Toni Bennàssar

Manifestació del 31 de desembre de 2006 a Palma. La gent del Bloc hi hem estats presents.

Informa El País que molt probablement l'actual conseller d'interior del Govern Balear va informar al batlle d'Andratx Eugenio Hidalgo de què el detendrien fent ús d'informació privilegiada. Segons la notícia això hauria permès a Hidalgo destruir proves de presumptes fets delictius. Si aquest " chivatazo " fos cert, l'actuació del conseller seria prou greu per a què la causa passés al TSJIB. Veurem com es desenvolupen els esdeveniments però la ciutadania comença a estar molt preocupada davant determinades actuacions de fiscalia, adjudicatura i classe política illenca i espanyola.

Tal i com sol ser darrerament habitual, Vilaweb televisió ha fet un gran reportatge sobre les implicacions futbolístiques del règim dictatorial xilè de Augusto Pinochet. Futbol i política són dos termes molt lligats. Un dia parlaré amb tranquil·litat de rivalitats que han anat històricament per damunt del simplement esportiu: Madrid vs Barcelona, RCD Mallorca vs Atlètic Balears (Club del qual en sóc secretari), Roma vs Lazio, Celtic vs Glasgow Rangers, etc.

Aquests dies ha estat notícia la reunió que han mantingut el fiscal general de l'Estat, òrgan depenent de l'executiu ZP, amb el president del Govern de les Illes Balears Jaume Matas. Pel que s'ha llegit a premsa el fiscal ha assegurat a Matas que no es produiran noves intervencions als ajuntaments mallorquins presumptament colpejats per la corrupció urbanística. Curiós que aquells que estan encarregat de perseguir delictes i salvaguardar la legalitat vigent es dediquin a tranquil·litzar a presidents autonòmics assegurant-los que no s'investigaran a curt termini presumptes irregularitats jurídiques i actes delictius. Es veu que PP i PSOE tenen en els grans assumptes molt bona sintonia.

Avui horabaixa ha mort Augusto Pinochet. Sarcasme del destí, el vell dictador ha mort el dia en que es commemora la Declaració Universal dels Drets Humans. Malauradament els milers de víctimes de la dictadura militar xilena no han pogut arribar als noranta-un anys. Un record per totes elles i pel sempre President de Xile, Salvador Allende. "Y volveré a pisar las calles nuevamente de lo que fue Santiago ensangrentada y en una nueva plaza liberada me detendré a llorar por los ausentes"

Llegesc al Diario de Mallorca d'avui dia 7 de desembre la següent notícia: CALVIÀ El Ayuntamiento destina una partida de un solo euro al fomento del catalán. Los presupuestos municipales para el próximo año 2007 aprobados por el ayuntamiento de Calvià el mes pasado, que ascienden a casi 103 millones de euros, destinan una partida de únicamente un euro para desarrollar políticas de normalización lingüística y de fomento de la lengua catalana durante el próximo ejercicio. Els menyspreu a la llengua catalana i a la legislació vigent (llegiu Llei de Normalització Lingüística) ja no pot ser més clamorós.

Avui dematí m'he aixecat prestet per anar a Ona Mallorca a una entrevista sobre l'origen del constitucionalisme. Aquí us la deixo per si a qualcú li pot interessar.

Fa uns mesos vaig incloure al blog una versió en català de la internacional, l'himne socialista. Darrerament l'enllaç ha donat problemes i per intentar arreglar-ho he penjat directament l'arxiu al blog. Esper que ho pogueu gaudir damnats de la terra.

Avui, 6 de desembre, toca celebrar la promulgació de la Constitució espanyola de 1978. Per la majoria de ciutadans, es tracta de l'excusa perfecte per començar un aqüeducte vacacional. La Constitució presenta importants mancances, entre elles la reforma dels seus Títols II, III i VIII; i el més trist és que molt probablement arribem a l'any que ve sense que aquesta necessària reforma constitucional hagi estat abordada. Jo, per la meva part, demà aniré a xerrar sobre l'origen del constitucionalisme a l'emissora de ràdio Ona Mallorca. També m'havien convidat la gent de IB3 ràdio i televisió a participar a n'els seus programes, però les he comunicat que en tant en quant no rebi una disculpa pels insults que em va llençar el seu presentador Javier Alarcón he pres la decisió de no tornar a participar a cap programa d'aquesta companyia radiotelevisiva que pagam entre tots.

Degut a problemes amb els drets d'autor de la cançó del vídeo del Bloc m'he vist obligat a llevar-lo de la pública disposició. Amb la propietat privada, intel·lectual en aquest cas, hem topat.

