Toni Bennàssar

D'aquí un poc partesc cap a la manifestació del 31 de desembre. Ja fa anys que hi vaig, des de finals de la meva adolescència. N'hem viscudes de tots colors, de banyades i de mogudes, de tranquil·les i de calentes. Encara me'n record de quan es feia la mani el propi dia 31, poc abans dels sopars i els rems. També record quan a la plaça de Cort, el dia 31 dematí, hi anava a desfilar l'exèrcit, i es muntava una cridòria ben grossa en contra dels soldats espanyols (a dia d'avui substituïts per la policia municipal, quins canvis!). En tot cas, és paradoxal que facem la manifestació dia 30 de sembre, el mateix dia en què, a l'any 1833, el ministre espanyol Javier de Burgos va dividir Espanya, a imatge i semblança de la França centralista borbònica, en províncies. Per ventura, qualque anys d'aquest, hauríem de dur una pancarta que digués, en record d'aquest fet, "Illes Balears província? mai més!".

Torna el Nadal. Torna el terror a Terra Santa. No sé si ho fan aposta els dirigents israelians, però sembla que volen emular el Nou Testament i repetir, per les mateixes dates, una matança de sants innocents. A la Franja de Gaza l'exèrcit israelià ha mort més de 220 palestins . No entenc com un Estat construir sobre la base de perseguits pel genocidi nazi ara pugui cometre aquestes atrocitats. Es veu que la crueltat és repetitiva en l'ésser humà.

Hem passat en poc menys d'una dècada, d'un debat sobre la implantació a escala europea de la jornada laboral de 35 hores setmanals, a imatge i semblança de la França progressista de Jospin, a què els ministres de treball de la Unió Europea aprovessin una directiva que permetria jornades laborals de 65 hores. Avui, afortunadament i amb l'oposició del Partit Popular europeu, s'ha tomat al Parlament europeu la proposta de directiva. El mes de juny hi ha eleccions al Parlament europeu, la participació sol ser mínima, però coses com aquesta ens duen a recordar que la proclamada defunció de les ideologies, i la desaparició de les esquerres i dretes a nivell planetari, no es tal, i que tornen, molt probablement, temps de resistència i lluita pels treballadors europeus.

Article d'opinió aparegut al Diario de Mallorca de dia 11 de desembre de 2008, pàgina 38; Drets humans i democràcia política Antoni Bennàssar Moyà Dia 10 de desembre de 1948, ara fa ja seixanta anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. El món acabava de sortir de la II Guerra Mundial, els països que havien combatut encara ensumaven el terror i la barbàrie de les potències de l’Eix feia empegueir les consciències. L’ésser humà hagué de veure com s’havien creat autèntics centres d’extermini humà, els camps de concentració, i com s’havia justificat, en nom d’una suposada superioritat ària, qualsevol atemptat contra la dignitat de la persona. Semblava que un “mai més” era l’element comú que havia d’agermanar tots els països, participants o no, del conflicte bèl·lic. La Declaració Universal dels Drets Humans fou un propòsit bonic, però d’inici ja va topar amb grans dificultats per poder ser aplicada de forma efectiva...

Fa 30 anys que es va aprovar la Constitució espanyola. Ara sembla descartada la seva reforma. Una reforma necessària des de la perspectiva democràtica. Recordem que tenim una Constitució que, encara i de manera vergonyosa, inclou la pena de mort al seu articulat. A més, és una Constitució marcada per un moment històric que furta qualsevol possibilitat de construir un autèntic Estat federal. Recordem que tenim un Senat inútil que dista molt de la cambra alta dels Estats federals, allà a on els senadors representen de forma prioritària els territoris i els seus interessos enlloc de a la població. A més, la Constitució del 78 furta, entre altres coses, la possibilitat de què les diferents Comunitats es puguin federar entre elles. Tot això es feu, com és obvi, pensant en els Països Catalans (no m'imagin una hipotètica i perillosa federació entre La Rioja i Múrcia que no deixés dormir als polítics madrilenys). Aprofitant l'avinentesa, el Centro de Investigaciones Sociológicas espany...

Antònia Ordinas surt rient de la presó. Diu que enyora el seu canet i que escriurà un llibre titulat "La canción del Cola Cao"allà a on ho contarà "tot". En una situació de crisi econòmica generalitzada, en la qual milers de famílies ho passen malament per poder anar a comprar bens de primera necessitat veure aquests espectacles fan mal al cor i a la intel·ligència. Si a n'això li sumam el judici del cas cavallistes, amb quatre bancades d'acusats integrades per batlles i alts càrrecs populars la cosa ja sobrepassa tots els extrems. Si veim després el Parlament, amb sis imputats als escons, la cosa ja sobrepassa tots els límits. La veritat és que l'espectacle de la política illenca fa empegueir. Supòs que des de l'operació "mans netes" protagonitzada pel jutge Falcone a la Itàlia de començament dels anys noranta mai s'havia vist una trama corrupta com l'actual. I segur que encara hi ha coses grosses per venir (IB3 i Palma Arena apunt...

