Toni Bennàssar

El 2012 ha estat un any molt dur a nivell col·lectiu. Des de un punt de vista econòmic i social , els pitjors presagis s'han complert i ha estat l'any de les retallades més impressionants que s'han produït ne la història de l'Estat del benestar a Espanya. A més, esteim en plena recessió, i la taxa d'atur s'acosta perillosament al sis milions de persones i supera el 25 % de la població activa.  En quant a la perspectiva nacional , el 2012 es recordarà pel pas que ha donat Catalunya de cap a la seva llibertat, amb un 11 de setembre de 2012, que ha suposat la primera pedra en la lluita per l'alliberament nacional del poble català. Per contra, hem vist com s'ha dut a terme  a les Illes Balears el pitjor atac al català de forma institucionalitzada des de la mort del dictador Francisco Franco, encapçalat per president Bauzá i el seu conseller d'educació Rafel Bosch.  Em preocupa, això sí, com quedarem la resta de PPCC el dia que Catalunya s'...

Aquests dies ha estat notícia l'elecció de Marga Duran, després de la imputació de Pere Rotger, com a nova presidenta del Parlament de les Illes. És la segona autoritat de les Illes. Al marge de la seva formació i trajectòria, sí que m'agradaria destacar una dada i és que només duu poc més d'un any de diputada i no en té cap tipus d'experiència parlamentària prèvia. Des de la Revolució Francesa s'ha intentat elegir president de la Cambra a un diputat amb més d'una legislatura a les seves esquenes i que conegués el funcionament parlamentari. Joan Huguet, Albert Moragues, Maria Antònia Munar, Aina Rado, Antonio Diéguez... tots ells reunien aquest perfil. Ara, per primera vegada, a una persona sense cap tipus d'experiència parlamentària li correspon presidir la cambra. No pos en dubte la capacitat d'aquesta senyora, ni molt manco, però crec que, en una època de gran crisi econòmica i institucional, i de parlamentarisme de tan baix nivell, el Parlament ne...

Hi ha cançons que, malauradament, 40 anys després tornen a ser d'actualitat. Una molt especial és aquesta "La Paloma de la Paz", del cantautor Chicho Sánchez Ferlosio que, curiosament, era fill del fundador de Falange Española, Rafael Sánchez Mazas. És trist que haguem tornat de cap endarrera, com els crancs, i que aquestes lletres tornin a tenir un sentit que havien perdut fruit de l'actual clima d'explotació laboral vigent... Que no, que no, paloma, no, que así que no trabajo yo. Que no, que no, palomita, que no, que así que no trabajo yo. Soy un hombre del pueblo harto de trabajar. Mi vida es el trabajo, paloma, pero me pagan mal. Las leyes están hechas a favor del patrón; la ley no escucha al pueblo, paloma, aunque tenga razón. El deber del trabajo dicen que tengo yo. De mis deberes hablan, paloma, de mis derechos no. Pero nos uniremos contra la explotación; la fuerza de los hombres, paloma, siempre será la unión. Nos juzgan y condenan en nombre de la pa...

Tal dia com avui de 1977 va morir, als 19 anys, José Manuel García Caparrós, obrer, comunista, andalusista, i membre de Comissions Obreres, per intentar penjar una bandera andalusa a la Diputació Provincial de Màlaga. Els seus botxins foren la Policia Armada que li va disparar a sang freda. Feia dos anys que el dictador havia mort, Juan Carlos regnava, i la policia matava sense impunitat. Ara que sembla que només catalans i bascos tenim sentiment nacional, és bo recordar els màrtirs andalusos per l'autonomia, així com els comuners castellans. Visca la lluita socialista, i la llibertat dels pobles oprimits!

" La clase media, si se aplica la ley de tasas tal y como está, no tendrá ninguna posibilidad de acudir a los tribunales para reclamar sus derechos. No podrá acceder a la Justicia gratuita, porque sus niveles de ingresos no son tan bajos, pero si no es rico tendrá que renunciar a sus reclamaciones simplemente porque no tendrà la disponibilidad económica que permita el coste de acceder a la Justicia "  Martín Aleñar, degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, al Diario de Mallorca de dia 2 de desembre de 2012, pàgina 6, dixit.

