Immigració i capitalisme

La immigració és conseqüència del model explotador i especulatiu del sistema capitalista. El capitalisme necessita d'una arribada permanent d'immigrants, per generar competència al mercat de treball, i emprar-los com a mà d'obra barata i explotada. Sense immigrants no es collirien les tomàtiques a Torre Pacheco, ni es farien els llits als hotels de les Illes Balears. I és aquesta explotació de la mà d'obra immigrada la que ha generat grans fortunes entre els "nacionals" d'un i un altre lloc. Els immigrants actuals fan el mateix paper que feien els esclaus negres importants a les plantacions americanes durant segles perquè els colons i criollos es fessin milionaris. Només un canvi dràstic del model productiu podrà revertir la situació demogràfica existent. I d'això ningú en parla.

Vergonyós espectacle parlamentari

 El millor que podreu veure per IB3 aquests dies. Espectacular 👇:

"... en mitad del Pleno del Parlamento de Baleares, la diputada Idoia Ribas le decía a su ya ex compañera de Vox, Manoli Cañadas, un “vamos fuera si te atreves” mientras la otra parlamentaria le mandaba callar con un “shhhh”. “Shhhh tú, sinvergüenza”...".

"A partir de ese momento, ha estallada una trifulca monumental en la que los diputados que asistían al pleno incluso han escuchado insultos como "gilipollas" y "sinvergüenza" que aseguran ha proferido Ribas. Respondía a Cañadas, que previamente había afirmado que su compañera decía "gilipolleces". Cañadas ha reprochado a su compañera que siga sentada en el pleno del Parlament como diputada cuando ya no trabaja para Vox y le ha pedido que deje el grupo parlamentario acusándole de no tener principios.

Ribas ha contestado que, si quería echarla del pleno, llamara a los ujieres, según señalan fuentes de uno y otro lado, además de diputados que han asistido a la pelea. Ribas ha añadido que Cañadas era una "impresentable" por haberle acusado de una denuncia falsa y ha añadido que "tal vez" se tendría que poner una querella.

En ese momento Cañadas ha mandado con un gesto que se callara y Ribas le ha contestado que era ella quien se tenía que ir al PSOE, que es de donde venía. La intensidad de la pelea ha ido en aumento hasta el punto de que el president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha hecho un amago de suspender el pleno para rebajar los ánimos.

La tensión había comenzado por la mañana, después de que la oposición pidiera que no se votara la ley que permite construir en rústico por defectos en la tramitación, con la aparición de artículos que no se habían votado en ponencia y comisión. Ribas criticó a sus compañeros de Vox por esta "chapuza" y les acusó de que hacían las cosas mal porque no tenían «ni puta idea».

Las relaciones entre las dos diputados de Vox han ido de mal en peor desde que Cañadas sustituyó a Ribas como portavoz tras el abortado intento de echar a Le Senne como president del Parlament, una operación en la que participaron ambas, además de Sergio Rodríguez y María José Verdú. Ribas ha mantenido desde entonces una actitud critica con sus compañeros, que la han excluido de las comisiones de relevancia porque no se fían de ella."

Montserrat

L'Abadia de Montserrat no només és un símbol religiós, sinó polític. Durant la dictadura, Montserrat fou un nucli de resistència antifranquista. Juan Carlos de Borbón va visitar Montserrat el 17 de febrer de 1976. L'abat Cassià Maria Just va reivindicar en aquella visita, i davant tot el món, l'amnistia dels presos polítics que romanien a les presons franquistes sota el regnat del Borbó. Ahir, víspera de Sant Joan (diada oficiosa dels Països Catalans), el rei dels espanyols va visitar el Monastir. La visita, segons la Casa Reial espanyola, respon a la "nueva normalidad" que es ve produint des de que el PSOE governa Catalunya. Felip VI va atacar des de Montserrat en el seu discurs a les "identidades excluyentes" que es fonamenten en una "superioridad moral" en contra de les altres. Les seves paraules es devien referir a la identitat castellano/espanyola, m'imagin...

