Toni Bennàssar

Avui, el Diario de Mallorca entrevista a la directora de la nova televisió autonòmica: IB3. Les seves declaracions són força preocupants. En primer lloc, afirma rotunda que l'emissió de pel·lícules en català stàndard no contribueix a la normalització lingüística (el que s'ha de veure). A més, en relació a les retransmissions televisives dels partits de futbol, declara que si IB3 compra els drets del futbol televisiu TV3 haurà de deixar de emetre per Balears aquests espectacles esportius. I jo em deman: i com ho pensen fer? tallaran les emissions de TV3 durant una franja horària? Si comencen així, adéu a TV3 a curt termini. Finalitat que suposo que persegueixen, maldament ho pretenguin conseguir de manera indirecta.

El Mundo s'ha escandalitzat per una campanya iniciada per les Joventut Socialistes de les Illes Balears de cara a la captació de nous membres. Així, les JSIB han engegat el repartiment d'un tríptic allà on hi apareix, a la portada, una composició pictòrica a base de banderes republicanes espanyoles. A més, es fa una crida per lluitar de cara a l'objectiu d'implantar la III República. Ja era hora que les joventuts d'un partit, històricament republicà, recuperassin l'esperit que sempre havia guiat la seva conducta.Esperem que les noces, al manco, hagin servit per això.

La Cort d'Apel·lacions de Santiago de Xile ha eliminat la immunitat vitalicia de què gaudia l'ex-dictador feixista Augusto Pinochet. Sota les seves mans assassines moriren 3.000 persones i en foren torturades més de 300.000. Esperem que a partir d'ara es pugui començar a fer justícia. Recordem un fragment de les darreres paraules de Salvador Allende, President de la República Xilena i esperança del socialisme, que morir sota les bombes malèvoles llançades per en Pinochet i pagades per els Estats Units: Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal con la Patria. El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse. Trabajadores de mi Patria, tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo en el que la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán ...

Segons les dades de la Directora General de RTVE, Carmen Caffarel, la retransmissió televisiva de les noces reial ha costat 4,5 milions d'euros (748.737.000 de les antigues pessetes). Que tothom tregui conclusions del que es podia haver fet amb aquest doblers.

En José Bono ha sorprès a tothom (a jo el primer)a la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. Així, s'ha compromès a "[...]restituir tot l'honor i tota la glòria que siguin necessaris al president Companys". És la primera vegada que un ministre del Govern Espanyol es manifesta en aquests termes en relació al que fou heroi de Catalunya i de la causa republicana. Estic especialment content ja que si hi ha dos grans oblidats dins de la historiografia progressista de caire espanyol aquests són en Lluís Companys i en José María Aguirre. Esperem que el PSOE també faci seves aquestes dues figures dins d'un passat comú de lluita antifeixista.

El diputat de EUPV Carles Arnal va ser ahir expulsat de les Corts Valencianes per haver posat davant del seu escó un cartell que deia "Som al País Valencià". Han passat vint-i-cinc anys des de la disputa política coneguda amb el nom "Batalla de València"; sembla, no obstant, que el temps no ha canviat gaire les coses.

Entre els convidats mallorquins a les noces només he vist tres representants d'allò que els liberals anomenen "societat civil": a) Pedro Serra (l'amo del 80% dels mitjans de comunicació de les Illes Balears). b) Gabriel Escarrer (per tots conegut, hoteler i doctor honoris causa per la UIB). c) Juan March (El nét de "el último pirata del Mediterráneo", Juan March Ordinas, batejat amb aquest malnom per l'escriptor Manuel Domínguez Benavides allà perl'any 1934). Convidades, segons la meva opinió, prou significatives.

I el 22 de maig plogué... i jo, precisament,em vaig enrecordar d'un poema que havia estat escrit i musicat el trovador Pablo Guerrero allà per l'any 1972: Tú y yo muchacha estamos hechos de nubes pero ¿quién nos ata? Dame la mano y vamos a sentarnos bajo cualquier estatua que es tiempo de vivir y de soñar y de creer que tiene que llover a cántaros. Estamos amasados con libertad, muchacha, pero ¿quién nos ata? Ten tu barro dispuesto, elegido tu sitio preparada tu marcha. Hay que doler de la vida hasta creer que tiene que llover a cántaros. Ellos seguirán dormidos en sus cuentas corrientes de seguridad. Planearán vender la vida y la muerte y la paz. ¿Le pongo diez metros, en cómodos plazos, de felicidad? Pero tú y yo sabemos que hay señales que anuncian que la siesta se acaba y que una lluvia fuerte sin bioenzimas, claro, limpiará nuestra casa. Hay que doler de la vida hasta creer que tiene que llover a cántaros.

