Toni Bennàssar

Avui vespre és la vigília de Tots Sants. La celebració de Tots Sants és una de les més antigues del cristianisme. L'u de novembre, dia de Tots Sants, és costum a n'aquestes terres visitar el cementiris. El dia de Difunts és el dos de novembre. Així, algú es demanarà: si el dia de difunts és el dos, per quin motiu la visita al cementiri es fa l'u i no el dos de novembre ? La tradició diu, curiosament, que el dia de Tots Sants els vius visiten als morts, portant-lis flors; i que el dia dels Difunts, els morts visiten als vius. Així que, la nit de presumpte contingut sobrenatural hauria de ser, forçosament als territoris de tradició llatina, la nit de l'u al dos de novembre, no la vigília de Tots Sants, tal i com es celebra darrerament per aquestes contrades fent un calc de l'anglosaxó Halloween (nit del 31 d'octubre). Sobre Halloween se n'ha parlat molt darrerament, i sobre de quina manera afecta a les nostres tradicions també. Aquesta setmana vaig tenir l...

Una revista nord-americana ha publicat una llista amb els millors advocats de l'any 2013. No ha posat un criteri objectiu per determinar que fa que siguin millors o pitjors aquests lletrats. El més curiós de tot és que, de la llista, amb 82 noms, només hi ha 7 dones, el 8,5% del total. Hi hauria per fer un bon estudi universitari de sociologia jurídica, aquesta ciència tan oblidada a l'Estat espanyol, per veure per quin motiu el percentatge de dones a les cúspides dels grans despatxos és tan baix, quan n'hi ha tantes que fan feina de "juniors", inclús de "seniors" (fent servir la seva pròpia nomenclatura), als mateixos.

El metge forense dels jutjats de Palma, i destacat proselitista del PP, Javier Alarcón, ha dit a un pare via twitter que si el seu fill suspèn els exàmens en anglès del TIL és culpa de la seva "herència genètica" i a les "limitacions" del seu progenitor. Ja em sembla repugnat que una persona que està a una cort de justícia fent dictàmens que determinen el futur de les persones sigui, no sé si militant, però sí com a mínim proselitista públic a tots els mitjans de comunicació, del partit del govern. La imparcialitat no sé a on queda per part d'un funcionari de l'administració de justícia a qui se li hauria d'exigir, com a mínim, discreció, ja que les seves decisions han de ser imparcials i apolítiques. Si a n'això se li afegeix que sembla que ha vessat insults sobre les preteses "limitacions genètiques" de tots aquells que ens oposam a la imposició lingüística d'una llengua no oficial, esdevé, tot plegat, en una circumstància extremad...

Un dels principals arguments unionistes darrerament és que la independència de Catalunya és una quimera ja que no ho permet la Constitució espanyola. És un argument que em recorda molt el que feien servir els franquistes al voltant dels anys 1970-1976 per oposar-se a la democràcia. Deien que com que la pluralitats de partits i la democràcia no estava permesa a les Lleis Fonamentals del "Movimiento" no es podria implantar mai la democràcia a Espanya. Ja sabem tots a on varen quedar les Lleis Fonamentals i les Corts franquistes a l'any 1977 amb la Llei de Reforma Política i a l'any 1978 amb la Constitució espanyola. Les lleis estan al servei de les persones, i no les persones de les lleis. I mai, cap llei, ha aturat la voluntat d'un poble (altra cosa ha estat la força de les armes).

" ... el término 'bilingüismo' es un eufemismo que disfraza la intromisión abusiva de la lengua inglesa en la enseñanza, fruto de la admiración idolátrica y gilipollesca que nuestros politiquillos profesan a lo anglosajón (y, en especial, a lo yanqui) y de los intereses aviesos de la plutocracia internacional, que ha convertido el inglés en una especie de koiné o lengua franca universal que favorece -junto con unos conocimientos rudimentarios de informática- la creación de un nuevo proletariado (sin prole) al que puede desplazar geográficamente a su antojo, a cambio de cuatro monedillas ". Juan Manuel de Prada, escriptor, article publical a XLSemanal de dia 13 d'octubre de 2013 .

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 14 d'octubre de 2013, pàgina 23. Vaga verda, consideracions jurídiques Antoni Bennàssar Moyà  El dret de vaga és un dret humà fonamental que, al llarg de la història del moviment obrer, sempre ha estat durament reprimit. En aquest sentit, recordem que la classe treballadora commemorem, cada primer de maig, des de l´any de 1889, el dia internacional dels treballadors, en record de vuit vaguistes (la majoria immigrants alemanys) que foren condemnats a mort, i posteriorment penjats, pel govern dels Estats Units, pel fet d´haver exercitat el dret a vaga en reclamació de millores laborals a la ciutat de Chicago durant l´any 1886. Convé recordar això a tots aquells que, encara a dia d´avui, qüestionen un dret que ha costat tants de màrtirs per esser aconseguit. Per tant, des de la democràcia, no es pot permetre que es qüestioni el dret de vaga. D´entre tots els drets fonamentals, l´únic dret fonamental que costa doblers als ci...