Toni Bennàssar

Aquest any 2010 comença amb forces novetats en el panorama audiovisual espanyol. En primer terme, s'està acabant de tramitar la llei audiovisual de l'estat, una norma que duu dècades de retard. A més a més, a partir del proper divendres RTVE deixarà d'emetre publicitat, mesura que s'acompanyarà d'una nova programació més cultural i menys comercial. Sembla que tot son bones notícies, però no és ben bé així, sobretot per a la nostra llengua. La implantació de la TDT ha suposat un seriós retrocés de la llengua i cultura catalanes a nivell audiovisual. La proliferació de canals no s'ha traduït en un augment del número de canals en català. Ans al contrari, la política duta a terme des de els responsables de IB3, amb la aquiescència dels de TV3, ha provocat que s'aprofités el canvi tecnològic per impedir-nos veure la TV3 que s'emet a Catalunya, enviant-nos a nosaltres una senyal "per estrangers" (TV3cat). El retrocés és, doncs, notable i s'ha tra...

El Nadal s'ha convertit en l'etapa més consumista de l'any. És una de les èpoques en què el materialisme es manifesta de forma més clara en forma de compres. Així, es produeix anualment per aquestes dates un increment espectacular de la demanda de juguetes, producte de la visita dels Reis d'Orient o del Pare Noel. És convenient, com cada any, recordar que les juguetes que es regalen als nostres nins no han de tenir, en cap cas, connotacions sexistes o de foment de la violència. El joc lúdic és una de les principals eines educatives de què disposam en el procés d'aprenentatge dels infants i, per tant, no s'ha de fer servir per a què els menors aprenguin comportaments que puguin resultar-lis perjudicials. Afortunadament, de cada pic es veuen menys nins amb juguetes bèl·liques pels carrers. A pesar d'aquesta dada positiva, s'ha de dir que, en moltes d'ocasions, les juguetes bèl·líuques s'han substituït per videojocs violents que són emprats pels ni...

Poc a poc es van sabent més dades del projecte, impulsat per l'Ajuntament, de construir el nou recinte firal a l'Estadi Lluís Sitjar. És un projecte que no m'agrada i que desaprovo des de un començament. I, com que me supòs que més d'un pensarà que la meva postura es deriva de la meva condició de balearico confés, posaré una sèrie d'arguments, d'entre els molts que tenc, que fan que consideri poc apropiat la construcció del recinte firal a l'antiga seu dels hereus dels alfonsins. Avui mateix, el Diario de Mallorca publica els primer informes que maneja l'Ajuntament de cara a defensar que la Conselleria de Comerç construeixi al Lluís Sitjar la seu del recinte firal. L'espai del recinte firal, sense capacitat d'expansió degut a què romandrà inserit dins una trama urbana, és de 10.000 metres quadrats i sembla que està previst que pugui acollir unes 6.000 persones com a màxim. Si feim una comparativa ràpida, podem veure que el principal recinte f...

Llegesc al diari Público que la cimera contra el canvi climàtic emetrà tant de diòxid de carboni com emet la ciutat de Cadis durant tot un any. La causa de tanta emissió? el transport privat i luxós dels caps d'estat i de govern assistents. Hi haurà 1.200 limusines i 140 avions privats que mantindran l'status quo i la "comoditat"dels dirigents mundials. Aquesta dada és significativa i exemplar d'un món que està mal repartit i que actua amb molta d'hipocresia. Aquells que van a decidir sobre el canvi climàtic són uns dels màxims contaminants del món, degut al luxe dins el quan volen viure. Tenim molt a canviar si volem salvar el planeta i hauríem de començar pels nostres dirigents i les seves mentalitats. A partir d'aquí tot són propostes, però no estaria gens malament, per posar un exemple, la penalització fiscal per emissió de CO2. Així, hem de tenir present que un sol 4x4 o una limusina emeten i consumeixen tant com 3 o 4 cotxes utilitaris de cilindrada...

Aquesta passada setmana tinguérem l'oportunitat d'organitzar, des de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor, el II Congrés estatal sobre la defensa dels menors davant les crisi de parella. Del debat amb els professionals m'agradaria destacar una dada: els menors que afronten millor la separació dels seus pares són aquells que mantenen, amb posterioritat a la separació, contacte quotidià amb els dos progenitors, alhora que el progenitor no custodi paga de forma regular la seva pensió alimentària. Per tant, si els pares tenen present que l'interès superior del fill és el que ha de prevaldre no hi sol haver problemes.Diferent és si s'empra als nins com una eina per fer mal a l'altre pare o mare. A més, del congrés es va desprendre una dada preocupant: darrera la meitat de les separacions hi ha hagut episodis, esporàdics o continuats, de violència domèstica. Així, tenim que molts de nins han hagut de viure, en el seu àmbit familiar, episodis de violència, ...