"No hi ha pitjor tirania que l'exercida a l'ombra de les lleis i amb apariència de justícia" Charles Louis de Secondat , Baró de Montesquieu (1689-1755)

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 27 de novembre de 2011, pàgina 29 : Taxes contra justícia Antoni Bennàssar Moyà El dret fonamental més important, juntament amb el dret a la vida, és, sens dubte, el dret a la tutela judicial efectiva, pel seu caràcter instrumental envers els altres drets. S’ha produït, amb l’aprovació de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, de taxes judicials, un atac sense precedent als drets fonamentals a l’Estat espanyol. A partir d’ara, si no tens doblers suficients per poder pagar la taxa judicial, no podràs fer valer els teus drets davant tercers en l’àmbit judicial, ni tampoc, en cas de què ja ho hagis fet, podràs recórrer davant un òrgan superior una decisió judicial que consideris injusta. A partir d’ara, litigar, et costarà doblers, havent de pagar pel simple fet d’accedir als tribunals, al marge dels honoraris que hagis de pagar al teu advocat i procurador. I no em serveix l’excusa governamental de què romandrà l’accés per part dels ...

Aquestes eleccions tenen, sens dubte, un contingut històric per l'avanç de Catalunya ( i esperem que de la resta de PPCC) de cap a la seva llibertat. Mai un Parlament català havia estat tan obertament independentista. Les forces polítiques netament catalanes i que defensen el dret a decidir, sent, per tant, sobiranistes, sumen 87 diputats (CiU,ERC,ICV,CUP). Per contra, el partits d'obediència espanyola o que s'oposen al dret de decidir directe d'una forma o l'altra, en sumen 48 (PP, PSOE, Cs). Els números són molts bon de fer, i, com es pot veure, el número de sobiranistes gairebé dobla als d'aquells que defensen que els catalans no poden decidir per si mateixos el seu futur. D'entre els espanyolistes, s'ha de distingir entre PP i Cs (28 diputats) que defensen que no es pot tocar l'actual relació entre Catalunya i Espanya, del PSC (20), que defensa la possibilitat d'un referèndum una vegada canviada la Constitució en un sentit federal. Així, s...

“Mucho más se paga por el abogado y el procurador que por estas tasas”. Alberto Ruíz Gallardón, ministre de justícia, dixit . Mai m'hagués pensat que s'hagués arribat a n'aquests extrems per part d'un ministre de justícia. Que es compari un atac al dret de la tutela judicial efectiva tal i com és la imposició d'unes taxes abusives per poder litigar, amb la feina legítima que feim els advocats i procuradors em sembla un autèntic escàndol. Els professionals liberals de la justícia cobram (quan ho aconseguim) per la feina feta, i pagam, del que cobram (o del que no hem cobrat però si facturam) un 42% del total a la hisenda espanyola entre IVA i IRPF. Que ara es compari per part d'aquest ministre la nostra feina amb un nou impost en contra dels pobres, que ha disfressat sota la forma jurídica de taxa, i que fa que només puguin accedir a l'administració de justícia els rics, em sembla vergonyós. Si ets ric, pots litigar encara que sigui de forma temerària, ...

19 de novembre, tal dia com avui, de fa 10 anys, s'enfonsava el petrolier Prestige, el major desastre ecològic de tots els temps en les costes espanyoles. En sortien afectats 126.000 pescadors, i tot l'ecosistema cantàbric. De les 1.064 platges que hi ha a Galícia, Astúries, Cantàbria i Euskadi, 400 es veuen greument afectades.   Es varen vessar 66.000 litres de fuel. El president del govern, José María Aznar, va estar més d'un mes a aparèixer per terres gallegues (estava ocupat planificant guerres pel món...); Manuel Fraga es va torbar 8 dies en anar-hi i quan hi va anar va fer broma sobre si nedaria com a Palomares.  Mariano Rajoy fou el ministre encarregar de coordinar el govern en aquest desastre, i va mentir en el Congrés dient que simplement sortien del buc " cuatro pequeños hilillos con apariencia de plastilina ". Davant la inutilitat governamental, miles de joves voluntaris llevaven amb les mans, juntament amb els pescadors, el fuel que destruïa la seva...

