Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2014

Machado, 75 anys

Imatge
Article publicat al Diario de Mallorca de dia 25 de febrer de 2014.   Machado, 75 anys Antoni Bennàssar Moyà El 22 de febrer de 1939, ara en fa 75 anys, va morir, enmig de l’enyorança, soledat i tristor, a l’exili de Cotlliure, el gran Antonio Machado. Machado és, per a mi, el gran poeta espanyol del segle XX. La seva vida representa, a més, una metàfora perfecte d’una generació. Cap com ell ha fet versos sobre les dues Espanyes (...españolito que vienes; al mundo te guarde Dios; una de las dos Españas; ha de helarte el corazón... ). Ell en representava a una, a la progressista, a la intel·lectual, a la republicana, a la que protestava davant el caciquisme i la corrupció d’una monarquia decrèpita. Machado criticà sempre a l’altra Espanya, a l’Espanya dretana i caciquil que mesclava els rosaris amb el toreros, mentre explotava als seus fills en un règim, a moltes zones, de pràctica esclavitud. Era aquella l’Espanya que criticava, l’Espanya de “......

La injustícia de les taxes

Imatge
M'agradaria recordar que la primera gran protesta organitzada contra el franquisme la varen dur a terme els advocats l'any 1958 per la imposició de la llei de taxes que gravava els processos judicials ( Ley de Tasas y Exacciones Parafiscales de 26 de diciembre de 1958 ). La llei de taxes judicials franquista fou suprimida, arribada la democràcia, mitjançant la Llei 25/1986, de 24 de desembre . L'esmentada llei desplegava la recentment aprovada LOPJ i suprimia les taxes franquistes recordant que l'article 119 de la Constitució preveu amb caràcter general la gratuïtat de la justícia, així com l'art. 9.2 i el principi de igualtat real i efectiva entre els ciutadans. Ara, amb Gallardón i la seva llei 10/ 2012, de 20 de novembre, de taxes (llei aprovada, curiosament, l'aniversari de la mort del dictador), hem retornat a una situació inclús pitjor a la que es patia durant la legalitat franquista.

PP 1 - llibertat d'expressió 0

Imatge
Avui s'ha fet públic el cessament del director de El País. En 3 setmanes s'han cessat als 3 directors dels principals diaris de l'Estat, tots ells crítics amb el Govern: El País, El Mundo i La Vanguardia han cessat als seus directors. Tota la premsa internacional veu la mà de Rajoy al darrera d'aquests cessaments. Al temps, el mateix Rajoy aprova un projecte de Llei que farà pagar als cercadors per poder citar les notícies del diaris, afavorint a les empreses editores que acaben de cessar als directors crítics. La llibertat de premsa està sent greument atacada a Espanya i el camí de cap a una possible dictadura institucionalitzada, a l'estil rus, és en procés. Fins i tot el New York Times ho reflecteix en la seva darrera edició. Que Déu ens aplegui confessats.

Falsejades i superposades

Imatge
Avui el diari Ara Balears ha citat aquest blog. El motiu, la meva entrada precedent sobre l'incompliment de la Llei de símbols. De la notícia destacaria les explicacions que ha donat el PP sobre el seu nou logo que incorpora la bandera del Consell de Mallorca. Segons el PP les sigles del PP no estan inserides a la bandera, sinó que estan "superposades" a ella i, per tant, no incompleixen la Llei de símbols. Tot plegat em recorda la distinció inaudita que ha fet Hisenda entre el concepte de factura falsa i falsejada per poder salvar a la Infanta. Les factures de la empresa de la Infanta no eren "falses", sinó "falsejades", i, per tant, no constituïen un delicte fiscal. De la mateixa manera, les sigles del PP no estan "inserides" a la bandera de Mallorca, sinó que hi estan "superposades", i, per tant, no mereixen sanció per part de la Llei de símbols. Sense comentaris.  

El PP infringeix la Llei de Símbols

Imatge
El PP ha infringit greument avui la Llei de Símbols (art. 3.5) i ha emprat la bandera del Consell de Mallorca com a símbol de Partit durant el dinar de Nuevas Generaciones a Campos. Hi han participat el President Bauzá i Maria Salom. Esper que es posi en marxa la maquinària la Conselleria d'Interior i els sancionin de forma immediata. Si l'Administració no ho fes, podríem estar parlant d'un tracte de favor constitutiu de delictes penals greus.

