Student Loans

He tingut la gran sort d'haver pogut estudiar i donar classes a una universitat pública i igualitària que era la referència del País: la UIB. La següent generació que ens succeeix no tindrà molt probablement la mateixa sort. S'està estenent una xarxa privada universitària paral·lela que desvirtuarà, sens dubte, la igualtat d'oportunitats entre els estudiants. Ha arribat, i de cada vegada s'estén més, el model nord-americà d'universitat privada, "Student Loans" 👇; i, molt probablement, aviat tindrem una "Ivy League" d'universitats privades elitistes. La conseqüència? l'existència de titulats de primera (els privats que s'ho puguin pagar) i titulats de segona (els del sistema públic, mal vists a un mercat laboral que seleccionarà per cooptació). Molt trist. El capitalisme ho acaba prostituint tot.

Elitisme educatiu

Les escoles privades internacionals han proliferat com a bolets a Mallorca en els darrers anys. En els seus anuncis no se n'amaguen gens: prometen "una fuerte red de contactos para toda la vida" pels seus alumnes 👇. És el model nord-americà. L'important no és el que estudiïs, ni les notes que treguis, sinó a on ho estudiïs. Als Estats Units, la gent que ha estudiat a les universitat privades de la denominada "Ivy League"(Columbia, Harvard, Princeton...) es protegeix i es contracta entre si durant tota la vida. Així exclouen, llevat de comptades excepcions, als fills de classe obrera d'accedir a l'elit dirigent. En definitiva, front al model d'un sistema educatiu públic igualitari i inclusiu, ens estan imposant un model copiat dels Estats Units, allà a on hi haurà dos sistemes educatius paral·lels: un, elitista privat, que és el que empra la casta capitalista per perpetuar-se en el poder i manejar els seus privilegis de classe; i l'altre públic i de "segona divisió", destinat als treballadors i els seus fills. És aquest el model de societat que volem?

Judici a Donald Trump

 Hi ha moltes coses de la societat i política nord-americana que no m'agraden; però, en canvi, en altres els admir. Que 12 persones anònimes conformades en un Jurat hagin pogut jutjar, i condemnar, a un ex- president dels Estats Units és històric. Aquí, amb un sistema d'adjudicatura professional, no hem pogut asseure a cap ex- president a la banqueta dels acusats, tot i haver-hi seriosos indicis en contra d'ells. I, no només això, sinó que:

a) La justícia espanyola no va ser capaç de saber qui era el terrorista en cap, per damunt del Ministre d'Interior, que hi havia darrera el nom "Mr. X" dels papers del GAL.

b) La justícia espanyola no va ser capaç de saber qui era el "M. Rajoy" que sortia als papers de Bárcenas com a beneficiari del repartiment de les comissions il·legals de la trama Gürtel.

c) La justícia espanyola va considerar que no era el mateix una "factura falsa" que una "factura fasejada" i va absoldre penalment a Cristina de Borbón.

d) La justícia espanyola no ha pogut mai investigar penalment a Juan Carlos de Borbón per delictes econòmics; ni tampoc ha pogut conèixer cap demanda civil en matèria de paternitat en contra d'ell. I tot, perquè els Borbons cap d'Estat gaudeixen d'immunitat vitalícia, civil i penal, per "obra i gràcia" de la Constitució espanyola.

Per això, i per moltes altres coses (tot i conèixer dels seus defectes), puc dir que admir el sistema constitucional i judicial dels Estats Units en comparança al que hem de patir al Reino de España.