Dijous i divendres passat celebrarem a la UIB el primer congrés sobre la defensa dels menors a les crisis de parella. Foren dos dies de molta intensitat i reflexió sobre els problemes dels menors d'edat quan la parella que formaven els seus progenitors es disol. L'organització d'un congrés implica de mesos de feina i més si es fa des de l'estalvi dels doblers públic i de manera autogestionada. En tot cas, crec que el resultat ha estat força positiu i esperem que l'any que ve ho poguem repetir.

Intervenció a la tertúlia de bitòlegs d'Ona Mallorca sobre el Facebook i les xarxes socials a internet.

Tornam a ser portada de tots els diaris estatals. S'ha condemnat a 3 anys de presó al batlle de Llucmajor, Lluc Tomàs, i a 6 al seu soci de govern, el polític anticatalanista Joaquín Rabasco. Ara el PP demana un temps de "reflexió", però ara per ara ni l'ha suspès de militància, ni l'ha expulsat, ni ha demanat que dimiteixi de batlle. Es veu que per això no necessiten consell del comitè d'ètica. Resulta cínic, en tot cas, que aquells que demanaven a crits la dimissió del diputat de UM Bartomeu Vicens (que consti, en tot cas, que trob que hauria de dimitir), ara mirin cap un altre cantó, tant amb el cas d'un batle seu condemnat, com en els casos dels altres quatre imputats que tenen i mantenen l'escó del PP al Parlament de les Illes Balears. Coses veurem...

Llegesc amb indignació com a Andalusia posaran internet gratis total a tots els ciutadans pel simple fet de ser andalusos. Tot plegat costarà un mínim de 70 milions d'euros cada any. Mentre, aquí, som els que més pagam i els que menys rebem de l'Estat. Ah, i tenim un ordinador per cada 14 nins a les nostres escoles. Resulta, en definitiva, que els nostres impostos serveixen per iniciatives tan "solidàries" com aquesta de l'adsl gratis d'Andalusia. Quan pagui aquest mes els 45 euros de la meva quota d'adsl pensaré amb la mala sort de no ser ciutadà d'una regió privilegiada com Andalusia que empra els nostros imposts per regalets com aquest. I llevonces, quan reclamam un finançament just pel nostre País, encara ens acusen els nacionalistes espanyols de "insolidaris". Vergonya cavallers, vergonya.

Del trio de les Açores, afortunadament, ja no en queda cap. Els tres "líders" que ficaren el món en la pitjor crisi econòmica de les darreres dècades estan ja fora de la política activa. Un és intentant posar pau a Orient Mitjà, paradoxal la cosa. L'altre, es dedica a donar conferències contra l'ecologisme; segueix amb la seva línia. El darrer, acaba de retirar-se ara, i se n'anirà a Texas amb capell de cowboy anant a veure, de tant en tant, amb una bossa de crispetes com es reprenen les execucions "humanitaries" que duu a terme el seu germanet, governador de Florida, Jeb Bush.

Reclamam que els nostres metges i infermeres ens atenguin en la nostra llengua, llengua oficial i pròpia d'aquest País segons l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia. Volem que es respectin els nostres majors, molts d'ells monolingües catalanoparlants i que es troben incòmodes o que no es saben expressar bé parlant en castellà. Volem que els treballadors de la sanitat pública tenguin les mateixes obligacions que la resta de funcionaris públics en matèria lingüística. Volem poder comunicar-nos en tranquil·litat amb aquells a qui confiam la nostra salut i la nostra intimitat. Volem, en definitiva, ser un territori normal, o algú s'imagina un metge fent feina a un hospital de Washington que no sabés parlar anglès?

Avui s'ha iniciat el canvi polític als Estats Units. Fa vuit anys, va guanyar George Bush Jr. per un sol vot. Recordem que fou president per 5 vots contra 4 en una polèmica sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units. El seu rival, All Gore, ha passat a la història com el polític que, des de la vicepresidència, havia aconseguit introduir els Estats Units a l'era d'internet (no de bades, quan va deixar la política, Apple el va fitxar tot d'una pel seu consell d'administració). El guanyador per 1 sol vot, George Bush Jr., ha passat a la història per haver ficat els Estats Units en guerres sense fi, que tenen els morts per milers, i per haver dut l'economia sanejada deixada per Clinton a la pitjor crisi econòmica des de el crack del 29. Ara, sent una cosa impensable fa uns pocs anys, per primera vegada s'ha elegit un president de raça negre i d'orígens humils. Va derrotar aquest president, a més, a Hillary Clinton en les primàries del seus partit. Una H...

