2016, any lul·lià

-->

"És tradició que al cim del puig de Randa, en una humil cova situada alguns centenars de metres a ponent  del santuari, Ramon Llull hi passà una temporada de retirament i es produí la Il·luminació de Randa. Aquest fet generà la llegenda de la Mata Escrita, segons la qual el sistema filosòfic del Doctor Il·luminat li fou revelat sobrenaturalment per via d'una mata amb caràcters escrits. L'any 1275, Ramon Llull féu col·locar a la cova un altar dedicat a la Mare de Déu, posteriorment anomenada Nostra Senyora de Cura. En el segle XVIII, en època de les lluites entre lul·listes i antilul·listes, la cova fou parcialment destruïda. L'any 1933 s'hi col·locà una làpida que deia "Aquest és el lloc on se retirava el benaventurat Ramon Llull a pregar a Déu: estant en alta contemplació li aparegué Jesús Crucificat, al qual s'abraçà Ramon i desapareguent Jesús li deixà la creu entre els braços.- Els Terciaris d'Inca en el VII Centenari del naixement del Beat". Vora la làpida hi ha una imatge de Ramon Llull, bàrbarament mutilada fa anys

Sobre la Mata Escrita, l’historiador del segle XVI Joan Binimelis ens conta que "totes les fulles del llentriscle quedaven escrites en diversos caràcters i lletres: grecs, hebreus, caldeus, llatins i aràbics, i altres que avui no es deixen conèixer. Aquest llentriscle avui encara està viu, i escrit dels mateixos caràcters i hi neixen quotidianament totes les fulles escrites, cosa que es notòria a tots els de Mallorca, i a mi que moltes vegades l'he mirat ". Mossèn Avinyó també recull la tradició i afegeix que "lo més particular del cas és que havent-hi en l'illa de Mallorca moltes mates d'eixa planta, sols el llentisc de la muntanya de Randa aparegué escrit en ses fulles".

            Sembla que encara avui es poden trobar per les contrades randines algunes fulles amb mancances de pigmentació clorofíl·lica, que sembla que dibuixen les lletres i els símbols estranys, hereus del Doctor Il·luminat. El testimoni poètic de Miquel Costa i Llobera diu així:

                                   Arbust estrany! En cada nova fulla,

                                   com en les que li cauen per despulla,

                                   té marcats uns caràcters desiguals;

                                   lletres pareixen d'escriptura ignota,

                                   i es diu que un savi clarament hi nota

                                   lo nom de Déu en mots orientals".

Fragment de Els Paisatges de Ramon Llull, de Gaspar Valero