Aquest cap de setmana un partit de nova creació, i que ha crescut molt electoralment en les darreres conteses electoral, ha celebrat el seu congrés. Unión Progreso y Democracia , liderat per l'ex dirigent del PSOE Rosa Díez, ha fixat els seus eixos programàtics, entre els quals destaca la revisió de la Constitució espanyola. Dins d'aquesta revisió, s'inclouria la reimplantació de la cadena perpetua i s'eliminaria de la mateixa l'article 3.3, que és la disposició que recull la "riquesa" cultural que implica l'existència de diverses llengües a l'Estat. A més, s'ha declarat que UPD no és un partit ni de dretes ni d'esquerres. L'amalgama ideològica sortida del congrés és, en tot cas, preocupant. Quan llegia l'exposició ideològica als diaris em recordava, en certa manera, una mescla de lerrouxisme i del discurs dels denominats "antipartits" que sorgiren en l'àmbit de la dreta durant els anys 30 del passat segle. En aquella...

El debat sobre la prostitució i la seva possible legalització està molt de moda darrerament. Es parla de què hauria de ser una professió com qualsevol altre i que els i les seves professionals haurien de pagar impostos i cotitzar a la seguretat social. El tema de la prostitució és força delicat i implica moltes consideracions. Per un costat, s'ha de dir que la gran majoria de prostitutes no ho són de forma voluntària. Algunes d'elles ho fan per pura necessitat econòmica, però, moltes altres, són simples esclaves sexuals víctimes de la tracta de blanques. Aquestes màfies, que en ple segle XXI trafiquen amb persones com si fossin animals, estan darrera de bona part de l'oferta de prostitució que hi ha al nostre País. A més, cada tant, es detecten a menors que són obligades a prostituir-se per part dels mafiosos que les han comprades als seus països d'origen. És, per tant, el món de la prostitució, un món sòrdid, ple d'injustícia, esclavitud, droga i sofriment, i, en ...

Acab de tornar del concert de Los Secretos a la Sala Assaig de Palma. M'ha entrat nostàlgia dels anys vuitanta. Nostàlgia d'una època que vaig viure sent adolescent. Una època referenciada per la millor generació de músics que hi ha hagut a l'Estat espanyol en els darrers cinquanta anys. La movida va marcar la nostra infantesa i primera adolescència . Vàrem créixer escoltant a Los Secretos , Nacha Pop, Alaska , Loquillo , Mecano , La Unión, El Último de la Fila, Sabina, Miguel Rios , Celtas Cortos , Objetivo Birmania i tants d'altres. Fou una època inigualable amb cançons meravelloses com La chica de ayer , Ojos de Gata o Déjame . Els anys noranta marcaren una decaiguda de la música en castellà i passaren a primer pla el rock català amb Gossos o Els Pets. En tot cas, no hi ha hagut un relleu generacional digne d'aquella meravellosa generació de músics que integraren la movida . Quan sent la música pop actual i la compar amb aquells grans músics la veri...

Durant aquest any 2009 ha tingut lloc en el si de la comissió de drets humans del Parlament de les Illes una ponència tècnica sobre els menors davant les tecnologies de la informació i la comunicació. Vaig tenir l'oportunitat de participar en aquesta ponència i ara se n'han publicat les conclusions globals. D'aquestes conclusions en destacaria una: no es pot difondre la versió alarmista de què internet és un cau de delictes i un perill pels menors. Internet és una oportunitat única i ha implicat una revolució cultural de primer ordre. Des de la invenció de la impremta, l'instrument que més ha contribuït a democratitzar l'accés al coneixement ha estat internet. No es pot dimonitzar, al·legant possibles perills, una eina educativa de primer ordre com és internet. Així, qualsevol restricció dels accessos a internet ha de ser reprovada des de la defensa de la llibertat d'expressió i de pensament. En tot cas, el que és necessari és adaptar la legislació vigent, que e...

S'estan vivint moments molts durs a la política balear. El Parlament de les Illes Balears, màxim òrgan representatiu de la sobirania popular del País, té, a hores d'ara, 6 imputats asseguts als seus escons. Tres imputats són del PP: Jaume Font, Josep Juan Cardona i Antoni Serra; dos imputats són d'UM: la presidenta de la Cambra, Maria Antònia Munar, i Bartomeu Vicens; i, per últim, el PSOE també ha tengut el seu imputat, Xicu Tarrés. Al marge d'haver de respectar la presumpció d'innocència com un dret fonamental bàsic, s'ha de dir que, segon el meu parer, la situació present està generant a bona part de la ciutadania, i en especial entre la progressista, una apatia política sense precedents. Veig a gent altra-hora il·lusionada i esperançada amb l'activitat pública que es troba en una situació de depressió política davant el penós escenari que patim. Si computam alts càrrecs de la legislatura anterior, ens adonam que hi ha aprop de 30 persones imputades per d...