Interessant article del cap d'esports del Diari de Balears , Pep Verger, sobre el Real Mallorca, l'Atlètic Balears, l'esquerra i la dreta d'aquest País. Ho podeu llegir al següent enllaç . Aquí un petit fragment del mateix: " És prou evident que hi ha moltes similituds entre la rivalitat que mantenen l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid i la que encara perdura entre el Reial Mallorca i l’Atlètic de Balears. Segur que tots vostès són ben conscients de l’analogia entre el Reial Mallorca i el Reial Madrid. De la mateixa manera, les semblances entre l’Atlètic Balears i l’Atlètic de Madrid són també nombroses. En aquest sentit, el conjunt blanc-i-blau sempre ha estat més a prop del poble, de la classe treballadora. El Mallorca, en canvi, ha estat un equip tradicionalment lligat a la classe dominant, als botifarres de Palma. L’Atlètic Balears, com l’Atlètic de Madrid, sempre ha estat un equip més proper a l’esquerra i s’ha vist perjudicat pels poderosos.De fet, ja saben...

Llegesc al Diari de Balears que els ciutadans de les Illes Balears som els que suportam una pressió fiscal municipal més alta. El finançament municipal és una de les grans assignatures pendents de la política espanyola. En tot cas, resulta paradoxal que un dels països que generam més riquesa de l'Estat haguem de sotmetre a tan elevada càrrega fiscal als nostres contribuients. La qüestió del finançament municipal s'ha d'arreglar, però també ho ha de fer el continu expoli fiscal patit per una terra que presenta una balança tan esbiaxada en favor d'un Estat central que escanya tant al ciutadans illencs com al conjunt de la seva economia de forma indirecta. La manca de recursos obliga als Ajuntaments a gravar a la ciutadania amb impostos i taxes molt més elevades que als de la resta de l'Estat si volen mantenir uns mínims de qualitat en els serveis públics. I en època de crisi, no estam, ni molt manco, per desincentivar el consum i la inversió mitjançant elevades càrr...

Llegesc amb alegria al Diari de Balears que es planteja per part del Govern de les Illes la construcció d'una facultat de medicina a les Illes Balears. Aquesta és una de les grans mancances que presenta aquest país des de un punt de vista educatiu. És inaudible que gairebé totes les Comunitats Autònomes tenguin a dia d'avui, i finançades en part amb els imposts dels ciutadans illencs, facultats de medicina i que, nosaltres, estiguem sense la possibilitat de formar als nostres propis metges amb la nostra pròpia llengua. A més, no oblidem que una facultat de medicina no només té finalitats formatives, sinó que serveix de motor dinamitzador de la investigació i la ciència del seu entorn.Tenim la gran experiència positiva de les escoles universitàries de infermeria i fisioteràpia que, amb bona feina, duen anys formant a professionals que s'integren al nostre sistema de salut. Sense oblidar els estudis de biologia illencs que tenen un important prestigi a l'Estat i a la ...

He tengut l'oportunitat, aquesta setmana, de veure una estona, en directe, el debat sobre l'estat de la Comunitat. L'espectacle, amb quatre imputats a la Sala, no fou gaire agradable. El discurs de la portaveu dels populars fou dels de més baix nivell que he vist. Ni el llenguatge, ni les formes, ni l'agressivitat estaren al nivell desitjat. A més, el bilingüisme tornà a estar a l'ordre del dia. A cada frase n'hi havia dues o tres expressions en castellà, no fos cosa que qualcú l'acusés d'excessivament catalanista. Quan ho veia, recordava aquells discursos que seguia d'infant, allà a on Gabriel Cañellas omplia el discurs polític amb frases de la pagesia mallorquina (a pesar de venir ell, com no, de casa senyora). O els discursos del president més breu de l'autonomia, Cristòfol Soler, que fou durament criticat entre els seus per fer servir el català literari en els seus discursos de president (llengua estàndard que no ha tornat a fer servir cap al...

