El Che, més que una fotografia

Alberto Díaz, "Korda", prenia el dia 5 de març de 1960 amb la seva modesta càmera Leica, fa aquests dies 65 anys, una de les fotografies més icòniques de la història: la del Che Guevara, amb la mirada perduda, durant el funeral a les víctimes mortals d'un atemptat terrorista comès per la CIA. Els serveis d'intel·ligència ianquis havien fet explotar el 4 de març de 1960 el vaixell francès “La Coubre” al port de La Habana, provocant més de 100 morts i 200 ferits. Curiosament, l'atemptat va succeir amb el Che Guevara molt aprop dels fets i, en la seva qualitat de metge, el Che fou uns dels primers en assistir a les víctimes de l'atemptat ianqui. "Korda", comunista convençut, mai va voler cobrar un sol cèntim pels drets d'autor d'aquesta icònica fotografia.

Competències en matèria d'immigració

 ➡️Podemos diu que no votarà a favor de la transferència de les competències d'immigració a Catalunya ja que hi ha "el perill" que el dia de demà gestioni dites competències un govern català integrat per Junts i Aliança per Catalunya.

➡️En canvi, mai els sentireu dir als de Podemos que estan a favor de les transferències d'immigració a Catalunya, ja que és una garantia de que dites competències no les gestioni el dia de demà un govern de PP i VOX a Madrid.

↔️Queda clar que el nacionalisme espanyol i el centralisme messetari és un sentiment transversal que agermana al Reino de España, sota una mateixa bandera rojigualda, des de VOX fins a Podemos.

Nacionalisme espanyol i lliga

Transfermarket ha publicat una classificació de Primera Divisió pel cas que només computassin els gols marcats per jugadors amb nacionalitat espanyola. Aniria líder l'Athletic de Bilbao, i el Real Madrid estaria penúltim en lloc de descens. A més, l'Athletic té més mèrit encara ja que no admet tampoc al Club jugadors de nacionalitat espanyola que no siguin bascos (per jugar a l'Athletic has d'haver nascut a Euskal Herria o hi has de portar més de 10 anys vivint). El més sarcàstic de tot és que gairebé tots els coneguts meus madridistes són, ideològicament, nacionalistes espanyols...

El nazisme als Estats Units

La història que ens han ocultat:

Un 20 de febrer de 1939, fa avui 86 anys, més de 22.000 nazis nord-americans ompliren el Madison Square Garden, braç en alt, i animaren a exterminar a comunistes i jueus. 10.000 nazis més quedaren fora del recinte ja que es va esgotar l'aforament. L'excusa per celebrar l'acte nazi era celebrar l'aniversari del naixement de George Washington, a qui els nazis organitzadors qualificaren del "primer feixista d'Amèrica". Al carrer, hi hagué greus enfrontaments entre els nazis i militants comunistes que acudiren en massa per protestar en contra de l'acte polític nazi al crit de "Drive the Nazis Out of New York". Més de 1.700 policies foren desplegats intentant separar als dos grups antagònics.

El líder de "German American Bund" (l'equivalent del Partit Nazi als Estats Units), organitzador de l'acte, era Fritz Julius Kuhn, un químic alemany, nascut a Munich, i nacionalitzat (de forma fraudulenta) nord-americà. Fritz Julius Kuhn va acabar jutjat i condemnat a cinc anys de presó per malversació de fons (es gastava els diners del partit en una amant que tenia) i per diversos delictes fiscals. Després de passar 43 mesos a presons nord-americanes, Kuhn va tornar a ser detingut poc temps després per haver actuat com a espia de l'Alemanya nazi als Estats Units. Per aquest motiu fou deportat a Alemanya. Perduda pels nazis la II Guerra Mundial, Kuhn es va escapar en una fuga pactada del camp de concentració de Dauchau, lloc a on esperava ser jutjats pels seus crims contra la humanitat. Mai va arribar a complir la pena de 10 anys de presó a la que fou comdenat en absència pels seus crims, i va acabar morint per causes naturals a Munich a l'any 1951.

Especulació immobiliària i futur de País

L'any passat s'empadronaren 14.000 nous habitants a les Illes Balears. Més els milionaris que han comprat casa a Mallorca i que no s'empadronen normalment a les Illes (el darrer, Robert Lewandowski). Hi hem d'afegir, a més a més, els gairebé 16 milions de turistes internacionals arribats i un nombre indeterminats de turistes "nacionals" i treballadors temporers del sector turístic. Hem de fer un pensament sobre de cap a on anam com a País (que sembla que és de cap a l'autodestrucció absoluta). Això és INAGUANTABLE!  

Selecció judicial

 Si s'acaba aprovant, serà la reforma més important de la història del poder judicial a l'Estat espanyol 👇. 

El sistema d'elecció de jutges i fiscals és el que determina el model judicial existent a qualsevol Estat. I, aquí, tenim un model decimonònic, i amb un sistema d'oposició que afavoreix el classisme. 

Tant de bo prosperi. tot i que recordem que el darrer Ministre de Justícia que va intentar canviar l'accés a les carreres judicial i fiscal, el Sr. Mariano Fernández Bermejo, va durar dos dies en el càrrec després de fer l'anunci de modificació... 

Per últim, recomanar l'obra "La justicia de los jueces", que acaba de sortir publicada a l'editorial Tirant lo Blanch, escrita pel Sr. Pascual Ortuño, magistrat i ex director de l'Escola Judicial. En dita obra, l'autor compara els sistemes d'elecció de jutges i fiscals a nivell de tot el món occidental, acreditant que el sistema espanyol de selecció està totalment desfassat.

El 47

Avui he vist, finalment i després dels PremisGaudí, la pel·lícula "El47". Interessant film que retrata molt bé la immigració espanyola a Catalunya durant els anys 60 i 70 i la seva lluita social per una vida digna, així com la seva integració nacional i lingüística. Hi he trobat a faltar, no obstant, una dada històrica bàsica: la militància del protagonista real de la història, Manolo Vital, en el PSUC i en la CONC (Comissions Obreres). És més, la decisió de segrestar l'autobús la va prendre després de reunir-se, el 6 de maig de 1978, amb dirigents del PSUC que, segons sembla, avalaren la iniciativa. Manolo Vital era comunista, com també ho eren milers de persones anònimes que, des del moviment comunista, ho donaren tot per fer una Barcelona, una Catalunya i un món millor. Que no ens robin la història. Aquí una foto de l'autèntic Manolo Vital a Torre Baró, que estaria molt bé que l'hagués posat el director Marcel Barrena en els títols de crèdit de la pel·lícula 👇

PS. Sobre els milers i milers de militants anònims comunistes que ho donaren tot per una societat millor, jugant-se la vida i la feina, recoman la magistral monografia "Comunistas contra Franco. Cien años de luchas" dels historiadors Carlos Fernández Rodríguez, Mauricio Valiente Ots i Santiago Vega Sombría.