Toni Bennàssar

Encara m'enrecord, sent jo petit, del referèndum de l'OTAN. M'enrecord dels crits d' OTAN no, bases fuera , dels cartells, a favor i en contra, penjats pels carrers de Son Ferriol per part dels diferents partits polítics, m'enrecord també d'aquelles pintades que deien "Asesinos NATOS" que jo no entenia (molts anys després vaig saber que NATO eren les sigles de l'OTAN en anglès). També em record d'unes imatges, vistes pel Telediario (un informatiu que els meus padrins, amb molta saviesa, li deien "es parte "), d'Ana Belén cantant Sólo le pido a Dios a la Casa de Campo de Madrid en un míting anti OTAN organitzat pel PCE. El referèndum va anar malament i el "carisma" de Felipe González va fer que els espanyols votassin "sí" a la integració d'Espanya a una aliança militar sotmesa a les ordres dels Estats Units. Ara, avui, es portada dels diferents mitjans de comunicació que soldats espanyols abaten a 13 presu...

Un jutge de la jurisdicció conteciosa-administrativa ha prohibit la consulta popular que s'havia de celebrar al municipi català d'Arenys d'Amunt sobre la independència de Catalunya. El batlle de la localitat sembla que ho vol tirar cap endavant passi el que passi i digui el que digui el jutge i , per tant, pot convertir-se fàcilment en un màrtir imputat per defensar la possibilitat de què una autoritat electe cridi a consulta als seus governats. El referèndum a celebrar no tenia cap valor jurídic, era merament simbòlic, a forma d'enquesta entre els ciutans d'una petita comunitat catalana. A pesar d'aquests caràcter simbòlic, tots els poders de l'Estat espanyol s'han posat en guàrdia i sembla que actuaran amb la màxima contundència contra la corporació municipal. Veurem el que passa, però la resposta estatal serà necessari estudiar-la amb detall. A més, si una cosa m'ha cridat sempre l'atenció és la por que tenem determinats "demòcrates...

A Japó el Partit Liberal, que duia 50 anys governant, ha perdut les eleccions . Entren en el govern, amb una victòria històrica, el Partit Demòcrata, que ja ha anunciat que farà coalició (fora necessitar-ho) amb el més esquerranosos membres del Partit Socialdemòcrata. Els principals elements programàtics que han contribuït a una victòria del centre esquerra japonès són qüestions que a l'Europa occidental les tenim ja com a conquestes intocables. Així, la revolució dels demòcrates japonesos es basa en què els treballadors puguin tenir vacances, en una millora de les pensions, o en què els estudis de batxillerat siguin gratuïts (la vertebració d'una gran universitat pública gratuïta sembla una quimera impossible al Japó). Tot plegat ens hauria de fer pensar que som molt afortunats amb l'Estat social que tenim a Europa. A Alemanya, a tres Estats federals la dreta d'Àngela Merkel ha patit un seriós retrocés . A més, el partit de l'Esquerra ( Die Linke ) de Lafontain i...

Es veu que un dels temes de debat del mes de setembre serà el traçat del tren d'Alcúdia. L'Ajuntament defensa el traçat per l'Albufera d'Alcúdia, mentre que la Conselleria de Mobilitat proposa, després d'uns llargs estudis tècnics, construir la via aferrada a l'actual carretera d'Alcúdia. Fora ser expert en la matèria, i com a simple ciutadà ecologista, si me donen a triar entre que una nova infraestructura de transport passi al costat d'un parc natural o d'una via asfaltada, la resposta la tenc clara. En tot cas, sembla que si l'Ajuntament s'oposa de forma frontal al traçat es poden invertir el doblers en altres projectes. En aquest sentit, una ruta que es fa de cada cop més imprescindible és la construcció d'una nova via de tren que uneixi Palma amb Llucmajor-Campos-Santanyi, passant, si fos possible, per Son Llàtzer, Son Ferriol i Son Sant Joan. A ben segur que seria un línia fortament rentable si suman els usuaris dels transport reg...

Segons les filtracions que surten del Tribunal Constitucional, sembla que l'alt tribunal espanyol es carregarà bona part de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'Estatut de Catalunya fou aprovat pel 88% del Parlament de Catalunya, ratificat per la majoria absoluta de les Corts espanyoles, i tornat a ratificar en referèndum pel 73,9% del poble català. Ara, anys després de què es vengui aplicant l'Estatut sense cap tipus de problema, ni jurídic ni institucional, sembla que 12 magistrats espanyols poden tomar l'Estatut i crear una greu crisi institucional. Aquests 12 magistrats han estat elegits, com no, pels grans partits polítics espanyols, el PP i el PSOE, repartint-se els nomenaments per quotes partidistes. A on queda la democràcia i el principi de separació de poders quan 12 persones, nomenades a dit políticament, són capaces de destruir la voluntat de tot un poble manifestada a través dels seus representants i ratificada per referèndum?