Avui comença el debat sobre l'estat del país. Sent a primera hora del matí a Rosa Estaràs per la ràdio. Diu que els populars tenen una "conducta ejemplarizante (sic), expulsam als corruptes del partit i apoyam (sic) a n'es nostros compañeros (sic) que no ho són". El debat començarà amb quatre imputats asseguts als que haurien de ser nobles bancs del Parlament. Tres dels imputats són del PP, el que resta, de UM. José Juan Cardona, exconseller, imputat pel cas Cola Cao; Jaume Font, exconseller, imputat pel cas PTM; Catalina Soler, portaveu del PP, imputada pel cas cavallistes; Bartomeu Vicens, actual portaveu de UM al Parlament, imputat pel cas Son Oms. Que continuï idò aquest comportament ejemplarizante .

Les Illes Balears hem estat, una vegada més, portada de tots els diaris estatals. Una gerent d'un consorci públic va enterrar aprop de cinquanta milions de les antigues pessetes dins una capsa de cola cao dins un solc de cols que tenia al seu xalet. La imatge del fiscal arromengat, la policia cavant i el rateret a l'aguait supera al millor Berlanga. El trist és que aquest espectacle no és ficció i que els doblers enterrats són d'origen públic. Fa empegueir que, en una època en la qual la gent ho està passant molt malament per arribar a final de mes, i en que els exclosos socials augmenten dia a dia, hi hagi poquesvergonyes que fiquen mà a la caixa pública per robar allò que és de tots. I la cosa, els darrers anys, ha anat a pitjor. En fa deu que es va fotre defora a un president del Govern que semblava totpoderós per haver gestionat el cobrament de comissions il·legals en favor del PP per un valor d'uns cinquanta milions de pessetes. En l'època de Jaume Matas, sembl...

Zapatero sembla que es vol convertir en el líder mundial de l'abolició de la pena de mort. Per coherència, no obstant, convendria que comencés pel seu Estat i per la seva Constitució, l'espanyola. Així, m'agradaria recordar que la Constitució espanyola de 1978 és de les poques europees que encara inclouen, de forma vergonyosa, la pena de mort en el seu articulat. Per tot això, si en Zapatero vol ser un líder polític coherent, hauria d'impulsar de forma immediata una reforma del text constitucional espanyol enlloc de donar discursos grandiloqüents a l'àmbit internacional.

Article aparegut al diari Ultima Hora el dissabte 20 de setembre de 2008 a la pàgina 45. Educació i igualtat social Antoni Bennàssar Moyà [1] Com cada any, comença a mitjan setembre un nou curs escolar. L’educació, i en especial l’escola, és un dels principals elements conformadors de les característiques bàsiques d’una societat. Així, una de les grans revolucions que ha permès, durant els dos darrers segles, forjar una societat més justa, ha estat la implantació d’un sistema públic i gratuït d’ensenyament a la majoria d’estats del món. L’avenç que implica que un infant pugui rebre una formació estàndard, al marge de la renda dels seus pares, és un dels pilars bàsics de l’estat social i democràtic de dret. Així, només es pot construir una societat lliure sobre la base de ciutadans formats, i l’existència de l’escola pública com a element bàsic de l’aprenentatge de l’individu és un requisit inexcusable per aconseguir un model social avançat i democràtic. D’aquesta manera,...

Un any més es celebrar l'onze de setembre. Efemèride de derrotes, es commemora amb tristor a diferents llocs del món la caiguda de Catalunya davant les tropes castellanes i borbòniques de Felip V, la caiguda del govern popular de Salvador Allende a Xile i la caiguda de les torres bessones a Nova York. Aquest any, el Tribunal Constitucional ha volgut sumar una nova derrota a la llista d'efemèrides. Mitjançant una polèmica sentència, ha prohibit que el president d'Euskadi pugui cridar a consulta al seu poble. Es prohibeix una consulta popular que ni tenia caràcter vinculant ni era pròpiament un referèndum. Aquesta decisió ha implicat una nova derrota de la democràcia directa a l'Estat espanyol. Sembla que molts del prohoms de l'Estat pensen que els referèndums els carrega el dimoni, i malament va un poble que s'avesa a ser consultar a les urnes. La Sentència té perles jurídiques molt sucoses: La Ley recurrida presupone la existencia de un sujeto, el “Pueblo Vasco...

Participació a la tertúlia sobre noves tecnologies d'Ona Mallorca. Tema del programa: la recerca de feina a través d'internet.

El Diari de Balears fa una votació sobre quin és el club esportiu més estimat a les Illes Balears. Per ara anam líders nosaltres. La votació es por fer al següent enllaç .

