Tancament de RTVM

Una de les primeres decisions del nou govern de dretes que governa Mallorca ha estat ordenar el tancament de RTVM. Des de fa anys venc col·laborant, de forma totalment gratuïta, que ningú es malpensi, amb diversos espais radiofònics de Ona Mallorca. Els temes tractats han anat des de les noves tecnologies fins als trastorns alimentaris, passant, com no, per tot allò que fa referència al dret de menors i de família. Ona Mallorca ha estat un referent, a l'igual que TV de Mallorca, de ràdio i televisió pública feta amb qualitat i amb uns costos mínims. He pogut comprovar de primera mà com, amb uns mitjans molt reduïts, es feia una programació de primera amb un equip humà que suplia les mancances materials amb il·lusió, sacrifici i bona feina. Evidentment, aquest tipus de manera d'actuar no encaixa amb la nova manera de pensar dels governants actuals. El seu referent ha estat sempre la IB3 de María Umbert, un model de televisió que pagava milionades a espectacles en castellà de José Luis Moreno, contractava la lliga i la Champions amb la única finalitat que els illencs que no veiéssim el Barça per TV3, i omplia els horabaixes amb westerns dels anys 60 emesos en castellà, com no, la llengua habitual en el Far West. La situació del pluralisme informatiu a l'Estat espanyol és molt preocupant i a les Illes anam amb una deriva igualment perillosa. Ara només queda Mediapro i La Sexta com a televisió privada no sotmesa al domini de Berlusconi. El tancament de CNN+ sent substituïda per Gran Hermano 24 horas fou la metàfora del futur televisiu que ens espera. Ara, als demòcrates i lliure pensadors, només ens quedarà resistir, confiar amb internet (la nostra Pirenaica), i divulgar amb el boca a boca la realitat que ens oculten els mitjans. Mentre, la meva solidaritat als professionals que es quedaran a l'atur i que pensin que han contribuït a informar de forma objectiva durant els darrers anys i que, per tant, aquesta ha estat, en el fons, la causa de què hagin perdut el seu lloc de feina.