Toni Bennàssar

Hi ha un cert mite que justifica els grans crims de la dictadura franquista fonamentant-se en el desconeixement i/o impossibilitat d’actuar de la majoria de la població de l’Espanya “nacional”. Aquesta asseveració jo sempre l’he posada en dubte. Justament, aquest cap de setmana, apareix una interessant entrevista dins de la secció «Republicanas del 36». L’entrevista es fa a Maria Ripoll Garau (Porreres, 1928) neboda d’en Joan Garau, fuster, i del seu germà Climent, batle de Porreres, ambdós militants d’Esquerra Republicana Balear. Fragments de l’entrevista són prou aclaridors sobre l’actitud de bona part del poble porrerenc en relació amb la repressió feixista. Aquesta actitud crec que, a més, es podria estendre analògicament a bona part de la societat del mallorquina del 36. Transcric part de l’entrevista: - Y desde que los detuvieron hasta que los asesinaron ¿Qué pasó? - Primero los llevaron a Falange y les dieron de beber aceite de ricino. Luego, al conco Joan se lo llevaron a l...

Aquest proppassat divendres el Govern espanyol ha aprovat el projecte de “Ley de Violencia de Género”. Aquesta norma ha desfet posicions força contraposades. Segons la meva opinió, i tal i com està plantejada la norma, és manifestament inconstitucional. Que uns mateixos fets siguin qualificat com a delicte enlloc de falta, venint això únicament motivat pel sexe de l’autor del delicte, és una aberració. Així, hi haurà un manifest agreujament de la pena si un home mata a la seva dona; i pel contrari, si una dona mata al seu home en una brega familiar, la seva pena serà minorada. La justificació de la Vice-presidenta Teresa Fernández de la Vega és una aplicació de la igualtat material prevista a l’article 9.2 de la Constitució. Jo ho poso en dubte. Aquest article, l’article roig de la Constitució, parla de l’obligació dels Poders Públics de dur a terme polítiques que possibilitin la igualtat real i efectiva dels ciutadans. Es pot enquadrar una regulació parcial i discriminatòria en l’apl...

Ahir varen eliminar la Selección Española de Fútbol . Això ha copsat tots els mitjans de comunicació. Titulars com “Catastrofe” o “Desastre nacional” han estat habituals. La Selección ha tornat a ser eliminada, com casi sempre, i què? Què suposa això per a qualsevol ciutadà mitjà? Li afecta de manera directa en la seva vida? Servirà la victòria o la derrota de la Selección per augmentar o davallar el que paga d’hipoteca un treballador? Donarà la Selección feina als aturats? Ajudarà la Selección a protegir els drets dels menors i de la gent major? Contribuirà la Selección a augmentar el nivell de cultura de l’Estat? La resposta a les preguntes anteriorment formulades em sembla que és negativa. Idò bé, per quin motiu els principals problemes del vuitanta per cent de la població són obviats als mitjans de comunicació? Per quin motiu està tot emmascarat per una qüestió intranscendent com és el futbol mercenari i professional? La solució està, com casi sempre, està a l’antiguitat clàssi...

La Constitució europea fou aprovada el passat dissabte. Teòricament hauria de ser un gran dia per Europa. Jo ho poso en dubte. Es tracta d’una Constitució que segueix la dinàmica pròpia del que ha estat el procés de construcció europea. Una construcció d’esquena als ciutadans. Una construcció feta a mida dels mercaders del gran capital. Una construcció que no ha pensat ni pensa amb els treballadors. Una construcció sobre la base dels Estats. Una construcció que ha obviat els pobles i els ciutadans. Al marge de qüestions ideològic–polítiques ara comença una època jurídicament complicada en el procés d’entrada en vigor de la Constitució. Aquest període, que a ben segur durarà més de dos anys, vindrà marcat per les ratificacions que s’han de dur a terme per part dels parlaments o pobles de cada un dels Estats de la Unió. El problema irresolt és el següent: què passarà si hi ha qualque Estat que no ratifiqui la Constitució? El dubte està pendent. Hi ha Estats, com per exemple Gran Bre...