" Venim a impugnar el règim, a desobeir la por, a destituir una estafa, a aturar les retallades, a aixecar la catifa. a dir-lis que ja n'hi ha prou, que s'ha acabat el temps de la infàmia, el frau i l'estafa. I els anem a dir una cosa: els farem la vida impossible mentre ells, cada dia, ens la facin a nosaltres. Si ells tenen el Liceu, nosaltres tenim milers de casals i ateneus; si ells tenen Montserrat Caballé, nosaltres tenim a la Meritxell Gener; si ells tenen patronal, nosaltres tenim sindicats combatius que donen la cara per aquest poble i per aquesta classe... " David Fernández, candidat de la CUP al Parlament de Catalunya (18/11/2012)

Entrevista de casi una hora al gran grup madrileny, fent repàs a La Movida. Imprescindible per tots els fans! (entre els que m'incloc!)

Gràcies a Déu, a Euskadi ja no està actiu el terrorisme d'ETA. Hi ha ben vigent, no obstant, un altre terrorisme: el terrorisme capitalista. Avui una dona de 53 anys s'ha suïcidat el mateix moment que la comissió judicial l'intentava desnonar. Es deia Amaia Engaña i tenia un fill amb un ex regidor socialista del poble. Només a Euskadi, és el segon suïcidi d'una persona desnonada que es produeix en els darrers 15 dies, a més de dos intents de suïcidi en els quals es pogué salvar la vida de les víctimes del terrorisme capitalista. Els bancs reben milers de milions d'euros dels nostres impostos i no aturen les execucions hipotecàries en contra de la classe treballadora ni admeten la dació en pagament. El capitalisme s'ha convertit en un sistema assassí que està duent a què el suïcidi s'hagi convertit en la primera causa de mort violenta a Espanya per davant dels accidents de trànsit. Supòs que aquesta notícia l'amagaran les televisions "oficials...

M'ha fet molta de gràcia veure aquesta banda de progres de panfonteta, que deim a Mallorca, amb els comptes corrents a vessar, que es fan fotos amb els palestins en contra de Israel i amb el Dalai Lama en defensa del Tíbet, i que després signen un manifest en contra del dret dels Països Catalans d'elegir lliure, i democràticament el nostre futur. El dret d'autodeterminació és la màxima expressió de la democràcia i em sembla ridícul que gent que es diu demòcrata, estigui en contra que un País, o que uns Països, decideixin què volen ser el dia de demà. Curiosament, aquests dies estava llegint sobre la polèmica entre Rosa de Luxemburg i Kautsky envers la qüestió polonesa i la brillant resposta de Lenin a Rosa, en la seva ja clàssica obra, referent de tots els esquerrans sobiranistes, El dret d'autodeterminació de les nacions .  L'obra és de 1914 però més d'un d'aquest convindria que la llegissin, i sobretot analitzant els arguments que exposa el gran Vladim...

A Madrid han mort 4 al·lotes (per ara) després d'un allau humà en una macrofesta celebrada a un espai públic de l'Ajuntament de Madrid (el denominat Madrid Arena ). Que hi hagi 4 morts, i ningú hagi assumit responsabilitats jurídiques i polítiques em sembla un autèntic escàndol. Aquí hi ha una clara responsabilitat dels organitzadors (es parla de portes d'emergència precintades per evitar que entrés gent sense pagar, de l'amollada de bengales que provocaren l'allau, a més d'haver ocupat el doble de l'aforament permès...) i de qui va llogar políticament l'espai a l'empresa organitzadora. A qualsevol país seriós ja hi hauria hagut dimissions polítiques i els organitzadors del concert haurien estat detinguts i interrogats per la policia, posant-los posteriorment a disposició judicial. Aquí, sembla que pots matar de forma indirecta gent i si tens poder i bons contactes polítics no passa res. Bé, que continuï la festa, com es sol dir (i en aquest cas e...

El govern de José Ramón Bauzá ha anunciat la major pujada d'impostos de la història de l'autonomia . Aquesta pujada coincideix amb les pitjors xifres d'atur de tota la història de l'Estat espanyol. El govern neocon estatal i autonòmic ens està ficant en un cercle viciós de molt difícil sortida. De la gran depressió dels anys 30 es va sortir amb les receptes de major inversió pública sense reparar en dèficit. Ara, l'únic important és el dèficit sense importar amb els costos humans i productius que reporti. Un Estat amb 6 milions d'aturats i una taxa d'atur del 25,8 per cent és insostenible. El més paradoxal de tot, és que aquests que ens estan ofegant a impostos i, a més, han assolit les pitjors taxes d'atur de tota la història, guanyaren les eleccions sota el lema, més feina i menys impostos. Les hemeroteques, i la història, són molt sarcàstiques en ocasions...