Determinades imatges histèriques que he pogut veure per Madrid entre el públic promonàrquic m'han fet recordar el poema de n'Antonio Machado titulat "El Mañana Efímero": La España de charanga y pandereta, cerrado y sacristía, devota de Frascuelo y de María, de espíritu burlón y de alma quieta, ha de tener su mármol y su día, su infalible mañana y su poeta. [...] Esa España inferior que ora y bosteza, vieja y tahur, zaragatera y triste; esa España inferior que ora y embiste cuando se digna usar de la cabeza, aún tendrá luengo parto de varones amantes de sagradas tradiciones y de sagradas formas y maneras; florecerán las barbas apostólicas y otras calvas en otras calaveras brillarán, venerables y católicas. [...] Mas otra España nace, la España del cincel y de la maza, con esa eterna juventud que se hace del pasado macizo de la raza. Una España implacable y redentora, España que alborea con un hacha en la mano vengadora, España de la rabia y ...

La candidatura de l'esquerra abertzale a les eleccions europees acaba de ser il·legalitzada pel Tribunal Suprem espanyol en aplicació de la Llei de Partits Polítics. Esperem veure el contingut de la sentència per poder-la analitzar.

Segons el diari El País d'avui, les noces reials (feliz enlace) costaran un mínim de vint milions d'euros (3.327.720.000 milions de les antigues pessetes). Dins d'aquesta partida destaquen despeses com el cobriment del pati allà a on els convidats dinaran (1,35 milions d'euros) o el pagament de les hores extres a 14.500 policies nacionals i 4.700 guàrdies civils. El dinar sortirà a 180 euros a pagar per cada un dels 1400 convidats (suposo que, com a mínim, no menjaran macmenús a n'aquest preu). A més, i sense que estigui comptabilitzar, s'han de sumar els regals que s'han fet per part de totes les institucions públiques a costa dels pressupostos generals (CCAA, Ajuntaments, Diputaciones Provinciales, Consells ...). Esperem que, com a actitud rebeldia democràtica, els pocs diputats republicans que hi ha a totes aquestes institucions esmentades, el Congrés al capdavant, comencin a presentar preguntes parlamentàries per saber que ens han costat a tots les noce...

Aprofitant el post anterior en el qual comentava la denominada "Batalla de València" en relació a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia Valencià, aquest dies ha sorgit una altra notícia sobre la mateixa temàtica. El President del Congrés dels Diputats Espanyol s'ha trobat en una situació ben problemàtica. A la Mesa del Congrés (òrgan de govern de la Cambra, ho dic pels despistats) hi ha hagut un fort enfrontament engegat pel diputat per València Ignacio Gil Lazáro (PP). Així, l'esmentat diputat va sol·licitar que no s'admetés a tràmit una proposició no de llei presentada per Esquerra Unida del País Valencià allà on es referia al País Valencià pel seu nom històric: País Valencià. Tal i com explicàrem, es dóna la paradoxa que la denominació oficial del País Valencià no és País Valencià, sino "Comunidad Autónoma de Valencia". En base a n'aquests arguments, l'esmentat diputat "popular" ha demanat que aquells documents parlamentar...

Quan veig les imatges d'en José Luis Rodríguez Zapatero i d'altres destacats ministres del PSOE, al costat dels "novios" i fent declaracions promonàrquiques, recordo el vot particular que va defensar el PSOE a la Comissió d'Assumptes Constitucionals de les Corts Constituients per a què l'actual Constitució fos una Constitució Republicana. L'històrica sessió allà on debaté i votà l'esmentada proposta republicana es celebrà el dijous 11 de maig de 1978 (BOC número 64). Reproduesc un fragment del discurs de defensa realitzat pel diputat socialista Gómez Llorente: No creemos ni en el origen divino del Poder, ni compartimos la aceptación de carisma alguno que privilegie a este o aquel ciudadano simplemente por razones de linaje. El principio dinástico por sí solo no hace acreedor para nosotros de poder a nadie sobre los demás ciudadanos. Menos aún podemos dar asentimiento y validez a los actos del dictador extinto que, secuestrando por la fuerza la volunt...

Continuaré analitzant les relacions entre el republicanisme y el catalanisme polític federalsita partint de la premisa que són dues ideologies complementàries i mutuament necessàries. Aquesta visió no tan sols era percebuda des de els territoris catalans, sinó que també era reconeguda des de la centralitat castellana. Així, crec oportú fer esment a un discurs del gran republicà espanyol Manuel Azaña que arribà a ser President, com bé ja sabreu, de la II República: Ha de crearse un Estado nuevo dentro del cual podamos vivir todos. A esto, líricamente, se suele llamar revolución. Hemos de hacer saltar la clave del arco en el cual se cifran todos los estigmas de la sífilis històrica que la estructura oficial española padece. El Estado ha de salir de la voluntad popular y ha de ser la garantía de la libertad. A esto se le llama República. Y si hemos de vivir juntos, catalanes y castellanos, respetándonos mutuamente, ha de ser en virtud de la federación y no en virtud del corrompido prest...