El transvasament de l’Ebre previst al Plan Hidrológico Nacional ha estat aturat avui pel Govern espanyol mitjançant la figura d’un Decret Llei. Això ha estat el compliment d’una de les gran promeses del PSOE i dels seus socis de governabilitat: IU i ERC. El PHN i les seves faraòniques obres implicaven dues coses. En primer lloc, era la base de grans projectes especuladors i depredadors del territori al sud de la Península (que tothom se’n recordi ara de Terra Mítica ). Per un altre costat, i això sí que té una major dimensió política, el PHN era una qüestió de confrontació nacional i partidista. Es tractava, segons la visió del PP, de dur l’aigua des de territoris hostils a altres territoris afins. Així, Catalunya i Aragó, socialistes i/o nacionalistes ambdues, havien de veure com se n’anava la seva aigua cap a les populars Múrcia i Comunidad Valenciana. Com afegitó, les manifestacions antitransvasament foren emprades de manera demagògica per poder despertar, més si cap, el sentiment n...

Ahir, en sessió plenària, acudiren 30 diputats al Ple del Congrés dels Diputats. Recordem que la Cambra està composta per 350 diputats que pagam amb els nostres sous. L'ordre del dia no es pogué complir. El motiu? Que jugava la Selección Española de Fútbol . Ses Senyories s'estimaren més veure córrer pilotes que complir amb els seus deures laborals i representatius. Si un treballador s'excusa sense justificar del seu lloc de feina, maldament siguin deu minuts, s'en va automàticament al carrer. Ses Senyories no tenen aquest problema: l'acta de diputat els garanteix 4 anys de sou. Esperem que, com a mal menor, la selecció espanyola sigui aviat eliminada de l'Eurocopa (així, al manco, els diputats no tindran excusa per no fer feina).

La Catedràtica de Dret del Treball de la Universidad Complutense de Madrid Emilia Casas ha estat elegida nova presidenta del Tribunal Constitucional. S'ha convertit així en la primera dona que arriba a la més alta magistratura judicial de l'Estat.A més, la seva trajectòria al Tribunal Constitucional és força esperançadora. Així, ha estat la magistrada que en els darrers anys s'ha mostrat més valenta i progressista. He llegit vots particulars redactats per ella que són magistrals. Mai es pot dir a priori , però sembla que el canvi en relació amb en Jiménez de Parga serà dràstic i radical.

Els resultats a les Illes són impressionants. En primer lloc, el PP ha perdut 50.000 vots (121.025 front a 170.083). El PSOE ha mantingut els resultats (100.229 front 100.023). El PSM s'ha enfonsat de manera espectacular (9.375 front 33.295). UM ha perdut 13.000 vots (7.997 front a 20.155). La sorpresa agradable per l'esquerra ha estat ERC. ERC ha passat de no tenir quasi cap vot a obtenir 7.564 vots. Els millors resultats del Partit republicà des de 1936. Les coses, a les Illes, avui han començat a canviar. El PSM s'ho ha de pensar bé. Ha fracassat de manera estrepitosa. Jo ja ho havia apuntat aquesta setmana en l'article Quo vadis PSM . Que continuïn (no sé si per molts d'anys) amb CiU, UM i el PP (governaren junts Maria i Alaró, que ningú se n'oblidi) i desapareixeran en poc temps. I per últim, també serà la primera vegada que un illenc, no difuminat en un grup parlamentari estatal-europeu, tindrà veu pròpia a Brussel•les per defensar els interessos de les I...

El PSOE ha guanyat, per poca distància, les eleccions. El PP ha quedat com a segona força. Això suposa un reforçament notable del Govern Zapatero. S'haurà d'haver acabat les excuses dels atemptats, del comando Rubalcaba , del contubernium Prisa , etc. S'ha demostrat que el PP va perdre les eleccions generals perquè el poble va volgué. Punt.

Un grup de bisbes, encapçalats pel president de la Conferència Episcopal, el Sr. Rouco Varela, han fet pública avui Pastoral allà a on es diu de manera literal: "que no se vote a los partidos que hacen del laicismo una bandera". Això és impresentable. Es demostra una vegada més la pretesa patent de cors que es creuen tenir els bisbes espanyols. Què vol dir això de intentar condicionar el vot dels ciutadans des de la jerarquia eclessiàstica el mateix dia de les eleccions? no es pot ser catòlic i laic? Que llegeixin els evangelis: donau a Déu el que és de Déu, i al César al que és del César.