Sabina

Imatge
“…gracias a ti he sabido que la verdad es sólo un cabo suelto de la mentira…”

Recurs contra el Nàstic

Petit resum sobre el recurs del partit contra el Nàstic per alienació indeguda. Veurem que acaba decidint el Jutge de Competició, però la seva interpretació serà interessant. Amb molts pocs recursos, i lluitant contra els més grossos, des de la modèstia, s'ha d'intentar. Esperem que hi hagi sort!

Sintonia d'una vida

Imatge
Avui és el dia internacional de la ràdio. Per a mi, la ràdio, ha estat sempre una companya fidel de la que n'he après molt. La ràdio era una font de cultura durant una adolescència en la qual em sobrava feina i em faltaven llibres. Poder escoltar mentre treballava la veu sàvia d'experts de totes les matèries fou, i encara és, un privilegi impagable. La Ser sempre va ser la meva cadena de capçalera, però hi hagué, ho he de reconèixer, programes de RNE que m'aportaren molt. Sempre duia, fes el que fes, un petit transistor dins la meva butxaca. Inaki Gabilondo el dematí mentre feia el cafè amb llet; Sardà a La Ventana els horabaixes; i, els vespres,  Hora 25 amb el desaparegut Carlos Llamas i El Larguero amb un José Ramón de la Morena que començava i es barallava a diari amb un líder indiscutible, José María García, "el butanito". La Primera Divisió era el Carrusel Deportivo, amb el mític Pepe Domingo Castaño, i, el Barça era radiofònicament, i és, en Joaquim Mar...

El llum, un luxe

Imatge
M'acaba d'arribar un rebut de la llum de 205 euros. Més del doble del q pagava habitualment. He de tenir un agraïment total i absolut al Ministre Soria, al Partido Popular, a Mariano Rajoy i a tots els polítics jubilats que cobren centenars de milers d'euros per estar als consells d'administració de les empreses energètiques. Aznar va privatitzar el sector energètic per, segons ells, davallar els preus. Un Aznar que també ha acabat a un d'aquests consells d'administració, així com també Felipe González o, fins i tot, l'advocat de la Infanta de España, Miguel Roca. Aquí en teniu les conseqüències.

Les retallades, pels altres

Imatge
El TSJ de les Illes Balears acaba d'anul·lar la pujada de sou als assessors personals del President de la CAIB, José Ramón Bauzá. Al temps que reduïen un 5 % els salaris dels funcionaris i els llevaven la paga extraordinària de juliol, l'executiu autonòmic pujava un 25 % el sou als seus assessors. Ara, el TSJ ha qualificat la pujada de sou de "despropòsit" i de ser una decisió totalment "arbitrària".  La resposta del Govern? Que recurriran al Tribunal Suprem per mantenir la pujada i evitar que els "beneficiaris" no hagin de tornar els doblers. Els advocats i el cost del plet, ho pagam tots els ciutadans. Una mostra més de l'austeritat popular en època de crisi.

Iguals davant la llei

Mai m'hagués pensat sortir pel Telediario de RTVE havent d'explicar que a tots els espanyols que els membres de la família reial poden esser jutjats com "cualquier otro ciudadano" (ho he repetit intencionadament dues vegades, mem si queda clar). La igualtat jurídica, teòricament, no entén de privilegis regis (llevat del privilegi absolut que té el Monarca, art. 56).

Primavera

Imatge
A Mallorca, els ametlers, anuncien la propera primavera... " L’ametller que tinc a l’hort, com si fes una pregària, aixeca els braços al cel per copsar-ne la llum clara, i quan davalla la nit i es veu lluir l’estelada es confon sa viva llum amb les blanques flors de l’arbre ell arrelat al terrer,   elles vagant sempre en l’aire ". Josep Gibernau i Clos (Castelló d'Empúries, 1887 · Masquefa, 1945)

Bauzá i l'educació "nacional"

Imatge
Bauzá s'ha convertit en el referent educatiu del PP “nacional”. Així, ha estat l'encarregat d'impartir la ponència sobre "educació" a la Convenció programàtica que aquests dies està fent el PP espanyol. Mai ha estat mestre o professor, no té fills escolaritzats, no coneix l'escola i el seu únic mèrit educatiu és haver provocat la major vaga educativa de la història de la democràcia i una confrontació sense precedents a les aules. Expedientant a directors i perseguint a educadors ascendeix en un partit que s'assembla, de cada dia més, a la CEDA de la II República. Sense comentaris.