El diari El Mundo publica un impressionant relat, en forma d'entrevista, de la vida d'una menor alcohòlica. Crec que tot plegat ens hauria de fer reflexionar sobre el paper que representen determinats estils de vida pel futur de la infància i la joventut. Comença a ser hora que la societat es plantegi si la cultura del botellón, de les drogues sintètiques, de les sortides fins a la matinada de nins i nines de quinze anys, unida de la relativització de gairebé qualsevol patró moral, és el camí a seguir. No tinc solucions màgiques, ni grans receptes de caire moral a dir, però el que sí sé és que aquest relat m'ha impactat. Empecé a consumir drogas por tontería, por darme importancia ante mis compañeros de clase y creerme la más vacilona del instituto, la más flipada, la que iba al BCM mientras otros se quedaban en casa. Así me sentía superior. Volvía a mi casa cayéndome por los suelos, con las media rotas, sin zapatos, los tacones rotos, con la falda no sé dónde, superborr...