24 hores per anar a votar. Iniciam una jornada de reflexió prèvia a unes eleccions un tant especials. Eleccions europees, eleccions per elegir un representants que s'integraran en una institució que no serveix per a res: el Parlament europeu. La Unió Europea s´ha contruït d'esquena a la democràcia i a la ciutadania. Comanden veritablement la Unió una sèrie de institucions, el Consell i la Comissió, que només tenen una representació democràtica de segon i tercer grau. Això es tradueix en un Parlament simbòlic i que no pinta res en les polítiques efectives de la Unió. Totes aquestes qüestions es reflexen en les properes eleccions. Així, hi ha una passivitat absoluta entre la ciutadania, l'abstenció serà altíssima. A més, els grans partits presenten de candidats a dos cadàvers polítics. El PP a un perdedor basc. El PSOE a un que no va arribar a perdre unes eleccions generals (tal i com es presumia)degut a que el seu partit no el deixà presentar-se. Depriment. De Geleusca ja n...

A Anglaterra s'han celebrat les eleccions europees de manera paral•lela a les eleccions municipals. El laborisme, liderat per en Tony Blair, ha sofert una derrota estrepitosa. Per primera vegada ha quedat tercer en el resultat electoral, per darrera dels conservadors Torys y del Partit Liberal. La foto de les Açores comença a fer efecte. Després de la jubilació de n’Aznar i els seus hereus, ara només ens queda la mort política d’en Blair i que en George Bush perdi les properes eleccions presidencials. El paper que té ara el Partit Laborista és difícil. Blair ha traït la tradició històrica del laborisme britànic. El Primer Ministre britànic es fonamentà en l’obra d’Anthony Guiddens per articular una pretesa «tercera via» que no era més que un liberalisme pur i dur. A més, ha adoptat una postura imperialista i antidemocràtica en la guerra iraquiana. L’única possibilitat pels laboristes és la dimissió d’en Blair de cara a les pròximes eleccions generals de l’any que ve. Esperem que...

El partit polític que va treure uns pitjors resultats a les passades eleccions autonòmiques fou el PSM. Bona part de cupa de la derrota del Pacte de Progrés es degué a què el PSM no aconseguí mantenir els seus minsos resultats que havia obtingut l'any 1999. Després, sota l'escut de la coalició "Progressistes" s'amagà el que semblava un dur cop electoral a les generals. Ara ens trobam les properes eleccions europees. Bé doncs, què ha fet el PSM davant la pròxima contenda electoral? La resposta és coneguda: ha pactat amb la coalició Galeusca. I qui són els de Galeusca? Fonamentalment CiU, PNV i BNG. Anem a analitzar aquestes formacions per pams: CiU: Un lobby d'interessos que va arribar a confondre el País amb ells. El seu líder és un tecnòcrata que té per ideologia la seva pròpia carrera personal. A més, son una força dretana que sempre ha servit als interessos del gran capital català i espanyol. Així, han governat Catalunya 8 anys amb els vots del PP, i el ...

Aquests dies s'ha generat una forta polèmica en relació al desallotjament d'immigrants que s'havien tancat a la Catedral de Barcelona. En el tema de la immigració el paper que hem d'adoptar des de l'esquerra política és complicat. Així, darrerament els sectors "progres" han vingut defensant una política de portes obertes a la immigració que s'ha traduït en el ja famós "papers per a tothom". Jo discrepo profundament d'aquesta visió. Des de la perspectiva marxiana, de la qual jo partesc, la immigració suposa una expressió més del procés de desenvolupament capitalista. Basta llegir els Manuscrits Econòmics i Filosòfics , o El Capital per comprendre que el capitalisme sempre ha necessitat d'un exèrcit de reserva que li permetés mantenir baixos els sous i les condicions laborals del proletariat. Les polítiques de planificació familiar, exteses en els països occidentals, evitaren les famílies nombroses que condemnaven als seus fills a l...

