Toni Bennàssar

Pedro J. Ramírez ha apuntat que el PP i la Casa Reial estaven darrera la seva destitució com a director del conservador diari El Mundo. Quan he vist les seves declaracions m'ha vingut en ment una frase històrica. Audax, Ditalc i Minuros foren tres lusitans que mataren al gran líder militar Viriat (180 a.C - 139 aC.) mentre dormia, traint-lo, per ordre del cònsol romà Quint Servili Cepió ,  a través de Marc Popil·li Laenes IV , a canvi d'una substanciosa recompensa. Quan varen anar a cobrar la recompensa després d'haver comès el magnicidi, Cepió es va negar a pagar-la, contestant-los " Roma traditoribus non praemiat " (Roma no paga a traïdors), ordenant-los executar immediatament.

Començ en aquest 2014 una nova aventura, la meva participació activa en l'organització que més representa la defensa de la llengua i cultura del nostre País: l'Obra Cultural Balear. Fundada l'any 1962 per Francesc de Borja Moll, avui, en una època en què l'atac a les nostres senyes d'identitat és la prioritat política del nostre Govern, he considerat necessari posar el meu petit gra de sorra per contribuint modestament a la preservació del nostre poble davant l'intent d'extermini que pateix. Esperem que pugui donar compliment a n'aquesta tasca.

Començ una nova participació en un mitjà que m'encanta, la ràdio; i a un programa al qual ja hi vaig acudir ara fa 10 anys. Dues fotos, dos moments, amb una dècada de distància. La història continua!

Més de 300.000 persones veren les festes de Sant Antoni per IB3 televisió. Més de mig milió hi participaren probablement. El nostre President, José Ramón Bauzá, enlloc de celebrar aquesta festa popular que esdevé a les Illes en quasi nacional amb els seus ciutadans, se'n va anar el dia de Sant Antoni a Yuste (Cáceres) per assistir com espectador a l'entrega d'un premi al President de la Comissió Europea. Qualsevol excusa és bona per a aquest President per poder fugir del seu poble i de les seves festes nacionals. Us imaginau que el dia de Santiago Apòstol el President de Galícia se n'anàs a una entrega de premis a Sevilla? O que el dia 12 d'octubre Rajoy el passàs a Àustria a una festa? El menyspreu dels nostres governants de cap al nostre poble i les seves tradicions és majúscul.

Fa ara 10 anys vaig anar per primera vegada a Mallorca en Xarxa, a Ona Mallorca. Avui he trobat, al meu rebost digital, la foto. Allà vaig conèixer a n'en Benjamí Villoslada. A partir d'aquí, hem compartit moltes hores de ràdio. El PP va tancar Ona Mallorca, acomiadar als seus treballadors i va silenciar Mallorca en Xarxa. Ara, torna a través de l'engrescador projecte que és Ona Mediterrània. I, afortunadament, en Benjamí ha comptat amb jo pel programa. Demà començ el projecte amb una àmplia dosi de nostàlgia...

L’economia espanyola en mans de Merkel; i el RCD Mallorca en mans de Claassen. El colonialisme teutó va controlant Europa. Sort d’una petita aldea de balearicos que resisteixen a l’exili de Calvià…  

Dos fragments que he seleccionat d’un auto judicial, magistral, que pot fer història…

Avui, mirant el diari, he vist com una escola mallorquina, privada, cara, elitista i trilingüe havia creat un certamen literari posant-li el nom d'un tennista que no ha publicat 2 línies en la seva vida. N'hi ha que, tot d'una, m'han corregit dient que el premi és en "honor" al padrí del tennista, que va ser director de l'Escola de Música de Manacor, i que també es diu RAFAEL NADAL. Sent així, amb tots els respectes, es juga interessadament a la confusió. Tothom es mereix un premi en el seu honor, però serà que no tenim grans literats mallorquins, vius i morts, per dedicar-lis un premi. I respectant enormement a n'aquest senyor, que fins avui no sabia ni qui era, no crec que l'obra del padrí del tennista superi, per posar un exemple, a Rosselló-Porcel, Alcover, Costa i Llobera, Llompart, o Maria Antònia Salvà. I si volien un premi reconeixent a un literat mallorquí "de moda", viu, i que ha escrit la seva obra bilingüe en català i castell...

Tal dia com avui de fa 54 anys França s'aixecava glaçada per la mort del seu gran intel·lectual: Albert Camus. Va morir en un accident de trànsit a un petit poblet francès anomenat Le Grand Fossar , de Villeblevin (Lyonne), duent a la butxaca, pel mateix recorregut, un bitllet d'un tren que mai va agafar i que li hagués salvat la vida. El convidà a fer el trajecte en cotxe el seu editor i amic Michel Gallimard, que es salvà inicialment de l'accident, però va acabar morint cinc dies després fruit de les ferides patides. La dona i la filla de l'editor en sortiren indemnes. El gran pensador francès, va perdre la vida als 47 anys, amb un premi Nobel ja guanyat i molt per fer. De mare menorquina (maonesa, en concret), fou futbolista, però hagué d'acabar deixant el futbol degut a la tuberculosi. Camus es va veure obligat a jugar de porter degut a què la seva família, pobra, el renyava i fins i tot el pegava si tornava amb el calçat romput a ca seva després dels partits d...

S'ha presentat una associació d’estudiants amb l’objectiu de “denunciar” als professors “polititzats” i oposar-se a les classes en català. Tenen el suport del Círculo i la “comprensió” del RCD MALLORCA, que els ajuda a fer "la seva proposta palpable" i a qui mostren tot "el seu agraïment". Sense comentaris.

Cadascú té un Rei favorit... i el de Bauzá, sembla que és Herodes.

L'any 2014, serà l’any de la fuga de cervells. Genial El Jueves , depriment la universitat espanyola. Aquest govern està aconseguint que parteixi la matèria gris, i que es quedi la matèria negre. El concepte de know how , no existeix a l'Espanya en blanc-i-negre a la qual ens toca viure.