Toni Bennàssar

Jo vull esser capità dels desheredats del món i amb els morts de fam anar pertot... No m'importa a on. Despertar amb els meus crits, tremolant a la serena, tots els que estan adormits conformats i panxa plena. I vull que sia ma llança el llamp que en tots els combats, il·lumini l'esperança de tots els desesperats. I sens parar de lluitar, cercant ales pel meu vol, morir sense doblegar els genolls, mirant el sol. I sens parar de lluitar Pere Capellà i Roca PS. Aquest és un dels meus poemes preferits del gran poeta algaidí Pere Capellà. Tot un símbol de rebel·lia d'una generació que vegé com els somnis de cultura i llibertat que havia representat la República s'estroncaven sota les urpes des feixisme. Mestre d'escola represaliat, tinent de l'exèrcit republicà, presoner polític, dramaturg i poeta, la biografia de Pere Capellà és, en certa manera, un reflex del que fou la vida de molts d'altres  mallorquins anònims, patriotes i socialistes...

A l'Estat espanyol passen coses ben estranyes. Així, les principals institucions de l'Estat viuen el curiós fenomen de tenir una bona part dels seus membres en situació  de caducitat del seu mandat Així, la manca d'acord entre PP i PSOE impedeix renovar les magistratures del constitucional i veurem que passa també amb el defensor del poble (càrrec que ara, després de la finalització del mandat de Enrique Múgica, ocupa interinament l'ex-diputada eivissenca del PP María Luisa Cava de Llano). El cas més greu, no obstant, és el del Tribunal Constitucional. El TC està composat per 12 membres. D'aquest membres, un, el conservador Roberto García-Calvo, va morir el mes de maig de 2008, fora que s'hagi ocupat des de aquell moment la seva vacant. Així, des de l'any 2008 són 11 els membres del TC. D'aquests 11, 4, tenen el seu mandat caducat des de el mes de desembre de l'any 2007. És a dir, la presidenta María Emilia Casas Baamonde (progressista) i els magistr...

Veig amb grata sorpresa com el passat dissabte aparegué a l'Estadi de Son Moix una pancarta que posava " Platini Balearico ". Seria un honor que Michel Platini, un dels millors jugadors dels darrers quaranta anys, fos seguidor blanc-i-blau, cosa que ens hauria de fer  dir-li "Merci M. Platini", en agraïment per tenir, un club tan modest, un seguidor tan il·lustre. Com que pos en dubte, a pesar de les pancartes mallorquinistes, les suposades dèries baleàriques del dirigent de la UEFA, he començat a cercar altres hipòtesis, i he arribat a la conclusió que determinats aficionats mallorquinistes empren l'adjectiu "balearico" com un suposat insult per dejectar a qui, en aplicació de la normativa internacional, els ha retirat la llicència UEFA per insolvència econòmica. En tot cas, crec que és per tots els balearicos un honor que haguem estat  també capaços d'atreure l'atenció de l'afició barralet i que s'apliqui a la grada mallorquinist...

Segons un informe de la UGT de Catalunya, el 23 % dels joves catalans ni estudia ni treballa. Són la generació "ni ni", no fan ni una cosa ni l'altra. 154.000 joves catalans es passen el dia sense fer res. Aquesta situació implica un fracàs majúscul del conjunt de las societat. El potencial de qualsevol poble es troba, sens dubte, en els seus joves. A partir del moment en el qual 1 de cada 4 joves ni té feina ni estudia per trobar-ne es genera un fracàs col·lectiu de molt difícil solució. Què pot pensar un jove que es passa el dia tombat jugant a la playstation o mirant televisió escombraria?Quins somnis pot tenir? Què aspira a fer durant la seva vida? Quins objectius marquen la seva existència? El capitalisme ha fomentat una societat de cérvols consumistes buits de valors i capacitat crítica. Aquest n'es un dels seus resultats. La manca d'esperit crític inoculat des de petits, i el bombardeig mediàtic de personatges públics, que esdevenen en  models socials, i q...

Acab de tornar de passar una setmana en terres asturianes. Sempre m'havia motivat poder conèixer la sociologia de la terra que va donar lloc a la revolució obrera de 1934, clar precedent dels esdeveniments que succeïren l'any 1936. Les sensacions han estat múltiples. He pogut observar reproduïdes les inhumanes condicions de vida dels miners asturians, amb una feina que implicava una mort en vida. En aquest sentit,  s'ha d'elogiar el museu de la mineria d'Entrego, que permet fer-se una idea del que era el dia a dia en l'obscuritat que genera fer feina a 600 metres de fondària, amb la mort silenciosa de la silicosi o el perill d'un esfondrament o explosió de grisú. Al marge de la mineria, la siderúrgia es un altre espectacle a Astúries, tot i que les dues gran siderúrgiques que hi ha a Avilés i Gijón han acomiadat, amb el procés de reestructuració, pagat per l'Estat, a més del 85 % de les seves plantilles. Un altre sector que impacta és el de la pesca. A ...