M'encanten aquests vídeos electorals del PP, m'han convençut, sens dubte, de l'espanyolitat del Principat: Rajoy dient que els seus fills han nascut a Catalunya i que li agraden els catalans "por su laboriosidad"; una exdiputada i ara batllesa dient que ells menjaven "pa amb tomàquet al Congrés"; Arenas proclamant "a los populares, por muchas razones, nos gusta mucho Cataluña"; una batllesa gallega donant les gràcies als catalans "por lo que nos regalais"; Esteban González Pons dient que catalans i valencians tenen la mateixa sang: "la española"; i el remat final de n'Ana Botella reclamant les olimpiades per Madrid i en Cobi amb la bandera espanyola. No sé a voltros, però a mi, m'ha encantat!!!! I m'han convençut! De todos los cargos que desfilan por los vídeos, llama la atención el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy: "Soy gallego, es mi tierra. Mis hijos han nacido en Catalunya y también es mi ...

El ministre d'educació diu que la fuga de cervells no és negativa. No sé en què està pensant. El grau de riquesa d'un país es mesura, de cada cop més, amb un intangible material que es coneix com a " know how " en terminologia anglosaxona. Formar durant 30 anys a un jove i que després se'n vagi per a què ho gaudeixi (o exploti) un altre País , no té cap sentit. És, des de el meu punt de vista una desgràcia nacional. A més, no és el perfil, aquest emigrant, ni molt manco, que envia divises al País d'origen. Si ara ens volen enganar, que ho intentin, amb mi no ho conseguiran. Aquí sobra matèria negre i, malauradament, en fuig la poca gris que hem format.

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany, i la seva pau no es mudava; i qui d'uns ulls d'amor sotjant la seva gorga brava no hi ha vist terrejar l'engany. I qui estima els seus dies l'un per la vàlua de l'altre estima, com les parts iguals d'un tresor mesurat; i qui no va a l'encalç del record que fuig per un altre. Feliç és qui no mira enrera, on el passat, insaciable que és, ens lleva fins l'esperança, casta penyora de la treva que la Mort havia atorgat. Qui tampoc endavant el seu desig no mena: que deixa els rems i, ajagut dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut, s'abandona a una aigua serena. Poema 6 Estances Carles Riba

Diverses maneres de matar  " Hi ha moltes maneres de matar.  Poden enfonsar-te un ganivet al ventre.  Negar-te el pa.  No curar-te quan estàs malalt.  Entaforar-te en un habitatge penós.  Empènyer-te al suïcidi.  Torturar-te fins la mort mitjançant el treball.  Dur-te a la guerra, etc  Només algunes d'aquestes coses estan prohibides en aquest Estat. ”  Bertol Brecht Reflexió final al gran poema de l'escriptor alemany: El capitalisme mata de moltes maneres, i cap d'elles és titllada de terrorisme. Pintada al Raval de Barcelona

Estam vivint un dels pitjors moments per a l'educació pública a Espanya. Les retallades econòmiques s'uneixin a una posada en qüestió de tot el sistema educatiu públic a l'hora que proliferen escoles elitistes privades. Mai hi havia hagut tantes universitats privades i tanta nova escola concertada privada (i no precisament d'origen cooperatiu, sinó ben bé el contrari). A més, des de els responsables polítics educatius, tant estatals com autonòmics s'està volent convertir l'escola en un element d'adoctrinament polític, oposant-se de manera furibunda a dos principis de profund arrelament democràtic: l'autonomia dels centres, i la llibertat de càtedra, inclosa, també, la col·lectiva del claustre.  Ens tocarà lluitar. Som molts els que hem pogut assolir una educació superior gràcies al sistema públic educatiu, i, en especial a l'universitari. És de ser agraïts tornar el que ens ha donat els sistema públic d'educació en forma de resistència. L...

"Fuera de España y de Europa se está en ninguna parte y condenados a la nada [...] apartarse de la Constitución y el Estatuto es apartarse de la prosperidad del bienestar y del empleo". Mariano Rajoy, president del Govern espanyol dixit . Estic esglaiat. El president del Govern espanyol m'ha fet por. Ha amenaçat als sobiranistes, dient que fora d'Espanya, " sólo queda la nada "... això, certament, m'acollona. Imaginau que d'aquí uns segles Catalunya sigui com l'Atlàntida, que qualcú afirmi que va existir, però que hagi desaparegut en "la nada" per haver volgut fer un referèndum. És més, fa temps, qualcú, en un bar, me va contar la història d'un independentista que va desaparèixer, abduït per un ovni diuen alguns (tot i que altres tenen altres teories, ja que va desaparèixer aprop d'Intxaurrondo...). A més, també vaig sentir la història d'un poble de muntanya, que, un pic va convocar un referèndum, una cosa senzilla...

