Toni Bennàssar

Ahir es va celebrar a Madrid l’assemblea federal de Izquierda Unida. Em semblà que era l’assemblea de la seva desaparició. Les disputes internes entre el sector PCE i el sector Llamazares són més que evidents. D’aquell deu per cent dels vots, i vint diputats que aconseguir en Julio Anguita, al dia d’avui, ha plogut molt. Ara, el debat està en seguir la línea «ecopacifista» d’Iniciativa per Catalunya, o, pel contrari, mantenir-se fidels a un model de partit d’esquerra radical tradicional. La decisió no es fàcil, però l’esquerra, en el sentit general del terme, crec que necessita que Izquierda Unida es recuperi.

L'estupida qüestió de la denominació de la llengua catalana torna a estar sobre la taula. El motiu ha estat la traducció de la mal nomenada Constitució europea. Aquesta polèmica ha servit, no obstant, per deixar veure l'estupidesa demagògica d'alguns. Davant l'acte d'enginy del Govern català, acceptant com a seva la versió "valenciana" presentana per la Generalitat "de baix", les primeres respostes feren riure. El senyor Camps, president dels valencians, digué que havien guanyat ja que a Europa hi hauria dues versions en valencià i cap en català. Tot seguit, el to anar augmentant: en un míting,i parlant en castellà ( of course ) Camps va dir que els catalans els hi havien robat l'aigua i ara els volien robar la llengua. Ara, dins d'aquest "sainete",ahir, a València, es va fer una manifestació blavera. Els lemes organtizatius foren «acabar con las agresiones de los Gobiernos de España y de Cataluña», y la «lucha contra la intromi...

A les Illes Balears s’està tramitant la Llei de Pressupostos Generals de la Comunitat. D’aquesta Llei m’agradaria destacar una sèrie de coses. En primer lloc, hauríem de fer constar que tenen una principal característica: l’endeutament. Si una cosa havia destacat als comptes de la CAIB, des de la època de Gabriel Cañellas, havia estat l’equilibri pressupostari. Ara, sembla que és coherent que el País s’hipotequi pels segles dels segles. Això és, des de tots els punts de vista, una política negligent. S’estan condicionant polítiques futures amb dobles malbaratats avui. I amb què es gasten els doblers demanats a crèdit? En despeses totalment supèrflues: autopistes que hem de pagar degut a d’incompliment del Govern Balear del conveni de carreteres, un equip ciclista que és el hobby del senyor Rajoy, una televisió «publica» que serà un pou sense fons (un mínim de 60 milions d’euros per any)... I, front a n’aquesta tudada de fons públics, hi ha altres àmbits, com per exemple l’educació, all...

Avui és vint-i-quatre d’octubre. Pels despistats hem de recordar que, tal dia com avui, va començar la Revolució bolxevic russa. Així, en un país de les mides d’un continent, s’iniciava un experiment polític que havia de canviar la història de la humanitat. Si Marx fou la teoria al socialisme, Lenin fou la praxis, i la Revolució d’octubre l’experiment. És cert que trobam experiments revolucionaris ja en el segle XIX (v. gr. les revolucions de 1848 o la Comuna de 1871) però la Revolució russa tindria un significat especial per a tots els socialistes. Així, amb el naixement de la URSS (CCCP en rus), es consolidava una experiència de transformació social que s’estendria durant més de setanta anys. Maldament que, segons molts d’autors, el socialisme es va limitar als primers anys de la revolució derivant, tot seguit, en un capitalisme d’Estat igualment opressor per les classes treballadores. Això és, no obstant, una altra llarga història...

José Bono perdé el XXXV Congrés del PSOE, contra tot pronòstic, davant José Luís Rodríguez Zapatero. Això, a ben segur, l’ha marcat de per vida. Després, Zapatero guanyà, també contra tot pronòstic, les eleccions generals. Una de les primeres decisions del nou president fou el nomenament de l’altre hora rival, José Bono, com ministre de defensa. Aquesta iniciativa fou molt polèmica entre les pròpies bases del PSOE. Bono, en una de les primeres tasques assignades pel President, actuà amb diligència retirant amb prestesa i eficàcia les tropes espanyoles destinades a Irak. No obstant, i des de els seus inicis, la seva actuació ministerial ha estat caracteritzada per una afany de protagonisme desmesurat. Ara, torna a ser primera plana. El motiu? La desfilada militar del 12 d’octubre, antic «día de la raza». José Bono ha tingut la «gran» idea de fer desfilar junts a un veterà republicà, membre de la divisió Leclerc (la que va alliberar París del jou nazi), i un veterà de la «División Azul»....

Acabo d’escoltar un fragment del discurs fet pel President Jaume Mates al debat sobre l’estat de la Comunitat. M’ha sobtat que fes servir el terme «ikastolización» per referir-se al model lingüístic escolar del qual s’ha de fugir segons la seva opinió. Amb aquesta referència a les ikastolas , el President ha volgut justificar els seus atacs a la llengua en l’àmbit educatiu. Bé, segons la meva opinió, aquestes declaracions només poden correspondre a la ignorància o a la mala fe del nostre President. El senyor Matas hauria de saber que a les Illes s’ha vingut adoptant, des de l’any 1984, un model antagònic al basc (el de les ikastolas ). Així, a Euskadi, hi ha dues línees educatives: una en castellà, i l’altra en basc. Les ikastolas son el nom que reben les escoles que segueixen la línea basca d’ensenyament. Aquest model seria el que vol implantar el PP. Al•lots separats per raó de llengua. Així, amb les seves polítiques, el que vol crear el President Matas és, no sé si sense saber-ho,...

En aquests moments s’estan negociant els suports parlamentaris dels que podrien ser els primers pressupostos d’esquerres que s’aprovaran en els darrers vuit anys. S’ha de tenir present que la Llei de Pressupostos és, sense cap dubte, la llei més important que adopta el Congrés al cap de l’any en el terreny econòmic. Recordem que l’article 143 de la Constitució estableix, en el seu article 134, el següent: Article134 1. Correspon al Govern d’elaborar els pressuposts generals de l'Estat, i a les Corts Generals d’examinar-los, esmenar-los i aprovar-los. 2. Els pressuposts generals de l'Estat tindran caràcter anual, inclouran la totalitat de les despeses i els ingressos del sector públic estatal i s'hi consignarà l'import dels beneficis fiscals que afectin els tributs de l'Estat.[...] Així, tots els projectes polítics del pròxim any, passen per les partides que s’incloguin als comptes públics. Des de el possible tancament d’Izar, fins als doblers de què disposarà l...