L'STEI-i acaba de fer públics els resultats electorals i s'acaba de confirmar que ha tornat a ser la força majoritària al sistema educatiu públic primari i secundari. Ara ens queda la Universitat... pesi a qui pesi... De 39 delegats l'STEI-i n'ha obtingut 23, UGT 7, CCOO 5 i ANPE 4. Els percentatges de participació ha estat d'un 61'58% amb un total de 6.628 vots. Volem resaltar que la participació ha augmentat un 2,19 punts percentuals respecte de les eleccions del 2002. L'STEI-i ha obtingut una representació del 58,97% de la Junta de personal docent no universitari.

Llegesc que la guàrdia civil acaba de detenir al batle popular d'Andratx i al director general del territori del Govern de Jaume Matas. Sembla que el festival de les detencions vinculades a l'urbanisme mallorquí comença. Per ventura es veurà a la llarga que Mallorca i Marbella tenen bastantes més semblances que ser dos destins turístics de la mediterrània.

Avui vespre hi ha hagut la festa de presentació del Bloc per Mallorca. Molta de gent, cares conegudes, i presència d'un nombre important de persones vinculades a la Universitat. El projecte comença a caminar.

Cercant per la web he trobat un curiós i original vídeo sobre un petit pingüí comunista. Supòs que quan va créixer aquest pingüí es va convertir amb en Tux , el símbol de linux ;-)

Llegesc a Vilaweb que el PP ha reconegut que el líder de Ciudadanos de Cataluña, Alberto Rivera, havia estat militant del seu partit fins no fa massa. Curiosament es va afiliar amb motiu del començament de la guerra d'Irak, em supòs que per donar suport a les mesures bèl·liques del president Aznar. A poc a poc es van aclarint les coses i la naturalesa ideològica d'aquesta formació.

Avui dematí, a les onze per ser més exactes, es signava l'acord de constitució del Bloc per Mallorca. S'inicia amb aquesta signatura un llarg procés polític que, a curt termini, ha d'afrontar les properes eleccions municipals i autonòmiques de dia 27 de maig de 2007. Les bases programàtiques del Bloc són l'esquerra política, el sobiranisme i l'ecologisme. El Bloc serà molt probablement la tercera força política d'aquesta terra, i esperem que força necessària pel canvi polític que s'hauria de produir al Consolat de Mar el proper mes de maig.

Un dels fenòmens estranys d'aquesta darrera campanya electoral ha estat l'aparició de Ciudadanos de Cataluña , un nou partit polític que ha entrat amb el 3% dels vots al Parlament Català i que, pel seu discurs, he dit en ocasions que em recorda al Lerrouxisme. Ara, Vilaweb TV ha publicat un interessant vídeo sobre els principals elements definidors d'aquest partit polític. Un vídeo que s'ha de veure i que conté dades certament interessants:

ERC acaba de fer públic que reeditarà l'acord tripartit i pactarà amb PSC i IC-EV-EU-A. La jugada dels republicans es molt forta i la justifiquen en la recerca de la cohesió social sense la qual no és possible la construcció nacional. Els desig el millor al nou govern tripartit que s'ha de constituir. Només esper que el PSC sigui un partit madur i no una sucursal de Madrid. Esper, en aquest sentit, que no faci dimitir a n'en Carod Rovira a la primera cridada des de Madrid; esper que no consenti un pacte d'esquenes als socis de govern entre CiU i Zapatero; i esper que no cessi als consellers d'ERC per defensar a un referèndum una postura coherent amb la seva ideologia. Ho esper sincerament.

Un petit informador m'ha fet arribar una enquesta que li ha realitzat la prestigiosa empresa consultora Netquest . Es tracta d'una enquesta de clar contingut polític, i que, curiosament, té una sèrie de preguntes clarament tendencioses (vegeu sobretot les preguntes 13 i 14). No sé si és una enquesta institucional del Consell, si és de l'oposició o de qualque mitjà de comunicació, però la tendenciositat de les preguntes envers a la presidenta del Consell és clamorosa. La curiositat em pica per saber qui hi ha darrera de tot això... Podeu veure l'enquesta en PDF a n'aquest link ( el link és inoperatiu des de el dia 11 de novembre de 2006 a petició de l'empresa Netquest ja que l'esmentada empresa considera que l'enquesta és propietat intel·lectual seva )

Ja tenim resultats electorals a Catalunya. El PSOE-Psc s'ha pegat una galtada majúscula. La seva estratègia de fer un discurs sucursalista i la seva esperança amb l'"efecto ZP" s'ha demostrat ridícula. Han perdut 5 escons, casi res, i han perdut també en percentatge de vots fins i tot a Barcelona, emblema històric del socialisme català. CiU ha guanyat, per vuitena vegada, les eleccions. Enhorabona per ells. Jo havia estat un ferme partidari del tripartit, però s'ha demostrat que el PSC no és una formació madura per governar per si mateixa. El sucursalisme respecte de Madrid ha fet que al crit del rei ZP es forcés la dimissió d'un Conseller en Cap de Catalunya, Josep Lluís Carod Rovira, i que es fes el mateix amb el President del País, Pasqual Maragall. Ara ja té ZP el que volia, un PSC que torna als seus orígens, i perd estrepitosament les eleccions. Veurem que passa ara. Jo apostaria per un pacte nacional CiU ERC que fes a Artur Mas President de la Genera...

