Xavier García Albiol fa història quedant el Partido Popular darrer a les eleccions de Catalunya, sense grup propi, havent de compartit grup mixt amb la CUP Països Catalans. Riurem aquesta legislatura amb els gags de POLÒNIA sobre el grup mixt al Parlament de Catalunya. Esquerra Republicana de Catalunya ha patit l'empresonament polític del seu líder, sense el somiat sorpasso, tot i que ha aglutinat vot "útil" d'esquerres sent la CUP la gran damnificada. El PSC Partit dels Socialistes de Catalunya continua sent el que era: el bufó graciós que balla (mai millor dit) al so del que li marca Ciudadanos, el PP i, per damunt de tot i de tots, l'IBEX35. Enfonsament total de Podemos; amb una fuga massiva de vot del cinturó obrer cap a Ciudadanos. Gràcies Juan Carlos Monedero, sense el teu suport al 155 mai hagués estat possible. Gràcies Pablo Iglesias i palmers: sense el vostre estalinisme tampoc. Tot i que els seus líders (i "lideresas") vagin a fer espectacle a Tele Cinco contant la seva vida sentimental i la seva orientació sexual, el votant "lumpen" en terminologia marxista, acaba votant ultra dreta nacionalista espanyola sempre que pot; així, Podemos ha perdut per un costat el votant intel·lectualment il·lustrat, fart del seu estalinisme i neo Populisme Peronista (PP) i, per l'altre, el votant que mira Mediaset, que ha votat en massa Cs. Es reprodueix el model francès allà a on els barris que sempre havien votat al Partit Comunista, ara voten al neofeixisme del Front Nacional. Un Cs que guanya però molt lluny de poder sumar amb els seus socis de l'ànima del "Movimiento Nacional": Partido Popular i PSOE una majoria espanyola que li permeti governar Catalunya democràticament (només poden i podran governar via colpista - 155). Els republicans fórem i continuam sent majoria a Catalunya front al bloc monàrquic del 155 (Cs-PSOE-PP). Mentre tot s'aclareixi, ara governa de forma absoluta i absolutista Catalunya, manu militari via 155, un partit que democràticament ha obtingut 3 diputats del 135 que composen el Parlament de Catalunya. I després li diuen democràcia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada