Toni Bennàssar

Les hemeroteques són molt dures. Poca gent s'enrecorda, ara que han començat els jocs olímpics de Londres, que ens gastàrem desenes de milions d'euros en la candidatura de Madrid 2012. Us imaginau quin caos hagués estat organitzar uns jocs olímpics en un Estat que no té ni per pagar les nòmines? Després de la candidatura de Madrid 2012, es gastàrem una altra fortuna de doblers públics en la candidatura de Madrid 2016, i ara encara estam pagant per aspirar a Madrid 2020... Tot surrealista i simbòlic d'un Estat que ha viscut per damunt de les seves possibilitats i amb una mentalitat de nou ric que era insostenible. De totes formes, i per molt que ho vulguin imitar, he de dir als espanyols que mai el Madrid actual podrà repetir la màgia de la Barcelona 92, per molt que li donassin l'organització d'uns jocs olímpics: Botella no és Maragall; Esperanza Aguirre no és Pujol, i Gallego&Rey no són en Mariscal...

Kristen Stewart, de 22 anys, ha enganyat a la seva parella , l'actor Robert Pattinson, actualment per ventura el més desitjat per les nines, i no tan nines, de mig món, amb Rupert Sanders, director de 44 anys, casat i amb dos fills. Sembla que Pattinson estava apunt de fer pública les noces amb Stewart quan s'ha descobert la infidelitat. Ni Crepúsculo queda aliè als tòpics de comportament patriarcal que sobreviuen per damunt del pas de les generacions i de l'avanç de la dona en tots els àmbits. Supòs que acudint a les fonts clàssiques del nostres padrins, podríem dir que de la mateixa manera que hi ha dones que han nascut amb l'objectiu de ser "senyores de...", n'hi ha que, per pròpia voluntat, no passaran mai de ser "queridas" d'un home casat, tot i que podrien aspirar a molt més (Stewart n'és un cas clamorós...). Digne d'estudi antropològic, tot plegat. A més, he dir que a mi sempre m'han interessat des de una perspectiva psi...

Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure una meravellosa pel·lícula, Elefant Blanc . És un homenatge al Pare Carlos Múgica , fundador de la parròquia Cristo Obrero i assassinat pels feixistes de la Alianza Anticomunista Argentina (La Triple A) l'any 1974 sortint de celebrar missa. És una pel·lícula que recoman especialment per tots aquells que tenen una visió primària i estereotipada de l'església, i que desconeixen la història de l'església de base, obrera i esquerrana, que tant a llatinoamèrica com a Espanya, foren i continuen sent, focus de resistència obrera i camperola. En aquest sentit, la història i ambientació de la pel·lícula me va recordar molt el Pozo del Tio Raimundo , i el paper dels jesuïtes en la lluita obrera dels anys 70, amb el seu cap visible, el Padre Llanos , al capdavant. És una església que poc o res té a veure amb les altes jerarquies que porten el purpurat però és, sens dubte, la més propera al missatge comunista de Jesús de Natzaret. Quanta di...

S'han hagut d'esperar moltes dècades. Hi ha hagut moltes llàgrimes vessades i molt de sofriment, però finalment s'ha fet justícia i el dictador feixista argentí Jorge Rafael Videla ha estat condemnat a cinquanta anys de presó per robar nins durant la seva dictadura. La dictadura argentina va acabar amb la desaparició de més de 30.000 persones, la majoria assassinades i llançades a l'Oceà des de avions militars. Dins aquesta tàctica repressora es robava els nins a les detingudes i se'ls entregava a famílies de dretes afins al règim. Així, s'intentava "extirpar" a aquelles criatures de les seves malignes mares marxistes. Aquesta tàctica ja la va començar anys abans el franquisme, sobre la teoria "científica"del psiquiatra Antonio Vallejo Nájera , i la seva teoria de què el marxisme era una malaltia mental que incapacitava per criar un fill. Així, Vallejo Nájera va començar els seus "estudis" amb 50 mares preses a Málaga per la sev...