Aquest dies hi ha hagut una forta polèmica en relació al no reconeixement del català a la Unió Europea. A més, i en un lloable intent d’oficialització duit a terme pel Govern del PSOE, s’ha generat una situació força curiosa en quant a la denominació de la llengua. Anem per parts. En primer lloc s’ha de dir que el no reconeixement del català a la Unió és una conseqüència lògica. Una conseqüència fruit d’un model d’Europa que s’ha construït sobre els Estats i no sobre els pobles i nacions. A més, hem de fer esment al fet que han conviscut al si de la Unió Europea Estats respectuosos amb les seves diverses realitats nacionals (v. gr. Bèlgica o Alemanya), amb altres centralistes, jacobins i totalitaris (v. gr. França i Gran Bretanya). És normal que, amb aquests precedents, l’actual Unió depreciï a catalans, bascos, bretons, gaèlics, i tants d’altres. Una altra qüestió és en relació a la polèmica català–valencià i la petició feta per Govern espanyol a la Unió. S’ha de dir que el PSOE ha a...

Avui, és una efemèride especial en el si del pensament i de la història política. L’onze de setembre és una data destacada entre les destacades. Pels desmemoriats, recordem que cada onze de setembre es commemoren tres esdeveniments que, tenyits de sang, han marcat l’estructura política de la nostra societat. El primer onze de setembre al que hem de fer esment fou el de l’any 1714. Aquell dia, les trobes castellano–franceses de Felip d’Anjou entraren a Barcelona acabant amb les llibertats del poble català. El mallorquins, caparruts com sempre, aguantàrem fins a l’any 1715. L’altre onze de setembre fou el de 1973. Aquell any, a Xile, les tropes comandades per Augusto Pinochet i dirigides per la CIA i els Estats Units, acabaren amb l’esperança de construir el socialisme amb llibertat sobre una democràcia parlamentària burgesa. Salvador Allende fou la seva principal víctima, junt a més de vint-i-tres mil ajusticiats pels repressors feixistes. Per últim, el darrer «onze de setembre» és més...

Aquesta setmana passada es va fer, per part de l’ajuntament de París, un homenatge als republicans que varen alliberar la capital francesa del jou nazi el 24 d’agost de 1944. S’han hagut d’esperar poc més de cinquanta per aquest merescut reconeixement. Així, es de recordar l’oposició de la dreta gaullista francesa contra tot homenatge a uns soldats que, a més de republicans, eren majoritàriament comunistes. Bé, al marge del fet puntual de l’acte d’ofrena, vull destacar una anècdota que m’ha fet escriure aquestes línees. Vaig veure el Telediario del migdia (cosa no habitual amb jo) precisament el dia que era notícia l’homenatge dut a terme a París. A l’esmentat programa, el presentador, va donar la informació de la següent forma: «Homenaje del Ayuntamiento de París a los españoles que liberaron la ciudad del dominio nazi [...]» Quan vaig sentir això em vaig quedar amb la boca oberta. Sabia que hi havia un desconeixement–manipulació de la història recent, però no m’esperava que s...

Aquesta setmana passada s’ha parlat força sobre els primers detalls que ha avançat el Govern, per boca del ministre Jordi Sevilla, de la reforma constitucional. Així, i en quant a la necessària reforma de la Cambra Alta, s’ha dit que està previst introduir un dret de veto del que disposaran les Comunitats Autònomes per impedir, o alentir (això encara no es sap), l’aprovació de determinades lleis. Es diu que aquelles Comunitats amb llengua pròpia i dret civil foral tindran el dret de vetar les lleis estatals que els puguin afectar. Per contra, s’ha filtrat que també es concedirà a les quinze Comunitats Autònomes, i a les dues Ciutats Autònomes africanes, el dret de vetar aquelles normes legislatives estatals que puguin rompre la «solidaritat» entre territoris. No fa falta dir que això es presenta força complicat. Quina llei no podrà afectar, potencialment al manco, a la suposada «solidaritat» entre territoris? Gairebé totes. Sembla que es vol tornar incórrer amb l’error del «café para ...

Ahir es va celebrar a Venezuela el referèndum revocatori que hagués pogut acabar amb la presidència de n'Hugo Chávez. En primer lloc, s'ha de dir que és força curiosa i gairebé única la figura jurídica i constitucional del referèndum revocatori. Que un president pugui ser enviat a casa seva en qualsevol moment del seu mandat és una articulació de la democràcia directa que no s'ha dut a terme a cap Estat contemporani. En l'àmbit polític, la cosa també és certament interessant. La denominada "revolución bolivariana"és una experiència que seguim a nivell mundial, amb molt de deteniment i esperança, tota l'esquerra (o el que queda d'ella) . A jo, personalment, mai m'ha acabat de fer la figura d'Hugo Chávez. Sempre l'he trobat massa populista i un poc histrió. No obstant, les seves polítiques si que m'han convençut. Venezuela és un país amb la població escindida i allà on la lluita de classes es manifesta de manera clara i dramàtica. Un Esta...

Antonio Baeza, capellà de Bailén, va oficià dia 20 de juliol una missa al seu poble. Així, i sent les festes patronals, va agafar una granera i des de dalt de la trona va citar a Sant Francesc tot fent una al·legat pacifista. Va defensar que els militars havien de deixar els fusells i agafar les graneres per netejar els mals del món. El problema era que a primera fila de l’ofici religiós hi eren les principals «autoritats» del poble, amb en José Manuel Moyá, General de Brigada, al capdavant. Justa acabada la missa, el general es dirigí al mossèn per recriminar-li el seu discurs. Dies després, la majoria absoluta de l’ajuntament, composada pel Partido Popular i una Agrupación Independiente , aprovaren una moció que sol·licitava al bisbat el ràpid trasllat del capellà a un altre poble. Bé, el cas mereix comentari apart i profund. Analitzem, seguidament, un grapat de consideracions sobre aquests fets: Primer: Per quin motiu assistiren les autoritats militars i civils, amb caràcter o...

El diari El País d’ahir va treure en portada una notícia que, de confirmar-se, seria molt greu. Segons sembla, el PSOE està pactant unes conclusions amb el Partido Popular per tancar en fals la Comissió d’investigació en relació als atemptats de l’onze de març. Així, el PSOE no inculparia cap tipus de responsabilitat política als «populares» a canvi que aquests acceptessin signar amb els socialdemòcrates un nou pacte antiterrorista. Això, si es dur a terme, seria un frau més al sistema democràtic. El que han de fer els parlamentaris és esbrinar i depurar les responsabilitats, de tot tipus, que provocaren o permeteren que s’executés un atemptat que provocà més de 190 morts. Tancar un pacte entre els dos grans partits, amagant la veritat, seria una prostitució més de la democràcia parlamentària.

