Toni Bennàssar

Un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya revela que el 80,2% dels espanyols està d'acord amb la màxima de què "els pobles del món tenen el dret d'autodeterminació". Curiosament, si als mateixos enquestats se'ls demana si Catalunya, com a "poble del món", té dret a l'autodeterminació, el parer de l'enquestat canvia de forma ràpida. Així, un 50% dels enquestats que reconeix el dret d'autodeterminació per a qualsevol poble del món creu a l'hora, de forma paradoxal i il·lògica, que Catalunya no té dret a autodeterminar-se. El sil·logisme aristotèlic és la base de la lògica filosòfica, això ho sap qualsevol alumne de batxillerat. Resulta clar que si es defensa el dret d'autodeterminació dels pobles del món (premissa major) i si Catalunya és un poble del món (premissa menor), la conclusió lògica del sil·logisme seria que Catalunya té dret a l'autodeterminació. Així, si aplicam l'estructura de premissa major, premissa...

L'ex-president del govern espanyol José Maria Aznar ha estat notícia per fer un gest ofensiu, amb el dit cor extès , a un grup d'estudiants que protestava contra la seva presència a la Universitat d'Oviedo. Aquest gest, al meu parer, no és anecdòtic, i representa la plasmació gràfica, quasi iconogràfica, d'una forma de governar. M'enrecord el menyspreu que va tenir el seu govern, parlant d'universitats, en relació a estudiants i professors quan va aprovar, impulsada per Pilar del Castillo, la Ley Orgánica de Universidades (LOU) que va obrir el camí cap a la privatització de la universitat i la precarització del professorat universitari. A més, aquesta mateixa actitud de menyspreu, la va mostrar en molts d'altres moments del seu mandat, en especial davant les protestes contra la gestió del Prestige i la guerra d'Irak. Ara, una fotografia, el retrata, i demostra el tarannà profund d'uns governants que vàrem haver de sofrir molts durant vuit anys de la ...

Els darrers mesos s'està parlant molt dels pactes d'estat per afrontar la crisi econòmica, tant a l'àmbit estatal com autonòmic. El pacte d'estat és un instrument que ha de partir dels partits polítics però que ha d'involucrar al conjunt de la societat civil. El sistema capitalista viu, des de la transició espanyola de l'any 1978, un dels seus pitjors moments, i sembla, per aquest motiu, que és imprescindible un gran acord per afrontar la situació econòmica i social vigent. En tot cas, per arribar a grans acords globals es necessita, en primer lloc, que hi hagi organitzacions polítiques que tenguin allò que en filosofia política es coneix amb el nom de "raó d'estat." Això, malauradament, no es dóna en aquests moments. La crisi econòmica, que provoca situacions de greu injustícia social, es vista des de l'oposició com un instrument ràpid per arribar al poder polític a costa dels damnificats d'una crisi a escala global. Les propostes econòmiq...

La pel·lícula del director mallorquí Daniel Monzón Celda 211 ha estat la gran triomfadora dels premis Goya d'enguany. En total se n'ha dut vuit premis. És un autèntic èxit l'aconseguit per un film que va ser dels que més em va agradar l'any passat. És una obra molt dura que reflecteix la realitat de les presons, amb els instints mes primaris dels presos i el tracte degradant que es pot donar entre determinats funcionaris. La brutalitat de la pel·lícula comença des de la primera escena de la mateixa amb un suïcidi d'un pres que passara a la història del cinema; una brutalitat i violència, realista però mai gratuïta, que es repetirà en múltiples escenes de la cinta. S'ha parlat molt de la interpretació de Javier Tosar en el paper de Malamadre, encara que jo també destacaria el paper de Antonio Resines fent del funcionari Utrilla, un agressor, feixista i corrupte. En resum, estic molt content pel resultat a la gala dels Goya d'una pel·lícula d'un director...

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat un endarreriment en l'edat de jubilació. Així, de forma progressiva, s'arribarà a que l'edat de jubilació es fixi en els 67 anys d'edat. El primer que s'ha de dir en relació a aquest assumpte és que s'ha de tenir molt en compte que, per determinades professions, fer feina per damunt dels 65 anys és un autèntic risc per la salut i la pròpia vida del treballador. Un picapedrer, un pagès, un miner o un pescador no pot arribar ni tan sols als 65 anys fent feina a ple rendiment. S'ha de conèixer la duresa d'aquestes i d'altres professions per poder dir fredament, tal i com es diu des de determinats escons, que als 65 anys un treballador encara està en plenitud de condicions de fer feina. Resulta curiós, en aquest sentit, que justament l'Estat reconeix la possibilitat de prejubilar-se a determinades professions funcionarials que no són, ni de bon tros, tan dures com les descrit...