Toni Bennàssar

Ja s'ha suscitat el debat, i he tingut l'oportunitat de què hagi aparegut al diari El Mundo de dia 28 de desembre la primera rèplica al meu article. EL TELESCOPIO Catalunya triomfant o Catalunya declinant? ANTONIO ALEMANY DEZCALLAR En realidad no pretendo terciar en la polémica que protagonizan en estas páginas un catedrático de Historia del Derecho como Román Piña y un, creo que joven, profesor de Derecho Constitucional llamado Antonio Bennàssar, polémica que sería interesante si fuera, de verdad, polémica, es decir, un toma y daca argumental tras haber fijado y delimitado el sujeto del debate. No ha sido así, como suele ocurrir frecuentemente con los catalanistas: frente a un Román Piña que plantea la discusión en términos históricos -la supuesta pérdida de una soberanía catalana que jamás existió- la respuesta es una retahíla de tópicos típicos del discurso nacionalista convertido en una especie de pared de frontón que devuelve siempre y de la misma forma la pelota. Pero lo ...

Article publicat a El Mundo - El Día de Baleares el dia 26 de desembre de 2005: Catalunya triomfant ANTONI BENNASSAR El proppassat dilluns 19 de desembre el doctor Román Piña, catedràtic d'Història del Dret i director del Departament de Dret Públic de la Universitat de les Illes Balears, escrivia un article en aquest diari titulat Esperando debatir con Antoni Bennàssar. L'al·ludit, evidentment, era el que subscriu, i, amb aquestes breus línies, intentaré debatre alguns dels punts exposats pel doctor Piña. En primer lloc, he d'agrair la deferència que ha tingut el professor Piña de llegir i comentar el meu article, publicat al DM, L'anticatalanisme en la política espanyola. Sempre és agradable que un catedràtic de prestigi i col·lega de facultat analitzi les opinions d'hom i en discrepi. Forçosament ha de sorgir de les disputes dialèctiques entre els professors d'universitat un debat intel·lectual profitós per al conjunt de la societat. En aquest sentit, fa temp...

Article publicat a la pàgina 42 del Diario de Mallorca del dia 23 de desembre de 2005: L´Estat del benestar alemany ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ Alemanya tingué, des dels començaments de la Revolució Industrial, un moviment obrer incipient concentrat a les grans ciutats. Aquest fet provocà que nasqués a l´Estat teutó el primer gran partit socialista europeu, el SPD. La Constitució de Weimar (1919), impulsada per la socialdemocràcia alemanya, fou el primer text constitucional europeu que reconeixia els principis generals de les polítiques socials públiques. La República Federal Alemanya (1949) es convertí, seguint l´estela de Weimar i després de la fosca nit nazi, en un model exemplificant d´Estat del benestar: establí un complet mecanisme assistencial que incloïa, entre d´altres, un sistema d´educació i sanitat pública modèlic. A partir dels anys setanta, el paradís social alemany es començà a posar en entredit a causa de la crisi econòmica i energètica mundial. A pesar d´aquesta crisi genera...

He tengut l'honor de què el meu article sobre l'anticatalanisme a la política espanyola hagi estat replicat al diari El Mundo - El Día de Baleares pel catedràtic de història del Dret, el professor Roman Piña. Ara només me queda posar-me a escriure la contrarèplica. Esperando debatir con Antoni Bennassar ROMAN PIÑA HOMS Hace algo más de una semana, el profesor Antoni Bennassar publicaba en el DM un artículo de estos que llaman la atención. Lo titulaba L'anticatalanisme en la política espanyola y constituía una expresiva muestra de un modo de pensar muy compacto que se extiende entre no pocos jóvenes intelectuales de signo nacionalista, tanto en Cataluña como en las Baleares. Nada mejor para el segregacionismo, que partir del «no nos quieren» o sea del reconocimiento de un supuesto «odi anticatalà», sin parar ni un instante en el odio antiespañol de muchos nacionalistas, instalado permanentemente en el agravio, dentro de la propia Cataluña y de las Islas. Mi aprecio hacia Ben...