Avui, 12 d'octubre, dia de " la raza " que celebren els espanyols, per a mi, és, sobretot, una imatge: la imatge de la cabra de la Legión. La imatge d'un grup de soldats mercenaris, desfilant pel centre de Madrid darrera d'una cabra amb una gorra militar és, per a mi, la imatge del surrealisme dut a les darreres conseqüències. De totes formes, segons la història , la cabra és una evolució civilitzada, ja que en altres temps duien moneies, ossos i, fins i tot, lloros que deien paraulotes insultants durant la desfilada. La cabra és el símbol d'un cos militar, la Legión, que li diu molt. Recordem que la Legión espanyola fou fundada per José Millán-Astray, el famós general que va cridar durant la inauguració del curs universitari de 1936, al paranimf de la Universitat de Salamanca, al gran Miguel de Unamuno aquell ja gloriós " Viva la muerte, y muera la inteligencia ". Hem de recordar, a més, que si bé la Legión es va fundar, en principi per evita...

"El interés del gobierno es españolizar a los alumnos catalanes" José Ignacio Wert, ministre d'educació espanyol. El ministre d'educació espanyol, José Ignacio Wert, ha mostrat les canyes i ha afirmat que el seu objectiu és " espanyolitzar " els alumnes catalans. Fa pocs minuts el propi president del govern espanyol ha avalat la tesi del seu ministre dient que és un objectiu del govern espanyol espanyolitzar els alumnes catalans canviant el sistema educatiu. Des de el franquisme que no s'afirmava per part dels dirigents ministerials que s'havien de fer servir les aules per adoctrinar políticament. I, inclús en el franquisme, els seus responsables polítics eren més discrets i subtils. Ara ja s'ha perdut fins i tot les formes i es diu directament que es vol imposar una determinada ideologia, l'espanyolista, des de les aules. Sobta a més, que aquesta proposta adoctrinadora provengui d'un partit que, aquí a Balears, està fent campanya...

Segon un article aparegut avui a El Mundo i signat per Juancho Armas Marcelo, els que mataren al Bon Jesús eren catalans. I com a bons catalans es jugaren la seva túnica als daus (prova històrica irrevocable de la seva catalanitat): "La pela és la pela". Aquest article s'ha de sumar a la a la declaració aprovada per la Conferencia Episcopal Española, sense unanimitat, allà a on s'insta a defensar el " bien de la unidad ", demostrant a l'hora la " inquietud " dels prelats espanyols, davant les propostes que ataquin aquesta unitat. Com es pot veure, els espanyols estan cremant tots els cartutxos, inclús els eclesiàstics, per intentar aturar un procés emancipatori que, llevat de què acudeixin a les armes, sembla imparable. Als articles anticatalans sorgits de l'odi més profunds, ni tenc ganes de contestar-los; als bisbes i cardenals integrants de la Conferencia Episcopal Española, els demanaria mem a quin passatge evangèlic parla del "...

Imatge d'un parc religiós semblant al que es vol construir a Inca He llegit molt sorprès al diari Ultima Hora que el batle d'Inca condiciona la concessió de la llicència d'obres al parc temàtic religiós "Tierra Santa" a què els picapedrers que es contractin per construir-lo siguin tots d'Inca. M'ha sorprès que un responsable municipal faci aquestes declaracions, ja que, qualsevol amb uns mínims (i molt mínims) coneixements de Dret sap que condicionar una llicència a la contractació de determinats treballadors viola manifestament tota la normativa urbanística, a més de la llei 15/2007 de defensa de la competència, i tota la normativa comunitària (tant originària com derivada) en matèria de lliure circulació de treballadors i mercaderies. Sorprèn molt això, que es faci una proposta il·legal sense cap mirament, i, que, a més, aquesta sorgeixi des de un partit polític que es diu "liberal" i que s'acolleix a n'aquest liberalisme per atac...

