Toni Bennàssar

" Marx diu que les revolucions són les locomotores de la història. Però, tal vegada, les revolucions siguin la forma en que la humanitat, que viatja en aquell tren, acciona el fre d'emergència "  Walter Benjamin , filòsof (1892-1940), en Tesis sobre la història i altres fragments .

He llegit amb estupefacció la notícia del Diario de Mallorca en la qual es conta que s'han hagut de retirar agents de l'ORA (ordenança reguladora de l'aparcament) de la zona de Pere Garau per incidents protagonitzats presumptament per fidels a la mesquita de la zona. El que més me preocupa del tema és que hagi estat un cas específicament en contra de les dones treballadores. No es pot consentir en un Estat democràtic que es produeixi cap tipus de coacció en contra de les dones, escudant-se en raons culturals, religioses, o ètniques. Me és absolutament igual els motius que s'hagin pogut al·legar però que en la meva ciutat hi hagi hagut dones (i només dones, cal remarcar-ho, que hagin patit atacs pel fet de ser-ho, ja que segons la notícia no s'han produït incidents amb els homes que fan la mateixa feina) em fa empegueir a l'hora que preocupar. No sóc ni he estat mai xenòfob, sinó tot el contrari, però no he consentit mai i no ho faré ara que es violin els dre...

Ja tenim imatge de l'estiu: Bauzá entrant bales d'alfals. Com a fill de pagesos, i orgullós d'haver fet des de petit feina de pagès al camp, aquesta imatge me fa empegueir. Cañellas es va fer una foto amb un tractor, i se'l va conèixer com a "tractorman", ara en Bauzá l'emula i, amb nàutiques, texans, i repentinat, s'ha fet una foto entrant bales d'alfals. Tot aquest tipus d'imatges preparades pels Goebbles de la comunicació governamental creant escenaris propis de Bienvenido Mr. Marshall me fan encendre la sang. Que durant 10 minuts, l'àngel exterminador de la nostra llengua, cultura i tradicions, es llevi la roba italiana per fer-se una foto amb pagesos m'encén la sang, no ho puc evitar. M'agradaria que aquest senyor sapigués que és el camp mallorquí: que hagués patit el que són hores davall un sol de justícia entrant bales de palla, d'alfals o de garba d'avena, unes rabioses pel picor i les altres criminals pel pes. M...

Algú les havia de dir quatre veritats sense complexes: "Nosotros, si fueramos españoles, que no lo somos, estaríamos avergonzados de este gobierno... su marca España, es de baratillo, de "todo a cien"" "Ustedes no toman medidas contra los de arriba, porque son de los de arriba" "Una paisana, mujer y vasca universal, Dolores Ibarruri dijo en su día: No pasareis; y no vais a pasar!"

L'any 1995 Vázquez Montalbán va escriure un genial article sobre na Dolores Ibarruri, Pasionaria , al diari El País . D'ell, n'extrec una frase, de clara inspiració Gramsciana, sobre l'ensenyament universitari que he repetit mil vegades i que, ara més que mai, en una època brutal d'atacs des de el sector públic, crec que convé recordar:  " La burguesía renovaba, y renueva, cada cinco años sus cuadros dirigentes en las universidades. El proletariado tuvo que hacer una larga marcha hacia la cultura convencional, pasando por la escolarización, la alfabetización y el descifrar los códigos de la cultura establecida para comprobar hasta qué punto traicionaban sus propias necesidades " Pasionaria y los mil enanitos MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN EL PAÍS , 10 / 12 / 1995 Si un personaje histórico español no se merece el todo o la nada es Dolores Ibárruri, Pasionaria, no sólo para las amistades y los afines, sino para medio mundo. Esta hija de...

Article publicat al diari Ultima Hora de dia 8 d'agost de 2012, pàg. 28;  Elefant blanc, capitalisme negre  Aquests dies hi en cartellera una interessant pel·lícula hispano-argentina: Elefant Blanc, dirigida per Pablo Trapero. La pel·lícula és un homenatge al Pare Carlos Múgica, fundador de la parròquia Cristo Obrero i assassinat l'any 1974 pels feixistes de la Alianza Anticomunista Argentina (La Triple A) sortint de celebrar missa. És una pel·lícula que especialment indicada per tots aquells que partint de l’anticlericalisme tenen una visió primària i estereotipada de l'església, i que desconeixen la història de l'església de base, obrera i esquerrana, que tant a llatinoamèrica com a Espanya, foren i continuen sent, focus de resistència (i esperança) obrera i camperola. El fenomen dels “capellans obrers” neix a França a partir de 1944 de la mà de Henri Grouès, conegut com l’Abbé Pierre o l’ ”Àngel dels Pobres” i s’estén aviat a altres Estats, entre ells, Espanya...

Tal dia com avui, 6 d'agost, de fa només 47 anys, el president demòcrata Lyndon Johnson signava la Voting Rights Act que permetia als negres poder votar... i avui, Barack Obama, un afroamericà, és president dels Estats Units. Els somnis, amb lluita, esforç i sang, sempre s'acaben aconseguint, per molt que costi aconseguir-los. Avançam, amb estires i arronses, de cap a la igualtat entre els éssers humans. Yes, we can!

Avui fa 50 anys que trobaren morta a Norma Jean, més coneguda com a Marilyn Monroe. Marilyn fou, i és, un mite del segle XX. Va morir molt jove, als 36 anys, després d'una vida que no podríem qualificar d'altre forma que no fos de desgraciada. El seu pare fou desconegut i la seva mare la va donar en adopció, sense que s'arribés a consumar la mateixa, passant per orfenats públics i sent criada per diferents famílies d'acollida després de l'internament psiquiàtric de la seva mare. Es va casar per primera vegada als 16 anys i durant un temps, inclús, s'arribà a prostituir a la ciutat de Nova York a canvi de menjar. Norma Jean mai va superar l'abandonament dels seus pares. Així, va afirmar en ocasions Marilyn que la seva única família era el públic. La manca d'estima familiar la va portar a una vida autodestructiva en les seves relacions personals, canviant de forma periòdica d'amant, tant abans com després del seu èxit. Dos homes marcaren, dins la...

Malauradament, en Wyoming va ser premonitori amb aquesta cançó. Tan de bo que no s'hagués complit les seves prediccions, però, per la nostra desgràcia, s'estan complint amb amb escreix els pitjors dels presagis... "Cuando pierda todas las ayudas cuando no me quede solución cuando te jubiles de becario o parado de la construcción. Cuando te despidan con un beso en lugar de la indemnización, cuando al matrimonio entre los gays llamen matrimonio maricón. Resistiré aunque me quiten todo, Aguantaré los años de gobierno del PP que el telediario de la 1 sea el NO-DO y que el que mande en mi destino sea de la CEOE. Resistiré para seguir viviendo soportare los años de gobierno del PP aunque el recorte se transforme en un deporte Resistiré, resistiré. Cuando no haya ley de dependencia y paguemos por la educación, cuando el hospital sea de copago y te cobren por la transfusión. Cuando el Gran Hermano sea Mariano y el superviviente sea yo, cuando le debamos todo al banco y aun así...