Les relacions entre la monarquia borbònica i les nacionalitats històriques sempre han estat conflictives. Així, el republicanisme a l'Estat Espanyol sempre ha estat, com a mínim, federalitzant. D'aquesta forma, a pocs dies de les noces (feliz enlace) m'agradaria recordar unes paraules escrites pel gran socialista mallorquí Gabriel Alomar: El federalisme, com idea popular, és, a Espanya, inseperable de la idea republicana. Un federal ha estat sempre un republicà. Republicà excels fou qui va difondre a Espanya els conceptes de fedaralitat. Republicana va esser la sola prova de federació establerta a Espanya. Més encara: el federalisme encarnà precisament en la part esquerra del republicanisme espanyol, con si diguéssim el seu progressisme, la seva escola filosòfica. La monarquia, inversament, és, a Espanya, símbol de tradició i d'uniformitat, nucli de forta i absoluta concentració, vèrtebra suprema, com digué en Maura. En la monarquia veuen els incondicionals de la vel...

Es van començant a conèixer més coses en relació a la impugnació governamental de la llista electoral europea denominada Herritarren Zerrenda. Sembla que el principal motiu de la impugnació és que en l'esmentada llista hi apareixen quatre persones (sí, quatre) que es presentaren en les eleccions municipals de 1987 i 1991 en el si d'una candidatura integrada a Herri Batasuna. Bé doncs, en primera instància hem de dir que han passat des de llavors disset anys. No pot haver canviat ideològicament una persona en aquest temps? A més, què passa amb la resta de la candidatura il·legalitzada? Han de pagar la "culpa" de quatre companys que varen cometre l'errada de presentar-se, fa disset anys, en les llistes d'una organització il·legalitzada? Pel que sembla, el fet d'haver militat, simpatitzat, o presentat per una candidatura d'un partit avui il·legalitzat, i que no oblidem que en aquells moments era legal, suposa una espècie d'estigma que t'exclou sin...

L'escriptora Rosa Regàs, recentment nomenada Directora de la Biblioteca Nacional (espanyola), ha declarat avui que acabarà amb la distinció (impulsada per l'anterior director, Luis Racionero) entre el català, el valencià i el balear en la clasificació dels llibres. Ha afirmat, rotunda, que aquests tres dialectes formen part de la mateixa llengua. Això, que jo sàpiga, no és notícia. El que sí que ja és més sorprenent ha estat la reacció del Partido Popular al País Valencià. Així, en Francisco Camps, President de la Comunitat Valenciana, ha reaccionat amb molta duresa afirmant que el valencià és una llengua diferent. Aquest assumpte, al marge de l'absurditat científica i estupidesa intel·lectual que suposen les manifestacions del Molt Honorable President, m'ha duit a recordar un episodi trascendental en la història del procés de construcció autonòmica: la Batalla de València. Pels despistats, he de dir que fou un fort combat entre dues concepcions força diferents del que...

En José María Aznar, exppresident del Govern Espanyol ha iniciat un viatge als Estats Units per veure el seu amic George Bush. La Constitució Espanyola otorga a tots els ciutadans la llibertat de moviments, possibilitant l'entrada i sortida lliure d'Espanya (article 19). No obstant, en José María Aznar no és un ciutadà com qualsevol altre; es un exppresident espanyol. Gràcies a n'aquest càrrec té sou, cotxe oficial blindat, guardaespatlles, avió de franc, i altres privilegis difícils aquí d'enumerar. Així, volent desconèixer la seva posició institucional, ha planificat un viatge pseudoficial al mes d'haver deixat el Govern. A més, està aprofitant l'estada als USA per desqualificar la política exterior del Govern de l'Estat Espanyol, Govern elegit lliurament per les urnes. Això és impresentable. A més, és totalment desconegut en els antecedents de la recent història constitucional espanyola. Ni n'Adolfo Suárez, ni en Calvo Sotelo, ni en Felipe González,...

Avui comença el compte enrera en relació al "feliz acontecimiento" de dissabte. Els primers efectes ja es comencen a notar: s'ha suspès el Tractat de Schengen de lliure circulació de ciutadans europeus i s'ha produït un autèntic caos als aeroports. A molts aeroports sembla que s'hagi entrat en un autèntic estat d'excepció. Estava justificada aquesta mesura? Recordem que, a títol d'exemple, en els dies posteriors als atemptats de l'onze de març no es va produir l'esmentada restricció. I que quan es va casar n'Ana Aznar Botella (precedent directe d'aquestes noces) tampoc.

