Merci M. Platini?

Veig amb grata sorpresa com el passat dissabte aparegué a l'Estadi de Son Moix una pancarta que posava "Platini Balearico". Seria un honor que Michel Platini, un dels millors jugadors dels darrers quaranta anys, fos seguidor blanc-i-blau, cosa que ens hauria de fer  dir-li "Merci M. Platini", en agraïment per tenir, un club tan modest, un seguidor tan il·lustre. Com que pos en dubte, a pesar de les pancartes mallorquinistes, les suposades dèries baleàriques del dirigent de la UEFA, he començat a cercar altres hipòtesis, i he arribat a la conclusió que determinats aficionats mallorquinistes empren l'adjectiu "balearico" com un suposat insult per dejectar a qui, en aplicació de la normativa internacional, els ha retirat la llicència UEFA per insolvència econòmica. En tot cas, crec que és per tots els balearicos un honor que haguem estat  també capaços d'atreure l'atenció de l'afició barralet i que s'apliqui a la grada mallorquinista la denominació de "balearico" com si fos un dels pitjors insults en contra del màxim dirigent del futbol europeu. Si mal no record, des de aquella pancarta que posaren ja fa molts anys, i que deia "Es ferreret s'ha estrellat" (sic) amb motiu de la fallida del nostre principal espònsor d'aquells moments, la companyia aèria Centenial, no havíem tingut l'honor d'ocupar cap gloriosa pancarta al coliseu mallorquinista. Tot plegat és bon senyal, ja que implica que l'Atlètic Balears ha sortit d'un llarg estadi d'hibernació i que, al manco, és motiu d'atenció i pretès insult per part dels barralets. La rivalitat entre balearicos i alfonsins ve de molt endarrere i parteix de començaments del segle XX. Seria molt difícil resumir en poques línies dècades de rivalitat. El Balears va néixer l'any 1903 format per obrers de Transmediterranea, estibadors i mecànics, mentre que, el Mallorca, el fundaren monàrquics i alta burgesia de Palma, donant-li la denominació de RSD Alfonso XIII. Fou el RCD Mallorca, me pens, l'únic club espanyol que ha duit el nom d'un rei, mirau el fervor monàrquic dels seus seguidors. S'hagué d'esperar a l'adveniment de la república, evidentment, per a què el club de la Plaça de la Font de ses Tortugues agafés, per pura supervivència, el nom de la major de les Illes Balears. Podríem parlar de moltes altres coses, com de la participació del Balears a les Olimpiades Populars de Barcelona,  del paper polític de directius balearicos com els germans Peñaranda o Jaume Planes, o de les coaccions contra el Club blanc-i-blau per part del gobernador civil de Baleares y jefe provincial del Movimiento D. José Manuel Pardo de Santayana. Supòs que en successius posts tendré temps de parlar-ne de tot plegat. En tot cas, tots els seguidors del Balears sabem en certa manera, que a l'igual que el Barça, el Balears és qualque cosa més que un Club.