Llegesc que Carlos Delgado, batlle de Calvià, ha introduït l'himne espanyol, la marxa de gradaneros , als actes de celebració de l'arribada de Jaume I a Peguera. A més, i com a mesura adjunta, s'ha eliminat (oh, pecat!) Els Segadors del repertori de l'orquestra municipal del consistori calvianer. Aquestes decisions són lògiques en virtut de la particular interpretació de la història que tenen alguns. Així, el proper que ens queda sentir és que Jaume I, un destacat membre de la dinastia borbònica (arrelada, com es veu, des de sempre a Espanya), va desembarcar a Mallorca amb una rojigualda al coll i xiulant l'himne d'Espanya. Espanya, una realitat existent des de la prehistòria, identificada per la llengua castellana, parlada pel bon rei aragonès (que no català), Jaume I (o Jaime Primero, millor, que era com li deien a l'època). PS. Parlant seriosament, i posats a desmuntar mentides, m'agradaria recordar que Els Segadors no sonen a les Illes arran d'un...

Divendres passat vaig tenir l'oportunitat de dinar, convidat per l'Obra Cultural Balear, amb Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir . Es va parlar de la situació política al Principat, de la campanya decideixo decidir, de la implantació de la plataforma al conjunt dels Països Catalans, de la sentència del constitucional sobre l'Estatut català i de moltes altres coses. A jo, a títol personal, el que em sembla trist és que hagem d'articular, en ple segle XXI, moviment cívics que defensin una cosa tan bàsica com és el dret d'un poble a decidir lliurament el seu futur. El dret a decidir és la base de la democràcia i s'ha de lluitar per aconseguir que aquest dret estigui present a l'Estat espanyol en l'aspecte nacional. Defensar el dret d'autodeterminació de les col·lectivitats no implica, ni molt manco, defensar la independència de cap territori; simplement suposa defensar el principi bàsic democràtic que són els vots els que han de...

Tothom està de dol per la terrible desgràcia que ha passat a l'aeroport de Barajas. Tot plegat duu a la reflexió. Estam posant diàriament les nostres vides en mans de companyies privades, que declaren pèrdues, acomiaden treballadors, i que pretenen, per damunt de tot, oferir els seus productes al millor preu, costi el que costi. Hem viscut darrerament dos incidents greus que ens han impactat i que fan que molts de ciutadans tenguin dubtes sobre l'eficàcia dels controls públics sobre l'economia privada en àmbits especialment delicats. El primer d'ells, en ordre d'importància, ha estat l'accident de Barajas, però tampoc ens podem oblidar de les greus irregularitats que han dut a què s'amagués una greu fuita nuclear a la central d' Ascó . En aquest món del capitalisme desapiadat l'Estat no pot dimitir. Han de ser organismes públics i eficients els que controlin que, sota cap concepte, es posa en perill la seguretat dels ciutadans per produir a més baix ...

El govern d'Evo Morales, a Bolivia, posarà en marxa universitats en aymara, quítxua i guaraní . És una passa aquesta molt important per recuperar una cultura pròpia destruïda durant segles. Si el genocidi dut a terme a Amèrica i Àsia per part dels colonitzadors europeus va ser mol important, no és menys escandalós l'etnocidi silenciós que es va efectuar i que es continua perpetuant a molts de països d'Amèrica llatina. Tots els intents de recuperació de les cultures que intentaren ser fagocitades pel castellà, anglès i portuguès són d'aplaudir. Afortunadament, a dia d'avui, hi ha a Amèrica llatina una fornada de governs que uneixen el fet de ser d'esquerres amb un alt component indígena. Evo Morales era presentat abans de ser president com el candidato indigenista , o el líder cocolero , per part de la premsa espanyola. A Hugo Chávez se'l denomina freqüentment com a el índio Chávez , i els opositors criolls interns, o colonialistes externs, el qualifiquen h...

He participat a la tertúlia d'Ona Mallorca i s'ha parlat de dos temes ben interessants, la corrupció del consorci turisme jove i Son Espases. Aquí teniu l'arxiu.

Cada dia un s'aixeca amb una sorpresa nova a nivell de detencions judicials vinculades a la corrupció d'etapes polítiques afortunadament anteriors. Ahir, sis membres del PP foren detinguts a Palma. Havien estat alts càrrecs del Govern Matas i ara sembla que presumptivament aprofitaven la gestió pública per enriquir-se a nivell personal. La portaveu actual del PP, Catalina Soler, ha manifestat que els populars seran immisericordiosos amb els corruptes. És curiós, ja que el cinisme de la vida fa que la pròpia portaveu immisericorde estigui relacionada amb una causa de fons ben obscur, el denominat "cas cavallistes". En tot cas, i al marge de qüestions puntuals, si sumam tots els casos que han anat apareixent durant el darrer any després de la desfeta electoral pepera ens podem adonar que hi havia una manera de fer política basada en la idea d'impunitat. Sort de què, per vint i pocs vots a la Illa d'Eivissa, es va poder començar a desmuntar tot això. L'air...

