Es deia Bebel García. Un 29 de juliol de 1936, tal dia com avui de fa 85 anys, els feixistes l'afusellaren als 22 anys d'edat a Punta Herminia (A Coruña) juntament amb el seu germà France. Extrem esquerra del Real Club Deportivo de La Coruña, en el moment del seu assassinat portava jugant 4 temporades a segona divisió amb el Dépor i havia marcat 11 gols amb la camiseta blanc-i-blava. De fermes idees social-comunistes, era militant de base de les Joventuts Socialistes Unificades (organització juvenil revolucionària que va suposar la unificació de les Joventuts Socialistes del PSOE i de les Joventuts Comunistes del PCE). Eduardo Galeano, en un relat sobre el seu afusellament basat en fets reals, el va convertir en immortal:
"La Coruña, verano de 1936: Bebel García muere fusilado. Bebel es zurdo para jugar y para pensar.
En el estadio se pone la camiseta del Dépor. A la salida del estadio, se pone la camiseta de la Juventud Socialista.
Once días después del cuartelazo de Franco, cuando acaba de cumplir veintidós años, enfrenta el pelotón de fusilamiento:
– Un momento -manda.
Y los soldados, gallegos como él, futboleros como él, obedecen.
Entonces Bebel se desabrocha la bragueta, lentamente, botón tras botón, y de cara al pelotón echa una larga meada.
Después se abrocha la bragueta:
– Ahora sí".
Eduardo Galeano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada