Toni Bennàssar

Julià Rivas representa el que és, i ha estat sempre, l'Atlètic Balears en quant a valors. Jugador format a la pedrera del Club, aficionat a la grada blanc-i-blava durant anys; i que, ahir, amb 20 anys d'edat que té, va fer el que va fer a Conor Gallagher; jugador internacional per Anglaterra i que cobra 9 milions d'euros per temporada. Serem pobres, serem humils, però sempre hem plantat cara, en els nostres 105 anys d'història, i ho seguirem fent; amb orgull i sense por, als rics i poderosos. Ahir, tot plegat, fou una gran metàfora, del futbol, i de la vida. Alguns, no ho entendran mai (ni falta que fa). Força ATB! Orgull balearico!

Sóc un apassionat de la història del PCI italià. Avui, rebostejant, m'he trobat amb aquesta joia 👇 . És un cartell de propaganda electoral de la dreta italiana (DC) en el que es confronta l'elegància, bellesa, i estil de les votants de dretes, front a les lletges, grasses i mal vestides votants comunistes (PCI).  

No he aturat de veure en els darrers mesos actes d'homenatge a Antonio Maura, polític conservador monàrquic d'origen mallorquí. Amb motiu del centenari de la seva defunció s'han fet jornades al Parlament; documentals, i, fins i tot, reformes i reinauguracions de la seva estàtua a Palma. He trobat a faltar, en canvi, qualsevol tipus de referència institucional a que enguany es compleixen els 25 anys de la mort d'una figura cabdal pel nostre País: Josep Melià Pericàs. Melià Pericàs és l'autor de "La nació dels mallorquins", una obra imprescindible per tots els ciutadans d'aquest País; obra que fou inicialment censurada pel franquisme, i que no pogué ser publicada fins a l'any 1967. Port molt d'anys estudiant l'obra de Melià (que donaran fruit, el dia de demà, en una monografia que pens publicar sobre el pensament de Melià Pericàs). D'aquest estudi de l'obra de Melià en puc deduir que, probablement, Melià Pericàs no ha rebut el reconei...

L'impacte de la Sentència del FGE té unes dimensions històriques i molt preocupants. D'entre elles, destacaria, com a advocat penalista, aquesta 👇 . El TS ha establit una presumpció de culpabilitat pel fet de que l'acusat no hagi contestat durant al judici oral a les preguntes de l'acusació. No contestar a les preguntes de l'acusació és un DRET CONSTITUCIONAL FONAMENTAL bàsic (art. 24.2 CE) i un DRET HUMÀ (art. 6 CEDH). És, a més, un principi general del Dret, originari del Dret Romà, que té un caràcter bàsic en el procés penal, i que es resumeix en l'aforisme llatí "Nemo tenetur se ipsum accusare" . Que el TS espanyol "castigui" i contribueixi a condemnar a l'acusat pel fet de no haver volgut contestar a les preguntes de l'acusació particular és una catàstrofe en matèria de drets humans que afecta a tots els futurs enjudiciats de tots els tribunals i jutjats espanyols. Esperem que el TC rectifiqui aquesta aberració.

La pregunta clau és: Com podem evitar la Catalunya dels 10 milions, o la Mallorca dels 2 milions? Siguem realistes: no tenim sobirania; no tenim control de fronteres; i, per l'Estat, quanta més gent ens arribi a les colònies (ja siguin residents o turistes) millor, ja que li generarà més ingresos per la metròpoli. L'única manera de revertir aquesta situació és aprofitar l'aritmètica parlamentària per ser decissius a Madrid, i fer valer els vots dels diputats "de provincias" per doblegar, ni que sigui mínimament, a la metròpoli. I això, fins ara i malauradament, no s'ha aconseguit, ja que, un cop a Madrid, la majoria de diputats i senadors suposadament sobiranistes es dediquen a fer política espanyola. Rufián, n'és el major exemple del que dic.

Aquesta setmana en que es "celebra" la Constitució de 1978 m'agradaria recordar de nou que una de les grans traicions històriques fou la del "carrillismo" i el PCE acceptant com a pròpia la bandera rojigualda i defensant una constitució monàrquica i capitalista. Aquí va començar la desaparició de facto del partit referent de l'oposició antifranquista...