Article publicat el dissabte dia 26 de novembre de 2005 al Diario de Mallorca,pàgina 46: L´anticatalanisme en la política espanyola ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ "¡Cataluña y el País Vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación! ¡El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un frío bisturí!". L´autor d´aquesta frase era el sanguinari Millán Astray, militar africanista fundador de la legió espanyola. Aquestes paraules es deien un 12 d´octubre de 1936 al paranimf de la Universitat de Salamanca. Feia tres mesos que part de l´exèrcit espanyol s´havia aixecat, amb el suport de forces polítiques de dreta i monàrquiques, en contra de la legalitat republicana. Havia començat la guerra civil, i la sang corria per carrers i voravies. Aquella era una guerra que, en l´àmbit ideològic, havia estat generada per molts de factors, entre els qual avui en destacaré un: la denominada «cuestión regional» i, en especial, l´ant...

Article publicat el divendres dia 30 de setembre de 2005 al Diario de Mallorca,pàgina 48: TRIBUNA Por globalitzada i retallada de llibertats ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ Com bé assenyala Thomas Hobbes, l´ésser humà cerca, per pròpia naturalesa, la seguretat. No obstant això, si hom analitza l´evolució de la humanitat, s´adona que, justament, la història de l´home està caracteritzada per un cúmul de perills que envolten la seva existència. Així, guerres, epidèmies o catàstrofes naturals podien canviar, en un espai de temps breu, l´existència d´una persona. Aquesta inseguretat ha tingut, en la història del pensament polític, i en les religions, un pes important. La utilització de la por com a instrument de dominació política i de manipulació de les masses ha estat una constant. D´aquesta forma, els dirigents polítics han tendit a emprar les pors de l´home, de manera maquiavèl·lica, per a la consecució de les seves finalitats. Si fem una ullada cap enrere, veurem com en els dos darrers segle...

Article publicat el dia 20 d'agost de 2005 al Diario de Mallorca , pàgina 44: TRIBUNA Globalització, matrimoni i model de família ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ La família s´ha convertit, durant els darrers anys, en un punt central del debat polític. Els profunds canvis de tot tipus que ha viscut el món occidental han provocat una transformació de la idea que s´havia tingut fins aleshores de família. En aquesta línia, destacaria dos elements com a essencials per comprendre la metamorfosi familiar. En primer lloc, l´emancipació de la dona, unida a la seva incorporació en massa al mercat de treball, la qual cosa modificà, ja des del final de la II Guerra Mundial, el model patriarcal que havia caracteritzat la societat fins aleshores. En segon lloc, el fet que, durant els darrers anys, l´eclosió generalitzada del model productiu capitalista ha incidit, de manera profunda, en l´estructura familiar. L´hedonisme, el mercantilisme i el consumisme irracional han modificat l´escala de valors del ...

Article publicat avui, dia 16 de juliol, al Diario de Mallorca : TRIBUNA Esquerra i transformació social ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ Record que en l´adolescència vaig memoritzar una suggeridora definició que sintetitzava el que havia estat fins aleshores el socialisme: "Doctrina política que propugna la titularitat pública dels mitjans de producció i la seva gestió en pro de l´interès general i no del particular del capital". El 9 de novembre de 1989 caigué el mur de Berlín i, amb el mur, la idea que havíem tingut d´esquerra política fins aleshores. S´iniciava un període de transició, de redefinició ideològica i de recerca de nou rumb. Els resultats d´aquesta nova etapa han estat, certament, desconcertants. L´esquerra política europea, després de la caiguda del bloc soviètic, es conformà en dues grans vessants. Per un costat, els partits comunistes optaren majoritàriament per canviar o ocultar les seves sigles (llevat d´algunes excepcions com el Partit Comunista francès). A més,...

Article aparegut al Diario de Mallorca el dia 7 de juliol de 2005. Aquesta és la versió íntegra ja que la que va sortir publicada a l'edició escrita es vegé retallada per motius d'espai: TRIBUNA Per una veritable Constitució Europea ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ Els ciutadans de la Unió Europea hem viscut, durant els tres darrers anys, un procés de redacció i aprovació inicial d’una norma jurídica suprema. Se’ns digué que el poble europeu s’havia de dotar d’una nova «Constitució», que substituís als tractat internacionals anteriors i que es convertís en referent de la construcció de la Europa Unida. A pesar de l’empenta inicial, durant les darreres setmanes estem vivint una autèntica crisi en relació al procés d’aprovació de la denominada «Constitució Europea». El desencadenant ha estat el rebuig del poble francès (amb un 55 % dels vots) i holandès (amb un 61 % dels vots) a la «Constitució Europea». Tot plegat ha generat un seriós dubte sobre l’eventual entrada en vigor, qualque dia, ...

