Toni Bennàssar

En plena crisis, amb milers de joves a l’atur i sense futur, que hagin caigut les matrícules universitàries és un autèntic drama. A què es deu? Quants d’alumnes han hagut de deixar els estudis per no poder-se pagar les matrícules, que de cada any són més cares? Una societat és un mirall de la seva universitat i el que està passant amb els nostres estudis universitaris és més que preocupant. S’ha de fer un nou pla de finançament de la UIB, s’han d’ampliar els estudis que s’hi imparteixen, s’han de becar completament als millors estudiants i s’ha d’abaratir el preu de la residència d’estudiants permetent que els bons alumnes de Menorca i les Pitiüses puguin estudiar a Palma (si no hi ha els estudis a les seves extensions) a preu pràcticament gratuït. Cada euro destinat a la Universitat no és un euro gastat, és un euro invertit.

Molt interessant article de El Temps sobre l'espanyolització de la nostra Setmana Santa i com va venir d'una moda importada pels botiflers mallorquins... " Fins a final del segle XIX les confraries organitzaven les respectives processons com volien o podien. No existien normes generals. En el cas de les Palma -i cal suposar que passava el mateix a la resta de capitals dels Països Catalans- no es permetien les caperutxes ni es desfilava uniformat ni res semblant al que ara és tan conegut. Els fidels feien la processó en silenci portant el pas, i res més. Però, de sobte, tot canvià.  En dóna fe de la muda el diari La Almudaina, el qual se sorprenia en la seva edició del Diumenge de Pasqua del 1896 perquè a les processons dels dijous i divendres anteriors s'hi havien vist "nombroses caperutxes", quan l'any anterior "no s'hi veié cap penitent amb el vestit amb caperutxa". Què estava passant? Ho conta el mateix diari quan explica que el 1...

Hi ha algú amb un poc de seny que s'en doni compte dins del catolicisme del contrasentit teològic i del missatge profundament antievangèlic, gairebé sacríleg, que és veure a legionarios armats fent honors amb els seus CETMES a una talla de Crist crucificat?

Avui és l’aniversari de la Proclamació de la Comuna de París, per molts el primer govern socialista de la història. La primera mesura de la Comuna fou aturar els desnonaments, conjuntament amb la defensa dels serveis públics essencials, la prohibició del treball nocturn (que solia amagar esclavatge) i l'establiment d'un sistema públic de pensions de viudetat i orfandat. Curiós que gairebé 150 anys després, des de l’esquerra, seguim defensant els mateixos, simples però revolucionaris, objectius. La repressió burgesa contra la Comuna va acabar amb més de 50.000 morts. Des de aleshores, la comuna, i la denominació dels seus partidaris (comunistes), s’ha convertit en un mite i referent per tota l’esquerra política.   

Ara que tothom discuteix sobre la Facultat de Medicina, i un dels arguments dels que hi estan en contra és dir que vindran estudiants de tota Espanya finançats amb doblers illencs, com així ningú es planteja exigir què com a mínim el 50% de les assignatures s'hagin d'impartir forçosament en català? Ja m'agradaria tenir un "Decret de Mínims" a la Universitat, i crec que podríem començar amb medicina que serà la Facultat més costosa pels ciutadans de les Illes.

La lluita contra el tabac per part de les institucions públiques, ve de molt enfora…

Avui, amb la ventada que patim a Mallorca, es compleix tristament al camp mallorquí la lletra d'una antiga cançó pagesa... "Aigo, vos demanam, aigo i vós, senyor, mos dau vent i mos girau ses espatlles i fais com qui no mos sent. A s'hort sa terra és eixuta, s'ha mort tot el que hem sembrat, es tarongers s'han 'secat, es blat és mort i no és nat. Abans, senyor, éreu flors, ara, senyor, sols sou cards. Abans, senyor, éreu amor, ara s'amor s'ha assecat. Abans, senyor, éreu horts, ara, senyor, pols i vent. Abans, senyor, éreu gent, i ara, on és, on és sa gent?"