La Bíblia i el capitalisme

 Aquest cap de setmana llegia una monografia del teòleg belga Jozef Konings i, en ella, es descriu com, a la Corona Espanyola, fins a l'any 1789 va estar prohibida, i perseguida, la tenença i/o lectura de la Biblia en qualsevol llengua que no fos el llatí. Enteneu ara el retard secular d'Espanya?

La jerarquia catòlica; la Corona i noblesa ha sustentat el seu poder al Reino de España sobre la base de la ignorància de la gent. Recoman, en aquest sentit, la lectura de l'obra "Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus" de Max Weber. Weber retrata com en els països protestants, gràcies a la lectura de la Bíblia, el nivell d'analfabetisme era ínfim front als països catòlics llatins, i, en especial, en relació amb les colònies espanyoles a on l'analfabetisme era la base del poder polític. Tot plegat tingué greus conseqüències econòmiques. Una població ignorant i analfabeta no podia desenvolupar una economia capitalista i de mercat, i s'havia de limitar a l'esclavisme agrari. D'aquí el retard secular d'Amèrica Llatina front a l'anglosaxona (i protestant) Amèrica del Nord.

Pedrera, Barça i premsa de Madrid

A la golejada contra el Bayern de dimecres passat, el Barça va jugar amb 9 jugadors formats a La Macia (6 titulars, i 3 canvis).  Amb el Bayern foren titulars 6 jugadors de La Macia: Iñaki Peña, Alejandro Balde, Pau Cubarsí, Fermín López, Marc Casadó y Lamine Yamal. La segona part n'entraren 3 mes: Gavi, Pau Víctor i Ansu Fati. A més, també va jugar Olmo, que va estar 2 anys a La Macia, i alguns estadistes el compten com a jugador de la pedrera, i altres, pel seu traspàs, no. Si comptàssim com a jugador de la pedrera a Dani Olmo, haurien jugat, en total contra el Bayern, 10 jugadors de la pedrera. 

A més, a tots els partits de lliga que portam disputats, el Barça ha jugat alineant entre 5 i 7 jugadors de la pedrera. En comparança, al Real Madrid només hi juga habitualment un jugador de la pedrera: Carvajal. Per afegitó, el Madrid té un récord: ha estat el primer equip en jugar un partit de la lliga espanyola sense cap jugador espanyol (va passar al Vilareial - Real Madrid de la temporada 2023-2024). En aquell partit jugaren: 3 francesos (Tchouaméni, Mendy i Benzema), brasilers (Vini i Militao),  alemanys (Rüdiger i Kroos), un croata (Modric), un belga (Courtois), un austríac (Alaba) i un uruguaià (Valverde) 

Mentre, la premsa madrilenya (Diario AS) va publicar ahir això

 👇🏼

Igualtat i habitatge

Un jove illenc hauria de dedicar un 123% del seu sou per pagar un habitatge a les Illes Balears, si el sou li arribàs per llogar una casa, cosa que no passa. Un jove castellà, un 57,6%. Viure a les Illes Balears és un infern motivat fonamentalement pel preu de l'habitatge. I no tenim cap política individualitzada a les Illes Balears per combatre l'especulació i la inflacció immobiliària, ni que s'hagi aprovat des de Madrid, ni des del Parlament les Illes Balears.

Esper que determinats polítics se'n recordin de noltros quan s'omplen la boca en seu parlamentària de "garantizar la igualdad entre todos los españoles, vivan donde vivan".

Unió Autonomista

Unió Autonomista ha estat l'única organització política mallorquina que ha tingut de dirigents als més grans intel·lectuals mallorquins de l'època: Josep Melià Pericàs; Josep Maria Llompart i Climent Garau Arbona. Dels intel·lectuals més destacats de la transició només en va quedar un fora d'Unió Autonomista: Gori Mir, que, tot i festejar amb l'organitació, no hi va arribar mai a entrar. A més a més, s'ha de dir que UA tenia el suport polític i econòmic personal de Jordi Pujol Soley.

I com va acabar la història? (una història que estic recopilant des de fa molt de temps...) Unió Autonomista fou un fracàs electoral, obtenint només 11.914 vots a les eleccions de 1977. L'electorat illenc es va dividir a la contesa electoral entre dos partits espanyols i espanyolistes: la UCD de Suárez i el PSOE de Felipe González, menystenint totalment al partit de la intel·lectualitat illenca, que era UA. Després de les eleccions, vist el fracàs electoral, UA es va disoldre. I així ens ha anat des d'aleshores les coses als ciutadans de les Illes Balears...