Per completar l'actualització del blog, posteig un article meu que va sortir publicat el dia 02 de juny de 2005 al Diario de Mallorca (pàg. 45): França diu ´no´ Antoni Bennàssar Moyà(*) França sempre ha tingut un lloc molt destacat dins l´imaginari col·lectiu de l´esquerra europea. Recordem, a títol d´anècdota, que els propis termes "esquerra" i "dreta" sorgiren de la ubicació dels diputats en la primera Assemblea Nacional francesa. A l´estat gal s´hi han produït, durant els darrers tres segles, esdeveniments essencials per al progrés polític i social de la humanitat: L´any 1789 es donaven, amb l´inici de la Revolució Francesa, les primeres passes cap a l´enderrocament del Ancien Régime i el naixement de l´estat de Dret; el 21 de gener de 1793 el monarca absolut Lluís XVI seria executat a mans del poble; la Revolució de 1848 crearia les primeres institucions que podem considerar precedents de l´estat social; la Comuna de 1871 devindria en referent idíl·lic de l...

Després de mesos amb problemes amb l'html, sembla que he aconseguit arreglar l'assumpte i actualitzaré, per fi, el Blog. Encara estic pendent del registre d'un domini propi ja que, els tk, darrerament no aturen de donar problemes. Per iniciar la nova etapa, postejaré, maldament sigui amb un poc de retràs, un grapat d'imatges de la visita del fill del Cap d'Estat al nostre estimat edifici Jovellanos. Les fotografies són meves i esper, com a mínim, guanyar el premi Pulitzer de fotografia. El príncep al Jovellanos Histerisme monàrquic Fent sonar l'himne de Riego Llegint poesia revolucionària i republicana L'estelada al vent Els monàrquics Els republicans

Un Dissabte Sant de fa vint-i-vuit anys, en concret era un 9 de abril de 1977, la transició política a l'Estat espanyol va donar un pas decisiu. Aquell dia,i contra tot pronòstic, Adolfo Suárez legalitzava el Partit Comunista d'Espanya (PCE). S'havia triat el dia de manera detallada: el motiu era aprofitar que els principals caps militars estassin de vacances amb les seves famílies i no poguessin preparar amb premeditació un cop d'estat. Després de la legalització dels comunistes, gran fantasma de la dreta espanyola, ja no hi havia tornada endarrera i les eleccions a celebrar serien marcadament lliures i podrien conformar una assemblea constituent. D'allò han passat, com he dit al començament, vint-i-vuit anys. I la història, tal i com ja preveia en Marx en el preàmbul del Divuit Brumari de Napoleó Bonapart , és cíclica, i unes vegades es manifesta en forma de drama i altres en forma de farsa. La farsa ha estat, en aquesta ocasió, que un Dissabte Sant el Tribunal...

Ara fa un any el PSOE, contra tot pronòstic, va guanyar les eleccions generals. Fer un balanç d'aquest any de govern és difícil. En primer terme, s'hauria de dir que hi ha hagut un fet que ha marcat aquest temps de govern: la dura oposició del PP fonamentant-se en posar en dubte la victòria electoral dels socialdemòcrates el mes de març de 2004. Sembla, per part de la dreta espanyola, que la victòria fou una espècie de robatori comès amb el suport manipulador de Prisa. Esperem que, més prest que tard, superin aquest trauma i comencin a fer una oposició lleial al govern espanyol. En quant a polítiques concretes, el Govern de Zapatero s'ha caracteritzat per fer més renou que una altra cosa. Així, les polítiques "socials" s'han basat més en aspectes propis de la moralitat (v. gr. els matrimonis homosexuals) que en dur a terme accions redistributives de renda. Així, entre en Solbes i en Rato hi ha ben poca diferència. Això és expressió, si més no, del famós pensa...

El primer de març fou la diada de les Illes Balears. Un dia trist per a molts. Així, hi ha un percentatge de ciutadans d'aquest país que consideram inacceptable que es celebri, com a diada nacional, una cosa tan "patriòtica" tal i com és la publicació de l'Estatut d'Autonomia l'any 1983. A més, la celebració d'aquest any fou prou trista. Aquesta tristor es deriva de la inauguració de IB3 ràdio i televisió.Així, un instrument que hauria de servir per a vertebrar el país, fomentar la normalització de la llengua catalana, la cultura i l'educació, s'ha convertir en un simple instrument mediàtic a les ordres del partit del Govern. Jo he defensat sempre que, tant la direcció com el consell d'administració de la CRTVIB fossin elegits per majoria qualificada parlamentària. Esdevé d'aquesta forma a Euskadi o a Andalusia, per posar dos exemples propers. Aquí, pel contrari, resulta que la Directora de IB3 fou secretària personal del President Matas, ...

