Entrades

Desmemòria històrica

Imatge
Avui és un dia molt trist. El pacte PP-VOX ha derogat la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears. I ho han fet, acabada la votació, entre grans riures i celebracions de la dreta extrema i de l’extrema dreta illenques. En el seu moment vaig tenir l’oportunitat de participar, com a jurista, en les ponències tècniques de la Llei de memòria democràtica i també en les de la llei de fosses. A més, vaig tenir l’oportunitat —i la gran fortuna— de ser convidat el dia de l’obertura de la fossa de Porreres, la primera gran fossa col·lectiva que s’obria a les Illes Balears. Allà vaig fer aquestes fotos 👇 . Una de les víctimes assassinades pels feixistes a Porreres portava un rosari a la mà, i així el trobàrem enterrat a la fossa. Molt probablement, els qui el o la mataren eren escòria farisea que, en aquell temps, anava a missa diària. També record que, els dies de l’obertura de la fossa de Porreres, gent del poble em contà que encara es recordava q...

25 anys sense servei militar obligatori

Imatge
Avui, 9 de març de 2026, es compleixen 25 anys de l’abolició del servei militar al Regne d’Espanya. Li he d’agrair al meu pas per l’exèrcit espanyol (1/96 – Plana Major de la UALOG 71) que em va permetre entendre plenament què eren el classisme, la corrupció, l’enxufisme, l'alcoholisme, el masclisme i la catalanofòbia. En definitiva, em va permetre entendre també molt millor què és això que molts en diuen “Espanya”. A més, durant el meu pas per l’exèrcit em digueren tantes vegades “polaco” que vaig acabar entenent plenament aquella màxima del psiquiatre i lluitador anticolonialista Frantz Fanon: «Si l’exèrcit que hi ha a la teva terra no parla la teva llengua, no és el teu exèrcit: són forces d’ocupació». No sé si, des d'aleshores, ha canviat gaire l'exèrcit espanyol, i tampoc no m'importa; però el que sí puc dir és que, en definitiva, li estic molt agraït a l’exèrcit espanyol, ja que, sense ell, i el que vaig viure fa trenta anys, no seria ideològicament la persona q...

Maneres de matar

Imatge
" Hi ha moltes maneres de matar: poden clavar-te un ganivet al ventre, llevar-te el pa, no curar-te d’una malaltia, posar-te en una casa dolenta, fer-te treballar fins a la mort, empènyer-te al suïcidi, portar-te a la guerra, etc. Només poques d’aquestes coses són prohibides pel nostre Estat ". Bertolt Brecht.

«Mallorca, fa temps que te sent plorar»

« Mallorca, fa temps que te sent plorar », una cançó de Júlia Colom que s’hauria de convertir en un himne de resistència de tots els mallorquins. Fem-la córrer! " Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar dins meu hi ha un malestar i el cant perquè no creixi Mallorca t'han castigada per treure't el maxim guany producte de temporada que ara dura tot l'any I esclaus d'aquella promesa repetida tants de pics turisme mos farà rics i sabem que no és aixi Quan es dia ja s'allarga tot sabem lo que hem de fer fer bonda tancats a casa per no fer-los gaire nosa Cada any es numeros creixen cada anys feim rècords historics mentre ells celebren euforics sa trista illa que deixen Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar Mallorca sent com te queixes fa temps que te sent plorar "

Maura, Ferrer i Guàrdia i Bartomeu Coll

Imatge
Hi ha cartes al director que són autèntiques joies. Aquesta publicada per Ultima Hora Mallorca recorda la participació del polític dretà mallorquí Antoni Maura en l'assassinat del pedagog i intel·lectual català Francesc Ferrer i Guàrdia. Que no se us oblidin mai els versos que li va dedicar en el seu moment a Ferrer i Guàrdia el poeta pollencí Bartomeu Coll (Pollença, 1878 – Palma, 1961). Cada pic que escolteu actes d'homenatge per part de la dreta local a Maura i al maurisme, pagats amb els nostres impostos, pensau en aquests versos. Transcric la glosa completa, que fou publicada a Cultura Obrera el 18 d’octubre de 1919: "AN EN FRANCISCO FERRER Deu anys fa, que afusellat fores per un mallorquí, el qual no pot entrar aquí perquè és un deshonrat. Perquè du es crim gravat i mai el se llevarà; pues ara i sempre serà un criminal desfermat. I en Francisco Ferrer, que era un home clar, de pensament lliure i sincer, que estimava lo saber, lo ensenyar i lo treballar, va ser la...

"Illes Balears"?

Imatge
El "sentimiento balear" no existeix. Ens sentim mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, no "balears". No conec a ningú a qui li demanin: "d'on ets?", i et contesti: "balear". Ens identificam per l'illa, no per l'arxipèlag. El concepte de "Islas Baleares" com a unitat política-administrativa és una invenció castellano-borbònica fruit de la invasió militar que patírem al 1715. No tenim himne nacional de les Illes Balears; l'actual bandera autonòmica és una invenció imposada per UCD, AP i PSOE durant la transició sense cap antecedent històric; i mai hem tingut tampoc institucions interinsulars autènticament representatives (el Gran i General Consell, institució de l'Antic Règim, de facto, només representava a Mallorca, i Menorca i Eivissa tenien la seva pròpia "Universitat"...). Ah, i per últim, el 1 de març, suposada "festa autonòmica", és una invenció d'un tal Jaume Matas que la va...

50 anys del PSM

Imatge
Eren els anys '80. A Mallorca es xerrava el mallorquí al carrer; Tomeu Penya tocava a totes les verbenes; i els veïnats sortien els vespres d'estiu a davant ca seva a prendre la fresca. A Sant Joan, un capellà (Jaume Santandreu, al cel sia); un pagès (Pep Estelrich, "Turricano", al cel sia també); i un mestre d'escola (Joan Sastre, "Marió"); feien un míting adalt d'un remolc d'entrar bales demanant el vot pel PSM. Poques fotos com aquesta , que he recuperat de la meva hemeroteca personal, representen millor el que fou el PSM i la seva militància. A dia d'avui, ja no en queda pràcticament res, ni d'aquella Mallorca, ni d'aquell partit. Però, la setmana en que es compleixen els 50 anys de la seva fundació, des de la nostàlgia, vull reivindicar la memòria, no tant sols del PSM, sinó, sobretot, de la seva gent. Gent humil, patriota i honrada que mereix tota la meva consideració i reconeixement. Que la seva memòria no caigui mai en l'...