No fa gaire he arribat d'una reunió amb la gent del PSM i Alternativa que tenia per objectiu engegar el projecte del Bloc per Mallorca. El paper que tendrem els independents sembla que serà destacat en aquesta nova organització política. Esperem que les coses surtin bé i que poguem obtenir un resultat electoral acceptable que serveixi per derrotar a la dreta política que està fent malbé aquest País. I també esperem que el dia de demà el Bloc sigui una estructura sòlida i forta que es configuri de manera federal esdevenint, com a mínim, en la tercera força política d'aquesta terra. Avui començam a fer camí amb aquest objectiu, el camí que serà llarg i difícil, en sóc conscient, però crec que assolirem els nostres objectius.

Matías Vallés ha comentat aquest diumenge l'entrevista que ha concedit el President de la CAIB Jaume Matas a la revista del cor Lecturas . Mal assumpte quan un polític ha d'emprar les revistes que s'aprofiten de la intimitat personal per rellançar la seva imatge pública o per fer campanya electoral: Como el buen islamista, también el correcto mallorquín se encamina directamente en el videoclub a la sección de DVDs de martirio. Esta semana la mortificación nos llega de Lecturas, donde posa Jaime Matas con una señora desconocida. Ella viste uno de esos modelos Heidi que le quitan diez años a cualquier mujer de menos de treinta, y le suman diez a cualquier señora por encima de esa edad. El presidente la llama "princesa", pese a que no es Maria Antònia Munar ni Kournikova, las principessas que tan caras nos salen. En el gremio de la prensa ginecológica, Lecturas no es ¡Hola! -debe ser el escalón previo al posado de Matas para Pronto-, pero esta exclusiva habrá dispar...

Article aparegut al Diario de Mallorca de dia 17 de novembre de 2006: Una conselleria sense papers Antoni Bennàssar Moyà "Els sense papers" és una expressió que s´ha emprat per fer referència a una àmplia categoria social de persones que estan en un Estat sense tenir la situació jurídica regularitzada. Són estrangers, gent vinguda de manera irregular, que no es poden quedar legalment a la terra d´acollida, i que intenten sobreviure de la millor manera possible. Conformen una àmplia bossa "d´indocumentats" que generen el denominat "problema immigratori". El nostre Govern balear va emprendre fa aproximadament un any la tasca lloable d´intentar solucionar aquest "problema" creant una pionera conselleria específica d´immigració. Aquests dies, curiosament, la Conselleria en qüestió ha estat notícia. Seguint les informacions de la premsa, sembla que la conselleria d´Immigració ha estat sancionada per la Inspecció de Treball per presumptes irregularita...

Avui el Diario de Mallorca publica una interessant entrevista a la consellera d'immigració del Govern de les Illes Balears, Encarnación Pastor, sobre la qualificació necessària per a ser polític i la seva tria discrecional. Sobren els comentaris: -El artículo 40 también habla de la cualificación de los altos cargos. ¿Por qué a este diario se le le niega el currículum de Laura Giorgio cuando ocupa un cargo público por el que cobra 46.897 euros anuales? -Son temas personales, que cada uno tiene derecho a guardarlos como quiera. Es una persona cualificada, tiene algún título que otro... Además, los cargos de confianza no lo necesitan. En España ha habido un ministro electricista, otro con Bachiller, como Almunia. Yo tengo un Bachiller y un poco de Magisterio . -Pero ¿ha contratado a su sobrina? -¿Qué pasa, que mi sobrina no puede trabajar? -Sólo pregunto si la ha contratado. -Sí, aquí tengo a un sobrina trabajando. -¿Por qué la contrató? - La contraté con todo mi derecho, ¡faltaba ...

Vicente Grande, el president del RCD Mallorca SAD, ha parlat al Diari de Balears del Bloc d'esquerres entre PSM i Alternativa. Sembla que som els únics que li podem posar inconvenients al seu projecte de torres i pelotazo urbanístic per Ciutat. -Però si no hi ha consens... -«El màxim consens possible», es va dir en aquella reunió, però ningú no parlà mai d'unanimitat. La situació ideal seria un consens del màxim nombre de partits que integren el nostre panorama polític. Ara bé, el partit comunista i catalanista, que s'ha format ara, del Bloc... és molt difícil aconseguir-ne un sí. Ho intentarem, però aquesta gent sempre comença amb un «no». Abans de conèixer la idea han mogut els seus grups de pressió per anar dient no... serà difícil.