Rafel Nadal, ara que negocia ser la imatge turística exterior del Govern de les Illes, s'ha posat a fer País. Segons El Mundo , se va enfadar molt de què un periodista s'atrevís a fer una pregunta en català a una roda de premsa. Sobren els comentaris. PRESENTACIÓN EQUIPO OLÍMPICO DE TENIS Nadal: 'Mejor en español' * Nadal se enfada ante la pregunta en catalán a Robredo Nada más entrar en la sala, Nadal ya preguntó en voz alta sobre el idioma en el que iba a ser la rueda de prensa: «¿Contesto en inglés o en español?». Cuando decidieron que iban a contestar a las preguntas en castellano, llegó la cuestión en catalán del informador, lo que terminó por importunar a Nadal, un poco harto de la situación.

Jo, com molts altres, sóc poc amic de portar corbata. En la professió del Dret és gairebé una peça de roba imprescindible per a determinades activitats, tal i com pot ser anar a les vistes orals del judicis. He vist en ocasions a advocats demanar excuses al jutge per no haver pogut portar corbata a un acte judicial. Ara, arran de l'incident que va protagonitzar José Bono al Congrés dels Diputats, la qüestió de les corbates s'ha tornat a posar de moda. I dins de la literatura sorgida, destacaria un gran article d'Andrés Trapiello publicat a El Magazine de dia 27 de juliol de 2008. CORBATAS, CRUCIFIJOS Y OTROS ARREOS ANDRÉS TRAPIELLO ¿Qué hombre no ha tenido en algún momento de su vida un altercado serio a cuenta de una corbata?. Hace años, formando parte del tribunal que sometía a escrutinio las solicitudes de los aspirantes a becarios de la Academia de España en Roma, se me acercó uno de los beneméritos miembros de la Academia de San Fernando (en cinco años no vi en ese ju...

Vídeo i carta anònima de resposta d'un catalanoparlant emprenyat amb la manipulació de la Telemadrid de n'Esperança Aguirre: En esta noticia de Telemadrid se quejan de que si te vas de vacaciones a la costa catalana, los restaurantes se llaman ' El racó del Bon Menjar ' y los helados se llaman ' gelats ' y los zumos se llaman ' sucs ', y se quejan de que esto sea así, y de que se indique así. ¡Qué fuerte, qué fuerte! Así que 'gelats'... ¡qué barbaridad! ¡¡En catalán helados no se dice 'helados', se dice 'gelats'!! ¡¡Dios, qué fuerteeeee... qué atropello, qué indignación!! ¿¿Pero cómo puede ser que en otro idioma no digan 'helados' igual que se dice en español?? (menudo descubrimiento que acaban de hacer estos 'periodistas' de TeleEspe, ¿eh?) Y encima la culpa de que se diga 'gelats' la tiene el gobierno catalán... que es el que está obligando a los catalanes a decir 'gelat' y 'entrepà de formatg...

Pel meu barri es publicita un vident africà. Ara he escanejat la publicitat que va deixant per les bústies ja que ho trob força interessant. De ser vera el que diu, no es necessitarien ni psicòlegs, ni advocats, ni mediadors familiars, ni metges, ni res de res. Posaríem un vident africà a la nostra vida i tot solucionat. PS. He esborrat la primera part del número de telèfon per evitar que ningú es pensi que em dedic a publicitar serveis de dubtosa eficàcia.

Sembla que el Real Mallorca SAD pot ser venut a un anglès. L'anglès diu que no en sap res de futbol i que el que el seu primer objectiu és augmentar la massa social anglesa que vagi a veure la seva empresa. El futbol professional fa molt que ha perdut el cap. S'ha imitat el model de l'esport professional nord-americà i s'ha impulsat una manera d'actuar en la qual els sentiments dels aficionats són el que menys importa. No sé que pensaran els barralets, tampoc m'interessa gaire, em supòs que n'hi haurà que dins el fanatisme supporter ho veuran bé i altres seran més crítics. Aquest canvi de propietat podrà suposar a nivell estètic, en tot cas, que ara es puguin veure al fons sud de l'Ono Estadi (antigament Son Moix, of course ), a més de les banderes espanyoles amb el toro de Osborne que porten els afeccionats radicals barralets, qualque Union Jack . Tot sigui per superar Trafalgar.