Aquesta setmana s'ha produït un nou escàndol en relació a l’expresident Aznar. Així, la Cadena Ser ha publicat les factures que demostren que s’han destinat a prop de 700.000 € de doblers públics per promocionar la medalla que, a títol individual, volia aconseguir el gran amic de George Bush el senyor Aznar. A més de consideracions morals i polítiques, prou òbvies, aquests fets també poden tenir serioses conseqüències jurídiques. D’aquesta forma, molt probablement, s’hauria pogut cometre un delicte de malversació de cabdals públics a més d’un delicte de falsedat documental. Con dic, fets prou greus i que necessiten una ràpida resposta per part de les autoritats judicials i polítiques.

L’ex–president  del Govern espanyol, José María Aznar, ha fet unes importants declaracions a l’emissora colombiana Ràdio Caracol. Així, el dirigent popular ha insinuat que se n’havia  duit a casa seva documents secrets en relació als atemptats de dia onze de març. La notícia l’ha recollida en aquests termes el diari electrònic Vilaweb : L'ex-president espanyol, José María Aznar, admet que es va endur documents del CNI: L'ex-president espanyol, José María Aznar, ha admès que es va endur documents del CNI referents a la investigació de l'11-M. Aznar ha fet aquestes declaracions en una emissora de ràdio colombiana, Radio Caracol . De confirmar-se, això és un acte gravíssim. El senyor Aznar estaria cometent un delicte penal. Esperem que la fiscalia es posi en marxa i aclareixi els fets, processant, si es necessari, a  l’ex–president. Al marge de les conseqüències jurídiques que suposa un robatori de documentació oficial i secreta hi ha una qüestió ètica–política de m...

Malauradament, i una vegada més, les Illes Balears han tornat a ser notícia a tots els mitjans de comunicació estatals. Fa uns mesos, una delegació de alts dirigents polítics balears (encapçalats per en Jaume Matas) anaren a Moscou de viatge oficial, teòricament per a potenciar el turisme balear. Després, es presentaren com a despeses derivades del viatge, a cobrir pels fons públics, set entrades a un conegut bordell de la capital russa. De confirmar-se els fets, i segons sembla estan més que confirmats, es un escàndol majúscul. Jurídicament es tracta d’un presumpte delicte de malversació de fons públics. Políticament es un acte que demostra la manca de respecte dels que ho cometeren en relació al càrrec que ocupen i la representació que ostenten. Moralment és un indecència. La prostitució, en la majoria de casos forçada, és la major denigració que pot patir un ésser humà. Normalment va acompanyada de bandes mafioses, de tracta de blanques, de drogues i negocis bruts. Bé doncs, molt pr...

Avui, a Palma, Esquerra Republicana de Catalunya ha proposat al PSM constituir una federació que aglutinàs ambdos partits amb l’objectiu de poder plantar cara al bipartidisme PP-PSOE. ERC sap ben bé el que fa. El PSM es troba en un dels seus pitjors moments de la seva història. Així, duu tres eleccions seguides perdent una sagnia insuportable de vots. A més, la generació de dirigents (Sampol, Morro, Serra) que havien duit el partit als seus millors resultats electorals s’ha retirat de la vida pública. A tot això, els seus substituts (Muñoz, Nanda Ramon, Mascaró...) no donen, ni prop fer-s’hi, la talla política necessària. I per afegitó, es presenta a curt termini un Congrés amb tres sectors del partit confrontats (per motivacions personals) i amb una absència de debat ideològic notable. Dins d’aquest riu revolt, ERC ha emès una OPA (per fer servir termes borsaris) a les bases del PSM. Si la direcció del PSM rebutja l’oferta republicans, i no té una justificació coherent, es pot tornar...

Una de les gran diferències que històricament han existit entre els partits de dreta i els d’esquerra s’havia situat en el sistema de participació de la militància en les decisions del partit. Així, l’esquerra havia vingut fonamentada en un esquema assembleari i participatiu de les bases del partit en les decisions de transcendència que poguessin afectar a la formació. Així, l’història socialista s’ha forjat sobre interessants i conflictius congressos. Podríem recordar, en el segle XIX, el Congrés d’Efurt que marcaria el futur del l’SPD alemany i del socialisme en general. També hem de citar el II Congrés del Partit Socialdemòcrata Rus, celebrat l’any 1903, que culminaria en l’escissió del partit en bolxevics i menxevics. El PSOE tingué en el Congrés de Suresnes una renovació essencial que possibilità la seva renaixença després de quaranta anys d’ofuscació. Bé doncs, aquest cap de setmana ERC ha celebrat el seu congrés i ha estat força polèmic. El caporals del partit volien imposa...

Els Estats Units han posat en marxa un programa per a què els ciutadans s’espiïn i denunciïn mútuament. L'espionatge va vinculat a la conducció i es pot veure l’inici del projecte a n'aquesta web . La revista Time se n'ha fet resò. Tot això m’ha recordat la novel•la d’Orwell 1984 . Així, anem cap una societat totalment vigilada. Vigilada per mitjans tècnics (l’informàtica és una gran eina) i vigilant-nos uns als altres sota el un gran germà tuïtiu. Es veu que Bush és un gran deixeble de n’Stalin. Qui ho havia de dir!

Hi ha un cert mite que justifica els grans crims de la dictadura franquista fonamentant-se en el desconeixement i/o impossibilitat d’actuar de la majoria de la població de l’Espanya “nacional”. Aquesta asseveració jo sempre l’he posada en dubte. Justament, aquest cap de setmana, apareix una interessant entrevista dins de la secció «Republicanas del 36». L’entrevista es fa a Maria Ripoll Garau (Porreres, 1928) neboda d’en Joan Garau, fuster, i del seu germà Climent, batle de Porreres, ambdós militants d’Esquerra Republicana Balear. Fragments de l’entrevista són prou aclaridors sobre l’actitud de bona part del poble porrerenc en relació amb la repressió feixista. Aquesta actitud crec que, a més, es podria estendre analògicament a bona part de la societat del mallorquina del 36. Transcric part de l’entrevista: - Y desde que los detuvieron hasta que los asesinaron ¿Qué pasó? - Primero los llevaron a Falange y les dieron de beber aceite de ricino. Luego, al conco Joan se lo llevaron a l...

Aquest proppassat divendres el Govern espanyol ha aprovat el projecte de “Ley de Violencia de Género”. Aquesta norma ha desfet posicions força contraposades. Segons la meva opinió, i tal i com està plantejada la norma, és manifestament inconstitucional. Que uns mateixos fets siguin qualificat com a delicte enlloc de falta, venint això únicament motivat pel sexe de l’autor del delicte, és una aberració. Així, hi haurà un manifest agreujament de la pena si un home mata a la seva dona; i pel contrari, si una dona mata al seu home en una brega familiar, la seva pena serà minorada. La justificació de la Vice-presidenta Teresa Fernández de la Vega és una aplicació de la igualtat material prevista a l’article 9.2 de la Constitució. Jo ho poso en dubte. Aquest article, l’article roig de la Constitució, parla de l’obligació dels Poders Públics de dur a terme polítiques que possibilitin la igualtat real i efectiva dels ciutadans. Es pot enquadrar una regulació parcial i discriminatòria en l’apl...