La secretària general del PP, Dolores de Cospedal, ha qüestionat que es protegeixi la imatge dels menors d'edat a l'hora se'ls permetrà avortar, a partir dels 16 anys, sense consentiment patern. Les declaracions les ha fetes arran de la publicació, sense autorització, de les fotos de les filles del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en una recepció amb Barack Obama. En concret, Cospedal es va demanar, en un míting, el següent: ¿es sostenible proteger a una menor para que no se le vea la cara y permitir, sin embargo, que pueda abortar sin que se entere su padre? . Des de el meu punt de vista, és molt perillós mesclar les coses. La imatge dels menors és protegible sempre i en tot cas, ja sigui la imatge de les filles de Zapatero, la de la filla de Belén Esteban, o la imatge de qualsevol adolescent irresponsable que penja fotografies compromeses al fotolog o al facebook. Intentar mesclar ous amb caragols, legitimant indirectament els atemptats contra...

Els nous empresaris madrilenys que han comprat el RCD Mallorca SAD han anunciat que acomiadaran a una tercera part de la plantilla laboral de l'empresa . Cadascú fa amb els seus negocis el que vol, això és evident, però em crida enormement l'atenció una cosa: les dues úniques gran notícies, en l'apartat de gestió, que han sortit del nou consell d'administració de l'empresa són, per una part, aquest acomiadament massiu i, per l'altra, que, recent arribats, ja demanen fer un pelotazo urbanístic a l'estadi públic de Son Moix. Resulta curiosa aquesta combinació de demanar prebendes públiques en forma de requalificacions vergonyoses i després aplicar, al mateix temps, EREs sense miraments.

El president de França haurà d'intervenir davant l' onada de suïcidis de treballadors de l'empresa privada France Telecom . En duim 23 enguany. L'estrès laboral, els continus cavis de feina i la mobilitat geogràfica en són les causes. Per una part important de les empreses capitalistes els treballadors són simples factors de producció que s'han d'exprimir al màxim. Després passa el que passa. Un treballador explotat, és un ciutadà al que se li nega el seu dret a la felicitat vital. La crisi econòmica ha aguditzat la situació i moltes empreses empren la mala situació financera global per impulsar més retallades de drets dels treballadors i, aprofitant-se de la inestabilitat laboral, solen fer servir la possibilitat d'un acomiadament com a excusa perfecte per destruir la voluntat i capacitat de rebel·lia dels seus empleats. Convé recordar això quan sentim a determinats partits defensar "una reforma laboral" que no és més que un eufemisme que es po...

Article publicat al Diario de Mallorca de dimarts 8 de setembre de 2009, pàgina 30: Els menors i els toros Els diferents espectacles taurins que s’han fet a l’illa de Mallorca durant aquest estiu han desfermat força polèmica. Així, les organitzacions de defensa dels drets dels animals i altres organitzacions contràries a les corregudes de bous han estat força actives quant a protestes en contra de les corregudes que s’han duit a terme la nostra terra. Sense entrar en l’eterna disputa entre els col•lectius antitaurins i els tauròfils, sí que em correspon aclarir una qüestió vinculada a les corregudes de bous i que m’afecta en la meva actual responsabilitat política: l’entrada dels menors a les corregudes de bous. Per ser clars i directes, i començant per la conclusió, s’ha de dir de forma rotunda que els menors de 16 anys tenen prohibida, per llei, l’entrada a qualsevol correguda de bous. A més, es pot defensar amb arguments jurídics perfectament vàlids que els menors de 16 a 18 anys t...

Encara m'enrecord, sent jo petit, del referèndum de l'OTAN. M'enrecord dels crits d' OTAN no, bases fuera , dels cartells, a favor i en contra, penjats pels carrers de Son Ferriol per part dels diferents partits polítics, m'enrecord també d'aquelles pintades que deien "Asesinos NATOS" que jo no entenia (molts anys després vaig saber que NATO eren les sigles de l'OTAN en anglès). També em record d'unes imatges, vistes pel Telediario (un informatiu que els meus padrins, amb molta saviesa, li deien "es parte "), d'Ana Belén cantant Sólo le pido a Dios a la Casa de Campo de Madrid en un míting anti OTAN organitzat pel PCE. El referèndum va anar malament i el "carisma" de Felipe González va fer que els espanyols votassin "sí" a la integració d'Espanya a una aliança militar sotmesa a les ordres dels Estats Units. Ara, avui, es portada dels diferents mitjans de comunicació que soldats espanyols abaten a 13 presu...

Un jutge de la jurisdicció conteciosa-administrativa ha prohibit la consulta popular que s'havia de celebrar al municipi català d'Arenys d'Amunt sobre la independència de Catalunya. El batlle de la localitat sembla que ho vol tirar cap endavant passi el que passi i digui el que digui el jutge i , per tant, pot convertir-se fàcilment en un màrtir imputat per defensar la possibilitat de què una autoritat electe cridi a consulta als seus governats. El referèndum a celebrar no tenia cap valor jurídic, era merament simbòlic, a forma d'enquesta entre els ciutans d'una petita comunitat catalana. A pesar d'aquests caràcter simbòlic, tots els poders de l'Estat espanyol s'han posat en guàrdia i sembla que actuaran amb la màxima contundència contra la corporació municipal. Veurem el que passa, però la resposta estatal serà necessari estudiar-la amb detall. A més, si una cosa m'ha cridat sempre l'atenció és la por que tenem determinats "demòcrates...