Dijous passat, poc abans de les deu del vespre, esdevingué a Mallorca un fet històric : començaven les emissions de IB3, impedint-se, de pas, la recepció del Canal 33. El més curiós del cas és que IB3 trià un moment prou oportú per tallar les emissions del canal català: vuit minuts abans de que s'iniciés l'emissió d'un documental sobre la guerra civil i repressió feixista a Mallorca. Molts de mallorquins ens quedàrem sense veure, en format documental, els desmans de la dreta local al nostre País; però, a canvi, poguerem gaudir d'una magnífica vista dels set colors que constituïren la carta d'ajust de " sa nostra televisió". Casualitats de la vida...

Ja tenim resultats. La primera dada és l'alta abstenció, resultat, sense dubte, de la desinformació de la ciutadania i la manca d'interès per un referèndum que no passava de tenir un valor consultiu. A Balears ens hem duit el rècord d'abstenció de l'Estat, cosa simptomàtica que ens hauria de dur a reflexionar a tots. En quant als resultats, hem de destacar una sèrie de dades. En primer terme s'ha de dir que és summament important el gran resultat del NO a tres CCAA: Euskadi, Nafarroa i Catalunya (s'apropa, de mitjana, al 30%). Això dona mostra de que el "fet diferencial" d'aquestes nacions també té el seu reflex davant Europa. A més, aquest resultat és força destacable degut a que les forces de dreta autòctona (PNV i CiU) havien fet campanya a favor del sí. En relació als resultats de la resta de l'Estat, crec que un disset per cent de NO s, amb una campanya mediàtica tan ferotge contra els qui ens oposàvem a n'aquest tractat internacional...

Des de un punt de vista social, el TCE presenta una sèrie de característiques ben definides: 1. No reconeix de manera expressa el dret de sindicació (el configura com un subespècie del dret d'associació). 2. Equipara la vaga amb el tancament patronal. Adopta, per tant, una formulació pròpia del segle XIX. 3. Consagra un model econòmic fonamentat amb la competitivitat econòmica i la estabilitat de preus que es situa per damunt de la cohesió social. 4. No dota a la Unió de competències pròpies en matèria social. Es limita a encomenar-li una tasca de "coordinació". 5. No inclou el TCE una Carta de drets socials, i, a més, no està prevista l'adhesió de la UE a la Carta Social Europea. Suposo que, per tot això, la CES (Confederació Europea de Sindicats, que aglutina els sindicats "grossos" d'Europa), dona suport a n'aquest tractat (o, per ventura, si som maquiavèlics, podria ser que ho fessin pels fons de formació que reben cada any de la Unió...).

Un dels principals motius que ens han de fer decidir el vot davant el TCE és la denominada "qüestió nacional". Així, podem afirmar que el TCE és un text estatal i estatalista. D'aquesta forma, un neòfit en el text internacional, basta que tengui presents quatre articles: a) L'art. I-1 estableix que la Unió neix de la voluntat dels Estats i dels ciutadans, NO del pobles i les nacions. b) L'art I-5 determina que la Unió respectarà les accions dels Estats per mantenir la seva integritat territorial. Aquest article, junt amb l'art. 8 de la Constitució espanyola, legitima a escala comunitària una intervenció militar davant l'exercici democràtic del dret d'autodeterminació per part d'un poble de l'Estat espanyol. D'aquesta forma, davant la treta dels tancs als carrers de Barcelona o Bilbao, la UE NO reaccionaria (o, fins i tot, aplaudiria). c) L'art. III-128 furta l'ús de les llengües que no siguin les pròpies dels Estats nació...