Ahir varen eliminar la Selección Española de Fútbol . Això ha copsat tots els mitjans de comunicació. Titulars com “Catastrofe” o “Desastre nacional” han estat habituals. La Selección ha tornat a ser eliminada, com casi sempre, i què? Què suposa això per a qualsevol ciutadà mitjà? Li afecta de manera directa en la seva vida? Servirà la victòria o la derrota de la Selección per augmentar o davallar el que paga d’hipoteca un treballador? Donarà la Selección feina als aturats? Ajudarà la Selección a protegir els drets dels menors i de la gent major? Contribuirà la Selección a augmentar el nivell de cultura de l’Estat? La resposta a les preguntes anteriorment formulades em sembla que és negativa. Idò bé, per quin motiu els principals problemes del vuitanta per cent de la població són obviats als mitjans de comunicació? Per quin motiu està tot emmascarat per una qüestió intranscendent com és el futbol mercenari i professional? La solució està, com casi sempre, està a l’antiguitat clàssi...

La Constitució europea fou aprovada el passat dissabte. Teòricament hauria de ser un gran dia per Europa. Jo ho poso en dubte. Es tracta d’una Constitució que segueix la dinàmica pròpia del que ha estat el procés de construcció europea. Una construcció d’esquena als ciutadans. Una construcció feta a mida dels mercaders del gran capital. Una construcció que no ha pensat ni pensa amb els treballadors. Una construcció sobre la base dels Estats. Una construcció que ha obviat els pobles i els ciutadans. Al marge de qüestions ideològic–polítiques ara comença una època jurídicament complicada en el procés d’entrada en vigor de la Constitució. Aquest període, que a ben segur durarà més de dos anys, vindrà marcat per les ratificacions que s’han de dur a terme per part dels parlaments o pobles de cada un dels Estats de la Unió. El problema irresolt és el següent: què passarà si hi ha qualque Estat que no ratifiqui la Constitució? El dubte està pendent. Hi ha Estats, com per exemple Gran Bre...

El transvasament de l’Ebre previst al Plan Hidrológico Nacional ha estat aturat avui pel Govern espanyol mitjançant la figura d’un Decret Llei. Això ha estat el compliment d’una de les gran promeses del PSOE i dels seus socis de governabilitat: IU i ERC. El PHN i les seves faraòniques obres implicaven dues coses. En primer lloc, era la base de grans projectes especuladors i depredadors del territori al sud de la Península (que tothom se’n recordi ara de Terra Mítica ). Per un altre costat, i això sí que té una major dimensió política, el PHN era una qüestió de confrontació nacional i partidista. Es tractava, segons la visió del PP, de dur l’aigua des de territoris hostils a altres territoris afins. Així, Catalunya i Aragó, socialistes i/o nacionalistes ambdues, havien de veure com se n’anava la seva aigua cap a les populars Múrcia i Comunidad Valenciana. Com afegitó, les manifestacions antitransvasament foren emprades de manera demagògica per poder despertar, més si cap, el sentiment n...

Ahir, en sessió plenària, acudiren 30 diputats al Ple del Congrés dels Diputats. Recordem que la Cambra està composta per 350 diputats que pagam amb els nostres sous. L'ordre del dia no es pogué complir. El motiu? Que jugava la Selección Española de Fútbol . Ses Senyories s'estimaren més veure córrer pilotes que complir amb els seus deures laborals i representatius. Si un treballador s'excusa sense justificar del seu lloc de feina, maldament siguin deu minuts, s'en va automàticament al carrer. Ses Senyories no tenen aquest problema: l'acta de diputat els garanteix 4 anys de sou. Esperem que, com a mal menor, la selecció espanyola sigui aviat eliminada de l'Eurocopa (així, al manco, els diputats no tindran excusa per no fer feina).

La Catedràtica de Dret del Treball de la Universidad Complutense de Madrid Emilia Casas ha estat elegida nova presidenta del Tribunal Constitucional. S'ha convertit així en la primera dona que arriba a la més alta magistratura judicial de l'Estat.A més, la seva trajectòria al Tribunal Constitucional és força esperançadora. Així, ha estat la magistrada que en els darrers anys s'ha mostrat més valenta i progressista. He llegit vots particulars redactats per ella que són magistrals. Mai es pot dir a priori , però sembla que el canvi en relació amb en Jiménez de Parga serà dràstic i radical.

Els resultats a les Illes són impressionants. En primer lloc, el PP ha perdut 50.000 vots (121.025 front a 170.083). El PSOE ha mantingut els resultats (100.229 front 100.023). El PSM s'ha enfonsat de manera espectacular (9.375 front 33.295). UM ha perdut 13.000 vots (7.997 front a 20.155). La sorpresa agradable per l'esquerra ha estat ERC. ERC ha passat de no tenir quasi cap vot a obtenir 7.564 vots. Els millors resultats del Partit republicà des de 1936. Les coses, a les Illes, avui han començat a canviar. El PSM s'ho ha de pensar bé. Ha fracassat de manera estrepitosa. Jo ja ho havia apuntat aquesta setmana en l'article Quo vadis PSM . Que continuïn (no sé si per molts d'anys) amb CiU, UM i el PP (governaren junts Maria i Alaró, que ningú se n'oblidi) i desapareixeran en poc temps. I per últim, també serà la primera vegada que un illenc, no difuminat en un grup parlamentari estatal-europeu, tindrà veu pròpia a Brussel•les per defensar els interessos de les I...

El PSOE ha guanyat, per poca distància, les eleccions. El PP ha quedat com a segona força. Això suposa un reforçament notable del Govern Zapatero. S'haurà d'haver acabat les excuses dels atemptats, del comando Rubalcaba , del contubernium Prisa , etc. S'ha demostrat que el PP va perdre les eleccions generals perquè el poble va volgué. Punt.

Un grup de bisbes, encapçalats pel president de la Conferència Episcopal, el Sr. Rouco Varela, han fet pública avui Pastoral allà a on es diu de manera literal: "que no se vote a los partidos que hacen del laicismo una bandera". Això és impresentable. Es demostra una vegada més la pretesa patent de cors que es creuen tenir els bisbes espanyols. Què vol dir això de intentar condicionar el vot dels ciutadans des de la jerarquia eclessiàstica el mateix dia de les eleccions? no es pot ser catòlic i laic? Que llegeixin els evangelis: donau a Déu el que és de Déu, i al César al que és del César.

