Toni Bennàssar

Article aparegut al Diario de Mallorca d'avui dimecres dia 31 de maig, pàgina 38: TRIBUNA Bloc d´esperança ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ Molt ha plogut des de la creació, l´any 1976, del Partit Socialista de les Illes (PSI), una formació política que tenia com a logotip un puny estret i s´inspirava socialment en els models autogestionaris de la Iugoslàvia de Tito. El PSI agermanà en una sola formació un grup heterogeni de gent que anava des de marxistes dissidents del carrillisme fins a militants que provenien de l´esquerra més diversa (OEC, PSAN, etc.). Tots ells aspiraven a crear una formació política inequívocament socialista, autòctona i arrelada en aquesta terra. Al congrés d´Algaida de 1979 el PSM hagué de triar entre socialdemocràcia i socialisme, i trià el primer. El sector esquerranós va sortir del partit i va fundar, l´any 1981, un partit de vida efímera: Esquerra Mallorquina. A partir d´aleshores, el discurs nacionalista s´anà accentuant, i fins i tot va deixar de ser habitual s...

El blog ja ha superat les 2000 visites des de que tenc posat el comptador. Quasi res!

A Marroc tenen un particular concepte de com retre homenatge a les dones. Així, m'han fet arribar una foto d'un monument a la dona marroquí existent a una plaça pública de l'estat veïnat. Sobren els comentaris.

L'editorial de El Mundo sobre el Congrés del PSM ho diu tot sobre lo contents que estan des de la dreta davant la possible creació d'un Bloc d'esquerres que encisi els electors: EL MUNDO OPINA Réquiem por un PSM difunto Ha ocurrido lo peor que le podía ocurrir al PSM: que triunfara la opción teledirigida desde Esquerra Unida y que cayera en la misma trampa en la que cayeron hace años los verdes de Margalida Rosselló. El procedimiento ha sido exactamente el mismo -es marca de la casa del Partido Comunista de España y viene muy de lejos- que se siguió con los ecologistas de Els Verds que, a su vez, era el mismo que utilizó Santiago Carrillo en la República para fagocitar a las Juventudes Socialistas. El partido de Eberhard Grosske y Miquel Roselló ha utilizado a un miembro del PSM como caballo de Troya para imponer el pacto. Mal asunto, sin duda, siendo premonitorios dos hechos: la desbandada de cualificados y conocidos militantes pesemeros de los órganos ejecutivos del part...

Article publicat al Diario de Mallorca de diumenge dia 28 de maig de 2006, pàgina 45: Països Valencians ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ A poc menys d’un any de les eleccions autonòmiques es viu, des de l’esquerra política, una etapa d’incertesa manifesta. Tenim un PSOE balear que intenta reviure aprofitant-se de l’efecte ZP i de la recuperació com a cartell electoral del primer (i únic) president socialista que ha tingut aquesta terra. La resta de l’esquerra, tal com ja vaig exposar en un article anterior, està desgavellada i en un debat que es resumeix en un punt: presentar-se units, o defensar cada grupuscle les seves segmentades sigles intentant assolir el difícil objectiu del cinc per cent dels vots. Per part de la dreta, la situació és molt diferent. El PP és més fort que mai, controla el Parlament, el Govern balear, els principals ajuntaments de Mallorca i el Consell pitiús, a més de ser el suport necessari de la presidència de Maria Antònia Munar al Consell mallorquí. Unió Mallorquina, ...

En votació celebrada ahir dissabte dia 28, i per 167 vots a favor front a 139 en contra, el PSM ha donat en la seva assemblea general el vistiplau per a la creació d'un Bloc d'esquerres que aglutini a PSM, Alternativa i ERC. És la primera passa d'un projecte que esperem que esdevingui il·lusionant pel conjunt de l'esquerra política illenca.

Llegesc al Diario de Mallorca la següent notícia "Balears supera la cifra de un millón de tarjetas sanitarias por el aumento de población Desde 2002 la asistencia a extranjeros se ha incrementado un 136%" Resulta que en poc més d'una dècada la població illenca s'ha duplicat. Un milió de persones amb tarja sanitària, casi res! Els problemes mediambientals, socials, econòmics i d'identitat nacional que ha provocat l'allau immigratori que rebem a les illes són ben evidents. Sembla que no se li poden posar portes a la immigració, sigui aquesta proletària africana-americana, o burgesa nordeuropea. No obstant això, convendria que ens plantegessim com afrontar, en un demà que és avui, una problemàtica col·lectiva que va intimament lligada al fenomen immigratori. El futur d'aquesta terra depèn molt d'això.

Tal dia com avui de l'any 1921 es creava a Palma la primera agrupació comunista de Balears. Aquesta agrupació havia nascut, a imatge i semblança del que passava a la resta de l'estat, de l'escisió del PSOE mallorquí. Un dels primers temes que he tractats en el món de la investigació ha estat el moviment tercerista i l'escisió entre socialistes i comunistes a escala internacional. Per tot això, m'ha vingut de gust recordar, especialment ara que parlam tant d'unitat, una escisió que es va produir a Palma fa 85 anys i que va marcar el futur de la política illenca.