A Japó el Partit Liberal, que duia 50 anys governant, ha perdut les eleccions . Entren en el govern, amb una victòria històrica, el Partit Demòcrata, que ja ha anunciat que farà coalició (fora necessitar-ho) amb el més esquerranosos membres del Partit Socialdemòcrata. Els principals elements programàtics que han contribuït a una victòria del centre esquerra japonès són qüestions que a l'Europa occidental les tenim ja com a conquestes intocables. Així, la revolució dels demòcrates japonesos es basa en què els treballadors puguin tenir vacances, en una millora de les pensions, o en què els estudis de batxillerat siguin gratuïts (la vertebració d'una gran universitat pública gratuïta sembla una quimera impossible al Japó). Tot plegat ens hauria de fer pensar que som molt afortunats amb l'Estat social que tenim a Europa. A Alemanya, a tres Estats federals la dreta d'Àngela Merkel ha patit un seriós retrocés . A més, el partit de l'Esquerra ( Die Linke ) de Lafontain i...

Es veu que un dels temes de debat del mes de setembre serà el traçat del tren d'Alcúdia. L'Ajuntament defensa el traçat per l'Albufera d'Alcúdia, mentre que la Conselleria de Mobilitat proposa, després d'uns llargs estudis tècnics, construir la via aferrada a l'actual carretera d'Alcúdia. Fora ser expert en la matèria, i com a simple ciutadà ecologista, si me donen a triar entre que una nova infraestructura de transport passi al costat d'un parc natural o d'una via asfaltada, la resposta la tenc clara. En tot cas, sembla que si l'Ajuntament s'oposa de forma frontal al traçat es poden invertir el doblers en altres projectes. En aquest sentit, una ruta que es fa de cada cop més imprescindible és la construcció d'una nova via de tren que uneixi Palma amb Llucmajor-Campos-Santanyi, passant, si fos possible, per Son Llàtzer, Son Ferriol i Son Sant Joan. A ben segur que seria un línia fortament rentable si suman els usuaris dels transport reg...

Segons les filtracions que surten del Tribunal Constitucional, sembla que l'alt tribunal espanyol es carregarà bona part de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'Estatut de Catalunya fou aprovat pel 88% del Parlament de Catalunya, ratificat per la majoria absoluta de les Corts espanyoles, i tornat a ratificar en referèndum pel 73,9% del poble català. Ara, anys després de què es vengui aplicant l'Estatut sense cap tipus de problema, ni jurídic ni institucional, sembla que 12 magistrats espanyols poden tomar l'Estatut i crear una greu crisi institucional. Aquests 12 magistrats han estat elegits, com no, pels grans partits polítics espanyols, el PP i el PSOE, repartint-se els nomenaments per quotes partidistes. A on queda la democràcia i el principi de separació de poders quan 12 persones, nomenades a dit políticament, són capaces de destruir la voluntat de tot un poble manifestada a través dels seus representants i ratificada per referèndum?

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel" Divisa Maria Mercè Marçal PS. Començ un apartat d'entrades al blog amb poemes que, en certa manera, van vinculats a la meva vida. Aquest poema, de Maria Mercè Marçal, ho recordo imprès a un antic pòster del BEI penjat a la delegació d'estudiants de l'edifici Ramon Llull. Ha plogut ja d'aquella època meva d'estudiant en què, a mitjans dels anys noranta, deambulava pel campus, formant la meva ideologia, ple d'il·lusions i començant una militància que ja no he deixat mai.

Fernando Colomo està gravant una sèrie per Telecinco en la qual 7 nines de quart d'ESO decideixen quedar-se embarassades al mateix temps. La sèrie es basa en un fet real esdevingut als Estats Units no fa gaire. Vist l'efecte crida que sol fer la televisió, i la tendència que tenen els menors a imitar allò que veuen per ella, no sé si és la millor idea posar-se a donar idees a les nines de quart d'ESO sobre quedar-se embarassades. Un embaràs en menors d'edat sol ser sempre un autèntic drama i molt més si parlam d'edats tan primerenques. La televisió, que és per llei un servei públic (tant la de capital privat com la de titularitat pública) no hauria de cercar morbositat com a element bàsic per augmentar l'audiència. Ara passa tot el contrari i resulta trist veure com les sèries juvenils mostren comportaments de la joventut, interpretats per actors adults que es fan passar per adolescents, que no són, ni molt manco, patrons de comportament a imitar.

A Argentina, 35 anys després es comença, de forma tímida, a fer justícia. Cinc militars i un policia de la dictadura argentina dels anys setanta han estat condemnats a presó per haver matat a un al·lot de 15 anys, Floreal Avellaneda, ara en fa 35. Quin delicte havia comès aquest al·lot? Ser comunista. Han passat tres dècades i mitja per a què s'hagi pogut fer justícia. En el cas espanyol, i per fer una comparança, fa més temps que va morir el dictador Francisco Franco i no s'ha plantejat en cap moment jutjar als botxins d'aquella dictadura. Alguns d'ells inclús ostenten a dia d'avui càrrecs públics i mantenen cotxos oficials. Tot i això , els polítics i jutges espanyols es passegen per Amèrica llatina amb supèrbia, donant preteses lliçons de democràcia i defensa dels drets humans.