24 hores per anar a votar. Iniciam una jornada de reflexió prèvia a unes eleccions un tant especials. Eleccions europees, eleccions per elegir un representants que s'integraran en una institució que no serveix per a res: el Parlament europeu. La Unió Europea s´ha contruït d'esquena a la democràcia i a la ciutadania. Comanden veritablement la Unió una sèrie de institucions, el Consell i la Comissió, que només tenen una representació democràtica de segon i tercer grau. Això es tradueix en un Parlament simbòlic i que no pinta res en les polítiques efectives de la Unió. Totes aquestes qüestions es reflexen en les properes eleccions. Així, hi ha una passivitat absoluta entre la ciutadania, l'abstenció serà altíssima. A més, els grans partits presenten de candidats a dos cadàvers polítics. El PP a un perdedor basc. El PSOE a un que no va arribar a perdre unes eleccions generals (tal i com es presumia)degut a que el seu partit no el deixà presentar-se. Depriment. De Geleusca ja n...

A Anglaterra s'han celebrat les eleccions europees de manera paral•lela a les eleccions municipals. El laborisme, liderat per en Tony Blair, ha sofert una derrota estrepitosa. Per primera vegada ha quedat tercer en el resultat electoral, per darrera dels conservadors Torys y del Partit Liberal. La foto de les Açores comença a fer efecte. Després de la jubilació de n’Aznar i els seus hereus, ara només ens queda la mort política d’en Blair i que en George Bush perdi les properes eleccions presidencials. El paper que té ara el Partit Laborista és difícil. Blair ha traït la tradició històrica del laborisme britànic. El Primer Ministre britànic es fonamentà en l’obra d’Anthony Guiddens per articular una pretesa «tercera via» que no era més que un liberalisme pur i dur. A més, ha adoptat una postura imperialista i antidemocràtica en la guerra iraquiana. L’única possibilitat pels laboristes és la dimissió d’en Blair de cara a les pròximes eleccions generals de l’any que ve. Esperem que...

El partit polític que va treure uns pitjors resultats a les passades eleccions autonòmiques fou el PSM. Bona part de cupa de la derrota del Pacte de Progrés es degué a què el PSM no aconseguí mantenir els seus minsos resultats que havia obtingut l'any 1999. Després, sota l'escut de la coalició "Progressistes" s'amagà el que semblava un dur cop electoral a les generals. Ara ens trobam les properes eleccions europees. Bé doncs, què ha fet el PSM davant la pròxima contenda electoral? La resposta és coneguda: ha pactat amb la coalició Galeusca. I qui són els de Galeusca? Fonamentalment CiU, PNV i BNG. Anem a analitzar aquestes formacions per pams: CiU: Un lobby d'interessos que va arribar a confondre el País amb ells. El seu líder és un tecnòcrata que té per ideologia la seva pròpia carrera personal. A més, son una força dretana que sempre ha servit als interessos del gran capital català i espanyol. Així, han governat Catalunya 8 anys amb els vots del PP, i el ...

Aquests dies s'ha generat una forta polèmica en relació al desallotjament d'immigrants que s'havien tancat a la Catedral de Barcelona. En el tema de la immigració el paper que hem d'adoptar des de l'esquerra política és complicat. Així, darrerament els sectors "progres" han vingut defensant una política de portes obertes a la immigració que s'ha traduït en el ja famós "papers per a tothom". Jo discrepo profundament d'aquesta visió. Des de la perspectiva marxiana, de la qual jo partesc, la immigració suposa una expressió més del procés de desenvolupament capitalista. Basta llegir els Manuscrits Econòmics i Filosòfics , o El Capital per comprendre que el capitalisme sempre ha necessitat d'un exèrcit de reserva que li permetés mantenir baixos els sous i les condicions laborals del proletariat. Les polítiques de planificació familiar, exteses en els països occidentals, evitaren les famílies nombroses que condemnaven als seus fills a l...

Els meus temors sembla que es confirmen. L'empresari Javier Cabotá ha tornat engegar la idea de crear una universitat privada a les Illes Balears. Fa una sèrie d'anys aquesta possibilitat ja es va parlar i, sortosament, es va aturar la idea. Ara, i amb el Pepé al Govern Balear, les coses a ben segur que seran ben diferentes. A més, sembla que el cas de Madre Alberta i Periodisme ha fet encendre els ànims d'aquells que suspiren per la privatització completa de l'ensenyament a les Illes Balears. Què passarà doncs? A ben segur veurem a curt termini una Universitat privada a les illes, amb uns preus de matrícula impressionants, uns professors que faran un discurs "políticament correcte" (hauran estat contractats a dit per la direcció), i un alumnat integrat exclusivament per l'aristocràcia burgesa del nostre País...

Avui hauria d'haver estat un gran dia per la UIB. Així, el Govern Balear ha aprovat la implantació d'una Facultat de Periodisme a la nostra terra. No obstant, l'alegria no és completa. La Facultat la crearà el Centre Privat i Religiós "Madre Alberta". Tot això demostra el caràcter mediocre del nostre sistema d'ensenyament superior. Que no es pugui posar en marxa una Facultat de la importància de Periodisme en el Campus i sota un règim totalment públic denota el caràcter profundament precari de la nostra Universitat. A més, estarà per veure quin sistema de contractació de professorat establiran les monges de "Madre Alberta", quines instal·lacions empraran, quin sistema de beques faran servir, quines relacions mantindran amb la UIB, quins plans d'estudis dissenyaran... PS: Davant els indicis patents de privatització de la Universitat, cada cop més evidents, sempre n'hi haurà que continuarem lluitant per un model educatiu laic, públic, democr...

El diputat d'ERC a les Corts Espanyoles Joan Tardà ha formulat una pregunta al Govern en català. El President del Congrés, Manuel Marín, li ha hagut de prohibir que continuàs parlant en la llengua de Ramon Llull. En aquest cas s'han de distingir dues coses: a) Manuel Marín ha fet bé. Ell és el President del Congrés, i el President del Congrés ha d'aplicar la legalitat vigent; i la legalitat vigent, en concret el Reglament del Congrés, estableix que només es pot fer servir el castellà a la Cambra Baixa. b) Aquest Reglament, pel seu costat, és un norma totalment injusta que discrimina y ofèn a tots els ciutadans de l'Estat espanyol que no som parlants de llengua castellana. Per tant, i segons la meva opinió, hauria de ser canviat de manera immediata. Així, i en resum, Manuel Marín ha fet el que havia de fer (valoració jurídica), maldament el seu deure hagi estat aplicar una norma injusta (valoració moral).