" I va ser llavors, just llavors, just llavors, aquell va ser el moment. Tot d'una em vaig adonar que, tret que alguna cosa canviés de seguida, havia de portar una vida en la qual la meva relació més important seria amb una ampolla de vi. I al final acabaria morint grassa i sola, i em trobarien tres setmanes després mig devorada per pastors alemanys. Estava a punt de convertir-me en Glenn Close a Atracció Fatal [...]  Així que vaig prendre una important decisió. Per evitar acabar l'any com una sopa i escoltant clàssics del pop per trentanyers en emissores de la FM, vaig decidir prendre el control de la meva vida i començar un diari on explicaria la veritat sobre Bridget Jones. Tota la veritat ". El Diari de Bridget Jones , Sharon Maguire, 2001.

"La realitat exigeix lluita, exigeix que qui no vulgui ser un auxiliar voluntari o involuntari de la burgesia, es col·loqui al costat del proletariat" Vladímir Illich Ulianov, Lenin .

Aquesta és l'entrada 666 del meu blog des de que el vaig crear l'any 2004, aviat farà 10 anys. Crec que es mereix un apartat especial sobre el significat teològic d'aquest nombre, aprofitant l'avintentesa per parlar de teologia, demoniologia, Dret canònic, i un poc de cinema... " I a tots, petits i grans, rics i pobres, esclaus i lliures, els fa portar a la mà dreta o al front un encuny, perquè ningú no pugui comprar ni vendre si no porta l'encuny, és a dir, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom. Aquí cal la saviesa! Qui sigui intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra referida a una persona: sis-cents seixanta-sis " Apocalipsis , 13, 16-18. Hi hauria molt per escriure sobre el 666. L'autor de l' Apocalipsi s, Joan de Patmos, fa un convit a desxifrar el sentit d'aquest número. Molts de biblistes ho identifiquen com una representació numèrica de Neró, perseguidor els cristians (teoria bíblica de Nero Redi...

Avui ha mort Santiago Carrillo. No repetiré els estàndards biogràfics que demà es publicaran als diferents mitjans informatius. Diré, simplement, el que va representar Santiago Carrillo per a mi. De petit, Santiago Carrillo, era, per a mi, la imatge del PCE. Poc importava que ja no hi fos al partit, i que ni es presentés "el Partit" a les eleccions (ja estava dissolt dins Izquierda Unida ), i que hi hagués al capdavant de l'esquerra del PSOE un tal Gerardo Iglesias (sense comentaris...), però, per a l'imaginari col·lectiu en el que em vaig criar, Santiago Carrillo i Dolores Ibarruri eren les icones del comunisme a l'Estat espanyol. De petit, no sabia qui era en José Díaz ... ni n'Andreu Nin ..., ni les diferències entre el PSUC i el PCE, però sabia qui era en Carrillo i la Pasionaria. Això, per bé i per mal, em va marcar. Carrillo, Pasionaria, Rafael Alberti i Vázquez Montalbán han estat, per a mi, sempre, la imatge del comunisme a l'Estat espanyol. ...

Article aparegut al Diario de Mallorca de divendres dia 14 de setembre de 2012, pàgina 31:   Absentisme escolar Antoni Bennàssar Moyà Se m’ha demanat per part de les associacions de pares i mares d’alumnes que, en qualitat de jurista, doctor en Dret, i ex Defensor del Menor de la Comunitat Autònoma, em pronunciés sobre la polèmica referida a la campanya de protesta “Així el meu fill no comença” promoguda per determinats col·lectius de pares d’alumnes. Dir que sóc poc amic de les polèmiques i que, simplement, aprofitaré l’avinentesa per aclarir un grapat de conceptes jurídics referits a la no assistència dels alumnes a classe. La primera distinció que s’ha de fer és entre absentisme i desescolarització. Un alumne absentista és aquell que estant escolaritzat (és a dir matriculat) deixa d’acudir de manera reiterada a classe. Un alumne desescolaritzat és aquell que ni tan sols està inscrit en un centre educatiu. A Espanya, al contrari que a altres països occidentals, ...

El tabac provoca la mort de 53.000 persones cada any a Espanya. Els no addictes a la nicotina vàrem veure fortament millorada la nostra qualitat de vida amb la llei 42/2010, més coneguda com a la llei antitabac. Ara, n'Esperanza Aguirre ha anunciat que vol que es reformi l'esmentada llei per permetre que es pugui fumar al seu nou centre de vici, denominat Eurovegas, que vol construir a Madrid. Jo em deman: Es permetria que fos legal una organització terrorista que mata a 53.000 persones cada any a un País? Jo crec que no, idò bé, tenim una droga assassina entre nosaltres que, a més, provoca efectes i morts entre els denominats fumadors passiu, i ara resulta que el govern reaccionari que ens governa sembla que vol tornar a permetre que es pugui fumar a locals tancats. Davant l'atac a la nostra salut, no podem consentir que es doni ni una sola passa endarrera.