Article publicat al Diario de Mallorca el proppassat dilluns dia primer d'octubre de 2006: Un nou curs universitari Antoni Bennàssar Moyà L’any 1995 ingressava per primera vegada a la Universitat de les Illes Balears en qualitat d’alumne. Han passat ja més d’onze anys, i durant aquest temps he tingut l’oportunitat d’anar passant per diferents fases de la vida universitària. En primer terme, alumne de la llicenciatura de Dret, seguidament, alumne de doctorat i becari d’investigació, i durant els darrers anys, professor a l’àrea de Dret Constitucional. Així, el darrer decenni de la meva vida, llevat d’una breu etapa en què em vaig veure obligat a guanyar-me les sopes fora de la UIB, ha estat marcat per la vinculació a la institució universitària. Una institució universitària que comença enguany un nou curs a les Illes Balears i a la resta de l’Estat espanyol amb la necessitat obligada de canviar importants elements del funcionament. El nou curs universitari s’inicia amb...

He pogut trobar un interessant i colpidor manifest sobre l'accés del professorat a les universitats espanyoles. Tots els que hem patit les injustícies vinculades a n'els fets que es denuncien al manifest ens sentim plenament idenfiticats amb la lletra i l'esperit d'aquest text: "UNO DE LOS NUESTROS"… EL AMIGUISMO EN LA SELECCIÓN DEL PROFESORADO UNIVERSITARIO * Madrid, 26/07/06.- Aunque apenas despierta interés en la sociedad, pocas cosas tienen tanta trascendencia para nuestras expectativas de vida como la selección del profesorado universitario. Elegir mal nos hace perder el tren del desarrollo y la innovación, disminuye las oportunidades de nuestros hijos en una sociedad tecnificada y compleja y dilapida de forma absurda nuestro dinero: un profesor malo cobra lo mismo que uno bueno y, no lo olvidemos, ellos formarán a los futuros médicos, jueces, arquitectos, etc. Para que la Universidad cumpla con su papel como motor del desarrollo, debe seleccionar a los ...

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 18 de setembre de 2006: TRIBUNA El nou feudalisme ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ L´Estat, nascut com a racionalització de la convivència pública, és un "invent" que es conforma durant l´edat moderna i que es consolida durant l´edat contemporània. La creació d´un instrument racional de coexistència humana ha estat un dels grans passos que ha fet l´home en el món de l´organització política. Amb l´Estat, les arbitrarietats havien de desaparèixer, l´home ja no hauria de dependre de la lliure voluntat i els desitjos del seu senyor feudal romanent sotmès a unes regles estrictes: les regles del Dret. Així, la seguretat jurídica és el primer gran element sobre el qual es va construir l´estat contemporani, el model productiu capitalista i la democràcia liberal burgesa. El concepte d´Estat ha anat mutant al llarg del temps, això és evident, però sempre i en tot cas ha quedat en el si de l´organització estatal una reminiscència del passat feudal. Aix...

Estam començant la precampanya electoral catalana i sembla que la cosa està ben malament per l'esquerra catalanista. La jugada estratègica de Zapatero sacrificant a Maragall per posar una persona de perfil gris com és Montilla ha estat un dels episodis més tristos de la vida política catalana des de la transició. Sembla que pel PSOE l'únic important es llevar-se de davant a ERC i al projecte de tripartit, netejant davant l'electorat espanyol i espanyolista la seva imatge de soci de comunistes i independentistes. Per aconseguir aquest objectiu el PSOE ha pegat una ganivetada al PSC i a Pasqual Maragall, primer president no de dretes des de la mort de Companys. Estam, a més, davant una campanya en la qual el PSC sembla renunciar a la seva "C" per convertir-se en el partit dels immigrants espanyols, integrats o no integrats, a Catalunya. L'espectacle esdevé en folclorista i ridícul tenint en ocasions la impressió de viure un reviscolament d'un nou lerrouxism...

El nostre conseller d'educació, Francesc Fiol, ha concedit una sucosa entrevista al Diario de Mallorca . A la mateixa diu coses certament preocupants com que vol imposar el trilingüisme a tots es centres o que vol "importar" professors del British o l'Alianza Francesa.Però el més curiós és un petit fragment a n'el qual el nostre conseller es vanagloria (amb motiu de la separació de sexes a les escoles) de dues dades: que no té fills i per tant no s'ha de "complicar" amb la sa seva educació, i de que no en té ni idea de pedagogia. No comment ... -Pero, ¿qué opinión personal tiene? -¿Qué opino yo? No tengo hijos, por lo tanto no tengo la complicación sobre cómo los voy a educar. A mí no me parece mal. -Pero como responsable de Educación... -Yo no soy pedagogo. Yo siempre he dicho que estoy aquí por no sé qué motivos. El presidente [Jaume Matas] tendría que explicarlos (ríe). Yo soy abogado de profesión, no he vivido el ...