Ahir vespre, al Congrés del Diputats, s'aprovà una esmena transaccional que instava als Poders Públics a què promoguessin la presència de les seleccions esportives autonòmiques que així ho sol·licitessin a les competicions internacionals. L'esmena fou aprovada per 157 vots a favor i 119 en contra (els del PP). Això ha estat una autèntica revolució. D'aquesta forma, el camí que s'ha de seguir per veure la selecció "autonòmica" d'Euskadi o Catalunya als Mundials de Futbol o a les Olimpíades està més apropat. Aquesta qüestió m'ha despertat la curiositat jurídica en relació al paper de les Federacions Esportives en el si del Dret espanyol. Aquestes Federacions són organismes privats que desenvolupen funcions públiques. D'aquesta forma, la seva natura jurídica és un tant ambigua. A més, l'article 148.19 de la Constitució en relació a la totalitat dels Estatuts d'Autonomia, han atribuït a les CCAA competències exclusives en matèria esportiva. Aix...

El President del Tribunal Constitucional, el senyor Jiménez de Parga, ha fet unes polèmiques declaracions. Així, ha manifestat de manera literal el següent: "Estoy indignadísimo por toda esa basura de que si los colegios religiosos eran esto o lo otro [...] Es una canallada histórica que me produce mucho dolor y no pienso tolerar" Si hi va haver un article polèmic al llarg del procés de redacció de la Constitució aquest fou l'actual article 27 que regula el dret a l'educació. Així, el tema de l'escola privada i concertada religiosa ha provocat una importantíssima jurisprudència constitucional. D'aquesta forma, hem de considerar totalment inadequades les declaracions del President del màxim òrgan judicial espanyol. Aquells que tenen encomenada la funció d'enjudiciar casos que marcaran la vida dels ciutadans s'haurien d'abstendre de fer en públic qualsevol declaració de clar contingut polític. Es veu que el senyor Jiménez de Parga no comparteix ...

Avui, el Diario de Mallorca entrevista a la directora de la nova televisió autonòmica: IB3. Les seves declaracions són força preocupants. En primer lloc, afirma rotunda que l'emissió de pel·lícules en català stàndard no contribueix a la normalització lingüística (el que s'ha de veure). A més, en relació a les retransmissions televisives dels partits de futbol, declara que si IB3 compra els drets del futbol televisiu TV3 haurà de deixar de emetre per Balears aquests espectacles esportius. I jo em deman: i com ho pensen fer? tallaran les emissions de TV3 durant una franja horària? Si comencen així, adéu a TV3 a curt termini. Finalitat que suposo que persegueixen, maldament ho pretenguin conseguir de manera indirecta.

El Mundo s'ha escandalitzat per una campanya iniciada per les Joventut Socialistes de les Illes Balears de cara a la captació de nous membres. Així, les JSIB han engegat el repartiment d'un tríptic allà on hi apareix, a la portada, una composició pictòrica a base de banderes republicanes espanyoles. A més, es fa una crida per lluitar de cara a l'objectiu d'implantar la III República. Ja era hora que les joventuts d'un partit, històricament republicà, recuperassin l'esperit que sempre havia guiat la seva conducta.Esperem que les noces, al manco, hagin servit per això.

La Cort d'Apel·lacions de Santiago de Xile ha eliminat la immunitat vitalicia de què gaudia l'ex-dictador feixista Augusto Pinochet. Sota les seves mans assassines moriren 3.000 persones i en foren torturades més de 300.000. Esperem que a partir d'ara es pugui començar a fer justícia. Recordem un fragment de les darreres paraules de Salvador Allende, President de la República Xilena i esperança del socialisme, que morir sota les bombes malèvoles llançades per en Pinochet i pagades per els Estats Units: Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal con la Patria. El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse. Trabajadores de mi Patria, tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo en el que la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán ...

Segons les dades de la Directora General de RTVE, Carmen Caffarel, la retransmissió televisiva de les noces reial ha costat 4,5 milions d'euros (748.737.000 de les antigues pessetes). Que tothom tregui conclusions del que es podia haver fet amb aquest doblers.

En José Bono ha sorprès a tothom (a jo el primer)a la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. Així, s'ha compromès a "[...]restituir tot l'honor i tota la glòria que siguin necessaris al president Companys". És la primera vegada que un ministre del Govern Espanyol es manifesta en aquests termes en relació al que fou heroi de Catalunya i de la causa republicana. Estic especialment content ja que si hi ha dos grans oblidats dins de la historiografia progressista de caire espanyol aquests són en Lluís Companys i en José María Aguirre. Esperem que el PSOE també faci seves aquestes dues figures dins d'un passat comú de lluita antifeixista.

El diputat de EUPV Carles Arnal va ser ahir expulsat de les Corts Valencianes per haver posat davant del seu escó un cartell que deia "Som al País Valencià". Han passat vint-i-cinc anys des de la disputa política coneguda amb el nom "Batalla de València"; sembla, no obstant, que el temps no ha canviat gaire les coses.

Entre els convidats mallorquins a les noces només he vist tres representants d'allò que els liberals anomenen "societat civil": a) Pedro Serra (l'amo del 80% dels mitjans de comunicació de les Illes Balears). b) Gabriel Escarrer (per tots conegut, hoteler i doctor honoris causa per la UIB). c) Juan March (El nét de "el último pirata del Mediterráneo", Juan March Ordinas, batejat amb aquest malnom per l'escriptor Manuel Domínguez Benavides allà perl'any 1934). Convidades, segons la meva opinió, prou significatives.

I el 22 de maig plogué... i jo, precisament,em vaig enrecordar d'un poema que havia estat escrit i musicat el trovador Pablo Guerrero allà per l'any 1972: Tú y yo muchacha estamos hechos de nubes pero ¿quién nos ata? Dame la mano y vamos a sentarnos bajo cualquier estatua que es tiempo de vivir y de soñar y de creer que tiene que llover a cántaros. Estamos amasados con libertad, muchacha, pero ¿quién nos ata? Ten tu barro dispuesto, elegido tu sitio preparada tu marcha. Hay que doler de la vida hasta creer que tiene que llover a cántaros. Ellos seguirán dormidos en sus cuentas corrientes de seguridad. Planearán vender la vida y la muerte y la paz. ¿Le pongo diez metros, en cómodos plazos, de felicidad? Pero tú y yo sabemos que hay señales que anuncian que la siesta se acaba y que una lluvia fuerte sin bioenzimas, claro, limpiará nuestra casa. Hay que doler de la vida hasta creer que tiene que llover a cántaros.

Determinades imatges histèriques que he pogut veure per Madrid entre el públic promonàrquic m'han fet recordar el poema de n'Antonio Machado titulat "El Mañana Efímero": La España de charanga y pandereta, cerrado y sacristía, devota de Frascuelo y de María, de espíritu burlón y de alma quieta, ha de tener su mármol y su día, su infalible mañana y su poeta. [...] Esa España inferior que ora y bosteza, vieja y tahur, zaragatera y triste; esa España inferior que ora y embiste cuando se digna usar de la cabeza, aún tendrá luengo parto de varones amantes de sagradas tradiciones y de sagradas formas y maneras; florecerán las barbas apostólicas y otras calvas en otras calaveras brillarán, venerables y católicas. [...] Mas otra España nace, la España del cincel y de la maza, con esa eterna juventud que se hace del pasado macizo de la raza. Una España implacable y redentora, España que alborea con un hacha en la mano vengadora, España de la rabia y ...

