Avui llegia que des de l'aprovació de la llei d'estrangeria l'any 2000, a més de múltiples reformes, s'han dut a terme 7 regularitzacions extraordinàries d'immigrants que eren "il·legals" d'acord amb la llei. Ja sabem que les lleis es fan a Espanya per a ser incomplertes i, en matèria d'estrangeria, ha estat aquesta la norma. A més, és típic confondre el termes, i, ara, amb l'arribada del Aquarius es fa especialment. No és el mateix un immigrant; que un refugiat, o un asilat. Són termes jurídics radicalment diferent que són intencionadament confosos. A més, tenim una patètica Unió Europea que implementa un tractat de Schengen sense complementar-ho amb polítiques migratòries comunes. El resultat de tot plegat, una bomba, amb un increment constant de la xenofòbia i el feixisme. S'ha de parlar, des de l'esquerra, de tots aquests termes sense tabú, o els feixistes ens prenen el discurs; a França ja ha passat. I, el que és més important per mi, més que el debat immigratori, sobre una postura maniquea de "immigrants sí o no", s'ha de parlar i molt de la integració cultural i lingüística de la immigració; i d'això ben pocs en parlen. A més, noltros, que pertanyem a una cultura i llengua minoritzades per un Estat que ens ofega, el tema és especialment greu. Així, és simptomàtic veure com la integració a la llengua i cultura catalana és en general, pel que he vist amb la meva experiència personal, més fàcil entre immigrants africans o eslaus, que no entre immigrants llatinoamericans, que consideren "no necessari" aprendre el català, i alguns m'ho han dit així directament, ja que la seva llengua és l'espanyola i "ésto es España". Per tant, el problema immigratori és polièdric i s'ha d'afrontar amb serenor, ment oberta i sense tabús.