El Real Mallorca SAD ja torna a ser madrileny. Després de la primera etapa del Grupo Z, el Real Mallorca torna a ser propietat d'una empresa de la capital d'Espanya. Ho ha comprat un grup inversor i farà amb ell el que li vengui de gust d'ara cap endavant. No fa gaire els pocs que denunciàvem el tracte de favor que rebia aquesta empresa esportiva per part de les institucions balears érem contínuament criminalitzats i qualificat d'"antimallorquins". No negaré el meu caràcter de soci i directiu de l'Atlètic Balears, i és òbvia l'antipatia mútua que sempre hem tengut barralets i balearicos. No obstant això, crec que la crítica contra la manera de fer i actuar del futbol professional està per damunt de fílies i fòbies futbolístiques concretes. Així, trobo un escàndol el que s'està pagant dins el mercat futbolístic en una època de crisis, i trobo més escandalós els continus ajuts públics que reben tots els clubs de futbol professionals. El Real Mallorc...

En una època en la qual la immensa majoria de la població ho està passant malament surt la notícia que els directius de telefònica es repartiran 9,2 milions d'euros en accions, ingressos afegits als seus ja milionaris sous. Aquestes coses han de fer obrir els ulls a la ciutadania davant la injustícia innata del sistema capitalista. Es pot permetre un Estat amb quatre milions d'aturats aquest insult a la intel·ligència col·lectiva? A més, aquests ingressos addicionals es sumen a un sou "base" del president de la companyia que pot superar d'"inici" els vuit milions d'euros anuals. I recordem que aquests doblers surten, entre d'altres coses, d'unes tarifes de manteniment de línia de les quals no ens podem escapar i de tenir un dels ADSL més car d'Europa. El capitalisme necessita ser controlat i l'interès social de la propietat, reconegut a l'article 33 de la Constitució espanyola, ha de prevaldre sobre l'avarícia de vuit o nou...

Article publicat al Diario de Mallorca de diumenge 12 de juliol de 2009, pàgina 46: La crisi del capital Semblava que l’època de bonança econòmica no s’havia d’acabar mai, que el capitalisme liberal no tenia aturall en el seu creixement i que l’expansió econòmica seria eterna. De cop i volta s’ha produït un daltabaix econòmic que poca gent podia preveure. La crisi econòmica ha colpejat de cop i amb força inusitada. Ha estat una crisi que ha començat en l’aspecte financer, vinculada a les denominades hipoteques d’alt risc, i que s’ha estès ràpidament a la resta de sectors productius. Com a simple observador, i sense ser economista, sembla clar que s’ha ajuntat una crisi financera amb l’increment del preu del petroli i dels tipus d’interès. En aquest sentit podem aplicar, una vegada més, la màxima de Karl Marx que afirmava que la història es tendia a repetir, una vegada com a tragèdia i l’altra com a farsa. Aquest pic la història s’ha repetit, i la humanitat a tornat a caure en els matei...

A l'Estat Espanyol s'han pres avui tres grans decisions progressistes. En primer terme, s'ha decidit continuar amb la central nuclear de Garoña oberta, incomplint així la promesa electoral de Zapatero durant la passada campanya electoral. Aquest fet m'ha fet recordar aquells adhesius que proliferaven als cotxes de la meva infantesa i que deien "Nuclear? No gràcies!". El 2 cavalls amb un adhesiu d'aquest tipus era tot un clàssic. Uns records d'infantesa que també mesclen el crit de guerra "Otan no, bases fuera" amb la imatge de Felipe González suplicant el "sí" de la ciutadania una vegada convocat un referéndum sobre l'entrada d'España a l'organització militarista. La segona decisió progressista d'avui ha estat cessar al director del CNI, un civil, i nomenar en el seu lloc a un militar. Feia gairebé 9 anys que un militar no dirigia l'espionatge espanyol. Tot plegat m'ha fet recordar la frase de Grouxo Marx que...

Els hotelers de la Platja de Palma han tret la destral de guerra . S'han torbat molt trob. Diuen que estan en contra del tramvia en primera línia, en contra de que s'expropiïn els establiments hotelers obsolets i de què es disminueixin el número de places de baixa qualitat. Tot això em fa recordar la dura batalla que va plantar tot el sector hoteler contra el primer govern d'esquerra que va tenir el País i, en especial, encontra el primer Conseller de Turisme que no havien nomenat ells, Celestí Alomar. Em supòs que de cara a 2011 intentaran escalfar l'ambient al màxim i començar una campanya d'atac als governs progressistes com feren en el seu moment a les eleccions autonòmiques de 2003. Es parla sovint del poder de mobilització i pressió dels sindicats, però la gent es tendeix a oblidar del paper que desenvolupen els lobbys empresarials. Així, fou paradigma històric de colpisme empresarial el conjunt de vagues patronals que dugueren a terme els empresaris xilens c...

