amb un 3% de les obres no executades a la constructora i el valor de l'adjudicació d'aquestes obres són 28.194.537,70€. Sóc de lletres, però els comptes són bons de fer i la xifra resultant és astronòmica. Qui és el responsable dels doblers que perdrem els ciutadans amb aquesta rescissió? Vegeu el redactat original del comunicat : "Segons la Llei de contractes de les administracions públiques, s’haurà d’indemnitzar l’empresa contractista amb un 3 % del que no s’ha executat". És vergonyós com s'ha gestionat tot plegat, i els veïnats afectats exigim responsabilitats polítiques i jurídiques d'aquest desgavell. 12 anys després, no atura...

Tal dia com avui, de fa 79 anys, un escamot de falangistes afusellaren al cementiri de Palma a Emili Darder, Josep Maria Ques, Antoni Mateu i Alexandre Jaume. Durant l'afusellament, s'aglutinaren centenars de dretans que aplaudiren efusivament l'"espectacle". El meu padrí matern, em va narrar que ell, adolescent, i militant comunista en la clandestinitat, comptava cada matinada els companys republicans que havien mort enumerant els tirs de gràcia que podia escoltar des de Sa Vileta, allà a on vivia aleshores i a on arribava el renou de la pistola del botxí cap d'escamot, tir a tir, des de les tàpies del cementiri de Palma després de la ràfaga inicial dels fusells dels soldats. Que el nom dels màrtirs per la democràcia i la llibertat no s'esborri mai de la història.

Després del pacte entre PSOE i Ciudadanos, és bo recordar una antiga cançó anarquista, cantada pel genial Sánchez Ferlosio, que torna a tenir més actualitat que mai:  "Menudos demagogos  con sus perros de presa  jugando como siempre  al palo y la promesa  malditos socialistas vendidos al patrón  jugando con nosotros al gato y al ratón.  Nos habéis traicionado   sin ninguna vergüenza  nos habéis desterrado y matado tambien...  Habrá que echar la cuenta de tantas injusticias  la cuenta de la sangre y de la libertad  La cuenta de la sangre y de la libertad..."

És un orgull tenir la Universitat PÚBLICA que tenim a les Illes. És cert que és millorable, i que s’ha d’acabar amb el caciquisme i nepotisme d’alguns catedràtics i professors, però, al marge d’això, en moltes matèries som punters en investigació i s’ha reconèixer la feina que fan els seus investigadors amb uns recursos molt escassos. El finançament que rep la UIB és vergonyós, quelcom ho és el que rep la nostra Comunitat Autònoma. Vull una Universitat de primera divisió, amb un finançament equitatiu, impartint el màxim de carreres possibles, i amb instituts i equips d’investigació ben dotats i amb recursos. Si no és així, no tendrem una universitat, sinó una simple acadèmia. He criticat molt internament, per exemple, que des de fa més de cinc anys la meva Facultat, la de Dret, no tingui, per motius diversos, programa de doctorat propi. Una Facultat que no forma doctors, no és una Facultat, és una simple acadèmia. Per un altre costat, s’ha d’haver acabat la figura de l’alumne que se n...

Veient els personatges que ahir es manifestaren defensant el monument feixista de Sa Feixina, queda clar que no pot estar ni un segon més en peu. És, i serà sempre, un símbol franquista. Hem d’exigir la màxima celeritat a l’Ajuntament en esbucar el monòlit. Els peperos no es torbaren tant en llevar el carril bici de les Avingudes: trobaren pressupost i l’executaren en dos mesos. Sa Feixina, ni un minut més en peu!

Avui ens ha deixat un dels grans escriptors del segle XX: Umberto Eco; recordem-lo amb unes paraules alliçonadores que va deixar escrites en la seva màxima obra, "Il nome della rosa": " Fuig, Adso, dels profetes i dels que estan disposats a morir per la veritat, perquè solen provocar també la mort de molts altres, sovint abans que la pròpia, i, de vegades, en lloc de la pròpia .

Sóc de família pagesa, he fet de pagès, i els meus pares encara mantenen una guarda de 100 ovelles conrant unes quaranta quarterades de secà. La situació del camp illenc és dramàtica . Patim una sequera que ningú recorda comparable. Els ajuts no arriben, i no es sap encara quan i com arribaran als petits pagesos de forma directa els doblers necessaris per poder mantenir, ja només amb vida, als seus animals. Jo proposaria que, per justícia, ara que es parla tant del repartiment de l’ECOTAXA, els primers doblers que es recaptassin amb ella anassin a ajudar als petits pagesos (que no als terratinents, als “senyors” de possessions) de les Illes Balears. No és fer demagògia la meva proposta, es fer justícia amb una gent que sempre ha estat tractada de forma injusta.

És vergonyós que els atletes mallorquins no tinguin pistes a on entrenar mentre s’ha consentit per part de les institucions públiques que el RCD Mallorca SAD s’hagi apropiat, monopolitzat, i ara darrerament inutil·litzat i destruït amb la instal·lació de grades supletòries, de la millor instal·lació i superfície d’atletisme de les Illes, pagada amb doblers públics, quelcom és l’Estadi MUNICIPAL de Son Moix. 

Fa ara just un any vaig signar un manifest al diari Público amb altres candidats a la Secretaria General de Podem de les nacionalitats històriques (Gemma Ubasart - Catalunya , Roberto Uriarte - Euskadi, Breogán Rioboo - Galícia i jo mateix) que defensàvem el dret d’autodeterminació, el pluralisme lingüístic i la plurinacionalitat de l’Estat. Ahir, després de la sortida de la Secretaria General de Galícia de Breogán Rioboo, que fou el darrer resistent, definitivament tots els signants del manifest estam fora de qualsevol òrgan de direcció i/o polític del partit. Crec que és significatiu. 

Comparsa del Carnaval de Cadis de 2016 que canta un pasdoble en memòria dels caiguts per la democràcia que encara romanen enterrats en les cunetes de la història. “ Nuestras almas no pueden marchar  ni a los infiernos ni a la gloria  si aún hay huesos por desenterrar  en la cuneta criminal de la memoria ”.