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel" Divisa Maria Mercè Marçal PS. Començ un apartat d'entrades al blog amb poemes que, en certa manera, van vinculats a la meva vida. Aquest poema, de Maria Mercè Marçal, ho recordo imprès a un antic pòster del BEI penjat a la delegació d'estudiants de l'edifici Ramon Llull. Ha plogut ja d'aquella època meva d'estudiant en què, a mitjans dels anys noranta, deambulava pel campus, formant la meva ideologia, ple d'il·lusions i començant una militància que ja no he deixat mai.

Fernando Colomo està gravant una sèrie per Telecinco en la qual 7 nines de quart d'ESO decideixen quedar-se embarassades al mateix temps. La sèrie es basa en un fet real esdevingut als Estats Units no fa gaire. Vist l'efecte crida que sol fer la televisió, i la tendència que tenen els menors a imitar allò que veuen per ella, no sé si és la millor idea posar-se a donar idees a les nines de quart d'ESO sobre quedar-se embarassades. Un embaràs en menors d'edat sol ser sempre un autèntic drama i molt més si parlam d'edats tan primerenques. La televisió, que és per llei un servei públic (tant la de capital privat com la de titularitat pública) no hauria de cercar morbositat com a element bàsic per augmentar l'audiència. Ara passa tot el contrari i resulta trist veure com les sèries juvenils mostren comportaments de la joventut, interpretats per actors adults que es fan passar per adolescents, que no són, ni molt manco, patrons de comportament a imitar.

A Argentina, 35 anys després es comença, de forma tímida, a fer justícia. Cinc militars i un policia de la dictadura argentina dels anys setanta han estat condemnats a presó per haver matat a un al·lot de 15 anys, Floreal Avellaneda, ara en fa 35. Quin delicte havia comès aquest al·lot? Ser comunista. Han passat tres dècades i mitja per a què s'hagi pogut fer justícia. En el cas espanyol, i per fer una comparança, fa més temps que va morir el dictador Francisco Franco i no s'ha plantejat en cap moment jutjar als botxins d'aquella dictadura. Alguns d'ells inclús ostenten a dia d'avui càrrecs públics i mantenen cotxos oficials. Tot i això , els polítics i jutges espanyols es passegen per Amèrica llatina amb supèrbia, donant preteses lliçons de democràcia i defensa dels drets humans.

El Real Mallorca SAD ja torna a ser madrileny. Després de la primera etapa del Grupo Z, el Real Mallorca torna a ser propietat d'una empresa de la capital d'Espanya. Ho ha comprat un grup inversor i farà amb ell el que li vengui de gust d'ara cap endavant. No fa gaire els pocs que denunciàvem el tracte de favor que rebia aquesta empresa esportiva per part de les institucions balears érem contínuament criminalitzats i qualificat d'"antimallorquins". No negaré el meu caràcter de soci i directiu de l'Atlètic Balears, i és òbvia l'antipatia mútua que sempre hem tengut barralets i balearicos. No obstant això, crec que la crítica contra la manera de fer i actuar del futbol professional està per damunt de fílies i fòbies futbolístiques concretes. Així, trobo un escàndol el que s'està pagant dins el mercat futbolístic en una època de crisis, i trobo més escandalós els continus ajuts públics que reben tots els clubs de futbol professionals. El Real Mallorc...

En una època en la qual la immensa majoria de la població ho està passant malament surt la notícia que els directius de telefònica es repartiran 9,2 milions d'euros en accions, ingressos afegits als seus ja milionaris sous. Aquestes coses han de fer obrir els ulls a la ciutadania davant la injustícia innata del sistema capitalista. Es pot permetre un Estat amb quatre milions d'aturats aquest insult a la intel·ligència col·lectiva? A més, aquests ingressos addicionals es sumen a un sou "base" del president de la companyia que pot superar d'"inici" els vuit milions d'euros anuals. I recordem que aquests doblers surten, entre d'altres coses, d'unes tarifes de manteniment de línia de les quals no ens podem escapar i de tenir un dels ADSL més car d'Europa. El capitalisme necessita ser controlat i l'interès social de la propietat, reconegut a l'article 33 de la Constitució espanyola, ha de prevaldre sobre l'avarícia de vuit o nou...

