Una bona temporada turística?

Article publicat a la pàgina 25 del Diario de Mallorca: 

Una bona temporada turística?

Antoni Bennàssar Moyà*

Fa trenta anys Mallorca es coneixia internacionalment pel fet de què aquí hi havien residit o estiuejat escriptors com Camilo José Cela, Rubén Darío, Jorge Luis Borges o Robert Graves. Arribàrem a tenir una densitat de premis Nobel per metre quadrat que era per llevar-se el capell. Estiuejaren a Mallorca també Charles Chaplin, Orson Welles, Rita Hayworth, Tyrone Power, John Wayne, Kirk i Michael Douglas, Jack Nicholson o, fins i tot, George Lucas. Durant una època tinguérem residint (i fins i tot detingut policialment) a John Lennon; al temps que Von Karajan inaugurava l'Auditòrium i Jimi Hendrix tocava a la plaça Gomila. Mirant encara més de cap enrere Mallorca fou el darrer refugi d'Errol Flynn i del seu mític veler Zaca; al temps que Peter Ustinov i Ava Gardner ens visitaven per desconnectar del món al Deià de Robert Graves? sí, a Deià, un petit poble en el que ara, cada nit, Son Marroig es converteix en una estrident revetlla musical per a què els visitants es facin, entre canya i canya, selfies davant na Foradada. Hi hagué un temps però, baldament ara no ho sembli, allà a on Mallorca era una illa de contrastes en la que Miró projectava la seva pintura a tot el món; alhora que el gran Joaquín Sabina feia de reporter de successos per un diari local passejant-se sobre una moto per la nit mallorquina. Una nit mallorquina en la que, per aquells mateixos anys, es deixava les lliures, i també el fetge, George Best, el que havia estat el millor davanter de la història del Manchester United, i molt probablement també, de la Premier League.

Què s'ha fet malament per passar de tenir aquests il·lustres visitants com a portada de la premsa internacional, a tenir el mamading de Magaluf, el balconing de Peguera, i les violacions i gateres de la Bierstrasse? Els culpables són els interessos especuladors, l'avarícia dels grossos, i el tractament colonial patit per part de l'Estat; factors tots ells que han anat destruint, de mica en mica, any a any, els nostre paradís mediterrani. Ens han espoliat i matat alhora la gallina dels ous d'or, i comença a ser hora d'assenyalar als culpables. Els gran touroperators internacionals, i en especial els alemanys, s'han preocupat durant els darrers anys només de generar divises pels països a on tenen la seu social, procurant que quedi a la nostra illa la menor riquesa possible, mitjançant la tècnica de la venda de paquets integrats en origen, ofegant simultàniament els preus en destí i eliminant el mercat lliure pels petits empresaris locals. Per la seva part, els hotelers mallorquins, enlloc de constituir una burgesia il·lustrada que estima el seu país, han esdevingut en una comparsa de nou rics. Els beneficis hotelers no s'han dedicat a millorar aquesta terra, sinó que s'han destinat a expandir les cadenes hoteleres mallorquines arreu del món aprofitant-se dels sous de misèria i de l'absència de limitacions urbanístiques en les noves destinacions turístiques que han triat, ubicades totes elles, majoritàriament, en països en vies de desenvolupament. És impensable tenir aquí una burgesia que impulsi i mantingui a ciutat de Mallorca un Palau de la Música; un Gran Teatre del Liceu; o que, simplement, faci una donació per construir un nou edifici a una universitat vassalla que els ha fet servilment doctors honoris causa. Per últim, tenim de protagonista a l'Estat espanyol, un Estat que, a través de la seva hisenda, ens tracta com una vulgar colònia i que se'n duu de cap a Madrid la gairebé totalitat dels ingressos fiscals que genera el turisme a Balears, a través d'una vergonyosa balança fiscal, sempre deficitària a favor de l'Estat, d'entre 1.300 i 1.500 milions d'euros anuals (1.483 milions (5,7% del nostre PIB) durant l'any 2014, segons dades del propi ministeri d'Economia). Són aquests ingressos que generam aquí, i que els se'n duen de cap a la capital sense que les tornem a veure, imprescindibles per revertir la nostra trista realitat. Així, aquests doblers espoliats esdevenen per nosaltres en necessaris i imprescindibles per canviar el nostre degradat model productiu basat, a les quatre illes majoritàriament, en el monocultiu turístic massificat estiuenc; i són necessaris també per ajudar al temps, com no, a cobrir les àmplies necessitats socials que patim fruit del sistema capitalista neoliberal, i colonial a l'hora, implantat a Balears.

No hi ha altre camí si volem sobreviure que rompre radicalment amb la dinàmica derivada del model de turisme de masses, i, el més trist, és que no veig que ningú doni les passes per fer-ho. Em sap greu, però observo com cada any que passa anem a pitjor, i que som els indígenes locals els que patim les molèsties del dia a dia del turisme massificat, mentre els beneficis nets que deixen els visitants se'ls enduen uns altres (touroperators, hotelers, Estat...), sense que ens vegem, la gran massa de la població illenca, beneficiats directament dels mateixos. Mentre això no s'inverteixi, he de dir que cada pic que sent parlar "d'una gran temporada turística" m'enervo i en demano: "una gran temporada turística... per a qui?".

* Doctor en Dret i advocat