Darrerament hem estat parlant de les connexions entre el poder i el Real Mallorca SAD. Aquest diumenge, a la darrera pàgina del Diario de Mallorca , en Matias Vallés introdueix unes dades interessants a n'aquest debat: Soy un militante ejemplar, por lo que consulto el nombre del gerente del PP en Balears. Responde por Fernando Areal Montesinos. Me detengo a continuación en el gerente de la Fundación Antonio Maura, que se llama igual que el anterior. Entre otras cosas, porque se trata en ambos casos de la misma persona, el cuñadísimo de Jaime Matas y ex apoderado de Bancaixa. A continuación, me dirijo al organigrama de la sociedad Binigabri S.A. Una vez más, Fernando Areal Montesinos me saluda desde allí como administrador, ¿Y quién es su presidente? Vicente Juan Grande Garau, de nombre artístico Vicenç Grande ¿Entienden ahora algunas de las cosas que suceden en la Mallorca Real?

Avui fa setanta anys que un escamot de falangistes assassinaven al gran poeta Federico García Lorca. Crec que el millor homenatge es posar aquell maco poema que Antonio Machado va escriure per a què es recordés sempre aquell crim. Un Antonio Machado, el meu poeta favorit juntament amb Miguel Hernández, que poc temps després moriria ell també a l'exili de França. Un cop d'estat feixista sen va dur a la tomba, d'una manera o l'altra, a bona part de la millor generació intel·lectual que havia donat Espanya en dècades. El crimen fue en Granada . I . EL CRIMEN . Se le vio, caminando entre fusiles, por una calle larga, salir al campo frío, aún con estrellas, de la madrugada. Mataron a Federico cuando la luz asomaba. El pelotón de verdugos no osó mirarle la cara. Todos cerraron los ojos; rezaron: ¡ni Dios te salva! Muerto cayó Federico. -sangre en la frente y plomo en las entrañas-. ...Que fue en Granada el crimen sabed -¡pobre Granada!-, en su Granada... . II . EL POETA Y LA ...

Oposar-se al poder sol tenir sempre males conseqüències. En aquest dies d'estiu, entre feina i feina, estic rellegint poesia. Així, avui he fet un repàs dels Salmos del teòleg, ex-capellà i revolucionari sandinista Ernesto Cardenal. N'hi ha hagut un que, una vegada rellegit, m'ha agradat especialment: Hazme justicia Señor porque soy inocente Porque he confiado en ti y no en los líderes Defiéndeme en el Consejo de Guerra defiéndeme en el Proceso de testigos falsos y falsas pruebas No me siento con ellos en sus mesas redondas ni brindo en sus banquetes No pertenezco a sus organizaciones ni estoy en sus partidos ni tengo acciones en sus compañías ni son mis socios Lavaré mis manos entre los inocentes y estaré alrededor de tu altar Señor No me pierdas con los políticos sanguinarios en cuyos cartapacios no hay más que el crimen y cuyas cuentas bancarias están hechas de sobornos No me entregues al Partido de los hombres inicuos ¡Libértame Señor! Y bendeciré en nuestra comuni...

Avui dematí estava llegint una obra clàssica del pensament econòmic titulada Diez grandes economistas: de Marx a Keynes , de J.A. Schumpeter. Al capítol dedicat a Marx es va un interessant interpretació del sentit religiós i profètic de la ideologia marxista. Schumpeter no fou el primer en teoritzar sobre aquest aspecte, però el seu anàlisi l'he considerat força interessant: "El marxismo es una religión. Para el creyente presenta, en primer lugar, un sistema de fines últimos que dan sentido a la vida y que tienen el carácter de normas absolutas mediante las cuales pueden juzgarse los acontecimientos y las acciones; ofrece, en segundo lugar, una guía para alcanzar tales fines, la cual implica un plan de salvación y denuncia de aquellos males que deben ser evitados a la humanidad o, al menos, a una parte elegida de ella. Podemos especificar más aún: el socialismo marxista pertenece a ese subgrupo de religiones que prometen el paraíso más acá de la muerte [...] pero Marx fue un p...

Avui dematí hem presentat els primers punts de la línea programàtica del bloc progressista. La roda de premsa ha tingut lloc al Bar Pesquero del Passeig Marítim. Esperem que sigui una primera passa de cara a la creació d'un projecte engrescador per a tots...       

El proppassat 22 de maig va ser notícia la detenció de dos joves comunistes (germans per més senyes: Nayara y Eduardo) a la localitat madrilenya de Fuenlabrada degut als seus actes de protesta davant la visita dels Príncipes de Asturias. La cosa va començar amb una crida del Partit Comunista de Madrid amb els següents termes: "El PCM hace un llamamiento a sus militantes para recibir a los principes con las banderas (y/o camisetas) republicanas a las 18’15 en el C. C Tomás y Valiente, c/ Leganés 51 de Fuenlabrada en su visita a esta localidad, según lo acordado con la dirección de la UJCE, promotores de las diferentes acciones reivindicativas que se desarrollarán durante ese día." Les Joventuts Comunistes es sumaren al comunitat amb una advertència que es podia considerar premonitòria: "Recordad que el Estado va a intentar vendernos como vándalos a los que hay que omitir. No podemos permitirlo, si pretendemos que nos tomen en serio; por ello es necesario que recalquemos y...

Llegesc al Diari de Balears la següent notícia: La batlessa es disculpa amb el rei per les obres La batlessa de Palma demanà ahir les primeres disculpes conegudes per les obres i per l'estat en què manté la ciutat des de fa temps. El receptor del missatge va ser el rei Joan Carles, que passa les seves vacances d'estiu entre Marivent i el iot Fortuna, i que ahir rebé la presidenta de la Corporació en audiència. En sortir del palau, Catalina Cirer es dirigí als periodistes i els explicà que s'havia disculpat per les «molèsties». La meva capacitat de sorpresa augmenta dia a dia. Resulta que Catalina Cirer, batlessa de Palma, ha hagut de demanar disculpes al Rei d'Espanya per les obres de Ciutat, un Rei que com a cap d'estat que és me supòs que deu viatjar amb cotxe oficial, aire acondicionat i un bon grapat d'escoltes. No ens mereixeriem les disculpes els ciutadans que patim, noltros sí, aquest infernal desig constructiu de l'equip municipal? Un ciutadans pat...

Aquest dies que tenim les pantalles de televisió i les portades dels diaris plenes de víctimes innocents al Líban reflexion sobre el sentit que li dóna l'ordre social burgés a la repressió de la violència privada i a la cultura de la mort. Així, en la majoria d'estats, hi ha morts de primera, de segona i de tercera divisió. Evidentment, pel "dol nacional" no és el mateix que es mori una folklòrica que un picapedrer d'un cop de calor. I tampoc tracten igual els estats als "herois" que han mort en suposats acte de defensa de la pàtria (llegi una guerra inútil), que als morts que hi pugui haver víctimes del mal funcionament dels mecanismes de repressió estatal (llegiu maltractaments de les suposades "forces de seguretat" de determinats estats). Als primers se'ls publicita i als segons se'ls nega. A més, s'ha de dir que els poderosos i els estats solen tenir moltes formes subtils d'anar matant en vida a les persones més vàlides. Aqu...

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 18 de juliol de 2006, pàgina 36: TRIBUNA El mirall d´Europa ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ Aquests dies Brussel·les ha estat notícia a Espanya a causa de dues decisions polítiques de la Unió Europea d´una importància, com a mínim simbòlica, molt rellevant. D´una banda, el Parlament europeu ha aprovat que s´acceptin les comunicacions escrites en català, euskera i gallec presentades pels ciutadans davant la cambra. De l´altra, una majoria de partits del Parlament europeu han condemnat públicament, amb motiu del setantè aniversari del cop d´Estat conegut com a "alzamiento nacional", el règim franquista que va tenir sotmès els espanyols durant quaranta anys. L´aprovació de l´ús escrit del català s´aconseguí, després d´una estreta votació a la mesa del parlament, gràcies al vot de qualitat del president de la cambra, el català Josep Borrell. Curiosament, aquesta decisió hagué de superar l´oposició ferma i el vot en contra del Partit Popular Eu...

En vísperes del 70 aniversari de l'aixecament feixista del 18 de juliol de 1936 crec convenient emetre un record per totes les víctimes de la dictadura i de la consegüent repressió franquista. En una època de rescriptura de la història per part dels sectors més reaccionaris de la nostra societat, emetem un crit, democràtic i republicà, per recordar a tots aquells que donaren la seva vida per defensar els valors de llibertat, igualtat i fraternitat en que creien.

Segons llegesc a la premsa d'avui, el RCD Mallorca SAD, amb l'autorització de la mallorquinista - batlessa Catalina Cirer, ha venut el nom de l'estadi municipal de Son Moix. Ja ha desaparegut el topònim català i es passarà a dir el camp Ono Estadi . El RCD Mallorca SAD percebrà per aquesta cessió una petita quantitat de doblers: 4 milions d'euros per temporada. Un doblers cobrats per canviar el nom a un estadi municipal, pagat en doblers públics i que els ciutadans hen hagut de costejar i no podem gaudir. Aquests 4 milions, si les ha de cobrar qualcú és, segons el meu punt de vista, l'Ajuntament de Palma. No obstant això, com que a Palma no hi ha cap necessitat social i som un ajuntament molt ric en el qual la gent viu en el més absolut luxe, la nostra batlessa ha decidit regalar aquesta petita quantitat de doblers, 4 milions d'euros per any, a Vicente Grande. Enhorabona, hi ha gent que li toca la grossa en el mes de juliol.

El Mundo ha dividit avui les carreres del a UIB en carreres de dretes i carreres d'esquerres . Així, i una vegada fet l'estudi "científic" de la ideologia dels alumnes de les carreres (l'estudi no és el fruit de cap enquesta, sinó "del sentir general en el campus"), el diari es vanagloria de què les carreres de dretes pugin en número d'alumnes i les d'esquerres no. Bé, afortunadament, jo sóc un professor d'una carrera de dretes en franca expansió... Las carreras «de derechas» , es decir, las de Derecho y diversas ciencias económicas, son las que tienen más nuevas matrículas en la Universitat de les Illes Balears (UIB). Por contra, las carreras de «izquierdas» , de decir, las de Filosofía y Letras, especialmente la Filología Catalana, son las que registran menos nuevos alumnos. Esta catalogación como carreras «de derechas» o «de izquierdas» no es, naturalmente, fruto de una encuesta exhaustiva hecha con criterio científico, pero sí que respo...

El meu article IB3: Per a què serveix? ha tingut uns efectes insospitats a l'ens públic radiotelevisiu. Ahir vespre vaig esser el protagonista d'un espai radiofònic de IB3 ràdio anomenat Sa Bocana . Durant més de quinze minuts vaig rebre, de manera monogràfica, els insults del seu presentador, el forense Javier Alarcón. Entre d'altres flors va dir aquest "senyor" les següents: segons ell jo era un "mascachapas", segons ell al departament de Dret Públic me deien "toniet afluixa con tus artículos", segons ell jo no sóc professor de Dret i per tant mentesc quan així sign els meus articles, segons ell jo simplement sóc "un tipo que se dedica a corregir los deberes de los niños de primero de Derecho", segons ell jo no he escrit mai una línea jurídica, ni monografies, ni articles ni res, segons ell ja que no tenc formació jurídica me dedic a escriure beneitures pels diaris per viure feliç de veure la meva foto "con la cara sonriente...

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 5 de juliol de 2006: TRIBUNA IB3: Per a què serveix? ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ Quan ja s´ha superat el primer any d´emissions d´IB3 comença a ser hora que la ciutadania faci un repàs meticulós del que ha estat la tasca de la televisió del Govern balear. Els començaments d´IB3 foren jurídicament convulsos. El Govern de la CAIB es va aprofitar d´una llei de pressuposts per rellançar una vella i mai aplicada norma cañellista de l´any 1985. A partir d´un marc legal ressuscitat, el director general fou nomenat a dit pel president Matas: ocupà el càrrec la seva exsecretària personal, María Umbert. Les acusacions de partidisme del nou ens televisiu no es feren esperar, i tothom romania expectant davant l´inici de les emissions i la línea editorial de la nova televisió. Les primeres decisions foren clares i mostraren el llautó de l´equip directiu. Els informatius, sant i senya de qualsevol mitjà, foren privatitzats, el "bilingüisme" seria la...

Tal dia com ahir, dia 30 de de juny de 1916, el rei Alfonso XIII otorgava el títol de "reial" a la Real Sociedad Deportiva Alfonso XIII , club de futbol fundat a Palma per les classes benestants de la ciutat. Va començar, a partir d'aleshores, una llarga etapa d'identificació de l'actual RCD Mallorca amb la monarquia i la dreta política. S'hauria d'esperar fins al 14 d'abril de 1931, i degut a què masses republicanes volien atacar la seu dels "alfonsinos", per a què la RSD Alfonso XIII passàs a tenir l'actual denominació de "RCD Mallorca". Han passat molts d'anys de tot això, però el que és inalterable és la identificació del RCD Mallorca SAD amb el poder, ja sigui amb un poder reial o amb un poder més proper i urbanístic...

