Toni Bennàssar

Vídeo i carta anònima de resposta d'un catalanoparlant emprenyat amb la manipulació de la Telemadrid de n'Esperança Aguirre: En esta noticia de Telemadrid se quejan de que si te vas de vacaciones a la costa catalana, los restaurantes se llaman ' El racó del Bon Menjar ' y los helados se llaman ' gelats ' y los zumos se llaman ' sucs ', y se quejan de que esto sea así, y de que se indique así. ¡Qué fuerte, qué fuerte! Así que 'gelats'... ¡qué barbaridad! ¡¡En catalán helados no se dice 'helados', se dice 'gelats'!! ¡¡Dios, qué fuerteeeee... qué atropello, qué indignación!! ¿¿Pero cómo puede ser que en otro idioma no digan 'helados' igual que se dice en español?? (menudo descubrimiento que acaban de hacer estos 'periodistas' de TeleEspe, ¿eh?) Y encima la culpa de que se diga 'gelats' la tiene el gobierno catalán... que es el que está obligando a los catalanes a decir 'gelat' y 'entrepà de formatg...

Pel meu barri es publicita un vident africà. Ara he escanejat la publicitat que va deixant per les bústies ja que ho trob força interessant. De ser vera el que diu, no es necessitarien ni psicòlegs, ni advocats, ni mediadors familiars, ni metges, ni res de res. Posaríem un vident africà a la nostra vida i tot solucionat. PS. He esborrat la primera part del número de telèfon per evitar que ningú es pensi que em dedic a publicitar serveis de dubtosa eficàcia.

Sembla que el Real Mallorca SAD pot ser venut a un anglès. L'anglès diu que no en sap res de futbol i que el que el seu primer objectiu és augmentar la massa social anglesa que vagi a veure la seva empresa. El futbol professional fa molt que ha perdut el cap. S'ha imitat el model de l'esport professional nord-americà i s'ha impulsat una manera d'actuar en la qual els sentiments dels aficionats són el que menys importa. No sé que pensaran els barralets, tampoc m'interessa gaire, em supòs que n'hi haurà que dins el fanatisme supporter ho veuran bé i altres seran més crítics. Aquest canvi de propietat podrà suposar a nivell estètic, en tot cas, que ara es puguin veure al fons sud de l'Ono Estadi (antigament Son Moix, of course ), a més de les banderes espanyoles amb el toro de Osborne que porten els afeccionats radicals barralets, qualque Union Jack . Tot sigui per superar Trafalgar.

Apareix a El País un interessant reportatge sobre la prostitució i l'evolució de la nacionalitat de les prostitutes. Les dades que es donen són colpidores. Pel que es conta, es veu que estan augmentant el número de prostitutes espanyoles i que els preus cauen en picat. Recentment, a un congrés virtual sobre prostitució celebrat a Palma, es parlava que la prostitució s'està convertint en una nova modalitat d'oci de cap de setmana, socialment ben vista, per molts de joves de sexe masculí. El que m'agradaria destacar de tot això és que darrera cada prostituta hi ha casi sempre un gran drama personal i molt de sofriment, que s'ha de perseguir als proxenetes que es lucren amb la vida d'aquestes dones i que s'ha de preservar els seus drets el màxim possible. A més, i com a dada curiosa, es veu que la febre de la selección ha arribat als prostíbuls, i que la nacionalitat espanyola de les prostitutes augmenta les tarifes a pagar pels clients. Es conta al reportat...

Mans enlaire, això és un atracament. Tres dècades després de què s'aprovés la Constitució espanyola de 1978 l'Estat espanyol ha fet públiques, per primera vegada, les balances fiscals. Els resultats són colpidors. L'Estat espanyol se'n duu 3.190 milions d'euros que no tornen a les Illes. Mentre, les desigualtats socials creixen dia a dia, i els nostres serveis públics empitjoren degut a què no tenim el doblers necessaris per afrontar l'augment de població i les noves necessitats tecnològiques i interculturals. Vos imaginau les polítiques socials que podríem fer amb 3.200 milions d'euros? Són uns doblers que empren altres Comunitats, pagades per noltros, per passar-nos per davant i fer-nos la competència, millorant en I+D+I, i subvencionant les seves indústries per a què ens llevin clients. Aquesta és la penosa realitat en la que ens toca viure. Davant això crec que el crit de guerra de tots els ciutadans de les Illes, provenguin d'on provenguin, hauria ...

Ahir vaig anar a una oficina de correus de Ciutat de Mallorca. Vaig quedar sorprès ja que no hi havia cap cartell de retolació exclusivament en català, tal i com denuncien els del manifiesto , emperò sí que n'hi havia un de ben gros escrit exclusivament en xinès. Em supòs que aquest tipus de retolació no molesta als defensors de la llengua de Cervantes (no he llegit mai cap article en contra dels rètols en idiomes estrangers, siguin el xinès a correus, l'anglès a Magaluf o l'alemany a la Beer Strasse de S'Arenal). Es veu que només es preocupen, els del manifiesto , davant els intents de recuperació del nostre estimat català al seu àmbit territorial. M'imagin que els espanyolistes pensaran, una vegada vista la fotografia, que un cartell en xinès té disculpa si incorpora imprès un element ben gros i significatiu tal i com és la rojigualda . Tal mostra d'espanyolitat no demanada ho disculpa tot.

Front a les mentides, les dades. El Diari de Balears publica les dades de les notes tretes en català i castellà dels alumnes presentats a selectivitat. Un 5,54 és la nota mitjana que els balears obtingueren de l'assignatura Llengua catalana i la seva literatura. En el cas de l'assignatura Llengua i literatura castellana, la mitjana, d'un 5,33, fou algunes dècimes lleugerament inferior, segons informaren ahir fonts de la Universitat de les Illes Balears. Es veu que la suposada "persecució" que duim a terme "contra" el castellà, i que denuncien els del manifiesto , no està donant fruits. D'aquestes dades, almanco en Carlos Delgado en podrà treure una de positiva: Com a cosa curiosa, els alumnes del municipi de Calvià són els que manco han emprat el català per fer els exàmens. Només entre un 50 i un 60 per cent dels estudiants residents en aquell municipi han emprat majoritàriament el català per examinar-se.

El capità de la selecció espanyola de futbol, la roja , s'ha sumat al Manifiesto por la Lengua Común (la castellana, of course ). En declaracions a El Mundo , ho ha fet, segons ell, pels següens motius : " Me adhiero porque creo en el vínculo que supone nuestro idioma común y porque no quiero que ni un solo niño en mi país no pueda acceder a su derecho a educarse a través de este vínculo común " Aquest manifest, que ara està tant de moda, intenta, en fons, tornar al monolingüisme castellà i conté perles com aquestes: La lengua castellana es común y oficial a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles. Los representantes políticos, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características...