Article publicat al Diario de Mallorca de diumenge 12 de juliol de 2009, pàgina 46: La crisi del capital Semblava que l’època de bonança econòmica no s’havia d’acabar mai, que el capitalisme liberal no tenia aturall en el seu creixement i que l’expansió econòmica seria eterna. De cop i volta s’ha produït un daltabaix econòmic que poca gent podia preveure. La crisi econòmica ha colpejat de cop i amb força inusitada. Ha estat una crisi que ha començat en l’aspecte financer, vinculada a les denominades hipoteques d’alt risc, i que s’ha estès ràpidament a la resta de sectors productius. Com a simple observador, i sense ser economista, sembla clar que s’ha ajuntat una crisi financera amb l’increment del preu del petroli i dels tipus d’interès. En aquest sentit podem aplicar, una vegada més, la màxima de Karl Marx que afirmava que la història es tendia a repetir, una vegada com a tragèdia i l’altra com a farsa. Aquest pic la història s’ha repetit, i la humanitat a tornat a caure en els matei...

A l'Estat Espanyol s'han pres avui tres grans decisions progressistes. En primer terme, s'ha decidit continuar amb la central nuclear de Garoña oberta, incomplint així la promesa electoral de Zapatero durant la passada campanya electoral. Aquest fet m'ha fet recordar aquells adhesius que proliferaven als cotxes de la meva infantesa i que deien "Nuclear? No gràcies!". El 2 cavalls amb un adhesiu d'aquest tipus era tot un clàssic. Uns records d'infantesa que també mesclen el crit de guerra "Otan no, bases fuera" amb la imatge de Felipe González suplicant el "sí" de la ciutadania una vegada convocat un referéndum sobre l'entrada d'España a l'organització militarista. La segona decisió progressista d'avui ha estat cessar al director del CNI, un civil, i nomenar en el seu lloc a un militar. Feia gairebé 9 anys que un militar no dirigia l'espionatge espanyol. Tot plegat m'ha fet recordar la frase de Grouxo Marx que...

Els hotelers de la Platja de Palma han tret la destral de guerra . S'han torbat molt trob. Diuen que estan en contra del tramvia en primera línia, en contra de que s'expropiïn els establiments hotelers obsolets i de què es disminueixin el número de places de baixa qualitat. Tot això em fa recordar la dura batalla que va plantar tot el sector hoteler contra el primer govern d'esquerra que va tenir el País i, en especial, encontra el primer Conseller de Turisme que no havien nomenat ells, Celestí Alomar. Em supòs que de cara a 2011 intentaran escalfar l'ambient al màxim i començar una campanya d'atac als governs progressistes com feren en el seu moment a les eleccions autonòmiques de 2003. Es parla sovint del poder de mobilització i pressió dels sindicats, però la gent es tendeix a oblidar del paper que desenvolupen els lobbys empresarials. Així, fou paradigma històric de colpisme empresarial el conjunt de vagues patronals que dugueren a terme els empresaris xilens c...

Aquest cap de setmana han començat les oposicions d'infermeria. Sembla que la "temuda" exigència de coneixements de llengua catalana, que ens havia de deixar sense metges ni infermers que volguessin fer feina al País, no ha tingut cap efecte i s'han presentat més aspirants que mai. Han estat gairebé 2.800 opositors que aspiren a places de infermer i comare. Tot plegat constata, una vegada més, el ridícul que fan alguns quan surten al carrer en contra de la nostra llengua. Aquells que estan en contra del català no ho fan per "intentar salvar" a qui no el coneix d'haver-ho d'aprendre, sinó que ho fan amb la clara intenció de, amb una excusa protectora de les llibertats individuals, intentar exterminar una llengua que consideren inculta i provinciana. Els professionals de la medicina, provenguin d'on provenguin, després d'anys de carrera universitària, de llegir i fer trobades científiques en anglès, no tenen cap problema, i es veu a les oposi...

El dia 16 de juny de 2009, vaig poder assolir, després de molts d'entrebancs, el títol de doctor. Els entrebancs, com la majoria dels meus amics saben, no han estat acadèmics, sinó d'un altre sentit. Sort que encara queden a la UIB persones valentes que s'han banyat per jo, fora aspirar a treure res més que problemes a canvi, m'han donat suport, i he pogut assolir finalment el títol de doctor. Supòs que per tots aquells que denigraren el meu treball i intentaren de totes les formes possibles que no arribàs a obtenir el màxim grau acadèmic es senten fracassats. Han estat anys durs, allà a on m'he sentit molt decepcionat per persones que vaig arribar a apreciar molt en el seu moment i per les quals m'havia deixat l'esquena fent-los favors. El temps, no obstant, posa a cadascú al seu lloc. He d'agrair enormement al meu director de tesi, Gregorio Robles , que apostés per jo, cosa que ha permés assolir el grau de doctor. Els records de l'acte de d...

