Toni Bennàssar

Que tingueu tots els lectors del blog una feliç entrada al 2015; i per tancar el 2014 unes paraules que sempre m'agrada recordar...   " Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor " 

Una de les històries més maques d'aquest any 2014 ha estat la mostra de solidaritat que ha tengut la gran família del Rayo Vallecano. Carmen Fernández, veïnada de Vallecas, desnonada als 85 anys per un presumpte usurer per un deute contret pel seu fill, havia de quedar al carrer en el darrer tram de la seva vida.  La família Rayista s'ha compromès en pagar-li una vivenda fins el dia de la seva mort. Que l'equip d'un barri dels més humils de Madrid, sempre contestatari i esquerrà, quelcom és Valle k as , hagi fet aquest gest emociona.Tant de bo en el món del futbol mercantilitzat i mercenari, més d'un prengués exemple.

Aquest any 2014 és un any molt especial per aquest blog i per a mi mateix. Són 10 anys de reflexions i vivències que, en forma de dietari públic electrònic, han anat deixant petjada en el temps. Moltes gràcies a tots els que heu dedicat qualque minut de la vostra vida a llegir els meus pensaments en veu alta escrits a través de la tinta electrònica. La immediatesa de les xarxes socials, que aparegueren quan el blog gairebé duia un lustre de vida, no em feren defallir de la reflexió pausada que implica escriure un post blocaire. Per acabar, dir-vos, que esper poder continuar la tasca, com a mínim, durant 10 anys més.

La tímida represa de les relacions diplomàtiques entre Cuba i els Estats Units de Nord-amèrica ha estat una decisió valenta que ha suposat una esperança a nivell mundial. Obama ha pres decisions sorprenents al final del seu mandat, i el procés de regularització d'immigrants n'ha estat una, i el canvi de relacions amb Cuba una altra. Sembla que el darrer teló d'acer que xapava Centre-amèrica està començant a caure. Ara queda esperar que, tal i com va demanar Joan Pau II, que Cuba s'obri al món, i que el món s'obri a Cuba.

Crec que el jutge Ruz, es deu haver sentit molt identificat amb aquesta frase del periodista Ignacio Escolar …

El punt culminant d'una entrevista, la de Sergio Martín, director de C24h, a Pablo Iglesias, que fou vergonyosa tal i com fou realitzada, i molt més provenint d'un mitjà públic... " Hemos visto a Pablo Iglesias defender la salida de los presos de ETA de las cárceles. Esta semana está usted de enhorabuena, entonces… "

Mai m’hagués imaginat haver de dir que Félix de Azúa té raó en qualque cosa, ja que és una persona que està en les meves antípodes ideològiques pràcticament en tot. Dins la moda que és escriure ara sobre Podemos , ha publicat un article a El País criticant als dirigents estatals de la formació i el fet que no proposin per ara una reforma universitària. Se li ha de dir a Félix de Azúa que, entre altres coses, el programa educatiu de Podemos no està ni de bon tros elaborat i que jo sóc el primer que esper veure que en diu sobre el tema universitari i, per tant, bona part de les seves crítiques sobre la indefinició o no pronunciament no tenen raó de ser. A més, se li oblida intencionadament a Félix de Azúa una dada molt important, i és que cap dels que cita (fonamentalment la gent del Círculo de la Complutense) forma ni ha format part mai de la "casta universitària" (catedràtics, TUs) sinó  que integren, com jo mateix, el gruix de pàries que sostenim la universitat pública a ...