La candidatura de l'esquerra abertzale a les eleccions europees acaba de ser il·legalitzada pel Tribunal Suprem espanyol en aplicació de la Llei de Partits Polítics. Esperem veure el contingut de la sentència per poder-la analitzar.

Segons el diari El País d'avui, les noces reials (feliz enlace) costaran un mínim de vint milions d'euros (3.327.720.000 milions de les antigues pessetes). Dins d'aquesta partida destaquen despeses com el cobriment del pati allà a on els convidats dinaran (1,35 milions d'euros) o el pagament de les hores extres a 14.500 policies nacionals i 4.700 guàrdies civils. El dinar sortirà a 180 euros a pagar per cada un dels 1400 convidats (suposo que, com a mínim, no menjaran macmenús a n'aquest preu). A més, i sense que estigui comptabilitzar, s'han de sumar els regals que s'han fet per part de totes les institucions públiques a costa dels pressupostos generals (CCAA, Ajuntaments, Diputaciones Provinciales, Consells ...). Esperem que, com a actitud rebeldia democràtica, els pocs diputats republicans que hi ha a totes aquestes institucions esmentades, el Congrés al capdavant, comencin a presentar preguntes parlamentàries per saber que ens han costat a tots les noce...

Aprofitant el post anterior en el qual comentava la denominada "Batalla de València" en relació a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia Valencià, aquest dies ha sorgit una altra notícia sobre la mateixa temàtica. El President del Congrés dels Diputats Espanyol s'ha trobat en una situació ben problemàtica. A la Mesa del Congrés (òrgan de govern de la Cambra, ho dic pels despistats) hi ha hagut un fort enfrontament engegat pel diputat per València Ignacio Gil Lazáro (PP). Així, l'esmentat diputat va sol·licitar que no s'admetés a tràmit una proposició no de llei presentada per Esquerra Unida del País Valencià allà on es referia al País Valencià pel seu nom històric: País Valencià. Tal i com explicàrem, es dóna la paradoxa que la denominació oficial del País Valencià no és País Valencià, sino "Comunidad Autónoma de Valencia". En base a n'aquests arguments, l'esmentat diputat "popular" ha demanat que aquells documents parlamentar...

Quan veig les imatges d'en José Luis Rodríguez Zapatero i d'altres destacats ministres del PSOE, al costat dels "novios" i fent declaracions promonàrquiques, recordo el vot particular que va defensar el PSOE a la Comissió d'Assumptes Constitucionals de les Corts Constituients per a què l'actual Constitució fos una Constitució Republicana. L'històrica sessió allà on debaté i votà l'esmentada proposta republicana es celebrà el dijous 11 de maig de 1978 (BOC número 64). Reproduesc un fragment del discurs de defensa realitzat pel diputat socialista Gómez Llorente: No creemos ni en el origen divino del Poder, ni compartimos la aceptación de carisma alguno que privilegie a este o aquel ciudadano simplemente por razones de linaje. El principio dinástico por sí solo no hace acreedor para nosotros de poder a nadie sobre los demás ciudadanos. Menos aún podemos dar asentimiento y validez a los actos del dictador extinto que, secuestrando por la fuerza la volunt...

Continuaré analitzant les relacions entre el republicanisme y el catalanisme polític federalsita partint de la premisa que són dues ideologies complementàries i mutuament necessàries. Aquesta visió no tan sols era percebuda des de els territoris catalans, sinó que també era reconeguda des de la centralitat castellana. Així, crec oportú fer esment a un discurs del gran republicà espanyol Manuel Azaña que arribà a ser President, com bé ja sabreu, de la II República: Ha de crearse un Estado nuevo dentro del cual podamos vivir todos. A esto, líricamente, se suele llamar revolución. Hemos de hacer saltar la clave del arco en el cual se cifran todos los estigmas de la sífilis històrica que la estructura oficial española padece. El Estado ha de salir de la voluntad popular y ha de ser la garantía de la libertad. A esto se le llama República. Y si hemos de vivir juntos, catalanes y castellanos, respetándonos mutuamente, ha de ser en virtud de la federación y no en virtud del corrompido prest...

Les relacions entre la monarquia borbònica i les nacionalitats històriques sempre han estat conflictives. Així, el republicanisme a l'Estat Espanyol sempre ha estat, com a mínim, federalitzant. D'aquesta forma, a pocs dies de les noces (feliz enlace) m'agradaria recordar unes paraules escrites pel gran socialista mallorquí Gabriel Alomar: El federalisme, com idea popular, és, a Espanya, inseperable de la idea republicana. Un federal ha estat sempre un republicà. Republicà excels fou qui va difondre a Espanya els conceptes de fedaralitat. Republicana va esser la sola prova de federació establerta a Espanya. Més encara: el federalisme encarnà precisament en la part esquerra del republicanisme espanyol, con si diguéssim el seu progressisme, la seva escola filosòfica. La monarquia, inversament, és, a Espanya, símbol de tradició i d'uniformitat, nucli de forta i absoluta concentració, vèrtebra suprema, com digué en Maura. En la monarquia veuen els incondicionals de la vel...

Es van començant a conèixer més coses en relació a la impugnació governamental de la llista electoral europea denominada Herritarren Zerrenda. Sembla que el principal motiu de la impugnació és que en l'esmentada llista hi apareixen quatre persones (sí, quatre) que es presentaren en les eleccions municipals de 1987 i 1991 en el si d'una candidatura integrada a Herri Batasuna. Bé doncs, en primera instància hem de dir que han passat des de llavors disset anys. No pot haver canviat ideològicament una persona en aquest temps? A més, què passa amb la resta de la candidatura il·legalitzada? Han de pagar la "culpa" de quatre companys que varen cometre l'errada de presentar-se, fa disset anys, en les llistes d'una organització il·legalitzada? Pel que sembla, el fet d'haver militat, simpatitzat, o presentat per una candidatura d'un partit avui il·legalitzat, i que no oblidem que en aquells moments era legal, suposa una espècie d'estigma que t'exclou sin...

L'escriptora Rosa Regàs, recentment nomenada Directora de la Biblioteca Nacional (espanyola), ha declarat avui que acabarà amb la distinció (impulsada per l'anterior director, Luis Racionero) entre el català, el valencià i el balear en la clasificació dels llibres. Ha afirmat, rotunda, que aquests tres dialectes formen part de la mateixa llengua. Això, que jo sàpiga, no és notícia. El que sí que ja és més sorprenent ha estat la reacció del Partido Popular al País Valencià. Així, en Francisco Camps, President de la Comunitat Valenciana, ha reaccionat amb molta duresa afirmant que el valencià és una llengua diferent. Aquest assumpte, al marge de l'absurditat científica i estupidesa intel·lectual que suposen les manifestacions del Molt Honorable President, m'ha duit a recordar un episodi trascendental en la història del procés de construcció autonòmica: la Batalla de València. Pels despistats, he de dir que fou un fort combat entre dues concepcions força diferents del que...