Començarem amb aquest post a comentar els principals elements que envolten al referèndum que ha convocat el govern del president Zapatero amb caràcter previ a la ratificació, per part de les Corts generals, del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per Europa (TCE). En primer terme, m'agradaria reflexionar una qüestió. Fa uns anys, vaig assistir a un congrés sobre la democràcia participativa. Allà, a una mesa rodona, va quedar clara una cosa en relació a la figura del referèndum: a l'Estat espanyol se n'havia convocat un, i com a conseqüència, no se'n convocaria d'altre. Ara, sembla que aquella màxima tan categòrica s'ha de relativitzar. No obstant, es bo en aquest moments tornar a recordar aquell referèndum de l'any 1986 que, entre d'altres coses, suposà el primer gran desengany per part de molts votants i militants del PSOE (i el primer abandonament de postures d'esquerra política del vell partit de Pablo Iglesias).

El Congrés dels diputats espanyol ha enterrat el Pla Ibarretxe. Així, els vots de PSOE, PP, Coalició Canària i Chunta Aragonesista han acabat amb tres anys de debat parlamentari al Parlament basc. En total, han estat 313 vots en contra i 29 a favor de la proposta de nou Estatut d'Autonomia basc. Del grup parlamentari Esquerra Verda, els catalans d’ICV s’han abstingut i els de IU han votat no. Finalment, s'ha de fer esment que tots els nacionalistes representats al congrés han votat en bloc a favor de la proposta del parlament basc. CiU, ERC, PNB, EA, BNG i Nafarroa Bai han donat suport al nou projecte de Estatut. Ara, la qüestió és: s'ha acabat la història? Crec, personalment que no. Precisament en aquest moments comença una nova y decisiva etapa en les relacions de les nacionalitats històriques amb l'Estat espanyol.Ibarretxe ha adavantat les eleccions, sent, aquesta convocatòria a les urnes, un autèntic plebiscit al seu pla.

Intervenció dels dos grans portaveus dels dos grans partits espanyols (i espanyolistes). En primer terme, de les intervencions, m'ha sobtat que en determinats moments semblaven una classe de Dret Constitucional. Anem per parts. Zapatero: M'ha cridat l'atenció una cosa; la cita que ha fet el President de Camús, quan ha reivindicat, mai millor dit, el dret de dir NO (esper que repeteixi aquesta argumentació davant el referèndum del mes de febrer). Rajoy: Una idea clara; una única sobirania, l'espanyola, el demés són simples "tribus" o "ètnies" (paraules literals). I una altra cosa en relació a les cites, ha defensat la idea de sobirania de Montesquieu front a Rousseau. La història, tres-cents anys després, es repeteix (me n'he enrecordat de l'assemblea nacional francesa de 1789).

Acaba de començar el debat al Congrés dels Diputats. La intervenció de Ibarretxe ha estat bona i contundent. La qüestió que s'ha plantejat és clara: una confrontació de demos . El demos basc, i el seu dret democràtic de decidir, i el demos espanyol que atura les seves iniciatives. S'ha citat per part del Lehendakari, no de manera expressa però si tàcita, el dret d'autodeterminació dels pobles. Un dret que té especial importància si tenim en compte que ha acabat la seva intervenció amb una crida oberta a la Unió Europea i a la comunitat internacional.

Demà es sotmet a votació al Parlament espanyol el Pla Ibarretxe. Si tot surt així com està previst, a ben segur que els grans partits espanyols, PP i PSOE, tomaran la iniciativa basca de reforma de l'Estatut d'autonomia de Guernika. A partir d'aquí, entrarem en un dinàmica que ens conduirà a unes eleccions anticipades al País Basc. El resultat d'aquestes eleccions determinarà, com no pot ser d'una altra manera, el futur polític d'Euskadi i de l'Estat espanyol.

El pla Ibarretxe ha generat a l'Estat espanyol una tempesta política d'unes mides que no es recordaven des de la transició política. L'aprovació del projecte de reforma de l'estatut d'autonomia del País Basc, aprovat amb tres vots a favor i tres en contra dels diputats de Batasuna, ha desfermat tota una sèrie de qüestions que estaven mal enterrades des de l'aprovació de la Constitució del 78. Així, sempre hi ha hagut dues gran visions del que havia d'esser Espanya. Els moviments "perifèrics" propugnaren un procés federalitzant sense renunciar al legítim dret d'autodeterminació. La dreta i socialdemocràcia espanyola defensà un model centralitzat d'Estat, tolerant, en tot cas, uns simple descentralització administrativa en forma de les denominades Comunitats Autònomes. Ara, amb el pas valent dut a terme pel Parlament de Gazteiz, en torna a obrir el conflicte sobre el "model d'Estat". Esperem que aquesta obertura no sigui com el ...