Avui horabaixa ha tingut lloc als jardins de la Misericòrdia el primer acte públic de la plataforma progressites. Gent independent i fora militància li donam suport amb un únic objectiu: aconseguir que l'esquerra del PSOE, amb un intent de salvar els mobles, es presenti amb una llista conjunta a les eleccions autonòmiques. Veurem si s'aconsegueix o no, però nosaltres, amb la nostra feina, ja hem fet una petita i modesta passa...

Ha començat el procés pel naixement d'un nou Estat a Europa. Després d'un referéndum controlat per la Unió Europea, el poble de Montenegro ha aconseguit la independència del seu país. Amb Montenegro s'ha dibuixat un precedent, perillós per molts d'unitaristes, d'assolir per via democràtica la independència d'un territori al si d'Europa. A més, remarcar que la pròpia Unió ha establert els requisits formals necessaris pel reconeixement de la voluntat independentista d'un país que es vol convertir en Estat: més d'un 50 % de participació i més d'un 55 % de sufragis en favor de la independència. Ara, després de la independència de Montenegro, el camí formal sembla ja marcat per la resta de nacions sense estat d'Europa que vulguin prendre el camí cap a la independència.

Avui el president Zapatero ha anunciat la seva intenció de reformar la Constitució per incloure, no es sap ben bé si en el seu preàmbul o en el títol preliminar, una menció a les víctimes del terrorisme. La reforma del títol preliminar de la Constitució s'ha de dur a terme seguint el procediment de l'article 168 de la mateixa, un procediment molt agreujat que requereix forçosament la consulta al poble espanyol en referèndum. Curiosament, és el mateix procediment que s'hauria de seguir per aconseguir que eliminar la discriminació de la dona en la successió a la Corona espanyola. A pesar de que no sóc malpensat, no m'agradaria que s'empràs aquest procediment i es convoqués al poble a les urnes ficant dins el mateix sac les víctimes del terrorisme i la infanta Leonor. Seria lamentable i manipulador que el poble hagués de votar dues coses tan diferents dins un "pack" conjunt.

El magistral dibuixant Pau del Diario de Mallorca ha publicat avui dissabte una interessant i cínica vinyeta sobre el procés d'oposicions a la CAIB. L'enxufisme, com se sap, oficialment no existeix... i l'accés a la funció pública es realitza sempre seguint els principis de mèrit i capacitat (art. 103.3 de la Constitució espanyola).

Maragall ha cesat als sis consellers d'ERC. Maragall s'ha oblidat de què és president, després d'haver perdut unes eleccions, gràcies als vots d'ERC. El pacte PSOE-CiU ha deixat al PSC com a titella, a IC-V com a comparsa, i a ERC com a la gran víctima d'una traició. Sembla que tornen els temps gloriosos de l'entesa del "socialisme" espanyol i la dreta catalana (1993-96). Uns temps que ens deixaren als treballadors herències tan estimades com la creació de les ETTs o la generalització dels contractes escombraria. Que es celebri ara el referéndum, que la gent d'ERC pugui votar "no" tranquila, que Maragall acabi la seva carrera política, que Mas sigui president, i que la dreta torni a marcar la política econòmica espanyola i el futur dels seus treballador. Avui, més d'un, deu haver cridat: "Visca Cambó, mori Macià".

S'ha musicat en català l'històric himne socialista La Internacional . Era una versió que trobàvem a faltar ja que habitualment l'hem haguda de sentir sempre en castellà. A més, adjunt la lletra de l'himne traduïda també al català. Amunt els damnats de la terra...! LA INTERNACIONAL Amunt els damnats de la terra! Amunt els qui pateixen fam! La força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau. Del passat, destruïm misèries, esclaus, aixequeu vostres cors: la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot! És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans. (bis) No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans. Obrer, és la sang de tes venes la que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa tot puny deixarà quan voldràs. Atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans....

Tothom se va posicionant davant el proper congrés del PSM en el qual, molt probablement, se decidirá si es fa un pacte d'esquerres o si el PSM se presenta en solitari amb una deriva ideològica manifestament dretana. Divendres passat, els líders del sector denominat "renovador" del partit (Mateu Crespí i Pere Muñoz) defensaren un acostament del partit als hotelers a l'hora que criticaren l'ecotaxa. Ja han rebut automàticament els aplaudiments de El Mundo-El Día de Baleares . Posaré un petit fragment de l'editorial acollint-me al dret de cita. Sobren comentaris: IMPRESIONES La sabia rectificación del candidato del PSM sobre el cobro de la ecotasa El candidato del PSM al Govern ha proclamado una rectificación sensata de la insensata política del Pacte cuando decidió cobrar la ecotasa en los hoteles, con lo cual convertía, de hecho, a hoteles y turoperadores, y no a los turistas, en sujetos pasivos del impuesto. [...] Jamás el PSM, con Crespí al frente, se hubiera...

Ara que estam parlant tant i tant de la unitat de l'esquerra, llegeixo a Vilaweb que, afortunadament, el sindicalisme estudiantil d'esquerra nacional del Països Catalans s'ha acabat d'unificar. Així, les dues associacions d'estudiants més presents a la majoria d'universitats, la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) i l' Alternativa Estel s'han fusionat en una de sola que s'anomenarà Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Arran d'aquesta fusió, el SEPC és ara l'únic sindicat d'estudiants actiu a totes les universitats del país i el que té més força a les aules de la gran majoria de centres. Enhorabona, i endavant amb la lluita!