Analitzant amb detall les dades electorals al conjunt de l'Estat em crida l'atenció el resultat a Euskadi. Així, hi ha una dada molt significativa: Iniciativa Internacionalista, formació legalitzada a darrera hora pel Tribunal Constitucional en contra d'una sentència de la Sala Especial creada ad hoc al Tribunal Suprem, ha obtingut gairebé els mateixos resultats que el PP a Euskadi. El PP ha obtingut 115.911 vots front a 115.281 de Iniciativa Internacionalista. Tot plegat dóna molt que pensar ja que s'ha produït no fa gaire un canvi de govern al País Basc i està governant el PSOE en minoria després d'un acord de govern amb el PP. El PNV ha tingut una davallada molt important de vots, 207.040 (2009) front a 249.143 (2004) . El nacionalisme conservador basc ha perdut més de 40.000 vots pel camí. S'ha de dir que UPD a Euskadi ha tret uns resultats testimonials amb només 10.818 vots. Pel contrari, UPD s'ha convertir en la tercera força a la Comunitat de Madrid...

El PP perd 9.396 vots a Balears, el PSOE, més o manco es manté, EU puja 553 vots després d'una greu crisi del seu referent estatal, el PSM no s'ha pogut presentar, ERC+Entesa treuen 7641 vots (ERC en solitari, i presentant-se el PSM a la contesa, n'havia tret 7.498 fa 5 anys). UM ha tret 1615 vots més que fa 5 anys, tot i l'espectacle que dóna a diari amb la seva crisi interna. Iniciativa Internacionalista ha obtingut 1.562 vots. Ara ve el temps de reflexionar sobre tot plegat. El PP continua amb la tendència a la baixa que el ve caracteritzant a les Illes. El PSOE es manté i això és positiu pel progressisme del País. El PP, presentant a la seva presidenta (i no un desconegut "cunero" com López Isturiz) ha perdut quasi 10.000 vots. El fracàs ha estat gros. Ah, i els peperos han enviat a IB3 a Juan Ramón Bauzá, que, en perfecte castellà, comentava la jugada. Ell és el futur del PP me supòs, i que consti ara ja que el seu pèl engominat, el seu tarannà i la ...

El nacionalisme espanyol ha sortit als carrers de Palma avui horabaixa en manifestació . No hi ha faltat ningú, fins i tot han vengut batles espanyolistes d'Euskadi que no havien estat mai a Mallorca i els líders del partits ultra espanyolistes UPD i Ciudadanos, sense que hi faltàs, com no, els líders polític del PP. A més, s'hi ha afegit, de forma vergonyosa al meu parer, el sindicat USO. El motiu de la manifestació és una suposada "imposición del catalán". La imposición es deu, segons ells, a què hi ha un decret de mínims de català que determina que els centres escolars d'educació obligatòria hagin de donar el 50% de les classes en català. Això és una imposició pels espanyolistes. No és una imposició, en canvi, que haguem de soportar els catalanoparlants viure en una societat en que la nostra llengua i cultura està relegada a un recó. Així, per exemple, quan vaig a comprar la premsa local, només puc comprar un diari en català d'entre tota l'oferta possib...

Hi ha declaracions que queden per la història. El candidat del PP a les europees, Mayor Oreja, h a declarat que es sent molt orgullós que el seu padrí prohibís als seus fills parlar en euskera , la seva llengua materna. A n'això li diu que és propi de "mentes abiertas ". A més, segons ell, aquesta decisió va permetre que els seus pares no es tancassin dins un graner. Tot plegat demostra una manera de pensar, la pròpia de la dreta, que ha intentat (sense èxit per ara) exterminar les nostres llengües autòctones des de una pretesa i alliçonadora superioritat intel·lectual. El català, com l'euskera a Euskadi o el gallec a Galícia, era vist pels botifarres com una llengua de pagesos i criades. Era la llengua dels pobres, dels que havien de doblegar l'esquena per guanyar-se el pa. En canvi, el castellà, era la llengua del poder, la llengua que parlaven els militars, els polítics, els Reis , els jutges i, fins i tot, la Guàrdia Civil. La decisió fou fàcil, i les clas...

El líder (?) d'UM Miquel Nadal va celebrar una gran paellada "popular" el passat diumenge. En ella, es va referir al PSM com " els seus enemics ". No sé si faria aquestes mateixes declaracions en relació amb el PP, partit amb el que es reuneix de manera periòdica i amigable. Les hemeroteques es solen oblidar, però s'haurien de consultar i recordar de tant en tant. Així, convendria que reflexionassin sobre aquestes declaracions els gurús "nacionalistes" que fa un any i mig preconitzaven la unitat de tots els "nacionalistes" mallorquins en una candidatura "unitària" al Congrés. Es va fer, sota aquesta premisa de "germanor nacionalista", "unitat" amb UM, la mateixa UM que ara qualifica d'"enemics" als seus ex-socis de cartell electoral i socis actuals de govern a totes les institucions illenques. Ja es veu es fracàs d'Unitat i l'errada històrica que va cometre el PSM en la seva decisió. Pe...