Toni Bennàssar

Avui horabaixa donarem el darrer adéu a Climent Garau . Que no s'esborri mai de la història el nom de qui fou un lluitador incansable a favor de les llibertats del nostre poble, per a què l'infantesa que s'enfila, pugui seguir el fil de la vellúria que se'n va. Requiescat in pace.

Tenc un dubte programàtic sobre "Junts pel Sí". Segons el seu full de ruta, entre les eleccions del 27S de 2015, i el 23 d'abril de 2017, en què està prevista la DUI si hi ha una majoria parlamentària que ho permeti, governarà Artur Mas. Quin serà el programa social que apliqui, el de Convergència o el d'ERC? Quina serà la seva política sobre les retallades socials i les privatitzacions que ha vingut aplicant fins ara Artur Mas i els successius governs de CiU? Com s'elegiran els consellers i quins seran els seus perfils? Es revertiran les polítiques liberals aplicades fins ara? Sanitat pública o privada? Educació pública, concertada o privada? Banca pública o no? Desnonaments, sí o no? Què es farà amb TV3 i els seus treballadors?

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 20 d'agost de 2015, pàgina 28: ATB Antoni Bennàssar Moyà [1] El futbol va començar sent un esport, fa temps es va convertir en un espectacle, i darrerament, el futbol d’elit, és un simple negoci. En tot cas, aquest esport ha servit de teló de fons de bona part de la meva vida. Des de la racionalitat més pura, sembla mentida que aquell joc reglat pels anglesos a mitjans del segle XIX pugui donar per tanta sentimentalitat. Una sentimentalitat que, en el meu cas, va vinculada al club dels meus amors: l’Atlètic Balears. Seguidor de l’equip blanc-i-blau de tota la vida; soci des dels 14 anys; directiu durant més de 10... als voltants de l’Estadi Balear, com es pot observar, hi he passat bona part de la meva vida. I és més, hi ha hagut èpoques en les quals he estat més temps a l’Estadi (avui clausurat per ordre governativa) que a ca meva mateix. Definir que és ser baleàric és molt mal de fer. Ser seguidor d’aquell club qu...

El PSOE va iniciar, i el PP va acabar , una operació urbanística (alguns li dirien "pelotazo") a Manacor al marge de tota la legalitat urbanística ordinària anomenada "Centro Internacional de Tenis Rafael Nadal". Es va autoritzar, mitjançant una llei singular del Parlament: la 5/2012 de 23 de maig , que un particular, el Sr. Rafael Nadal, "por ser vos quien sois" pogués fer un macrocentre esportiu al marge de la normativa de planejament urbanístic vigent a nivell autonòmic, insular i municipal. L'esmentada llei la votaren a favor , PP i PSOE i els únics que votaren en contra foren els diputats de PSM-IV. Si llegiu l'articulat de la llei veureu que s'aprova un "master plan" ad hoc i amb ell s'exonerava al tenista d'haver de fer les passes mínimes que hauria d'haver fet qualsevol altre mortal abans de poder posar un sol totxo fora d'ordenació: avaluació d'impacte ambiental, controls previs municipals, adaptació del ...

Tal dia com avui de 1936 un escamot de falangistes mataren a Federico García Lorca, el gran poeta andalús. El seu crim, segons els seus botxins, fou ser "maricón" i comunista. A dia d'avui, encara no s'ha trobat el seu cos. Que el seu nom no s'esborri de la història, ni per qui fou, ni pels motius pel que el mataren. Se le vio, caminando entre fusiles, por una calle larga, salir al campo frío, aún con estrellas de la madrugada. Mataron a Federico cuando la luz asomaba. El pelotón de verdugos no osó mirarle la cara. Todos cerraron los ojos; rezaron: ¡ni Dios te salva! Muerto cayó Federico —sangre en la frente y plomo en las entrañas— ... Que fue en Granada el crimen sabed —¡pobre Granada!—, en su Granada.  Antonio Machado

Sorprès que aquells nacionalistes espanyols que criden “Gibraltar español” impulsin, al temps, una cessió de sobirania de Magaluf a l’imperi britànic…

“ Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar ”  Marcelino Camacho: va complir 5 anys de treballs forçats i 9 de presó per defensar l’emancipació de la classe treballadora. Com va dir Labordeta: “ Uno no va a la política por sueldo, va por ideales y por hacer algo por su tierra ”. Tant de bo tothom ho tingués tan clar com ho tenien ells…

Aquest passat divendres va morir Lynn Anderson. Els meus amics saben que sóc un apassionat del country i que "Rose Garden" és una de les meves cançons favorites. La versió de la cançó Lynn Anderson és preciosa i passarà, sens dubte, a la història de la música.  Harlan Howard va escriure que tot el que es necessita per escriure una cançó de country són 3 acords musicals i la veritat."Rose Garden" parla de què s'ha de ser sincer a n'aquest món, i mai prometre que les coses seran fàcils, ja que la vida, mai, absolutament mai, no és un jardí de roses...  " When you take, you gotta give, so live and let live,  or let go. I beg your pardon, never promised you a rose garden "

“ En el futur, només hi haurà 5 reis al món: els 4 de la baralla i la monarquia britànica ” Faruk I, darrer Rei d’Egipte (1952)