Pere Fons

He tingut l'oportunitat d'entrevistar a Pere Fons (Son Mesquida, 1938). Un dels nostres imprescindibles. Porqueret llogat a una possessió als 7 anys; capellà heterodox; seguidor de la teologia de l'alliberament; opositor als cacics botiflers de la nostra Fora Vila mallorquina; missioner a Perú i a la Cuba de Fidel Castro; admirador del Che Guevara i defensor de les revolucions sudamericanes... un personatge únic a l'església (i societat) mallorquina. 

Alguna de les seves frases:

"L'evangeli és comunista; i l'església és capitalista". 

"Catalunya serà independent. N'estic segur". 

"El Che em recorda a Aurora Picornell. Va dir als seus botxins que simplement matarien a un home. Ell sabia que quan el matassin es convertiria en símbol per tots els revolucionaris del món". 

"Me va canviar la vida assistir com a capellà al funeral de Joan March, "Verga". Obriren les portes principals de La Seu, i entraren per allà el féretre entre centenars de canonges i capellans, fent-li reverències i presidint el bisbe. Aquella no era la meva església. Vaig abraçar la teologia de l'alliberament i me'n vaig anar a Amèrica Llatina". 

"A on pensau que trobareu a Déu? als palaus episcopals, entre estores vermelles, o amb Jaume Santandreu, a Ca'n Gazá, entre els pobres... crec que la resposta és clara".

"En una ocasió, un capellà feixista, rector de Manacor, me va demanar "Pere, m'han dit que no creus en l'infern"; i jo li vaig contestar: "Intent pensar que l'infern no existeix, ja que, d'existir, vostè, senyor rector, hi cremarà tota l'eternitat". 

"Els capellans joves són els més reaccionaris. Es posen quantes casulles troben i, algun, fins i tot, torna a fer misses tridentines donant l'esquena al poble".

"El gran mal d'Amèrica Llatina és la colonització que pateix per part dels Estats Units". 

"Espanya va vendre Cuba als Estats Units quan ja la tenia perduda perquè no assolís la independència. Els dirigents corruptes espanyols cobraren el preu a París". 

"Fa molt que no vaig a Cuba, tot i que no deixen de convidar-m'hi. Seria anar-hi per fer turisme. Preferesc enviar-li el que costaria el viatge perquè comprin arròs...".

"Juníper Serra no es mereix ser Sant. Era un pater de l'exèrcit espanyol. Va col·laborar amb els crims de l'exèrcit espanyol en contra dels indígenes americans. Els seus coetanis conten com els seus pecats l'atormentaven, i desapareixia durant llargs períodes...".

"No s'ha de tenir por a la mort. El cos és la clovella de l'ànima...". 

Student Loans

He tingut la gran sort d'haver pogut estudiar i donar classes a una universitat pública i igualitària que era la referència del País: la UIB. La següent generació que ens succeeix no tindrà molt probablement la mateixa sort. S'està estenent una xarxa privada universitària paral·lela que desvirtuarà, sens dubte, la igualtat d'oportunitats entre els estudiants. Ha arribat, i de cada vegada s'estén més, el model nord-americà d'universitat privada, "Student Loans" 👇; i, molt probablement, aviat tindrem una "Ivy League" d'universitats privades elitistes. La conseqüència? l'existència de titulats de primera (els privats que s'ho puguin pagar) i titulats de segona (els del sistema públic, mal vists a un mercat laboral que seleccionarà per cooptació). Molt trist. El capitalisme ho acaba prostituint tot.

Elitisme educatiu

Les escoles privades internacionals han proliferat com a bolets a Mallorca en els darrers anys. En els seus anuncis no se n'amaguen gens: prometen "una fuerte red de contactos para toda la vida" pels seus alumnes 👇. És el model nord-americà. L'important no és el que estudiïs, ni les notes que treguis, sinó a on ho estudiïs. Als Estats Units, la gent que ha estudiat a les universitat privades de la denominada "Ivy League"(Columbia, Harvard, Princeton...) es protegeix i es contracta entre si durant tota la vida. Així exclouen, llevat de comptades excepcions, als fills de classe obrera d'accedir a l'elit dirigent. En definitiva, front al model d'un sistema educatiu públic igualitari i inclusiu, ens estan imposant un model copiat dels Estats Units, allà a on hi haurà dos sistemes educatius paral·lels: un, elitista privat, que és el que empra la casta capitalista per perpetuar-se en el poder i manejar els seus privilegis de classe; i l'altre públic i de "segona divisió", destinat als treballadors i els seus fills. És aquest el model de societat que volem?