Avui la revista satírica nordamericana The New Yorker ha publicat la notícia de què el Secretari de Defensa dels Estats Units va autoritzar, prèvia vènia d'en George Bush, el pla sistemàtic de tortures a Irak. Molts s'han sorprès de la notícia, jo no. Qui és Donald Rumsfeld? Als 30 anys d'edat Rumsfeld va obtenir una acta de congressista pel Partit Republicà, enquadrant-se ràpidament dins de la seva ala més ultraconservadora i anticomunista. L'any 1969, durant l'administració de Richard Nixon (aquell gran "demòcrata"), fou nomenat embaixador dels EE.UU davant la OTAN. Després de la caiguda d'en Nixon degut a l'escàndol Watergate fou nomenat Cap de Gabinet del Govern Republicà de Gerald Ford (1974-1975). Després, als 43 anys, accediria per primera vegada al càrrec de Secretari de Defensa dels EE.UU (1975-1977). Bé doncs, si miram la seva biografia, veim que Rumsfeld va comandar la política de "Defensa" dels EE.UU. en la seva èpoc...

Com canvien les coses en menys de dos mesos. La campanya electoral passada va venir marcada per un discurs de por que ve emetre el Partit Popular basant-se en un únic argument: el caràcter intangible del text constitucional espanyol. La reforma de la Constitució era com l'obertura de la caixa de Pandora. Segons el PP de tocar-se l'articulat constitucional, maldament fos per canviar una coma, es desfermarien les set plagues d'Egipte, provocant la destrucció de "España". Ara, dos mesos després, en Mariano Rajoy (líder, es suposa, del PP) s'ha mostrat obert a la reforma constitucional i dels disset Estatuts d'Autonomia. És més, ha exigit una reunió a alt nivell Rajoy-Zapatero per tirar cap endavant el tema. Qui ho havia de dir...

Avui el Govern Espanyol ha anunciat que procedirà a instar davant el Tribunal Suprem la il·legalització de Herritarren Zerrenda (llista electoral independent de l'esquerra abertzale a les pròximes eleccions europees). De confirmar-se la il·legalització, seria una aplicació més de la Llei de Partits Polítics, suposant una continuació de una situació extraordinària en qualsevol democràcia liberal burgesa: l'expulsió d'un determinat col·lectiu polític del joc participatiu. Jo, personalment, sempre he estat molt crític amb l'esmentada Llei de Partits. He considerat, des d'un començament, que era manifestament inconstitucional. Així, la meva opinió discrepa obertament amb la STC 48/2003, de 12 de març, que va confirmar la constitucionalitat de la Llei Orgànica 6/2002 de Partits Polítics (recurs presentat pel Govern Basc).Per jo, l'article 9 de l'esmentada Llei és descaradament inconstitucional degut a què estableix, tal i com argumentà el recurrent, un model de...

Una de les propostes "estrelles" que ha fet el PSOE aquesta setmana ha estat la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General per aconseguir que els batles siguin elegits en segona volta. Això suposa, de bones a primeres, avortar els possibles pactes electorals per a l'elecció dels caps muncipals. D'aquesta manera s'afavoreix de manera clamorosa a les dues forces polítiques majoritàries a l'Estat Espanyol: PP i PSOE. Així, d'aprovar-se el sistema de doble volta, adéu a la participació de partits polítics que no siguin els "grossos" en la direcció municipal. Anam pel camí de la consolidació legislativa d'un sistema bipartidista aberrant: només farà falta que ressuscitin a n'en Cànoves, a n'en Sagasta, i ja tindrem un sistema polític borbònic clàssic.

Ahir, en un acte de coherència republicana, tres formacions polítiques anunciaren que no assistirien a les noces reials. Així, sempre és d'agrair que un sigui conseqüent amb les seves idees. Pels seus fets els coneixereu i, en aquest aspecte, les tres formacions esmentades han estat força valentes. Pel contrari, hi ha altres partits que presumeixen de republicanisme en determinats moments, però a l'hora de fer-se la foto s'abracen a la flor de llis borbònica. Un aplaudiment, des de la meva part, per aquestes tres forces republicanes.

La reforma del Senat es fa més necessària que mai. Ahir, els nostres il·lustres senadors varen donar un espectacle vergonyós. Un bon nombre de senadors, fonamentalment d'esquerres, no "saberen" votar provocant que s'aprovés una moció del PP en relació a l'aplicació de la LOCE. Malament anam si els nostres electes no es veuen capacitats per pitjar un botó. I això que Ses Senyories no s'han format ni amb la LOGSE ni amb la LOCE ni amb la LOU... cosa que hauria de garantir un mínim de cultura general.

He refet el web. Ara es podran penjar missatges de contesta en relació als posts que hi posi. Bé idò, començam els tràmits de trasllat.