" Hay que plantearse hasta qué punto el argumento de que la educación diferenciada supone discriminación entre los sexos es un argumento compatible con la Convención de la Unesco que firmó España contra la discriminación en la enseñanza " José Ignacio Wert, Ministre espanyol d'educació, referint-se a la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix finançar a les escoles que segreguin per raó de gènere, dixit . No me pensava mai que veuria a un Ministre espanyol criticant al Tribunal Suprem per progressista. El Tribunal Suprem s'ha oposat a una cosa que és òbvia: no es pot finançar amb doblers públics a les escoles que segreguen per raó de gènere a les seves aules. De la mateixa manera que no es podria finançar amb doblers públics a les escoles que segreguen per raó de raça, religió, classe social, o qualsevol altre causa de discriminació de les incloses a l'article 14 de la Constitució. Aquest model segregador era propi de l'escola franquista, plen...

Estic, un cop més, empegueït de pertànyer a n'això que en diuen Espanya, i, especialment, dels meus "compatriotres", tan ben educats: il·lustrats per T5 i ensenyats per na Belén Esteban. Una regidora socialista de Toledo ha estat víctima d'un delicte de revelació de secrets, difonent-se per internet un vídeo privat eròtic que ella protagonitzava. La resposta de la gent del seu poble, enlloc de donar-li suport, ha estat anar a escridassar-la en el primer ple municipal, dient-li "puta" i "zorra" .  Viure a un Estat que tracta amb indiferència a la corrupció i als lladres dels doblers públics, i que, en canvi, es mobilitza per anar a linxar a una pobre dona víctima d'un delicte contra la intimitat, és per avergonyir-se, i, fins i tot, per exiliar-se. Veure com lladres dels meus i nostres doblers públics entren rient als Jutjats entre la indiferència de la gent i com una representant popular i víctima de la delinqüència informàtica és increpada ...

Rajoy acaba de dir a Sotomayor (Galícia), referint-se a la pujada de l'IVA: " Si hubiera habido una alternativa, ¿alguien creen que no habría sido el primer interesado en adoptarla? " Hi ha alternatives a la pujada de l'IVA, i n'hi donaré 5 al "nostre" president del Govern, de bones a primeres: 1.- Pujada de l'IRPF a les rendes més altes. 2.- Reimplantació de l'impost sobre el patrimoni. 3.- Impost de societats progressiu. 4.- Enduriment penal del frau fiscal i prohibició expressa de l'aplicació de l'indult per part del Govern als defraudadors fiscals. 5.-Aplicació d'un nou impost sobre les transaccions de capitals especulatives. Com veis, propostes alternatives n'hi ha moltes des de l'esquerra. Ells són el d'adalt i governen només pels d'adalt. Que no ens prenguin el pèl, per favor!

" Marx diu que les revolucions són les locomotores de la història. Però, tal vegada, les revolucions siguin la forma en que la humanitat, que viatja en aquell tren, acciona el fre d'emergència "  Walter Benjamin , filòsof (1892-1940), en Tesis sobre la història i altres fragments .

He llegit amb estupefacció la notícia del Diario de Mallorca en la qual es conta que s'han hagut de retirar agents de l'ORA (ordenança reguladora de l'aparcament) de la zona de Pere Garau per incidents protagonitzats presumptament per fidels a la mesquita de la zona. El que més me preocupa del tema és que hagi estat un cas específicament en contra de les dones treballadores. No es pot consentir en un Estat democràtic que es produeixi cap tipus de coacció en contra de les dones, escudant-se en raons culturals, religioses, o ètniques. Me és absolutament igual els motius que s'hagin pogut al·legar però que en la meva ciutat hi hagi hagut dones (i només dones, cal remarcar-ho, que hagin patit atacs pel fet de ser-ho, ja que segons la notícia no s'han produït incidents amb els homes que fan la mateixa feina) em fa empegueir a l'hora que preocupar. No sóc ni he estat mai xenòfob, sinó tot el contrari, però no he consentit mai i no ho faré ara que es violin els dre...