Avui, el president Zapatero ha anunciat al Congrés dels Diputats que començaria les negociacions amb ETA. Fa poc més de 2 anys, per una simple entrevista de Josep Lluís Carod Rovira amb ETA, es va iniciar una campanya d'atacs continuats per part del PSOE i del PP contra el tripartit català que fou la primera ganivetada que rebé el govern d'esquerres i catalanista. La segona, i definitiva, fou la foto de ZP amb Mas signant la reforma de l'estatut català d'esquenes a ERC i a Maragall. Bona part dels mateixos fariseus que es trencaven les vestidures fa dos anys ara aplaudeixen al president espanyol. No sé perquè m'ha vingut amb tot això a la ment un maco poema de Joan Brossa: "No oblidarem les coses que hem après en aquests anys de fosca tramuntana les ribes uniran homes de pes i obrirà solcs l'esquerra catalana" Joan Brossa Fragment de l'"Oda al President Companys" 1971

En uns dies en què esteim rebent forts atacs des de determinats col·lectius i mitjans de comunicació sobre la suposada catalanització del sistema educatiu illenc m'agradaria recordar unes dades que va publicar, fa quatre anys, el meu amic i col·lega Bartomeu Colom, professor de Dret Administratiu, a la Revista Llengua i Dret (número 38, 2002, pàgines 19 i següents). El professor Colom fa un repàs, en un interessant article científic titulat La llengua catalana en l'adminstracio de justícia de les Illes Balears , de la situació lingüística de la Facultat de Dret de la UIB. Les dades són certament colpidores. Professors que donin les classes en català, dividits per àrees, són els següents: Departament de Dret Públic (Dret Administratiu, 4 professors; Dret Constitucional, 5 professors; Dret Internacional Públic, 3 professors; Dret Financer, 1 professor) Departament de Dret Privat, dos únics professors a l'area de coneixement de Dret Mercantil. En total, només hi ha 5 àrees ...

El passat diumenge aparegué al Diario de Mallorca un interessant reportatge de l'historiador Joan Mas sobre un diari de dretes, publicat a Palma durant la Segona República, titulat El luchador . Algunes frases no desmereixen segons quines línees editorials actuals: “La ignorancia religiosa es la causa del malestar obrero, de su mediatización por parte de los partidos políticos, del cautiverio que padece del lado de las organizaciones societarias, de que estén los obreros amedrentados por el paro o por la pistola, de su explotación y engaño por los que acaudillan y se dicen sus redentores”. Verbalmente, se enfrentó a las publicaciones progresistas o nacionalistas editadas en Mallorca. Las calificaba de “periodiquillos de provincias que tienen un séquito de lectores menguadísimo y hablan como si fueran ellos los oprimidos, los únicos republicanos que tienen derecho a vivir y gobernar. Para ellos, para su pobrísima mentalidad política, no hay en la nación más que izquierda. Azañas, pr...

En Matias Vallés, el gran articulista del Diario de Mallorca , ha publicat un seguit de reflexions filosòfiques al periòdic. N'he triades un grapat i les he classificat en tres categories: màximes vitals-religioses, polítiques, i de relacions de parella: Màximes vitals-religioses: "Decía que no creía en Dios como si a Dios le importara" "Quien no crea, cree" "Es más difícil creer en Dios que creer que Dios eres tú" "Persona es el ser vivo que desea estar en otra parte" Política: "Libertad es quedarse sin amos y sin esclavos" "La democracia iguala el acceso a la aristocracia" "Hay doctrinas aceptables, hasta que escuchas a sus defensores" "Hay políticos que son corruptos aunque lo parezcan" Relacions de parella: "El secreto del amor no es poseer a alguien, sino pertenecer a alguien" "Le creí, hasta que se explicó" "Engañar siempre es engañarse" "Olvidar exige dedicación...

Avui, cercant reculls de poesia, he trobat uns versos lluitadors i de resistència del gran poeta algaidí Pere Capellà. En moltes ocasions, tal i com va dir Dolores Ibarruri per les ones de ràdio Madrid, val més morir de dret que passar-se la vida agenollat. "I sens parar de lluitar cercant ales pel meu vol morir sense doblegar els genolls, mirant el sol" Pere Capellà

Aquest dies he tengut una bona notícia provinent de Madrid. L'agència estatal de referència d'acreditació del professorat, coneguda amb l'acrònim d'ANECA, m'ha donat l'acreditació positiva per ser contractat com a professor col·laborador. Feia poc menys de tres mesos que l'AQUIB, l'agència depenent del Govern Matas, me l'havia denegada. Ho trob significatiu. Així, public al blog la carta general que he enviat al professorat de la UIB explicant la situació i el modus operandi de l'AQUIB: Benvolguts companys; Com tot sabreu jo personalment, i des de l'STEI-i com a organització sindical, hem dut a terme des de el passat nadal una tasca de denúncia de les irregularitats del procés d'acreditació (o desacreditació, permeteu-me la broma) del professorat universitari executat per l'agència autonòmica AQUIB. Ara, en el meu cas, crec que s'ha demostrat, pel pes dels fets, que s'havia comès per part de l'agència una manifesta inj...