Toni Bennàssar

Ara resulta que les empreses futbolístiques espanyoles volen dur a terme un tancament patronal. El periodistes esportius, que de Dret no en solen saber molt, parlen de la "vaga del futbol". Desconeixen que la vaga només la poden fer els treballadors, i els clubs són empreses. La reclamació de les SAD que formen part de la LFP és que es deixi d'emetre futbol en obert, ja que així incrementarien els seus ingressos de les plataformes codificades que emeten el futbol sota pagament. Diuen que el futbol és un negoci, que tenen grans dèficits, i que no té cap sentit que s'emetin partits en obert producte d'haver hagut de vendre a canals sense codificar part de les emissions televisives a més baix preu que el que les pagarien els codificats.  En tot aquest plantejament els clubs de la LFP amaguen moltes coses. En primer lloc, aquests clubs que ara estan en contra que tots aquells que no pagam un canal codificat poguem veure futbol en obert, s'obliden que reben bona p...

La voz de mi corazón es un canto de cigarra del coro de tantos pueblos que viven sin esperanzas. La voz de mi corazón canta para que mañana España vuelva a ondear bandera republicana!   La vaig escoltar fa anys en un DVD del concert de Rivas Vaciamadrid en el que efectuaren un homenatge als republicans espanyols. Em va encantar. Fou una de les millors cançons d'aquell recital, juntament amb un solo de na Bebe. Des de llevonces, l'he escoltada mil vegades. 

Aquesta setmana passada vaig tenir l'oportunitat de veure la pel·lícula El Rito , dirigida per Mikael Håfström i en la que fa un paper més que destacat n'Anthony Hopkins. La veritat és que sóc un fan del gènere de terror. Seré poc imparcial amb aquesta pel·lícula ja que The Exorcist , és la meva pel·lícula favorita en aquest gènere, i, vulguis que no, sempre veus amb millors ulls les pel·lícules que segueixen la seva saga argumental. Les crítiques de El Rito, film basat en fet reals recollits en un llibre de l'escriptor Matt Baglio, no han estat gaire crítiques positives i aposta m'he decidit a reivindicar aquesta pel·lícula. S'aconsegueix crear una atmosfera de terror força realista, amb passatges de terror psicològic molt aconseguits, tot i que al final se les envà la mà amb la fantasia, deslluint una trama bastant acurada des de una perspectiva de praxis teològica. Per ventura, la frase més important de la pel·lícula (apareix al trailer, no desvetllo res) és ...

Durant la setmana passada vaig tenir l'oportunitat d'assistir i participar com a ponent a unes jornades acadèmiques sobre religió i Comunitats Autònomes. el tema religiós, per bé o per mal, està de moda. A la meva intervenció vaig tenir l'oportunitat de parlar, entre d'altres temes, sobre la problemàtica que afecta de manera específica als menors d'edat vinculada a les creences religioses dels seus pares, parant especial atenció a la qüestió de les transfusions de sang dels testimonis de Jehovà, les discrepàncies entre progenitors de creences religioses diverses després de la separació o el divorci, així com, també, la qüestió de l'edat mínima per contreure matrimoni interrelacionada amb l'edat de consentiment sexual, un tema del qual, arribat el moment, n'escriuré una ressenya específica. En tot cas, d'aquelles jornades en sortiren molts de temes interessants i ara em ve de gust de parlar-ne d'un. Com es sap, hi ha hagut en les darreres setmanes...

El darrer festival de Sitges ha estat notícia arran de la imputació d'un director,Srdjan Spasojevic, per l'exhibició d'una pel·lícula titulada "A Serbian Film" en la qual apareixien escenes pornogràfiques allà a on es mostren agressions sexuals en contra de menors d'edat. La polèmica s'ha desfermada arran de la campanya que s'ha originada, encapçalada per molts de directors que també participaven al certamen, en favor de la llibertat d'expressió i en contra de la imputació del director servi. S'ha de dir que el codi penal espanyol és molt clar en aquest assumpte. L'article 189.7 considera delicte la producció, exhibició, venda, o distribució de material pornogràfic en el que, sense haver estat emprats directament menors o incapaços, s'empri la seva veu o imatge alterada o modificada. Les penes de presó van de tres mesos a un any. Sembla, sense haver vist la pel·lícula, però pel que he pogut llegir de les sinopsis,i crítiques ,que s...

El ministre de defensa alemany, el membre més valorat de l'executiu de n'Àngela Merkel, ha dimitit . El motiu? Que un diari l'ha acusat d'haver plagiat la seva tesi doctoral. Aquest fet a Espanya seria insòlit. Primer, perquè és que no hi ha cap ministre espanyol, que jo sàpiga, que sigui doctor. Així que ja partim d'una diferència notable de formació entre els polítics. I, després, hem d'introduir una diferència notable en quant a la manera d'entendre l'ètica política. D'aquesta manera, a l'Estat espanyol és pràcticament impossible que un polític dimiteixi. I, molt manco, seria impensable que un polític dimitís per culpa d'una cosa personal, tal i com seria plagiar una obra acadèmica. Aquesta és la gran diferència entre maneres distintes d'entendre la vida i la política. Hem de recordar que una coneguda presentadora de televisió, va emprar un "negre" que li va escriure completament un llibre. Quan es va conèixer la notícia no v...

Avui s'ha celebrat el dia de les Illes Balears. La veritat és que es tracta d'una festa un tant postissa. Celebram la publicació al BOIB del nostre Estatut d'Autonomia. Crec, sincerament, que és molt poc patriòtic haver de celebrar l'entrada en vigor d'una llei. Així, jo, com a mallorquí, sent com a única festa nacional el 31 de des desembre, en que es commemora, des de època medieval, el començament de la catalanitat de Mallorca després de l'ocupació islàmica. En aquest sentit, la veritat és que celebrar una diada sense tradició històrica es fa difícil. Cada any es repeteix la fira del Passeig Sagrera i els actes institucionals de costum. Enguany, personalment, he gaudit del combat de glosat de davant Sa Llonja, una de les meves aficions. De totes formes, crec que ens hauríem de replantejar els nostres símbols nacionals derivats del procés autonòmic. Així, des de la bandera, fins a l'escut o la diada, són, en el nostre cas, elements inventats. Tot es va fer...