Apareix a El País un interessant reportatge sobre la prostitució i l'evolució de la nacionalitat de les prostitutes. Les dades que es donen són colpidores. Pel que es conta, es veu que estan augmentant el número de prostitutes espanyoles i que els preus cauen en picat. Recentment, a un congrés virtual sobre prostitució celebrat a Palma, es parlava que la prostitució s'està convertint en una nova modalitat d'oci de cap de setmana, socialment ben vista, per molts de joves de sexe masculí. El que m'agradaria destacar de tot això és que darrera cada prostituta hi ha casi sempre un gran drama personal i molt de sofriment, que s'ha de perseguir als proxenetes que es lucren amb la vida d'aquestes dones i que s'ha de preservar els seus drets el màxim possible. A més, i com a dada curiosa, es veu que la febre de la selección ha arribat als prostíbuls, i que la nacionalitat espanyola de les prostitutes augmenta les tarifes a pagar pels clients. Es conta al reportat...

Mans enlaire, això és un atracament. Tres dècades després de què s'aprovés la Constitució espanyola de 1978 l'Estat espanyol ha fet públiques, per primera vegada, les balances fiscals. Els resultats són colpidors. L'Estat espanyol se'n duu 3.190 milions d'euros que no tornen a les Illes. Mentre, les desigualtats socials creixen dia a dia, i els nostres serveis públics empitjoren degut a què no tenim el doblers necessaris per afrontar l'augment de població i les noves necessitats tecnològiques i interculturals. Vos imaginau les polítiques socials que podríem fer amb 3.200 milions d'euros? Són uns doblers que empren altres Comunitats, pagades per noltros, per passar-nos per davant i fer-nos la competència, millorant en I+D+I, i subvencionant les seves indústries per a què ens llevin clients. Aquesta és la penosa realitat en la que ens toca viure. Davant això crec que el crit de guerra de tots els ciutadans de les Illes, provenguin d'on provenguin, hauria ...

Ahir vaig anar a una oficina de correus de Ciutat de Mallorca. Vaig quedar sorprès ja que no hi havia cap cartell de retolació exclusivament en català, tal i com denuncien els del manifiesto , emperò sí que n'hi havia un de ben gros escrit exclusivament en xinès. Em supòs que aquest tipus de retolació no molesta als defensors de la llengua de Cervantes (no he llegit mai cap article en contra dels rètols en idiomes estrangers, siguin el xinès a correus, l'anglès a Magaluf o l'alemany a la Beer Strasse de S'Arenal). Es veu que només es preocupen, els del manifiesto , davant els intents de recuperació del nostre estimat català al seu àmbit territorial. M'imagin que els espanyolistes pensaran, una vegada vista la fotografia, que un cartell en xinès té disculpa si incorpora imprès un element ben gros i significatiu tal i com és la rojigualda . Tal mostra d'espanyolitat no demanada ho disculpa tot.

Front a les mentides, les dades. El Diari de Balears publica les dades de les notes tretes en català i castellà dels alumnes presentats a selectivitat. Un 5,54 és la nota mitjana que els balears obtingueren de l'assignatura Llengua catalana i la seva literatura. En el cas de l'assignatura Llengua i literatura castellana, la mitjana, d'un 5,33, fou algunes dècimes lleugerament inferior, segons informaren ahir fonts de la Universitat de les Illes Balears. Es veu que la suposada "persecució" que duim a terme "contra" el castellà, i que denuncien els del manifiesto , no està donant fruits. D'aquestes dades, almanco en Carlos Delgado en podrà treure una de positiva: Com a cosa curiosa, els alumnes del municipi de Calvià són els que manco han emprat el català per fer els exàmens. Només entre un 50 i un 60 per cent dels estudiants residents en aquell municipi han emprat majoritàriament el català per examinar-se.

El capità de la selecció espanyola de futbol, la roja , s'ha sumat al Manifiesto por la Lengua Común (la castellana, of course ). En declaracions a El Mundo , ho ha fet, segons ell, pels següens motius : " Me adhiero porque creo en el vínculo que supone nuestro idioma común y porque no quiero que ni un solo niño en mi país no pueda acceder a su derecho a educarse a través de este vínculo común " Aquest manifest, que ara està tant de moda, intenta, en fons, tornar al monolingüisme castellà i conté perles com aquestes: La lengua castellana es común y oficial a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles. Los representantes políticos, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características...

Ara que tothom parla de "la roja" i que la font de les tortugues s'omple de gent amb banderes espanyoles( i més d'una de feixista preconstitucional) aprofit per penjar dos vídeos inoblidables. El primer, el del reportatge del Canal 4 sobre el desplaçament a Gernika, el segon, la notícia de IB3 sobre l'ascens. 18 anys després, tornam a ser equip de segona.