Aquest cap de setmana han començat les oposicions d'infermeria. Sembla que la "temuda" exigència de coneixements de llengua catalana, que ens havia de deixar sense metges ni infermers que volguessin fer feina al País, no ha tingut cap efecte i s'han presentat més aspirants que mai. Han estat gairebé 2.800 opositors que aspiren a places de infermer i comare. Tot plegat constata, una vegada més, el ridícul que fan alguns quan surten al carrer en contra de la nostra llengua. Aquells que estan en contra del català no ho fan per "intentar salvar" a qui no el coneix d'haver-ho d'aprendre, sinó que ho fan amb la clara intenció de, amb una excusa protectora de les llibertats individuals, intentar exterminar una llengua que consideren inculta i provinciana. Els professionals de la medicina, provenguin d'on provenguin, després d'anys de carrera universitària, de llegir i fer trobades científiques en anglès, no tenen cap problema, i es veu a les oposi...

El dia 16 de juny de 2009, vaig poder assolir, després de molts d'entrebancs, el títol de doctor. Els entrebancs, com la majoria dels meus amics saben, no han estat acadèmics, sinó d'un altre sentit. Sort que encara queden a la UIB persones valentes que s'han banyat per jo, fora aspirar a treure res més que problemes a canvi, m'han donat suport, i he pogut assolir finalment el títol de doctor. Supòs que per tots aquells que denigraren el meu treball i intentaren de totes les formes possibles que no arribàs a obtenir el màxim grau acadèmic es senten fracassats. Han estat anys durs, allà a on m'he sentit molt decepcionat per persones que vaig arribar a apreciar molt en el seu moment i per les quals m'havia deixat l'esquena fent-los favors. El temps, no obstant, posa a cadascú al seu lloc. He d'agrair enormement al meu director de tesi, Gregorio Robles , que apostés per jo, cosa que ha permés assolir el grau de doctor. Els records de l'acte de d...

Analitzant amb detall les dades electorals al conjunt de l'Estat em crida l'atenció el resultat a Euskadi. Així, hi ha una dada molt significativa: Iniciativa Internacionalista, formació legalitzada a darrera hora pel Tribunal Constitucional en contra d'una sentència de la Sala Especial creada ad hoc al Tribunal Suprem, ha obtingut gairebé els mateixos resultats que el PP a Euskadi. El PP ha obtingut 115.911 vots front a 115.281 de Iniciativa Internacionalista. Tot plegat dóna molt que pensar ja que s'ha produït no fa gaire un canvi de govern al País Basc i està governant el PSOE en minoria després d'un acord de govern amb el PP. El PNV ha tingut una davallada molt important de vots, 207.040 (2009) front a 249.143 (2004) . El nacionalisme conservador basc ha perdut més de 40.000 vots pel camí. S'ha de dir que UPD a Euskadi ha tret uns resultats testimonials amb només 10.818 vots. Pel contrari, UPD s'ha convertir en la tercera força a la Comunitat de Madrid...

El PP perd 9.396 vots a Balears, el PSOE, més o manco es manté, EU puja 553 vots després d'una greu crisi del seu referent estatal, el PSM no s'ha pogut presentar, ERC+Entesa treuen 7641 vots (ERC en solitari, i presentant-se el PSM a la contesa, n'havia tret 7.498 fa 5 anys). UM ha tret 1615 vots més que fa 5 anys, tot i l'espectacle que dóna a diari amb la seva crisi interna. Iniciativa Internacionalista ha obtingut 1.562 vots. Ara ve el temps de reflexionar sobre tot plegat. El PP continua amb la tendència a la baixa que el ve caracteritzant a les Illes. El PSOE es manté i això és positiu pel progressisme del País. El PP, presentant a la seva presidenta (i no un desconegut "cunero" com López Isturiz) ha perdut quasi 10.000 vots. El fracàs ha estat gros. Ah, i els peperos han enviat a IB3 a Juan Ramón Bauzá, que, en perfecte castellà, comentava la jugada. Ell és el futur del PP me supòs, i que consti ara ja que el seu pèl engominat, el seu tarannà i la ...

El nacionalisme espanyol ha sortit als carrers de Palma avui horabaixa en manifestació . No hi ha faltat ningú, fins i tot han vengut batles espanyolistes d'Euskadi que no havien estat mai a Mallorca i els líders del partits ultra espanyolistes UPD i Ciudadanos, sense que hi faltàs, com no, els líders polític del PP. A més, s'hi ha afegit, de forma vergonyosa al meu parer, el sindicat USO. El motiu de la manifestació és una suposada "imposición del catalán". La imposición es deu, segons ells, a què hi ha un decret de mínims de català que determina que els centres escolars d'educació obligatòria hagin de donar el 50% de les classes en català. Això és una imposició pels espanyolistes. No és una imposició, en canvi, que haguem de soportar els catalanoparlants viure en una societat en que la nostra llengua i cultura està relegada a un recó. Així, per exemple, quan vaig a comprar la premsa local, només puc comprar un diari en català d'entre tota l'oferta possib...