En José María Aznar, exppresident del Govern Espanyol ha iniciat un viatge als Estats Units per veure el seu amic George Bush. La Constitució Espanyola otorga a tots els ciutadans la llibertat de moviments, possibilitant l'entrada i sortida lliure d'Espanya (article 19). No obstant, en José María Aznar no és un ciutadà com qualsevol altre; es un exppresident espanyol. Gràcies a n'aquest càrrec té sou, cotxe oficial blindat, guardaespatlles, avió de franc, i altres privilegis difícils aquí d'enumerar. Així, volent desconèixer la seva posició institucional, ha planificat un viatge pseudoficial al mes d'haver deixat el Govern. A més, està aprofitant l'estada als USA per desqualificar la política exterior del Govern de l'Estat Espanyol, Govern elegit lliurament per les urnes. Això és impresentable. A més, és totalment desconegut en els antecedents de la recent història constitucional espanyola. Ni n'Adolfo Suárez, ni en Calvo Sotelo, ni en Felipe González,...

Avui comença el compte enrera en relació al "feliz acontecimiento" de dissabte. Els primers efectes ja es comencen a notar: s'ha suspès el Tractat de Schengen de lliure circulació de ciutadans europeus i s'ha produït un autèntic caos als aeroports. A molts aeroports sembla que s'hagi entrat en un autèntic estat d'excepció. Estava justificada aquesta mesura? Recordem que, a títol d'exemple, en els dies posteriors als atemptats de l'onze de març no es va produir l'esmentada restricció. I que quan es va casar n'Ana Aznar Botella (precedent directe d'aquestes noces) tampoc.

Avui la revista satírica nordamericana The New Yorker ha publicat la notícia de què el Secretari de Defensa dels Estats Units va autoritzar, prèvia vènia d'en George Bush, el pla sistemàtic de tortures a Irak. Molts s'han sorprès de la notícia, jo no. Qui és Donald Rumsfeld? Als 30 anys d'edat Rumsfeld va obtenir una acta de congressista pel Partit Republicà, enquadrant-se ràpidament dins de la seva ala més ultraconservadora i anticomunista. L'any 1969, durant l'administració de Richard Nixon (aquell gran "demòcrata"), fou nomenat embaixador dels EE.UU davant la OTAN. Després de la caiguda d'en Nixon degut a l'escàndol Watergate fou nomenat Cap de Gabinet del Govern Republicà de Gerald Ford (1974-1975). Després, als 43 anys, accediria per primera vegada al càrrec de Secretari de Defensa dels EE.UU (1975-1977). Bé doncs, si miram la seva biografia, veim que Rumsfeld va comandar la política de "Defensa" dels EE.UU. en la seva èpoc...

Com canvien les coses en menys de dos mesos. La campanya electoral passada va venir marcada per un discurs de por que ve emetre el Partit Popular basant-se en un únic argument: el caràcter intangible del text constitucional espanyol. La reforma de la Constitució era com l'obertura de la caixa de Pandora. Segons el PP de tocar-se l'articulat constitucional, maldament fos per canviar una coma, es desfermarien les set plagues d'Egipte, provocant la destrucció de "España". Ara, dos mesos després, en Mariano Rajoy (líder, es suposa, del PP) s'ha mostrat obert a la reforma constitucional i dels disset Estatuts d'Autonomia. És més, ha exigit una reunió a alt nivell Rajoy-Zapatero per tirar cap endavant el tema. Qui ho havia de dir...

Avui el Govern Espanyol ha anunciat que procedirà a instar davant el Tribunal Suprem la il·legalització de Herritarren Zerrenda (llista electoral independent de l'esquerra abertzale a les pròximes eleccions europees). De confirmar-se la il·legalització, seria una aplicació més de la Llei de Partits Polítics, suposant una continuació de una situació extraordinària en qualsevol democràcia liberal burgesa: l'expulsió d'un determinat col·lectiu polític del joc participatiu. Jo, personalment, sempre he estat molt crític amb l'esmentada Llei de Partits. He considerat, des d'un començament, que era manifestament inconstitucional. Així, la meva opinió discrepa obertament amb la STC 48/2003, de 12 de març, que va confirmar la constitucionalitat de la Llei Orgànica 6/2002 de Partits Polítics (recurs presentat pel Govern Basc).Per jo, l'article 9 de l'esmentada Llei és descaradament inconstitucional degut a què estableix, tal i com argumentà el recurrent, un model de...

Una de les propostes "estrelles" que ha fet el PSOE aquesta setmana ha estat la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General per aconseguir que els batles siguin elegits en segona volta. Això suposa, de bones a primeres, avortar els possibles pactes electorals per a l'elecció dels caps muncipals. D'aquesta manera s'afavoreix de manera clamorosa a les dues forces polítiques majoritàries a l'Estat Espanyol: PP i PSOE. Així, d'aprovar-se el sistema de doble volta, adéu a la participació de partits polítics que no siguin els "grossos" en la direcció municipal. Anam pel camí de la consolidació legislativa d'un sistema bipartidista aberrant: només farà falta que ressuscitin a n'en Cànoves, a n'en Sagasta, i ja tindrem un sistema polític borbònic clàssic.

Ahir, en un acte de coherència republicana, tres formacions polítiques anunciaren que no assistirien a les noces reials. Així, sempre és d'agrair que un sigui conseqüent amb les seves idees. Pels seus fets els coneixereu i, en aquest aspecte, les tres formacions esmentades han estat força valentes. Pel contrari, hi ha altres partits que presumeixen de republicanisme en determinats moments, però a l'hora de fer-se la foto s'abracen a la flor de llis borbònica. Un aplaudiment, des de la meva part, per aquestes tres forces republicanes.

La reforma del Senat es fa més necessària que mai. Ahir, els nostres il·lustres senadors varen donar un espectacle vergonyós. Un bon nombre de senadors, fonamentalment d'esquerres, no "saberen" votar provocant que s'aprovés una moció del PP en relació a l'aplicació de la LOCE. Malament anam si els nostres electes no es veuen capacitats per pitjar un botó. I això que Ses Senyories no s'han format ni amb la LOGSE ni amb la LOCE ni amb la LOU... cosa que hauria de garantir un mínim de cultura general.

He refet el web. Ara es podran penjar missatges de contesta en relació als posts que hi posi. Bé idò, començam els tràmits de trasllat.