Darrerament ha estat força polèmic a n'aquest bloc els meus comentaris sobre el Balears. Sembla que han despertat més ganes de replicar que qualsevol comentari polític. En tot cas, voldria recomenar dos articles, un den Pere Fullana i un den Francesc Bujosa, que resumeixin un poc el que representa el Balears i la seva rivalitat amb el Mallorca. Els teniu aquí el den Francesc ( html i pdf ) i el den Pere Fullana ( html i pdf ). Transcric, a més, dos paràgrafs significatius de cada un d'ells. Francesc Bujosa: Mentre m’atracava a la porta d’entrada vaig pensar en una frase de Narcís de Carreres, el que fou president del Barça, que un dia afortunat va dir allò de "nosaltres som el que som i representem el que representem". Una frase d’aparença enigmàtica i que, tanmateix, tothom va entendre. L’únic president en el món que també pot dir això –som el que som i representam el que representam– i que tot el món entengui perfectament el que vol dir és el de l’Atlètic de Balea...

Demà diumenge, a partir de les 12, ens jugam l'ascens. Preus populars, 5 euros en anticipada, i es presumeix una entrada de més de 10.000 persones a l'Estadi. Esperem tenir la sort que mai hem tenguda i que puguem assolir una categoria que vàrem perdre fa 18 anys. En tot cas, sempre ens quedarà records inoblidables d'una temporada que entre d'altres coses ha aconseguit rellançar l'afició baleàrica i desplaçar més de 200 aficionats a Bilbao. Tot un rècord per un equip de tercera divisió.

Aquest cap de setmana men vaig a Guernika. Jugam la final d'ascens a segona divisió B. Això ja és una festa i un premi passi el que passi damunt el camp. Després de l'infern de la regional fa dos anys haver assolit el campionat de lliga per davant del Mallorca i haver arribat a la final de l'ascens ja és tot un premi. Ens anam cap a Bilbao 200 grillats que sentim els colors blanc-i-blaus dins el cor. Justament ens la jugam contra l'equip d'una ciutat que és símbol del nacionalisme basc i de la lluita antifeixista. Només un arribarà a la segona divisió, una autèntica llàstima. Esperem tenir sort noltros en un camp difícil, la necessitarem.

Com que aquesta setmana parlam bastant de futbol, crec convenient citar un interessant article den Llorenç Capella al diari de Balears en que conta el passat del president més emblemàtic del Real Mallorca: en Lluís Sitjar. Aquest president va donar nom camp històric dels barralets, el que estava ubicat (i encara hi està esperant un pelotazo ), a la barriada de El Fortí. Bé, pels interessat en la història, aquí està l' article . Un dia parlaré de presidents i directius dels Balears (els Matas, Jaume Planas, Peñarandes, i companyia...) de ideologia antagònica al citat Lluís Sitjar.

Estem a la recta final de la temporada i darrerament parl bastant més que de costum de futbol. El club dels meus amors, l'Atlètic Balears, està jugant la promoció d'ascens a segona divisió B. Aquest fet implica que els mitjans informatius ens prestin més atenció. Quan vaig entrar a la directiva del Club, l'equip havia davallat a regional preferent, estava ple de deutes, i només quedàrem tres persones a la directiva per treure el carro cap endavant. A dia d'avui, que van millor les coses, rebem qualque floreta. En aquest sentit, he vist que que el diari Ultima Hora ha publicat una vinyeta sobre la profunda preocupació que desperta entre l'afició mallorquinista el fet que poguem assolir l'ascens. Una preocupació que va unida a la situació del sector turístic i de la indústria del totxo. Molt significatiu. Els aficionats dels Balears, històricament, ens hem preocupat, a més de pel nostre Club, per la forma amb la qual podíem arribar a final de mes. La diferència s...

Llegesc al Diari de Balears una preocupant notícia . Sembla que la darrera idea del govern ZP és que vol treure del conveni ferroviari els més de tres-cents milions que es necessiten per construir el tramvia de Palma. Jo sóc més partidari de metro que de tramvia, i em supòs que si es fa el tramvia és, entre d'altres coses, degut a què és més barat per kilòmetre que un metro (les tuneladores et cobren a preu de canari jove). Ara sembla, segons la notícia, que Madrid es posa a discutir que tinguem un transport públic fins a l'aeroport. Un aeroport, el de Palma, que li permet treure uns beneficis anuals, en concepte de ingressos turístics, impressionants. Rebem de la metròpoli madrilenya, en aquest sentit, un tracte pitjor que el que rebien les colònies del segle XIX. Convé recordar, en aquest sentit, que l'Imperi Britànic va posar vies de tren a totes les seves colònies, ja que li permetien dur les matèries primeres amb rapidesa als ports, i d'allà a la metròpoli. Si des ...