Hi ha declaracions que queden per la història. El candidat del PP a les europees, Mayor Oreja, h a declarat que es sent molt orgullós que el seu padrí prohibís als seus fills parlar en euskera , la seva llengua materna. A n'això li diu que és propi de "mentes abiertas ". A més, segons ell, aquesta decisió va permetre que els seus pares no es tancassin dins un graner. Tot plegat demostra una manera de pensar, la pròpia de la dreta, que ha intentat (sense èxit per ara) exterminar les nostres llengües autòctones des de una pretesa i alliçonadora superioritat intel·lectual. El català, com l'euskera a Euskadi o el gallec a Galícia, era vist pels botifarres com una llengua de pagesos i criades. Era la llengua dels pobres, dels que havien de doblegar l'esquena per guanyar-se el pa. En canvi, el castellà, era la llengua del poder, la llengua que parlaven els militars, els polítics, els Reis , els jutges i, fins i tot, la Guàrdia Civil. La decisió fou fàcil, i les clas...

El líder (?) d'UM Miquel Nadal va celebrar una gran paellada "popular" el passat diumenge. En ella, es va referir al PSM com " els seus enemics ". No sé si faria aquestes mateixes declaracions en relació amb el PP, partit amb el que es reuneix de manera periòdica i amigable. Les hemeroteques es solen oblidar, però s'haurien de consultar i recordar de tant en tant. Així, convendria que reflexionassin sobre aquestes declaracions els gurús "nacionalistes" que fa un any i mig preconitzaven la unitat de tots els "nacionalistes" mallorquins en una candidatura "unitària" al Congrés. Es va fer, sota aquesta premisa de "germanor nacionalista", "unitat" amb UM, la mateixa UM que ara qualifica d'"enemics" als seus ex-socis de cartell electoral i socis actuals de govern a totes les institucions illenques. Ja es veu es fracàs d'Unitat i l'errada històrica que va cometre el PSM en la seva decisió. Pe...

La final de la Copa del Rei vengué marcada per una sonora pitada contra l' himne espanyol . El fet no hauria tingut més transcendència si no hagués estat pel fet que TVE espanyola , la radio i televisió pública que pagam entre tots , va censurar les imatges , repetint -les, manipulades , al descans del partit . Tot plegat em va recordar els millors temps del NODO . A més , el fet de la pitada ha despertat a l' Espanya més " autèntica " i profunda. Així , el monàrquic diari ABC , ha publicat un editorial el dia 15 de maig de 2009 que és per emmarcar . Es titula El himno como sintonía y parla del patriotisme entès des de la perspectiva espanyola . Aquest editorial té frases que poden passar a la història de l' espanyolisme: Tal vez, convenga mirar a Francia y reflexionar sobre la norma impulsada por Sarkozy que impone la suspensión de cualquier acontecimiento deportivo si se produce algún tipo de ofensa a la Marsellesa. Sin ...

El diari El País treu avui un molt interessant estudi de ciències polítiques en el qual queda clar que el vot urbà és clarament dretà. Resulta que les classes baixes i mitges progressistes han anat emigrant cap a barriades perifèriques i repoblant pobles de l'extraradi mentre que els centres urbans estan en mans de classes mitges amb marcada ideologia neoconservadora. De tot l'estudi destacaria un fet: el votant de dretes tendeix a ser fidel i disciplinat a l'hora d'anar a votar mentre que, pel seu costat, el votant d'esquerres, i més si viu a la ciutat, és molt volàtil i inestable, caient fàcilment en l'abstenció. Aquest fet duu a fer preveure per part dels analistes una victòria clara del PP a les properes europees. A més, l'estudi remarca que el fenomen de la por s'ha de tenir en cada elecció molt present. Ja fa molt que el sociòlieg Ulrich Beck va dir que vivíem en una societat del risc en la qual les pors, moltes elles creades intencionadament, co...

Tornam a ser al primer de maig. Un refredat gripós molt inoportú, combinat amb el mal temps d'avui matí, m'ha impedit anar a la manifestació del primer de maig tal i com venia fent els darrers anys. El primer de maig és una data de les marcades en el calendari, juntament amb el 31 de desembre, a les quals no m'agrada faltar-hi. És ben cert que el sindicalisme està molt professionalitzat en les grans organitzacions, i es cert que hi ha una gran diferència i distància sindical entre els treballadors fixes i els eventuals. A pesar de tots aquests problemes, la unió del treballadors és bàsica per fer front al capitalisme salvatge que patim. En temps de crisi, ha de sortir la revolta, i davant les lliçons dels neolliberals, que són els que han provocat la fallida econòmica, hem de fer propostes valentes i progressistes. Només des de la unitat de les esquerres, i contruint el sindicalisme nacional i de classe, podrem plantar cara a un sistema, el capitalista, injust i insolidari.