Els meus temors sembla que es confirmen. L'empresari Javier Cabotá ha tornat engegar la idea de crear una universitat privada a les Illes Balears. Fa una sèrie d'anys aquesta possibilitat ja es va parlar i, sortosament, es va aturar la idea. Ara, i amb el Pepé al Govern Balear, les coses a ben segur que seran ben diferentes. A més, sembla que el cas de Madre Alberta i Periodisme ha fet encendre els ànims d'aquells que suspiren per la privatització completa de l'ensenyament a les Illes Balears. Què passarà doncs? A ben segur veurem a curt termini una Universitat privada a les illes, amb uns preus de matrícula impressionants, uns professors que faran un discurs "políticament correcte" (hauran estat contractats a dit per la direcció), i un alumnat integrat exclusivament per l'aristocràcia burgesa del nostre País...

Avui hauria d'haver estat un gran dia per la UIB. Així, el Govern Balear ha aprovat la implantació d'una Facultat de Periodisme a la nostra terra. No obstant, l'alegria no és completa. La Facultat la crearà el Centre Privat i Religiós "Madre Alberta". Tot això demostra el caràcter mediocre del nostre sistema d'ensenyament superior. Que no es pugui posar en marxa una Facultat de la importància de Periodisme en el Campus i sota un règim totalment públic denota el caràcter profundament precari de la nostra Universitat. A més, estarà per veure quin sistema de contractació de professorat establiran les monges de "Madre Alberta", quines instal·lacions empraran, quin sistema de beques faran servir, quines relacions mantindran amb la UIB, quins plans d'estudis dissenyaran... PS: Davant els indicis patents de privatització de la Universitat, cada cop més evidents, sempre n'hi haurà que continuarem lluitant per un model educatiu laic, públic, democr...

El diputat d'ERC a les Corts Espanyoles Joan Tardà ha formulat una pregunta al Govern en català. El President del Congrés, Manuel Marín, li ha hagut de prohibir que continuàs parlant en la llengua de Ramon Llull. En aquest cas s'han de distingir dues coses: a) Manuel Marín ha fet bé. Ell és el President del Congrés, i el President del Congrés ha d'aplicar la legalitat vigent; i la legalitat vigent, en concret el Reglament del Congrés, estableix que només es pot fer servir el castellà a la Cambra Baixa. b) Aquest Reglament, pel seu costat, és un norma totalment injusta que discrimina y ofèn a tots els ciutadans de l'Estat espanyol que no som parlants de llengua castellana. Per tant, i segons la meva opinió, hauria de ser canviat de manera immediata. Així, i en resum, Manuel Marín ha fet el que havia de fer (valoració jurídica), maldament el seu deure hagi estat aplicar una norma injusta (valoració moral).

Ahir vespre, al Congrés del Diputats, s'aprovà una esmena transaccional que instava als Poders Públics a què promoguessin la presència de les seleccions esportives autonòmiques que així ho sol·licitessin a les competicions internacionals. L'esmena fou aprovada per 157 vots a favor i 119 en contra (els del PP). Això ha estat una autèntica revolució. D'aquesta forma, el camí que s'ha de seguir per veure la selecció "autonòmica" d'Euskadi o Catalunya als Mundials de Futbol o a les Olimpíades està més apropat. Aquesta qüestió m'ha despertat la curiositat jurídica en relació al paper de les Federacions Esportives en el si del Dret espanyol. Aquestes Federacions són organismes privats que desenvolupen funcions públiques. D'aquesta forma, la seva natura jurídica és un tant ambigua. A més, l'article 148.19 de la Constitució en relació a la totalitat dels Estatuts d'Autonomia, han atribuït a les CCAA competències exclusives en matèria esportiva. Aix...

El President del Tribunal Constitucional, el senyor Jiménez de Parga, ha fet unes polèmiques declaracions. Així, ha manifestat de manera literal el següent: "Estoy indignadísimo por toda esa basura de que si los colegios religiosos eran esto o lo otro [...] Es una canallada histórica que me produce mucho dolor y no pienso tolerar" Si hi va haver un article polèmic al llarg del procés de redacció de la Constitució aquest fou l'actual article 27 que regula el dret a l'educació. Així, el tema de l'escola privada i concertada religiosa ha provocat una importantíssima jurisprudència constitucional. D'aquesta forma, hem de considerar totalment inadequades les declaracions del President del màxim òrgan judicial espanyol. Aquells que tenen encomenada la funció d'enjudiciar casos que marcaran la vida dels ciutadans s'haurien d'abstendre de fer en públic qualsevol declaració de clar contingut polític. Es veu que el senyor Jiménez de Parga no comparteix ...