Toni Bennàssar

Aquesta setmana passada s’ha parlat força sobre els primers detalls que ha avançat el Govern, per boca del ministre Jordi Sevilla, de la reforma constitucional. Així, i en quant a la necessària reforma de la Cambra Alta, s’ha dit que està previst introduir un dret de veto del que disposaran les Comunitats Autònomes per impedir, o alentir (això encara no es sap), l’aprovació de determinades lleis. Es diu que aquelles Comunitats amb llengua pròpia i dret civil foral tindran el dret de vetar les lleis estatals que els puguin afectar. Per contra, s’ha filtrat que també es concedirà a les quinze Comunitats Autònomes, i a les dues Ciutats Autònomes africanes, el dret de vetar aquelles normes legislatives estatals que puguin rompre la «solidaritat» entre territoris. No fa falta dir que això es presenta força complicat. Quina llei no podrà afectar, potencialment al manco, a la suposada «solidaritat» entre territoris? Gairebé totes. Sembla que es vol tornar incórrer amb l’error del «café para ...

Ahir es va celebrar a Venezuela el referèndum revocatori que hagués pogut acabar amb la presidència de n'Hugo Chávez. En primer lloc, s'ha de dir que és força curiosa i gairebé única la figura jurídica i constitucional del referèndum revocatori. Que un president pugui ser enviat a casa seva en qualsevol moment del seu mandat és una articulació de la democràcia directa que no s'ha dut a terme a cap Estat contemporani. En l'àmbit polític, la cosa també és certament interessant. La denominada "revolución bolivariana"és una experiència que seguim a nivell mundial, amb molt de deteniment i esperança, tota l'esquerra (o el que queda d'ella) . A jo, personalment, mai m'ha acabat de fer la figura d'Hugo Chávez. Sempre l'he trobat massa populista i un poc histrió. No obstant, les seves polítiques si que m'han convençut. Venezuela és un país amb la població escindida i allà on la lluita de classes es manifesta de manera clara i dramàtica. Un Esta...

Antonio Baeza, capellà de Bailén, va oficià dia 20 de juliol una missa al seu poble. Així, i sent les festes patronals, va agafar una granera i des de dalt de la trona va citar a Sant Francesc tot fent una al·legat pacifista. Va defensar que els militars havien de deixar els fusells i agafar les graneres per netejar els mals del món. El problema era que a primera fila de l’ofici religiós hi eren les principals «autoritats» del poble, amb en José Manuel Moyá, General de Brigada, al capdavant. Justa acabada la missa, el general es dirigí al mossèn per recriminar-li el seu discurs. Dies després, la majoria absoluta de l’ajuntament, composada pel Partido Popular i una Agrupación Independiente , aprovaren una moció que sol·licitava al bisbat el ràpid trasllat del capellà a un altre poble. Bé, el cas mereix comentari apart i profund. Analitzem, seguidament, un grapat de consideracions sobre aquests fets: Primer: Per quin motiu assistiren les autoritats militars i civils, amb caràcter o...

El diari El País d’ahir va treure en portada una notícia que, de confirmar-se, seria molt greu. Segons sembla, el PSOE està pactant unes conclusions amb el Partido Popular per tancar en fals la Comissió d’investigació en relació als atemptats de l’onze de març. Així, el PSOE no inculparia cap tipus de responsabilitat política als «populares» a canvi que aquests acceptessin signar amb els socialdemòcrates un nou pacte antiterrorista. Això, si es dur a terme, seria un frau més al sistema democràtic. El que han de fer els parlamentaris és esbrinar i depurar les responsabilitats, de tot tipus, que provocaren o permeteren que s’executés un atemptat que provocà més de 190 morts. Tancar un pacte entre els dos grans partits, amagant la veritat, seria una prostitució més de la democràcia parlamentària.