Les generals de l'any passat foren una primera ganivetada pel BLOC. Es va voler inventar un pacte contranatura de la dreta regionalista amb el PSM i ERC. Els resultats foren penosos. Ara, amb les europees veim que s'ha volgut pegar una segona ganivetada a tot allò que representa el BLOC. L'exclusió del PSM de les llistes europees d'esquerra nacionalista a l'Estat espanyol crec que és una errada de dimensions històriques. I molt més quan el PSM és membre de ple dret de l'ALE (Aliança Lliure Europea). Els hi agradi o no a molts que tenen afany de protagonisme, no es pot entendre la història del País sense el PSM, de la mateixa manera que no es pot entendre la història de la lluita per la democràcia a aquesta terra sense el paper desenvolupat pel Partit Comunista. Uns i altres han lluitat durant dècades per la defensa del territori, de la llengua, de la cultura, i dels drets dels més pobres, i ho han fet rebent sempre pals, amb una militància abnegada i amb la con...

El Partit Popular ha presentat les seves propostes contra la crisi. Es fonamenten en llevar Administració i, en concret, en llevar aquella Administració que més ajuda a qui més ho necessita. La gran proposta del PP illenc és, en temps de crisi econòmica i social, eliminar la Conselleria d'Afers Socials i unificar la Conselleria d'Interior amb la de Treball. S'eliminaria, d'aquesta forma, la part del Govern que es dedica a ajudar als que més pateixen la crisi econòmica (Afers Socials), a l'hora que es desdibuixaria la identitat pròpia de la Conselleria dedicada a ajudar a cercar feina a qui no en té, a més de vetllar per la seguretat i la higiene al treball. La proposta de reestructuració del Govern s'acompanya de la eliminació de la Conselleria d'Habitatge, ja que, com es ben sabut (perdoneu el meu cinisme), a n'aquest País no hi ha problemes de manca d'accés a la vivenda. Crec que el tarannà dretà de la proposta és ben obvi, i, esperem, que mai es...

Avui es 14 d'abril. Fa anys es va procalamar la II República espanyola. És una data per recordar. A dia d'avui, els republicans hem d'adaptar de forma pragmàtica el debat i la reivindicació política si volem superar la propaganda continuada dels mitjans de comunicació en favor de la monarquia. República és democràcia, i democràcia és llibertat. La màxima de que tots els càrrecs s'han d'elegir democràticament i què cada homo és igual que l'altre i que cadascú té, amb el seu vot, el mateix poder que l'altre, són les bases del pensament republicà, un pensament que compartesc. Sobre aquesta base s'ha de contruir el model social, que segons la meva particular visió de la filosofia política s'ha de fer sobre el principi de què a cadascú se l'ha d'exigir segons les seves possibilitats i se li ha de donar segons les seves necessitats. A n'això se'n diu socialisme des de el segle XIX. A més, i des de la perspectiva nacional, la igualtat entre ...

Els blogs esdevenen en quaderns de bitàcoles que permeten reviure les experiències passades. Sempre em recordaré del Dimecres Sant de fa dos anys. Aquell dia, en un consell de departament extraordinari, s'acordava que no em renovassin el contracte laboral de professor de la UIB i que se me fotés defora de la Facultat de Dret. La causa? haver demanat justícia i clamat, per via judicial, contra el caciquisme i el nepotisme de determinats individus. La no renovació del contracte era el resultat d'un llarg procés d'aïllament que crec que es podia qualificar, vist en perspectiva, de mobbing. Un procés dut a terme per individus que després es passegen per Palma amb traje car i donant lliçons de progressisme. Aquell mateix dia, no obstant, tenia l'alegria de què es presentessin les llistes del BLOC per Mallorca, anant jo a elles per primera vegada. Ho contava així en una entrada de l'any 2007. Vist amb perspectiva, en els dos darrers anys he millorat moltíssim en tots ...

Avui, al D iari de Balears , apareix una interessant entrevista a la líder del PP illenc, Rosa Estaràs. Amb una frase ha explicat a la perfecció la necessitat d'aconseguir que el coneixement del català vengui equiparat, a l'Estatut d'Autonomia, al castellà. La frase per a la història, en una clara mostra de diglòssia, ha estat pronunciada bilingüe (la mitat en castellà, la mitat en català, tal i com "toca" segons la seva particular visió de la sociolingüística). Aquesta frase, no obstant, esper que contribueixi paradoxalment a la normalització lingüística del País, ja què durà a molts a entendre el perquè de la ferme oposició PP, secundada amb la anuència tàcita del PSOE, durant la tramitació de l'Estatut d'autonomia a l'equiparació del nivell d'exigència de llengües. Quan es parla de drets i deures, no són cabòries de juristes, sinó que les lletres estatutàries es redueixen a coses tan clares com aquestes. Ja ho sabeu tots i en resum de la tesi e...