El Ford Fiesta i la dictadura franquista

Un vídeo imprescindible. Petit fragment de la premiada pel·licula-documental sobre la història de l'automòbil "Vroum: une brève histoire de l'automobile" (2025) gravada el director francès Jean-Christophe Ribot. El tall conta l'arribada dels ianquis de Ford a Almussafes després de pactar amb Franco i Juan Carlos de Borbón. Els nord-americans vingueren a un Estat atrassat, quasi tercermundista des de la seva visió, per aprofitar-se de la mà d'obra barata, explotada i sense sindicació que els proporcionava la dictadura. A canvi, a més a més, la dictadura franquista els va exonerar d'haver de tributar arancels. D'aquella aliança de la dictadura espanyola amb el capital nord-americà va néixer el primer "Ford Fiesta".

Divendres i 13

Avui és divendres 13. L'origen de la superstició sobre la mala sort d'aquest dia prové de que un divendres i 13, el divendres 13 d'octubre de 1307, es va cometre una de les més grans injustícies que es produïren durant l'Edat Mitjana. En concret, aquell dia el Rei de França Felip IV, conjuntament amb el Papa Clement V, ordenaren la detenció i posterior execució, després de llargues tortures, de tots els membres de l'Ordre del Temple. Els bens templaris foren confiscats i entregats a l'Ordre dels Hospitalaris, i els deutes que mantenia la Corona francesa, i molt probablement el mateix Papat amb els Templaris, foren condonats.

Jacques de Molay, el Gran Mestre de l'Ordre del Temple, va llançar una maledicció des de la seva pira crematòria, amb les següents paraules: 

"Déu coneix que se'ns ha portat al llindar de la mort amb gran injustícia. No trigarà a venir una immensa calamitat per a aquells que ens han condemnat sense respectar la justícia autèntica. Déu s'encarregarà de prendre represàlies per la nostra mort. Jo moriré amb aquesta seguretat". 

La maledicció es va convertir en profecia i abans d'un any des de l'execució de Jacques de Molay, Felip IV i Clement V eren morts. Lluís XVI, el renet de Felip IV, va ser empresonat 486 anys després de la mort de Molay a l'antiga presó de l'Ordre del Temple a París abans de que fos executat per la Revolució. Amb la mort del Borbó a la guillotina semblava complida totalment la maledicció templària...

PS. L'Ordre del Temple va tenir una importància enorme en la conquesta i repartiment de Malloca. L'actual zona de Sa Calatrava a Palma, el Prat de Sant Jordi, o Pollença, eren zones templàries, tot i que se'ns hagi amagat sempre bona part de la nostra història. És més, Jaume I fou criat pels Templers a Montsó, i, hi ha hagut teòlegs i historiadors que m'han defensat amb arguments que, molt probablement, en Rei en Jaume fou un "llegat" (seglar) dins l'Ordre durant una bona part de la seva vida. 

MAGA

Han passat 160 anys des de la finalització de la Guerra Civil nord-americana. Trump no es conforma en ser el 47è President dels Estats Units. Ell i el moviment MAGA d'extrema dreta que li dona suport tenen un objectiu clar: abolir la Constitució de 1787 i implantar una dictadura cessarista. 

Ara, el boig del pèl groc ja ha començat les primeres passes per iniciar una nova Guerra Civil per aconseguir aquest objectiu... alea iacta est!

Llengua i classe social

Antoni Janer Torrens escriu avui un colpidor article sobre llengua i classe social al diari Ara Balears.

Parlar en castellà als fills feia ric; fer-ho en català, feia pobre. Hem estat les classes populars i treballadores les que hem mantingut viva la llengua a les Illes Balears: no ho oblidem mai 👇 

“A mi i als meus tres germans, de petits, ens parlaren en castellà. Tant mon pare com ma mare són ben mallorquins. L’opció de no transmetre’ns el català vingué determinada sobretot per ell. Procedia d’una família industrial sabatera i pensava que el castellà feia més senyor. La meva mare, que era filla d’un dentista important, no li posà cap emperò. Ara aquesta posició pot resultar molt estranya, però aleshores, no. Era un tema d’estatus social”.

"Em va saber molt de greu la seva deserció lingüística amb els meus dos germans i amb mi. Sempre em deia que, en ple boom turístic, com que venia d’una família pagesa, pensava que el català era cosa de pobres. En canvi, veia el castellà de mon pare com la llengua que ens podia obrir més portes. En aquells temps els eivissencs no tenien cap mena de consciència lingüística”.